divendres, 7 de novembre de 2008

Ombres de Baetulo



(Encetem un micaco badaloní...)Ombres de Baetulo

Badalona, des de l'exterior només sembla una ciutat dormitori més d'aquestes que es van originar entre els anys 50 i 70 al voltant de Barcelona per a aixoplugar a tots els nouvinguts, però els badalonins de tota la vida sabem que sota d'aquesta imatge s'amaga una població mil·lenària d'arrels iberes i romanes.

Avui voldria proposar-vos una passejada per aquella Badalona que rarament surt als diaris, aquella Badalona que va ser el nucli de la Badalona que coneixem avui en dia, aquella Badalona massa oblidada. Avui farem un tomb pel nucli vell de Badalona, aquell indret on els cases tenen arrels romanes i medievals i on hi ha carrers estrets d'aquells on lluiten les ombres i el sol. Un indret conegut com Dalt la Vila.
Ruta Dalt la Vila
Comencem l'itinerari a la Plaça de Barberà (punt 1) on podem veure dos dels edificis més significatius de Dalt la Vila: l'església de Santa Maria i la Torre Vella. L'església de Santa Maria és un edifici construït al segle XVIII damunt de l'anterior església romànica i es sospita que està edificada sobre un antic temple romà del segle I. Va ser remodelada després de la Guerra Civil Espanyola ja que els revolucionaris van decidir enderrocar-la completament l'any 1936.
Església de Santa Maria
La Torre Vella ha estat la casa tradicional dels senyors feudals de Badalona, tradicionalment els Sant Climent, tot i que ha passat per les mans de varies de les famílies nobles més conegudes de la nostra terra com ara els Pinós i els Barberà. De fet, la plaça de Barberà es va originar en terrenys donats al municipi per aquesta família al enderrocar la vella torre que formava part de la casa. Aquest edifici presenta una portalada renaixentista i un celler, una sala i diversos finestrals gòtics.
Vista Antiga
Prenem ara el passatge de Barberà, a la dreta de l'església de Santa Maria i sortim a la plaça de l'Oli (punt 2), lloc on sembla que en època medieval havia un molí d'oli. En aquesta plaça podem veure un edifici actual d'aparença típica catalana i a la nostra dreta surt el carrer Fluvià, d'origen medieval, el vell carrer que portava cap al Maresme i cap al cementiri.
Plaça d'Oli
Seguim recte per la plaça de l'Oli i a l'arribar al fina girem a la dreta, sortim al carrer d'en Pujol. En aquest carrer, que fa baixada, podem trobar les restes d'un conducte d'aigua romà (cal consultar al museu per saber quan es pot visitar) i les cases construïdes per la família Pujol per als seus treballadors, cadascuna amb un esgrafiat diferent a la façana i que ja formen part del patrimoni badaloní.
Cases carrer d'en Pujol
Tornem sobre les nostres passes i anem a parar al carrer d'en Lladó (punt 3), on a la planta baixa de dos moderns edificis podem trobar les restes de dos domus romanes. Una d'elles està ja musealitzada i l'altra està en fase de musealització. En aquestes domus podem observar les diferents estàncies que hi havia i representacions dels mosaics, tot i que la majoria són reproduccions ja que els originals estan en diferents museus.
Carrer d'en Lladó

