El Badiu dels Micacos

divendres, 14 de febrer del 2014

Balances que desequilibren

(Encetem un micaco balancejador...)

Us imagineu la credibilitat que tindria un informe sobre la situació dels palestins als territoris ocupats fet per Israel? O un informe sobre la situació de les dones a l’Afganistan fet pels talibans? Doncs això de les balances fiscals que volen fer els senyors del PP és una cosa similar.

Bé, realment de fet és pitjor… perquè com sembla ser que tot i 'cuinar-les' la cosa no els ha acabat de fer el pes, va i diuen que les pensen canviar per una “altra cosa”. I perquè? Doncs per evitar que el sobiranisme faci un ús indegut!

O sigui, que admeten de forma oberta que com els sobiranistes tenen raó prefereixen amagar les dades i presentar-ne unes altres. I qui prepara aquestes "balances fiscals cuinades"? Doncs… un fundador de Ciutadanos ! Evidenment, aquest home s'ha passat dies assegurant que Catalunya no surt especialment malparada… credibilitat total, eh?

Per acabar de fer tota aquesta història encara més inversemblant va un dia el sr. Montoro i ens diu que bé, que sí, que recula i que ara sí publicarà les balances fiscals. Com veieu, tot molt creïble i raonable. I bé, van començar a aparèixer números i van començar a sorgir problemes… entre comunitats del PP!

Ara mateix hi ha un front conformat pel País Valencià, Illes Balears i Múrcia que demanen una millor finançament, i un altre grup del que el cap més visible és en Monago, el president extremeny, que acusa als anteriors de… dividir Espanya! Ja veieu! En Bauzá i en Fabra trencadors d’Espanya! El que un ha que llegir!

Ara bé, si és per llegir, els arguments d’en Monago són curiosos. Comença amb el típic i tòpic discurs del PP i C’s de que el finançament és de les persones i no dels territoris : "són prou intel·ligents perquè s'adonin que han estat dient que alguns dels seus territoris aporten més del que reben, per tant estan parlant de territoris, i ahir estaven parlant de persones, del finançament que es rep per persona”.

I després, de cop i volta diu "És difícil que un president valencià entengui que Extremadura és el doble que la Comunitat Valenciana en superfície i el triple que la comunitat murciana? I que portar els serveis públics és molt més costós, i per tant no podem tenir el mateix finançament per habitant en un territori que en un altre perquè en uns llocs és més costós que en uns altres?” Ei! Ara ja estem parlant de territori, no ? Però no havíem quedat que no era l’important?

Per acabar-ho de rematar : "El mateix finançament? Quan jo tingui alta velocitat, tren de mercaderies... Llavors sí parlem tots, perquè tots tenim el mateix cotxe per córrer. El que no pot ser és que jo vagi amb un 600 i un altre amb un Ferrari” I perquè s’ha tallat que, ja posats, podria demanar metro, ports i terminals de carrega de contenidors!. Fa vergonya veure que un gestor públic només vol invertir per tenir el mateix que tenen altres i no pas per tenir allò que el seu poble necessita. Aquest és un mal molt estès per tota Espanya i que explica en bona part la seva situació.

Tot aquest cacau i encara no s’han publicat els números… ja veureu que passarà quan es publiquin. Segur que estarem entretinguts !

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 5 de febrer del 2014

Usos populars de la llengua

La nostra llengua

(Encetem un micaco manipulador...)

L’any 2008 el PP es va adherir de forma entusiasta al ‘Manifiesto por la lengua común’, un escrit redactat per diferents intel·lectuals espanyols on es defenia, entre altres coses, que "los ciudadanos son quienes tienen derechos lingüísticos y no los territorios ni mucho menos las lenguas”. Durant aquests anys hem pogut comprovar que aquests ‘derechos’ només se’ls apliquen als parlants de la ‘lengua común. Els altres, com ara els catalanoparlants, sembla ser que no som ciutadans amb drets lingüístics.

Exemples no ens han faltat : Des de la recent sentència de fixar un 25% de continguts en castellà en algunes escoles del Principat per ordre judicial, passant per l’eliminació de línies en valencià en escoles del País Valencià i sense oblidar el polèmic decret lingüístic del PP balear que limita el català a les aules de Ses Illes i que té revoltat al món educatiu balear.

