dilluns, 15 de juny de 2009

Un passeig per la memòria


(Encetem un micaco caminant...)Memòria

Hi ha dies en que les coses no surten exactament com havies pensat. Això em va passar a mi ahir, sense anar més lluny. La primera intenció que teníem era passar una estoneta en la platja, a la que ens agrada anar i venir més aviat d'horeta. La cosa no va acabar d'eixir ja que, primer, estàvem força esgotats i segon que el dia no acabava d'acompanyar, ja que es va aixecar força gris i núvol. Així les coses, vam decidir fer una passejada per allò que ja fa anys que hauria de ser el passeig marítim

Dit i fet, esmorzem i ens dirigim cap allà, però al poc d'arribar passem pel costat d'un guàrdia urbà i escoltem per la seva ràdio què "la procesión de Corpus de Dalt la Vila se está desarollando sin problemas".... així que decidim anar a tafanejar una mica. Continuem la nostra passejada pel costat de la platja i arribem a la Rambla de Badalona, que ahir estava més plena de vida de l'habitual, ja que diferents associacions relacionades amb el medi marí, des d'associacions recuperadores de dofins fins al gremi de pescadors passant per l'Escola de Mar, havien plantat tot de tendes al costat de l'estàtua de Roca i Pi per fer arribar als més menuts llurs activitats. Passada la zona i després de caminar un poquet arribem als voltants de l'església de Santa Maria, de la qual sortia nombrosa gent, i just al costat ja veiem les primeres Catifes de Corpus. Fem una breu passejada pels carrers per observar com han aixecat tot el paviment del carrer de Dalt (espero que no tornin a posar asfalt, quedaria molt millor empedrat) i ens arribem a la Plaça de la Constitució i al carrer Barcelona, on trobem un altre grupet de gent fent més catifes.


Catifes de Corpus

Això fa que me'n recordi de les paraules de la meva mare, quan em contava com ella i els seus germans anaven a les muntanyes de Can Ruti a recollir pètals de flors (com ara ginesta) per a que el meu avi pogués realitzar les catifes de flors per Corpus que li encarregaven, com ara la que li solien encarregar al carrer de Sant Pere, a Baix a Mar. És bo veure que les tradicions es mantenen a una ciutat que massa sovint sembla oblidar el seu passat. Per cert, podeu veure excel·lents fotografies de las Catifes de Corpus a Dalt la Vila en aquest enllaç de la seva pàgina.

Agafem el carrer de la Costa i anem a Baix a Mar, cosa que aprofitem per passar pel carrer del Mar i comprar-nos un gelat al mateix lloc on el meu pare em solia comprar els cornets (bé, en aquells temps mon pare me'ls comprava al carrer Francesc Layret, però al carrer del Mar hi ha una tenda dels mateixos propietaris)... ara bé, la vida evoluciona i en comptes del cornet ens comprem una molt més còmoda terrina. Tot menjant gelat ens acostem a la platja en aquesta passejada que m'ha fet recordar dos moments del meu passat.

I com no hi ha dos sense tres, un altre record m'arriba a la memòria al passat pel Pont del Petroli, l'antic pantalà de la Campsa a Badalona que ha estat rehabilitat com a passeig que s'endinsa al mar i que ha estat obert al públic aquest cap de setmana .


Pont del Petroli a Google Maps

Em recordo de com mon pare em contava que anava allà per agafar musclos als pilars del pont. En aquella època la Guàrdia Civil vigilava el pantalà, amb el qual jugaven al gat i a la rata ja que, en teoria, la gent no es podia acostar als pilars. Un dia en que estava fent això va veure una ombra molt gran dins de l'aigua que de seguida va associar amb una tintorera, i que va fer, segons les seves pròpies paraules, sortís tan ràpidament de l'aigua que no era capaç de dir si ho havia fet corrent o nadant. Aquest fet va cridar l'atenció del guàrdia civil que vigilava, però sembla ser que molt més li va cridar l'atenció la misteriosa ombra marina, puix se la va mirar força estona amb cara de certa preocupació.


Pont del Petroli

En tot cas, ara el pont ha estat força rehabilitat, li han col·locat un terra de fusta i unes bones baranes per evitar que la gent pugui caure. Al final del mateix hi ha com una mena de placeta que ofereix unes vistes espectaculars no només de la costa de Badalona sinó de bona part de la del Maresme i de la Serra de Marina i del Parc de la Serralada Litoral. Avui, però, la meteorologia no acompanyava per gaudir d'aquestes bones vistes, serà qüestió de tornar un altre dia. Cal a dir que el Pont no és només un espai de lleure, puix s'han instal·lat en ell una sèrie de sensors que permetran obtenir dades meteorològiques i marítimes, que a més es podran consultar des de la seva web www.pontdepetroli.org.


Detall del Pont del Petroli

Tal com deia al començament, sembla mentida com poden canviar les coses. El que només havia de ser un dia de platja s'ha acabat convertint en una passejada no només pel món físic, sinó pel món interior dels records... però jo, cal a dir, estic encantat que hagi estat així !!



Nota Curiosa: Al barri nou de Badalona, aquell tocant el Port Esportiu, hom pot veure una estàtua anomenada "l'equilibrista". No puc menys de fer notar la gran semblança que té aquesta estàtua amb un dels exercicis de la molt popular Nintendo Wii Fit... realment no serà això publicitat camuflada ?


Equilibrista Wii Fit

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

Rita ha dit...

Això dels records és ben curiós...

Dijous jo en vaig viure uns quants amb l'Ou com balla, que per cert, pels comentaris al post que en vaig fer, he vist que no és tan conegut com jo em pensava, i ara tu amb el pont aquest me n'has portat una pila també. M'he fet farts de veure el pont aquest des del tren durant molts i molts anys!!! :-)
Gràcies!

Marga ha dit...

Vau tenir un diumenge força ple! ;-)
Això dels records és ben curiós perquè a més a més d'imatges, et porten colors, olors, sentiments...

Llàstima que, un cop més, no ens vam poder conèixer, Carquinyol. Erem allà, pels carrers de Dalt la Vila, fent catifes o ajudant; repartint esmorzars o refrescos.

Espero veure-us quan estiguin els carrers endreçats i vingueu a veure "l"abans i el després", d'acord?
Però estaré igualment contenta si veniu i no ens veiem! :-D

Carquinyol ha dit...

Rita: Jo tenia també intenció d'anar a veure ballar l'ou, però al final no va poder ser :( M'agrada saber que t'he revifat records, espero que n'hagin estat dels bons !!

Marga: La Raquel, la meva dona, em va dir "segur que la Marga està per aquí, hauries de preguntar a aquest grupet"... però clar... i si després resulta que de "Margues" a Dalt la Vila n'hi ha un munt ?? Potser la propera vegada provarem a veure !!

Marga ha dit...

No, no...de Margues a Dalt la Vila no n'hi ha massa...però tampoc em coneix tothom! ;-)
Jo anava i venia ajudant o portant quelcom als treballadors de veritat, als artistes de les serradures acolorides. També vam fer una catifa però, bàsicament, jo era al local de la plaça Constitució, ajudant als companys "d'intendència".

No vau entrar a la rectoria? Allà hi havia, també, l'ou com balla! El vam preparar el dimecres perquè estigués a punt el dijous, Corpus, i hi va romandre fins el diumenge. Ja ho sabeu pel proper any: a Dalt la Vila, per Corpus, l'ou com balla i les catifes!

Publica un comentari a l'entrada