Seguim pel carrer d'en Lladó i a l'arribar al carrer de la Quintana Alta girem a l'esquerra i continuem per aquest carrer fins arribar al carrer Barcelona. Es sospita que la banda que ens queda a la dreta del carrer Quintana Alta era on s'aixecava la muralla romana i a la cruïlla amb el carrer Barcelona hi havia un portal (punt 4), el que donava pas al camí que portava a la Barcino romana. A la part baixa del carrer hi ha una escola que porta en aquell indret molts anys. Durant unes reformes al seu patí van aparèixer soterrades unes bales de canó llançades per fragates angleses durant la guerra del Francès, no sé sap ben bé perquè. En una altra casa d'aquest carrer van aparéixer més.
Carrer Barcelona
Agafem carrer Barcelona amunt i a l'arribar al carrer de les Eres, girem a la dreta i prenem aquest carrer, on podem observar les poques restes que queden del teatre romà de Baetulo, restes que es volen arreglar i estudiar en un futur (punt 5). També trobem una masia urbana reformada al segle XVIII.
Carrer de les Eres
Seguint pel carrer de les Eres arribem al carrer de la Costa (punt 6), un altra dels carrer típics de la ciutat i que comunicava Dalt la Vila amb Baix Mar i la platja. Aquest carrer és conegut sobretot pel seu paviment particular.
Carrer de la Costa
Pujem pel carrer de la Costa i girem a mà esquerra per sortir a la plaça de la Constitució, centre de la vila medieval i la plaça més típica de Badalona (amb la seva típica font també) (punt 7), on estava ubicat originàriament la Casa de la Vila, motiu pel qual s'anomenava Plaça de la Vila. Se li va dir de la Constitució en record de la Constitució de Cadís de 1812 i es va colocar una plaça en llur record. Durant la guerra del Francès els francessos van arrancar aquesta placa.
Plaça de la Constitució
Sortim de la plaça pel carrer de Vilamajor, un clar exemple de carrer medieval on no hi falta ni una capella, en aquest cas dedicada a Sant Miquel dels Sants.
Carrer de Vilamajor
On sortim a un altre dels carrer clàssics del barri, el carrer de Dalt (punt 8), on podem veure una casa amb finestra gòtica, l'única resta que ha quedat al lloc d'aquella època.
Carrer de Dalt
Girem a mà dreta fins arribar a davant de la rectoria (cantonada amb l'església) edificada al segle XVII i on s'han trobat importants restes romanes, i girem de nou a la dreta i seguim recte fins sortir al damunt de l'escalinata de l'església, des d'on podem observar perfectament la porta gòtica de la Torre Vella, on dos faunes aguanten l'escut dels Sant Climent.
Porta Torre Vella
Travessem la plaça de Barberà i anem a la plaça de Font i Cussó, plaça que guarda sota seu les restes romanes d'una zona comercial i del decumanus, visitables des de no fa gaires anys. Des d'allà també és té una bona vista de la Torre Vella i del campanar de l'església.
Vista Torre Vella i Campanar
Travessant la plaça, girem a la dreta pel carrer de les termes romanes i baixem fins al Museu de Badalona, lloc on acabem el nostre recorregut i indret on podem aprofitar per visitar les restes de les termes romanes i les diferents peces trobades a la ciutat, com per exemple la Venus de Badalona o la Tabula Hospitalis, lloc on apareix per primera vegada la paraula "baetulonensis" (badalonins).
Taula
Ací acabem la nostra passejada d'avui, però no és aquest l'únic aspecte de Badalona que s'hauria de conèixer, també val la pena donar una ullada a les masies que hi ha disperses per la zona de muntanya, testimoni d'una ruralització medieval que va arribar a ser més important que el nucli de la població, d'aquelles altres masies fortificades de prop de la costa testimoni del perillós que era viure a prop del mar durant molt temps i dels diferents poblats íbers que hi ha al voltant del territori. Badalona té més coses a descobrir, i a cuidar, del que sembla, tot i que, lamentablement, no s'ha sabut potenciar-les.

Nota Personal: Tot i no haver viscut al barri, sempre he tingut una relació especial amb ell, ja que, per exemple, la meva àvia va néixer i viure al carrer de Dalt, els meus pares es van casar a l'església de Santa Maria i el meu avi va estar treballant cuidant horts i jardins al carrer d'en Fluvià. Trobo que aquest barri, tot i estar degradat per construccions que no s'haurien d'haver fet mai, encara manté aquell aire de quan Badalona no era més que un petit poble entre el mar i la muntanya i que té força potencial. Lamentablement, aquest potencial no és del tipus que l'agrada al consistoribadaloní. Bon cap de setmana a tots !!
Fons
Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

10 comentaris:

garrofaire ha dit...

Excel.lent treball!

Costa imaginar que Badalona pugui amagar aquests extraordinaris racons.

Dan ha dit...

Ostres! Realment són indrets ben diferents dels que et venen al cap quan parlem de Badalona. Molt interessant saber que existeixen!

Marga ha dit...

Extraordinari reportatge. Una passejada que espero que animi als teus lectors a acostar-se a aquest racó de Badalona.

Gràcies per fer-lo i explicar-ho tot tant bé.

Bon cap de setmana a tothom.

nimue ha dit...

que bonici interessant tot plegat! jo tenia una altra imatge de Badalona, fruit del meu evident desconeixement. Però ara ja m'ho miraré d'una altra manera, eh!
Bon cap de setmana!

Laia ha dit...

Òoondia quin recorregut badaloní tan xul·lo! realmentcada poble té la seva història i la seva essència, només que en alguns està més potenciada i en d'altres no tant... només cal buscar-la i descobrir-la (mentre no sigui massa tard, que tot això de la construcció pot arribar a fer molt de mal!)

A Cerdanyola em sembla que fent unes excavacions també es van trobar unes bombes de la guerra civil i uns túnels que havien fet de refugi antiaeri...

Marga ha dit...

Laia,
estaries encantada amb el mosaic romà de la Casa dels Dofins, al carrer Lladó. Potser hi ha un avantpassat de l'Eida? :-)

Per a tothom a qui interessi la visita, us heu de posar en contacte amb el Museu. Aquí en teniu l'enllaç: http://www.museubdn.es/

Tals ha dit...

és una llàstima que aquesta Badalona no sigui gaire coneguda. A mi m'agrada molt, aquell barri, sovint hi vaig a fer fotos o a passejar els diumenges al matí i és realment encisador. El recorregut està molt ben explicat, a vore si a través de tot això la gent comença a conèixer la Badalona més amagada però també més maca. Petons

tobuushi ha dit...

Gracies per aquest exel.lent post.

Per cert l'altre dia sa m'atansa el representant de Torres al Japo i en diu: m'han dit que ets de Badalona.
I resulta que erem veins! de carrer. Un altre micaco al Japo.

Rita ha dit...

Et felicito per aquest post tan ben fet. Conec Badalona, però reconec que després de llegir-lo no en sé res. Miraré de fer aquesta ruta.

M'agrada la teva manera de fer: sempre il·lustrant-nos d'una manera o una altra.
Gràcies, maco!

arnau ha dit...

BADALONA M'ANCANTA

Publica un comentari a l'entrada