Però no ens confonem pas, no és que als senyors del PP no els agradi utilitzar llengües peninsulars diferents al castellà. De fet els encanta utilitzar-les: Al Principat ja fa temps que estan mirant de cristalitzar ‘la fractura social’ que no paren de repetir que crea el sobiranisme utilitzant la llengua a l’escola, i per fer-ho han fet servir des de la Ley Wert fins al TSJC. Al País Valencià ho va dir ben clar l’altre dia el secretari general del PPCV: per a què volen l’AVL si s’equipara el valencià amb el català? Ells volen l’AVL i similars per a seguir trencant la llengua. Sense aquesta finalitat, de què els hi serveix el valencià?

Us han quedat clars els usos ‘populars’ de la llengua ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 23 de gener del 2014

Com va la llei? Com vol el rei!

Història i Llegendes

(Encetem un micaco legalista…)

En menys d'una setmana als diferents habitants dels Països Catalans se'ns ha il·legalitzat diferents coses: als del Principat se'ns recorda que el referèndum és il·legal, al País Valencià han il·legalitzat les emissions de Catalunya Ràdio i a Ses Illes s'ha il·legalitzat la senyera quatribarrada en les escoles, entre altres coses.

Vol dir això que als catalans ens agrada saltar-nos la llei? No, això vol dir que les lleis no les redactem nosaltres. I és que les lleis, com moltes coses a la vida, es poden utilitzar de dues formes diferents: per regular o per reprimir. Un mal govern és aquell que les utilitza més pel segon cas que pel primer.

Però de fet tampoc és res de nou, de fet hi ha una llegenda-rondatlla barcelonina que parla justament d'això. Explica la tradició que mentre Barcino estava sota control musulmà a les esglésies de la ciutat s'utilitzava un missal mossàrab que barrejava la tradició catòlica-romana amb rituals gots i àrabs i que s'adequava als costums de la majoria de la població cristiana.

Poc temps després de que les tropes de Lluís el Pietós reconquerissin la ciutat per als cristians, el Papa va contactar amb el Rei per a que desterrés el culta mossàrab i recuperés el netament cristià i romà. El Rei volia complair al Papa però al mateix temps no volia enfrontar-se al poble i a l'església local, així que el que va fer va ser organitzar un Judici De Déu per a veure qui tenia raó.

Un Judici de Déu era un duel que tenia que seguir un ritual precís i on, es creia, no era tan important les habilitats o les forces dels duelistes sinó la força que donaria Déu a qui tingués raó per a guanyar el combat. En aquest cas, seria la lluita de dos cavallers: un defendria el missal mossàrab i l'altre el catòlic-romà.

Així que es va preparar la lluita al Born, que era el lloc on es realitzaven les justes de cavallers i els Judicis de Déu a la Barcelona antiga. Evidentment el Rei va triar un cavaller força més hàbil i fort per a defensar el ritual catòlic-romà que no pas el que es va triar per defensar el mossàrab, però... ai-las, tot i els preparatius, el cavaller del ritual mossàrab va derrotar al del ritual catòlic, davant l'estupefacció de Rei i l'alegria de la població.

Les notícies no van trigar a arribar a Roma, així com la ira del Papa no va trigar a arribar al Rei en forma d'amenaces d'excomunió. Entre l'espada i la paret, no va veure més solució que anunciar que l'anterior Judici de Déu quedava anul·lat perquè no s'havia seguit el ritual preparatori tal com calia i que, per tant, s'havia de preparar un de nou. En aquesta ocasió, el Rei, per assegurar-se la jugada, va decidir canviar el format del Judici de Déu i va promulgar que es faria una gran foguera en mig del Born on es llençarien els dos missals: el que es cremés abans seria amb el que Déu estaria en desacord.

El Rei sabia que el missal mossàrab era molt més prim que no pas el catòlic, però tot i així va cridar discretament al botxí i li va ordenar que preparés la foguera de tal manera que una part cremés molt més que l'altra i que a aquella part llancés el missal mossàrab.

Va arribar el dia del Judici de Déu i el botxí va fer les coses talment se les va ordenar el Rei, però al llançar el missal mossàrab va bufar el vent i el va fer rodolar just al peus de la foguera, on el foc no havia arribat. En canvi, el missal catòlic va caure allà on volia el Rei i es va cremar totalment.

