dilluns, 30 de setembre de 2013

Camp de batalla : La llengua

(Encetem un micaco en lluita...)

La nostra llengua sempre ha estat un punt de fricció amb l'Estat Espanyol. Des d'allà (i a vegades des d'aquí) se'ns ha repetit que no s'ha de barrejar política i llengua, però el cert és que s'ha fet contínuament des de ambdues parts i, per tant, qualsevol proclama en aquest sentit fa temps que ha deixat de tenir veracitat. De fet tampoc és res de nou, des de fa segles s'han perseguit o beneficiat llengües per causes polítiques.

El primer punt de fricció clar en la història del postfranquisme espanyol va estat l'anomenada 'Batalla de València', i cal recordar, com sovint diu el company Cucarella, que aquella batalla la vam perdre, car admetre la creació d'una Acadèmica Valenciana de la Llengua independent de l'Institut d'Estudis Catalans el que va fer es deixar el tema de la llengua en mans dels manaires de la Generalitat de Baix. I per molt que es busquin filigranes per defensar la unitat de la llengua catalana sense utilitzar aquestes paraules el cert és que de forma sistemàtica la Generalitat Pepera ho ha obviat, tot i tenir en contra un munt de sentències judicials.

El símptoma més clar de que un problema no s'ha solucionat és que reapareix amb certa periodicitat. I vaja si reapareix el problema de la llengua: A l'Aragó segueix sense cap tipus de protecció i fins i tot l'han canviat de nom, al País Valencià milers d'escolars es queden sense línia en valencià, al Principat es volen carregar la immersió lingüística des de Madrid, a les Balears ja s'han carregat la immersió per afavorir un ensenyament trilingüe que ni ells mateixos es creuen.

Tot això, però, ha comportat reaccions que, per a segons qui, han estat totalment inesperades: l'èxit de la #ViaCatalana la podem emmarcar dins d'elles, així com les cadenes fetes a la Franja, la Catalunya Nord i el País Valencià. I a les Balears només cal mencionar la gran manifestació d'ahir (que per cert, a TVE1 si es descuiden ni la mencionen…)

Així que cal tenir-ho ben present: la llengua és una de les pedres fonamentals de la nostra identitat nacional. Això ho tenen ben clar des de l'altra bàndol i per això la volen erosionar tant com sigui possible. Per tant, és imprescindible que nosaltres també ho tinguem ben clar i no cedim pas ni un mil·límetre en llur defensa.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

5 comentaris:

XeXu ha dit...

La política no s'ha de barrejar amb l'esport. La política no s'ha de barrejar amb la llengua. Llavors, amb què redimonis s'ha de barrejar la política??

Jordi ha dit...

Es que el castellà és llengua superior i són tant bons que volen augmentar el nostre nivell. O... és que per a ells és com una pixada de gos marcant territori?

Oliva ha dit...

"CATALUÑA,PERTENECE A ESPAÑA"
ESPERANZA AGUIRRE
.....POR RDECHO DE CONQUISTA.......NOMES LI VA FALTAR DIR. QUE ES POT ESPERAR D'AQUESTA "GENTETA",?......VOLEN LA NOSTRE ANIQUILACIO COM CIUTADANS LLIURES.

García ha dit...

Estimat Carquinyol: He de dir-te que tens més moral que l'Alcoià.

He de reconéixer que el teu blog, encara que jo no estiga d'acord amb les teues idees, és molt interessant, ben fet, molt ben il·lustrat amb unes fotos fantàstiques i es nota que la persona que hi escriu (tu) sap el que es diu, que és una persona culta.

Com s'explica doncs que hi haja només, com a molt, sis comentaris en cada apartat? No ho entenc. On estan tots els qui pensen com tu? O no n'hi ha tants com creus?

No em serveix allò de la Diada. Es fa un dia i després... Llàstima de treball que fas. Ara, si ho consideres el teu diari, està bé. Podries traure-li tot el que és política i estic segura de què en faries un llibre favolós. Jo el compraria, t'ho assegure. I el recomanaria als amics. Tens ahí un gran treball fet. Pensa-t'ho.

Carquinyol ha dit...

xexu: Amb diners i sobres, és clar... ;)

Jordi: Jo voto per la segona

Oliva: I sinó la volen ho dissimulen molt malament !

Garcia: Perquè un blog no té visites ni comentaris ? Ahh.. si ho sabés ara mateix segurament no patiria les estretors de la crisi ! Suposo que una combinació de tot en la seva justa mida: originalitat, qualitat de disseny, temàtica, qualitat de narracions, desenvolupament social, saber fer promoció...

Perquè aquest té tan poquetes ? Doncs segurament perquè hauré fallat en totes elles ! Però tal com comentes això és una mena de diari públic, un diari on apareix només allò que vull compartir amb altres. Si hi ha algú que li sembla interessant o d'utilitat me n'alegre, evidentment, és tot un afalac. I sinó, bé... mala sort, però era el que volia dir !

Com comento gairebé en cada aniversari del blog, mentre m'ho passi bé fent-ho i tingui una mica de temps per dedicar-m'hi continuaré escrivint. El dia que falli una de les dues condicions,ho deixaré córrer.

En tot cas em quedo amb l'idea del llibre... tot i que no el faré ! El que si faré serà guardar aquells apunts que no tracten d'actualitat ni politica sinó de temes més... incaducables, per dir-ho d'alguna forma. A més, potser fins i tot recupero algun article d'aquest tipus del blog antic i el republico aquí per tornar-li a donar l'estètica que va perdre quan els de blog.cat van canviar la seva plataforma.

Publica un comentari a l'entrada