dilluns, 2 de març de 2009

Badalona - València


(Encetem un micaco dual...)Tren

Des de fa ja uns anys tinc el plaer de viure entre dos ciutats, dos ciutats de la nostra terra ben diferents i ben semblants alhora. Una és ciutat petita, crescuda a l'ombra d'una gran capital i que fins fa pràcticament abans d'ahir no era rés meś que un poblet de passat romà important situat entre el mar i la muntanya. L'altre és una de les grans capitals del nostre país, filla d'un riu avui desviat de la seva llera natural i molt desitjada pel país veí. És curiós veure com el destí, capritxós, m'ha conduit d'una a l'altra. I dic capritxós perquè tot i que la història ha tractat a les dues ciutats de forma ben diferent, encara podem trobar similituds entre elles.

Una de les principals zones de passeig de Badalona és la Rambla, aquesta rambla atípica paral·lela al mar envoltada de palmeres. A València una de les zones més típiques per anar a passejar és també una rambla, tot i que ja no es sol anomenar així i se l'anomena Jardi del Túria, un enorme, magnífic i bonic parc allargat que recorre bona part de la ciutat ...

Rambla de Badalona

Jardí del Túria

... Badalona té un nucli històric ben delimitat, a l'igual que passa a València, tot i que el de la ciutat del Túria és molt més gran, més cuidat i amb edificis i monuments molt més espectaculars. Però tot i les diferències en la magnitud a tots dos podem trobar restes romans i medievals, i tot dos giren al voltant d'una església (al cas de València, la Seu). A més la gent de tots dos barris (Dalt la Vila i El Carme) són plenament conscients de les seves particularitats i molt combatius respecte els plans dels ajuntaments respectius, que també s'assemblen en que no tenen gaire cura en mantenir l'esperit històric d'aquests indrets (encara que el de València mostra més cura que no pas el de Badalona). Llocs de carrerons i placetes, al passejar per qualsevol d'aquests dos indrets en hores de tranquil·litat, sembla ben bé que el temps no només s'aturi, sinó que reculi i tot ...

Plaça Sant Nicolau

Plaça de la Constitució

Socialment tant València com Badalona presenten un percentatge molt alt de població forastera. Aquest fet incideix en la utilització de la llengua al carrer, ja que a València Cap i Cassal és molt més estrany escoltar-la que a Badalona, tot i que en aquesta darrera ciutat la cosa depèn molt de a quin barri estiguis.

Tant València com Badalona tenen "llocs potenciats" publicitats i mimats pels ajuntaments respectius. En el cas de València és la Ciutat de les Arts i les Ciències, mentre el de Badalona és l'eix Port Esportiu - Capital Europea del Bàsquet ...

Museu de les Ciències

Ciutat del Bàsquet

I respecte a festivitats, València és coneguda mundialment per les seves fantàstiques falles, que es cremen la nit de Sant Josep, al mes de març, per tota la ciutat (dintre de ben poquet), mentre que a Badalona la festa grossa és per Sant Anastasi amb la Cremada del Dimoni, una mena de "falla infantil de barri" (si apliquem mides fallístiques valencianes) que sempre té la mateixa temàtica i que es crema en maig a la platja. Cal dir que als darrers anys el castell de focs de Badalona l'ha disparat la mateixa companyia que a València dispara mascletàs i castells de focs per les falles.

Dimoni de Badalona

Falles

Dues ciutats, dues històries i uns quants paral·lelismes. Només puc afegir que a les dues estic com a casa i convidar-vos a donar un tomb per elles en quan tingueu oportunitat.


Nota Periodística : Si l'altre dia parlava dels curiosos titulars del 20 minutos on-line, la setmana passa vam tenir un altre exemple ...

20 minutos

... i amb els primers comentaris ja van tenir una mostra de què s'aconsegueix amb això ...

Comentaris

... insults, desqualificacions barates i els tòpics de sempre. Jo, per la meva part, em quedo amb el "labado" del primer comentari...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

7 comentaris:

Albert ha dit...

Això de valència, mai he sapigut trobar-li el què....mira que he estat vegades, i des de molt petit, per motius familiars i fins i tot per amics i vacances...fa 4 estius, vam voler estar 3 dies a valència capital en plan turístic, i em va decepcionar bastant...no sé ..... De badalona , no et puc dir, he passat sovint, però no hem parat mai...suposo que viu , tal com dius tu a l'ombra d'una ciutat europea, i això l'ha condicionat.....
pd: No les havia sentit aquestes declaraciosn d'Henry, hi ha alguns que si que saben on són.....

Laia ha dit...

Doncs jo vull anar a veure les falles!!! :-( a veure quin segle d'aquests puc fer-ho realitat...

I puc comptar amb els dits d'una mà (i me'n sobren) els cops que he estat a Badalona...

zel ha dit...

Em faria molta il.lusió anar a València, no hi he estat mai, Badalona la conec molt poc, i com que no hi he passejat entretinguda tampoc en conec els racons...

I el TITí...jejejeje, lliçoneta!

Marga ha dit...

I no podries fer un post d'escapada al barri d'El Carme de València? Després del que ens expliques avui, tinc molta curiositat per aquestes semblances amb Dalt la Vila.
Les teves escapades sempre són molt interessants i, magrat que diuen que les comparacions són odioses, potser comparant podríem treure'n un bon profit per al nostre Dalt la Vila.

Vicent ha dit...

Alguns anys, Barcelona ha sigut un refugi per a mi durant les falles. Molts valencians no les aguantem, cosa que costa d'entendre fora d'ací. Un amic de Barcelona s'estranya quan hi vaig per falles: "tan dur és això??", em diu.

Trobe que és lògic que, des de fora, no es veja la cosa igual. Reconec també l'encant de menjar bunyols i altres coses, però... tota la vida amb aquest soroll, aquesta invasió de falleros al carrer, la sensació del fatxerio més carca que sol anar unit a les falles...

Salutacions!

nimue ha dit...

vaja, no hauria dit mai que foren tan semblants Badalona i València!
snif...aquest any no podré veure falles!!! snif... quan estava a València sempre marxava per Falles i ara que estic a Barcelona tinc unes ganes boges d'anar-hi! quines coses...

Carquinyol ha dit...

albert: de València, jo em quedo sens dubte amb el centre, sobretot amb La Llotja, les torres de Serrans i la part vella de la Seu. La part nova (Ciutat de les Ciències i demés) està bé, però no té comparació possible.

laia: les falles estan bé, però poden arribar a angoixar bastant

zel: ai el titi !!! hehehe... de València el que he comentat abans, no et deixis perdre sobretot la part antiga. De Badalona... bé, la part antiga és molt petitona i està molt descuidada, però val la pena fer una passejada, més que res pel contrast amb la resta de la ciutat. El millor el Museu, la Rambla i algunes masies disperses pel municipi.

Marga: Una passejada pel Carme? m'ho apunto!! Respecte les comparacions, hi ha aspectes semblants però pensa que es comparar una puça amb un elefant.

Vicent: jo entenc perfectament que els valencians surtin pitant... cada any ha de ser molt dur. Però, com dius, venint de fora tens una altra perspectiva.

nimue: no serà el mateix, però ja penjaré algunes fotos per ací !!

Publica un comentari a l'entrada