Al veure això, el poble es va mostrar molt alegre i tothom reia content alhora que el Rei es quedava blanc, ja que no sabia com reaccionar. En aquell moment, un conseller seu se li va acostar a cau d'orella i, a l'escoltar-lo, se li va canviar del tot la cara.

Va fer callar a tothom i els va dir : "Entenc que estigueu contents al veure el resultat de la prova, però alegrar-se de la crema d'un missal és una gran heretgia a ulls de Déu, un greu crim que mereix un càstig. I cap càstig més adient en aquest cas que adoptar el missal del que tant us heu rigut i fet burla." I de seguida va tramitar les ordres per abandonar el missal mossàrab i s'adoptés el catòlic-romà.

Evidentment, aquesta decisió va crear un profund disgust a la població, que no s'estava de dir 'Com va la llei?, com vol el rei!', frase que es va convertir en un refrany per a demostrar que la llei es modela segons el gust dels poderosos.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 17 de gener del 2014

Peticions i sobiranies

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco analitzador…)

Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar per 87 vots a favor i 43 en contra demanar al Congreso Español la competència necessària per organitzar el referèndum independentista programat pel 9 de novembre. A mi m’agradaria fer un parell de comentaris al respecte.

El primer del que vull parlar és de la petició en si mateixa. Hi ha qui diu que no aquesta petició al Congreso Español no s’hauria de fer per varies raons: seria reconèixer la situació predominant del Congreso Español en el procés, la independència s’agafa i no es demana, etc etc. Jo, tot i entendre aquests raonaments, penso que estan equivocats. Aquest gest no es fa 'per Espanya' sinó 'amb Espanya i per la comunitat internacional’.

Si Espanya fos intel·ligent el que faria seria rebre aquesta petició, acceptar-la i mirar d’aturar i recargolar tot el procés de la consulta el major temps possible. Ells passarien a controlar el ritme del procés. Per sort per nosaltres, sembla ser que Espanya contestarà amb un no rotund. I dic sort perquè de cara a la comunitat internacional que un estat democràtic denegui a part dels seus ciutadans realitzar un referèndum quan en altres casos similars ja ha passat (el Quebec) i en altres està a punt de passar (Escòcia) ens justificarà per poder realitzar qualsevol opció democràtica a partir del moment de la negació, des del referèndum a una declaració unilateral. O sigui, el ritme del procés el podrem marcar nosaltres sense haver de mirar què fa Espanya.

Per últim m’agradaria parlar del justificant que exhibeix Espanya per negar la consulta. Diu que és ‘inconstitucional’, i cimenta aquesta justificació en el fet que a la Constitución Española es diu que ‘la sobirania recau sobre toda la nación española’ i, per tant, una part de ‘la nación’ no pot decidir res.

Aquesta darrera frase demostra com d’antiga ha quedat la Constitución Española, de fet més del que sembla i tot. I és que aquesta frase s’emmarca en una tradició d’Estats-Nació que ja als anys 70 del segle passat era un concepte totalment caduc. El problema és que Espanya no és un Estat-Nació i que la ‘nación española’ no existeix. España és un estat que està format per diferents nacions, voler fer veure que només hi ha una és manipular la realitat per interessos particulars.

Els defensors d’aquesta idea es basen en dos preceptes: la ‘nación española’ sí existeix i la Constitución va ser votada per la gent. Evidentment eviten comentar que va ser votada al sortir d’una dictadura i en un ambient de ‘llibertat’ més que qüestionable (com es va veure anys més tard). Per una altra part si la ‘nación española’ existeix, com és que part d’aquesta nació (com ara Catalunya) tenen signes d’identitat col·lectiva continuats al llarg del temps amb centenars d’anys d’antelació als de la ‘nación española’ actual ?

Penso que de moment anem bé, ara a veure com continuem...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

divendres, 10 de gener del 2014

8

Els micacos

Seguint la costum dels darrers anys, el primer apunt de l’any en aquest petit blog serveix per a tres coses: la primera, desitjar-vos a tot un feliç i profitós any 2014. La segona anunciar que avui és l’aniversari del blog, i que ja fa 8 anys que mira de fer-se un lloc, per petit que sigui, a la xarxa. I la tercera agraïr-vos de tot cor que encara us prengueu la molèstia de passar per aquí de tant en tant a llegir les meves bestieses.

