dilluns, 1 de juny de 2009

La llengua del rei


(Encetem un micaco deductiu...)Jaume I

Reconec que conec ben poques coses, de fet, en desconec moltíssimes. Si em poso a repassar totes aquelles àrees temàtiques on tinc pocs coneixements (per no dir gens) m'esgarrifo de la meva ignorància. Però bé, tampoc cal magnificar les coses, saber que hi ha coses que no es saben ja és un bon senyal, si més no això deia un filòsof. A més, cal recordar aquella anècdota del rei de França Louis XIV: Una vegada que el monarca visitava una biblioteca de províncies li va fer una sèrie de preguntes al bibliotecari, preguntes a les qual el bon home va contestar amb un "no ho sé, majestat". Molest el rei per aquest fet, li va preguntar "aleshores, perquè us paguen a vós?" i el bibliotecari li va contestar "majestat, a mi em paguen pel que sé, si em paguessin per allò que no sé no hi hauria prou or al vostre tresor per satisfer els meus honoraris".

Per sort, tot i no saber, tenim eines que ens podem permetre emetre judicis en camps que ens són estranys. Una d'aquestes eines és la lògica (tot i que s'ha d'anar amb compte en com s'aplica); una altra eina és l'associació amb altres coneixements (amb aquesta encara s'ha d'anar més en compte si cap...). En tot cas, i tot i les seves limitacions, aquestes eines ens permeten opinar sobre temes diversos on el nostre coneixement no sigui gaire profund. Avui precisament els utilitzaré en dues àrees temàtiques on els meus coneixements són força febles: filologia i història.

Llegia l'altre dia aquest article del diari Levante-EMV que deia ...

Diari Levante-EMV

Abans que res fer notar que el títol no s'adapta prou al contingut, de fet sembla força improbable que el mateix Jaume I escrigues el manuscrit, quan precisament els monarques tenien gent per a fer aquestes tasques. I si el subtítol és un pèl sensacionalista, el subtítol tampoc es queda curt, o és què les variants "valencianes" no són pas "catalanes", sobretot si ens cenyim estrictament al món de la lingüística ? Fixem-nos, però, en allò que que diu la notícia :

"Por un lado, está la postura de Jordi Bruguera, autor de una edición crítica de la obra, quien sostiene que tiene una filiación dialectal catalana. Por otra parte, está el catedrático de la Universitat de València y miembro de la AVL Antoni Ferrando, quien vincula el texto con las variantes lingüísticas occidentales (valencianas). La clave está en el manuscrito que se tome referencia, explicó ayer Albert Hauf, coordinador del congreso, quien lo presentó junto a Pere Maria Orts. Bruguera se decanta por el del monasterio de Poblet, mientras que Ferrando adopta como base el del Palacio Real de Madrid.(...) No obstante, ambos escritos son posteriores a Jaume I, con lo que conviene tener en cuenta la "intervención" del copista, subrayó Hauf."

Home, jo no sóc lingüista, però si hi ha dos llibres posteriors a la data dels fets i un conté unes variants lingüístiques i l'altre unes altres... no serà perquè van ser realitzats per copistes diferents que utilitzaven diferents variants de la mateixa llengua ? Potser és molt evident, no sé, però en el meu àmbit de feina, almenys, la millor solució és sempre la més senzilla.

Hi ha, però, alguna cosa més a comentar. Comencem per això de "les variants lingüístiques occidentals (valencianes)". Certament, el valencià pertany a aquesta varietat lingüista, però no tota ella és "valencià", també podem trobar-ne d'altres com ara el lleidatà, i no seria estrany trobar un copista d'origen lleidatà a la cort de Jaume I, ja que hi van participar molts lleidatans en la conquesta de València.

Anem una mica més enllà encara, al segle XIII, poc després de la conquesta de València... podríem trobar variants valencianes de l'idioma? Pensem en un territori acabat de conquerir i de repoblar, amb gent de diversa procedència i diferents llengües, llengües relativament joves. Aplicant la lògica, sembla clar que no hi ha hagut ni temps ni homogènia social suficient com per a crear una variant pròpia de la llengua, com sí va ocórrer més tard amb el pas dels segles. De fet, podria ser molt possible que la variant occidental que apareix a una de les còpies no sigui encara "valencià" pròpiament dit.Com a exemple, traslladem aquesta problemàtica a una altra llengua : els possibles escribes de Hernan Cortés escriurien en la variant "mexicana" de l'espanyol poc temps després d'haver conquerit els territoris asteques ? Penso que no... excepte si s'insinués que els asteques ja parlaven "amb anterioritat" una llengua molt similar a l'espanyol... però això és farina d'una altre costal.

