dilluns, 16 de desembre de 2013

I la pregunta és...

(Encetem un micaco qüestionador…)

Dijous passat finalment es va saber una d’aquelles coses que tenia tots els números de forma el triumvirat de ‘coses per fer’ del Principat juntament amb la Sagrada Família i la Gigafoto de la Via Catalana : la pregunta i la data del referèndum sobre la independència.

La Pregunta

La primera impressió no va ser gens bona: la data em semblava massa tard i la pregunta no m’acabava de fer el pes, la veia poc clara i amb masses opcions. Tot i així, rumiant, vaig acabar de veure que no estava gens malament, ja que permetia respondre tres opcions (No, Sí/No i Sí/Sí) que semblen ajustar-se perfectament als sentiments de la majoria de la població catalana.

I diem tres opcions tot i que realment n’hi ha moltes més, perquè s’ha de tenir en compte el vot en blanc, així que podem arribar a tenir Sí/Blanc i Blanc/Blanc també. El que no podem tenir és un No/Sí i No/No, opcions que pregunta en mà són invàlides i que podrien anul·lar el vot, tot i que jo miraria de ser comprensiu i tolerant i afegir-les al grup del No.

Penso que aquesta pregunta pot ajudar a augmentar la participació (element clau en aquest tipus de consultes) i pot facilitar que aquells que no s’acaben de sentir identificats cap a un lloc o cap a un altre diguin també la seva. De fet, el PSC es podria haver trobat perfectament còmode en aquesta opció sinó s’hagués enrocat en el sector espanyolista a corre-cuita.

Sé perfectament que a hores d’ara una Catalunya estat no independent no té cabuda enlloc, però ja que preguntem a la població, anem a veure que hi diu. I si surt aquesta opció com a majoritària hom hauria de reflexionar sobre l’estructura d'Espanya, tot i que a mi em sembla molt molt difícil que ho facin. Trobo que una tercera qüestió estil “en cas de voler una Catalunya Estat i no voler-la independent, si no fos possible la voldria independent?’ hagués ajudat a clarificar encara més la situació, tot i que potser era embolicar massa la troca.

Bé, ara la pilota està en l’altre camp i a hores d’ara diuen que se la queden i no la retornen. Espero que s’ho repensin i ho facin, una consulta pactada seria el millor per a tothom i faria rebaixar uns ànims massa caldejats per les dues bandes. Estem parlant d’un fet que marcarà el futur de molta gent i és una cosa que cal parlar-lo amb consens i amb calma. Seria el millor exemple i la millor imatge que espanyols i catalans podríem oferir al món, perquè un poble ha de tenir dret a dir allò que vol ser.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

XeXu ha dit...

N'he parlat tant aquests dies que ja no sé què dir de nou. No és la meva pregunta, no havíem de preguntar altra cosa que no fos independència sí o no, però siguem inclusius, a veure si hi ha gent idealista que encara pensa que tenim encaix dins España. Sé que n'hi ha, però no em mereixen massa crèdit, la veritat. I menys encara quan els abanderats del federalisme ara ho són del 'no votes perquè jo ho dic, collons!'. Això sí, encara que no sigui la millor pregunta, estic d'acord amb tu que invalidar les opcions No/Sí o No/No seria una mica tendenciós. Per anar bé ningú les hauria de votar, i s'ha d'explicar molt bé, però si surten, considerar-les No i prou, que si no ja tenim polèmica servida.

pons007 ha dit...

Quan hi ha tantes respostes possibles, cadascú interpretarà els resultats com li dona la gana i així tots els partits acaben dient que han guanyat, no falla.

Jordi ha dit...

Si surt Si-No hi haurà un canvi legislatiu: la Comunitat Autònoma de Catalunya passa a dir-se Estat Català. I prou...

Carquinyol ha dit...

Xexu: Per sort, tot i no ser la miller pregunta tots estem decidits a portar-la endavant, i això,parlant de catalans, ja és remarcable !

pons007: si tots guanyen però aconseguim el que busquem, aleshores cap problema, no ? ;)

Jordi: Segurament és el que uns quants tenen en ment, però molt em temo que uns altres no. En tot cas, millor el SíSí !

Publica un comentari a l'entrada