Jo, per la meva part, només us puc dir que seguiré escrivint segons les ganes i el temps que tingui, sempre més escàs aquest darrer que no pas les primeres, cosa que ha fet també que darrerament no m’hagi passejat massa pels blogs que segueixo de forma regular. I és que aquest dies de Nadal han estat una mica ‘saturats’ gràcies a una combinació no desitjada de bactèries i virus que espero no tornar a repetir mai més.

La foto que acompanya aquestes lletres correspon al dia d’Any Nou al segon parc més gran de la ciutat de València, el Parc de la Rambleta, en una de les poques sortides que vam poder fer. Trobo que la foto transmet certa escalfor i energia positiva que voldria compartir amb tots vosaltres.

Espero que durant aquest any puguem seguir compartint idees, vivències i imatges, ja sigui via els blogs o via Twitter, camí que vaig encetar l’any passat i que he potenciat sempre que he pogut. I és que per parlar de segons què, amb 100 i pocs caràcters hi ha de sobres...

Feliç 2014 i rebeu una forta abraçada.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Els

divendres, 20 de desembre del 2013

Els fantasmes nadalencs de l'hostal megalític

Història i Llegendes

(Encetem un micaco nadalenc…)

A les rodalies de Cardedeu hi ha un dolmen que, entre altres noms, es coneix com l'Hostal de la Grossa. El motiu d'aquesta denominació és que, sembla ser, l'origen prehistòric d'aquesta construcció era o bé desconeguda o bé inconcebible per a la sabiduria popular, i aleshores aquesta va cercar altres explicacions.

I la explicació que va trobar va ser relacionar aquelles restes amb un mortífer i esgarrifós hostal. Així, hom assegurava que en aquell indret existia un hostal que en realitat estava regentat per una colla de lladres que estaven sempre mirant a veure qui dels viatgers que hi passava tenia fortuna. Quan veien un que semblava tenir diners, li assignaven una habitació que estava acondicionada de tal manera que mitjançant un resort el llit es plegava i aixafava a qui hi dormia. Per si el macabre de la situació no fos ja prou gran, les restes del desditxat es cuinaven al dia següent com a teca pels clients de l'hostal, que evidentment no sabien pas què estaven menjant

Un bon dia va arribar a l'hostal un guapot fadrí al qual els hostelers van creure poseidor de fortuna, així que li van assignar de seguida la terrible habitació. Per sort per a ell, una de les serventes es va fixar amb ell i el va avisar, aconsellant-li que dormís sota el llit i no pas dintre. Com era d'esperar, per la nit el llit es va convertir en una trampa mortal i el fadrí i la serventa van aprotifar l'enrenou del moment per fugir i avisar a la justícia, que va fer penjar a tots els lladregots i va fer enderrocar l'hostal, deixant només les runes que es veuen com a record del fet.

I sembla ser que el record perdurà, ja que la tradició assegura que cada any, la Nit de Nadal, surten de sota terra en aquell indret una sèrie d'esperits que són les ànimes de totes les víctimes que van ser mortes (i devorades) allà. Hom assegura que les animetes fan un gran ball rodó al voltant de les maleides pedres enmig d'un silenci sepulcral només trencat pel cruixement d'ossos de llurs esquelets.

També hi ha qui assegura que apareixen unes altres ànimes, la dels lladregots, que són perseguides i castigades eternament per les ànimes de llurs víctimes i que fa molt perillós endinsar-se per aquells verals en aquestes dates, per por que les víctimes confonguin als vius amb les ànimes dels seus botxins.

Així que ja sabeu, si teniu per costum passejar la Nit de Nadal vora restes megalítiques porteu, si més no per si les mosques, un bon grapat de sal i unes barres i cadenes de ferro a la motxila. Sí, de ben segur tot seran contes de velles, però...

Costumari Català

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 16 de desembre del 2013

I la pregunta és...

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco qüestionador…)

Dijous passat finalment es va saber una d’aquelles coses que tenia tots els números de forma el triumvirat de ‘coses per fer’ del Principat juntament amb la Sagrada Família i la Gigafoto de la Via Catalana : la pregunta i la data del referèndum sobre la independència.

La primera impressió no va ser gens bona: la data em semblava massa tard i la pregunta no m’acabava de fer el pes, la veia poc clara i amb masses opcions. Tot i així, rumiant, vaig acabar de veure que no estava gens malament, ja que permetia respondre tres opcions (No, Sí/No i Sí/Sí) que semblen ajustar-se perfectament als sentiments de la majoria de la població catalana.

