dijous, 7 de maig de 2009

Arbres, pedres, ciment i foc


(Encetem un micaco badaloní... )Badalona

Hi ha dos barris de Badalona als quals tinc una estima especial, són dos barris amb una personalitat marcada i que es diferencien de la resta de la ciutat i, curiosament, no he viscut a cap d'ells. Un ja aparegut sovint per aquesta pàgina, Dalt la Vila, l'origen històric de la ciutat i molt relacionat amb la meva família; un altre és Canyet, el barri més gran, rural, forestal i menys habitat de la ciutat, el lloc on el meu pare em portava a fer les meves primeres excursions "a la muntanya" i on, per cert, em van batejar. Dos barris que són notícia darrerament per les decisions urbanístiques de l'Ajuntament.

Canyet és un barri format bàsicament per una vall, la Vall de Canyet, travessada per la riera més llarga de Badalona, la Riera de Canyet. Zona rural i forestal, hi podem trobar masies disperses al voltant de la riera i nuclis d'habitatges més recents formant colònies.

Canyet

I és precisament d'una de les antigues masies de la zona, Can Mora, on ha esclatat la polèmica. Tot comença l'any 2006 en que el Club Joventut de Badalona adquireix quatre hectàrees de terreny en aquella zona. Anys després, i amb la finalitat de rendibilitzar aquella compra, es planteja vendre els terrenys per a que hi puguin construir una escola privada vinculada a l'església catòlica, d'aquelles on es separen els nens de les nenes a classe. Però per a fer-ho, cal que l'Ajuntament prèviament re-qualifiqui el terreny, i això, en un barri com Canyet, pot veure's com tota una declaració d'intencions i un potencial perill de que la ciutat acabi devorant la seva gran àrea verda. I no és que estigui immaculada precisament, que més d'una salvatjada a patit en nom d'un urbanisme mal desenvolupat (com també ho ha fet la resta de la ciutat), però s'hauria d'impulsar la salvaguarda, la protecció, la rehabilitació i la restauració d'aquelles zones i edificis històrics singulars d'un barri que, en gran part, està inclòs a la Serralada de Marina.

Però que a l'urbanisme de l'Ajuntament de Badalona la paraula "protegir" sembla inexistent ho saben molt bé els habitants d'un altre dels barris distintius de Badalona, Dalt la Vila. Divendres passat m'assabentava, gràcies a un correu electrònic enviat per l'AA.VV. Dalt la Vila de la darrera juguesca que vol fer l'Ajuntament en aquest barri.

Dalt la Vila

Resulta que ja fa temps que l'AAVV Dalt la Vila i l'Ajuntament estan en converses i negociacions sobre diferents temes relacionats amb el barri, des del tema de la mobilitat a la reordenació del mateix. Doncs bé, ara que semblava que, finalment, anaven a poder discutir realment els punts problemàtics, des de l'Ajuntament i el promotor els hi arriba la notícia de què el primer que volen fer és ... obrir un nou carrer !!. Realment no és que sigui un gran carrer, però tampoc sembla que vagi a aportar res de nou, així que no sé sap ben bé amb quina finalitat es vol fer tot això. De fet la zona (Horts de Can Fluvià) la conec prou bé perquè justament allà va estar treballant el meu avi uns quants anys. Realment fa una mica de por mirar d'esbrinar què tenen al cap els planificadors urbanistes de la ciutat i, sincerament, no demostra gaire bona voluntat des de la Casa de la Vila vers els veïns.

I no podria acabar sense parlar una mica d'allò meu, o sigui, del barri del Gorg. Ara mateix, en aquella zona on s'havia de construir un majestuós canal que s'endinsava terra endins seguim tenint tota una sèrie de solars plens de deixalles i en permanent construcció als quals no es sap ben bé que es farà ni quan. L'oposició al consistori ha forçat un ple extraordinari per parlar del tema, cosa que em sembla fantàstic, però molt em temo que ni uns ni altres tenen cap solució rumiada pel problema, amb el qual l'únic que obtindrem serem paraules i més paraules i les típiques baralles entre polítics de tercera fila que no aporten res als veritables patidors del problema.

Gorg

En tot cas, a mi això del canal sempre m'ha semblat una obra faraònica d'aquelles que es plantegen en èpoques de vaques grosses i que en realitat no són més que pous de diners malgastats i em penso que, si ara estem com estem, o sigui, sense *res més que uns solars plens de brutícia* ha estat per culpa d'haver volgut apuntar massa alt. Esperem a veure com evoluciona el tema i que els poders divins facin veure la llum a la gent de l'Ajuntament, que en qüestió de llums sembla que no hi vagin sobrats precisament...


Nota Micaquera: Aquest cap de setmana són les Festes de Maig a Badalona, les festes de Sant Anastasi, aquelles on cremem el dimoni i fem el ball del micaco. Però per a mi són quelcom més, ja que justament per aquestes dates farem el nostre primer aniversari de boda... i sembla que aquesta vegada sense pluja i amb bona companyia !! Bon cap de setmana a tots, i si voleu veure una petita falla principantina, us podeu passar la nit del dia 10 per la Rambla de Badalona !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

5 comentaris:

nimue ha dit...

uau! ja fa un any de la boda! com passa el temps! :)

Marga ha dit...

Un cop més poses el dit a les nafres que el nostre ajuntament s'entesta a obrir. I ho fas constatant, dient les coses pel seu nom i evitant l'apassionament que, de vegades, fa que un "opinador" perdi els papers.
I un cop més t'he d'agrair que esmentis Dalt la Vila que, com saps, és la meva debilitat.
Això no obstant, també m'interessen tots els altres barris perquè entre tots conformen la nostra ciutat, la nostra Badalona.
Així, tenim uns temes candents que, pel què sembla, portaran cua. Tant Dalt la Vila, com Canyet, com el Gorg, ara mateix estan en el "candelabro" per motius ben diferents. L'únic que els agermana és, per un cantó és la solidaritat entre barris, i per l'altra, la mala gestió municipal.

Bon cap de setmana i bones festes de maig per a tu i els teus lectors.

Marga ha dit...

Ostres, és veritat! La Nimue m'ha fet adonar que m'oblidava del vostre aniversari. Per molts anys!!!

Laia ha dit...

Ostres... sí que passa el temps, sí!Doncs moltes felicitats!!!!

Així doncs, si venim a les festes de Badalona, et veurem ballar? és que això del 'ball del micaco' m'ha fet molta gràcia :-P

que tinguis un bon cap de setmana!!!

tobuushi ha dit...

Quina gràcia, a la meva germana la van batejar a la parroquia de Canyet, i la meva familia llogava una casa al carrer Lloret de Mar de la Colònia Sant Jordi, allí vaig passar molts estius amb els genolls pelats, jugant amb els de can Boter i anant a comprar vi i ous als masovers de can Ruti i gelats al restaurant la Bolera.

Feliciats pel vostre primer aniversari, nosaltres el 15 celebrarem el 5è.

Publica un comentari a l'entrada