Sincerament, no entenc que s'hagi de fer un congrés al respecte d'aquesta problemàtica, sobretot quan l'AVL té molta feina a fer per defensar l'idioma al País Valencià... considerant que sigui aquesta la seva feina, és clar.... perquè, sincerament, quina funció té aquest organisme "lingüístic" creat per solucionar un problema polític, problema que, per cert, no ha solucionat ni de lluny?. I sinó serveix ni per a fer això, a què és dedica? A donar-hi voltes al tema i fomentar una mena de neoblaverisme soterrat i "il·lustrat", donant "arguments" de baixa intensitat per anar separant les parles del sud i del nord? Potser hom hauria hagut de recordar en el seu moment que no es pot pactar amb el diable.


Nota demostrativa : La duplicitat d'organismes i de noms de la llengua fan més mal que bé quan no s'acaben de regular ben regulats, ja que al no existir una figura o expressió jurídica que defensi clarament que el català i el valencià són la mateixa llengua (deixant de banda el munt de decisions de Tribunals Suprems i Constitucionals en aquest sentit, totes tan inqüestionables com reiteradament ignorades) ens trobem de forma reiterada casos com el que l'Eurocamara ha hagut de fer el mateix anunci en català barceloní i en català valencià. És urgent trobar una fórmula per evitar casos així, que el que fan és dividir encara més la nostra preada i amenaçada llengua.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

10 comentaris:

ddriver ha dit...

coi per no saber-ne....

AhSe ha dit...

Veig aqui moltes incongruencies.

Primer i abans de tot:

la categoria del micaco.

Segon i al primer nivell:

l'article considerat al post.

Qualsevol persona passada dels 18 anys i no arribada als 60, s'adonaria que el tal article no es serios, ja que al titol mateix hi posa Jaume I en lloc de Jaime I.

Tercer:

preguntar-se que fot un organisme linguistic, es igual on fos i de quina linguistica tractaria.

La resposta clara i coneguda de fet per tothom es: menjar els diners.

Finalment:

l'introduccio dels conceptes "catala barceloni" i "catala valencia".

Si be recordo, a Barcelona es parla catala i a Valencia parlen un idioma anomenat valencia.

XeXu ha dit...

Tal i com tu ho expliques sembla fàcil i perfectament comprensible, però suposo que els seus dubtes deu haver si es planteja un simposi així.

Per cert, Lluís XIV devia fer tallar el cap del bibliotecari com a mínim, no? Per espavilat.

Rita ha dit...

Coincideixo molt amb tu. Tot depèn dels copistes, que podien ser de procedències diferents.

La considero una polèmica inexistent, només creada per seguir dividint.

L'AVL el que hauria de fer és invertir en unir i no pas dividir.

tobuushi ha dit...

A mi em passa que quan vaig a Tòquio no m'entec amb ningú perque només parlo japonès de Hadano. Que com el badaloní, coneguda varietat dialectal, incorpora mots popris de l'indret.
Però el que més em costa d'entendre és el tevetrès, una variant que manlleva mots de més enllà de Ponent.

vullunfestuc ha dit...

És part del procés per tal de separar els independentistes de dalt i baix del Sènia. És una estratègia iniciada pel PSOE, extremada pel PP i finalment seguida pel BNV:

Les claus són:
1.- No negar la unitat. (menys el PP els altres segueixen aquest patró).
2.- Marcar les coses com a Valencianes- No valencianes. L'arrós és valencià, els petards, les dolçaines, els moros i cristians.
3.- Extremar les diferències quan les coses son iguals. NOSALTRES de la llengua NOMÉS en diem Valencià. La nostra ensenya té el color blau.
4.- Que la llei sigui ambigua. Que enlloc marqui les semblances entre la cultura de dalt i de baix.
5.- Passats els anys, un pronunciament judicial.
6.- Desfer la llengua, l'ensenya i la cultura que anomenaven pròpia.
7.- València == Espanya.

I el més gros de tot és que els anomenats regionalistes/nacionalistes s'hagin sumat a un pla tant jacobí com aquest

Carquinyol ha dit...

ddriver: no t'enganyis, realment no sé.

AhSe: la gran AhSe fent de troll? fa una mica de peneta i tot llegir això que dius de l'idioma quan saps perfectament la realitat. En fi, serà que t'afecten les ombres de la teva particular Gotham City ;)

XeXu: A mi em sona més a ganes de fer veure que treballen sense fer-ho, i de pas incidir més en les diferències de l'idioma.

Rita: L'AVL el que hauria de fer és no existir i crear un IEC amb presència forta de tots els territoris on es parla la llengua.

Tobuushi: Però segurament no hi ha blaveros a la japonesa... no?

Vullunfestuc: La famosa i alabada tercera via, que no és més que la primera però soterrada. Llàstima que aquí seguim creient que els sociates són els nostres amics, els del Bloc volen el mateix que nosaltres i que els assumptes valencians ens han de ser aliens...

AhSe ha dit...

La gran AhSe fent de troll?!? Doncs aixo... es mereixeria un guant!

Carquinyol ha dit...

un guant??? no ho entenc :(

AhSe ha dit...

Si, un que arribi volant als teus peus! :-D

Publica un comentari a l'entrada