I diem tres opcions tot i que realment n’hi ha moltes més, perquè s’ha de tenir en compte el vot en blanc, així que podem arribar a tenir Sí/Blanc i Blanc/Blanc també. El que no podem tenir és un No/Sí i No/No, opcions que pregunta en mà són invàlides i que podrien anul·lar el vot, tot i que jo miraria de ser comprensiu i tolerant i afegir-les al grup del No.

Penso que aquesta pregunta pot ajudar a augmentar la participació (element clau en aquest tipus de consultes) i pot facilitar que aquells que no s’acaben de sentir identificats cap a un lloc o cap a un altre diguin també la seva. De fet, el PSC es podria haver trobat perfectament còmode en aquesta opció sinó s’hagués enrocat en el sector espanyolista a corre-cuita.

Sé perfectament que a hores d’ara una Catalunya estat no independent no té cabuda enlloc, però ja que preguntem a la població, anem a veure que hi diu. I si surt aquesta opció com a majoritària hom hauria de reflexionar sobre l’estructura d'Espanya, tot i que a mi em sembla molt molt difícil que ho facin. Trobo que una tercera qüestió estil “en cas de voler una Catalunya Estat i no voler-la independent, si no fos possible la voldria independent?’ hagués ajudat a clarificar encara més la situació, tot i que potser era embolicar massa la troca.

Bé, ara la pilota està en l’altre camp i a hores d’ara diuen que se la queden i no la retornen. Espero que s’ho repensin i ho facin, una consulta pactada seria el millor per a tothom i faria rebaixar uns ànims massa caldejats per les dues bandes. Estem parlant d’un fet que marcarà el futur de molta gent i és una cosa que cal parlar-lo amb consens i amb calma. Seria el millor exemple i la millor imatge que espanyols i catalans podríem oferir al món, perquè un poble ha de tenir dret a dir allò que vol ser.

El PP i els referèndums

El Punt Avui

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dimecres, 11 de desembre del 2013

Espanya contra Catalunya

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco recordatori…)

“Tenga Vuestra Majestad por el negocio más importante de su monarquia el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no contente V.M. con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos Reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla sin ninguna diferencia…”, això recomenava el Conde Duque de Olivares al Rey Felipe IV en 1624.

Aquests darrers dies vivim en la polèmica creada des de l’espanyolisme vers el simposi ‘Espanya contra Catalunya’. Curiós que durant anys des de certs mitjans de comunicació no hagin deixat de generar odi vers els catalans de les formes més banals, absurdes i manipuladores possibles i ara vagin el PP, UPyD i C’s i denunciïn a la fiscalia un simposi de tres dies on participen historiadors i catedràtics.

I és que a Espanya qualsevol dia d’aquests a la llibertat d’expressió i de comunicació l’hauran de declarar en perill d’extinció. En aquest Estat no existeix l’augment de l’atur sinó el seu creixement negatiu, tampoc existeixen pagaments il·legals realitzats per partits polítics sinó indemnitzacions en diferit i, evidentment, no hi ha llocs per marees negres sinó ‘hilillos de plastilina’. Observant aquest grapat de filigranes verbals no és estrany que un acte amb un nom tant directe com ‘Espanya contra Catalunya’ aixequi ampolles, i més si toca un altre dels temes tabús a Espanya: la història.

No cal ser un herudit en història per cercar nocions de les tempestuoses relacions d’Espanya i Catalunya al llarg dels segles. Una petita cerca a internet ens retorna resultats com aquesta web on es fa un recull interessant o aquest altra on es parla de la repressió que ha patit la llengua catalana. Evidentment no cal creure’s tot el que un troba en internet, però en aquest cas no és gaire costosa verificar la informació, sobre tot partint del text repressor de catalans per excel·lència: el Decret de Nova Planta.

Fent una petita recopilació, podem observar com des del segle XV Castella (el que després s’anomenaria Espanya) ha mirat de castellanitzar i absorvir Catalunya. I per a fer-ho ha prohibit numeroses vegades les seves institucions, ha imposat per llei la llengua castellana en l’administració, teatre, educació, mitjans de comunicació, comerç, sector editorial i fins i tot en l’àmbit religiós, en noms propis de persones, de viles i de llocs i ha derogat les lleis pròpies de Catalunya i el seu marc jurídic, entre altres coses. Ha estat una persecució tan brutal que podem estar ben contents els catalans de mantenir encara avui en dia la nostra llengua i la nostra identitat.

Així que, amics del PP, UPyD i C’s, us podeu posar com volgueu, però la història és la que és i es pot mirar d’amagar però no es pot canviar. El poble català, tot el poble català, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, ha patit durant centenars d’anys lleis injustes i repressores encaminades a minvar la seva identitat. Just és que parlem d’elles, talment com han fet altres pobles en situacions similars, perquè formen part de la nostra història i, encara que no us agradi, de la vostra també. I diuen molt de vosaltres, encara que segurament no allò que us agradaria escoltar.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dijous, 5 de desembre del 2013

La piscina i la muralla

Història i Llegendes

(Encetem un micaco badaloní…)

Una de les joies més desconegudes per bona part dels badalonins és el Museu de Badalona. En aquest petit museu que s'ha anat fent gran poc a poc hom pot visitar interessants restes romanes de l'antiga Baetulo, la ciutat romana precursora de l'actual Badalona. Aquests darrers anys, s'han anat ampliant les zones visitables i ja no es redueixen només al que hi ha a l'edifici seu, sinó que es poden trobar per diversos racons de Dalt la Vila, el barri antic de la ciutat.

Un d'aquests indrets és l'anomenat Piscina de la Casa de Quintus Licinius, que són les restes de l'estany d'una domus, la casa d'una família benestant. El nom de Quintus Licinius correspont a un important personatge del segle I dC de la qual es va trobar una 'tabula hospitalis' amb el seu nom a les restes de la domus en que està l'estany. Les tabulae eren un document jurídic que testimoniaven un pacte entre un patró (que oferia protecció) i una comunitat (que rendia un cert vasallatge). En concret, a la 'tabula hospitalis' dona fé d'un pacte d'hospitalitat i patronatge entre Quint Licini, fill d'un cavaller de Tarraco, i els baetulonesos.

En època romana Baetulo i la veina Barcino eren ciutat totalment equiparables en termes de superfície i habitants, tot i que Barcino era 'colonia' (el rang més important) i Baetulo va arribar a 'municipium' (segon rang més important). Una mostra de la importància de Baetulo és la troballa de restes d'un teatre romà, el segon conegut al Principat després del de Tarragona. I justament la Piscina de la Casa de Quintus Licinius ens pot ajudar a explicar com es que Barcino va guanyar importància mentre que Baetulo pràcticament va desaparèixer.

I és que la piscina està construïda damunt de les restes de la muralla de Baetulo, una muralla que es va enderrocar al voltants del segle I dC sense que es coneguin ben bé els motius, tot i que sabem que era l'època de major esplendor de la ciutat, just poc abans de la construcció de la domus de Quintus Licinius.

Per aquella època, Barcino encara disposava de les muralles construides el segle I aC. Les primeres incursions dels francs al segle II dC van fer que Barcino reforcés la seva muralla entre els segles III i IV. Per aquella època, Baetulo ja estava sense muralla, en plena decadència i caminant cap a la pràctica desaparició.

Hom assegura que que un dels motius pels quals Barcino va guanyar importància front Tarraco, antiga capital, va ser justament la fortalesa de les seves muralles. Sembla ser que es podria aventurar que un dels factors que va incidir també en la caiguda de Baetulo va ser, precisament, l'absència d'elles.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

dilluns, 2 de desembre del 2013

Relaxing animalada

Dites PoPulars

(Encetem un micaco vergonyós…)

La vida de la gent com en Dan ha de ser molt dura: dedicar-se hores i hores a investigar coses sense saber si en podràs treure res d'aprofitable, mirar de convèncer als que distribuixen els calers que allò que fas és interessant des del punt de vista del progrés i des del punt de vista econòmic, passar nervis per si cap altre descobreix poc abans que tu el mateix o, pitjor, que allò que estudies no serveix per a res …

I tot per a llegir després coses com ara …

… i queda ben clar que, per al progrés de la humanitat, ni el foc, ni la roda, ni la siderúrgia, ni les lleis d'en Newton ni l'energia nuclear. El que de debò és important pel progrés de la humanitat és una llei redactada per un grapat de senyors que poden no tenir ni el batxillerat ni ser experts en res concret.

Hi ha llocs que ves a saber què els hi posen als relaxings cups of café con leche…

Meneame

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!