dilluns, 22 de juny de 2009

La nit de les fogueres màgiques


(Encetem un micaco de foc...)Foc

Si hi ha una nit que hom pot considerar com la Festa Nacional dels Països Catalans aquesta es sens dubte la Revetlla de Sant Joan, festivitat que es celebra arreu de la nostra terra. Però, a més de ser la nit més curta de l'any, aquesta nit de festa originada en el ritus solar és una de les nits més màgiques que hi ha, puix són en aquestes poques hores de foscors l'únic moment de l'any en que moltes de les criatures fantàstiques es desperten i caminen lliurament entre nosaltres. Així, no és estrany veure encantades rondant penyes i fonts, bruixes volant muntanya amunt de camí a les seves diabòliques reunions o al Feram, àvid de plaer sexual especialment aquesta nit, rodant a totes les dones al seu abast, estirant-les les faldilles i dedicant-les tota mena de paraulotes deshonestes. També és aquesta una nit de rituals i d'ocasions úniques per a poder desencantar donzelles o descobrir tresors. I és que, de fet, la Nit de Sant Joan ve a ser pels éssers màgics el que és la Nit de Tot Sants pels difunts.

Tot això ha quedat reflectit al nostre folklore mitjançant tradicions i llegendes que s'estenen arreu. Així, per exemple, a Regencós, poble del Principat, (concretament del Baix Empordà), diu la tradició que si hom va aquesta nit al Quermany (muntanya situada a prop del poble des d'on es poden divisar perfectament les illes Medes) i troba les mítiques ruïnes del Castell de Quermany (de localització no gaire clara) podrà entrar a la cova tancada que guarda el tresor, cova a la que només es pot entrar aquesta nit de l'any. Dins d'ella trobarà una gran serp que custòdia enormes quantitats de faves. Per aconseguir-les, quan la serp obri la boca per atacar cal tirar-li dins una moneda d'or, fet que convertirà al temible ofidi en una preciosa noia que li permetrà, en recompensa per haver trencat la maledicció ni que sigui temporalment, agafar totes les faves que vulga, faves que, al sortir de la cova, esdevindran monedes d'or.

A Ses Illes també tenen un munt de tradicions i llegendes relacionades amb aquesta nit. Conta la llegenda que en aquesta nit màgica on els esperits malèfics estan especialment disbauxats les flames de les fogueres serveixen per espantar-los, i és per això que el foc és, any rere any, un dels elements indispensables d'aquesta vetllada. La llegenda també conta que fa molt i molt temps Mallorca i Menorca havien estat unides per un braç de terra que va caure sota poder del Dimoni, el qual va aixecar allà una església endimoniada que va esdevenir el centre de totes les seves malifetes. Per alliberar tota aquella terra del mal, Nostre Senyor enfonsà aquell braç sota l'aigua. Però en aquesta nit especial la mar que cobreix aquest antic braç rebull i es pot notar una claror vermellosa provinent de l'enfonsat temple del dimoni.

Tradicions demoníaques en trobem així mateix al País Valencià. A la comarca de l'Alcalatén hi ha el Penyagolosa, un dels cims més alts del país. I és en aquelles contrades on la tradició assegura que la Nit de Sant Joan s'obre un tall a la terra, tan profund que arriba al mateix infern. D'aquest forat, a més de flamarades descomunals, ixen dimonis i tota mena de bèsties infernals. Hom diu que aquell lloc maleït engoleix a tot temerari que s'aventuri pels contorns, tot i que no fa falta aventurar-se massa ja que ,s'assegura, cada any passada la Revetlla hi ha nombroses desaparicions inexplicables a les rodalies de caps de bestiar i de persones.

I no podria acabar sense fer menció a una tradició badalonina que es menciona al sempre interessant Costumari Català. Segons diuen, al bosc proper al monestir de Sant Jeroni de la Murtra hi havia (o hi ha) un arbre amb fama de casamenter al que s'anaven a abraçar aquesta nit totes les fadrines de la rodalia que desitjaven trobar promès. Cal a dir que quan es comenta "de la rodalia" hom ha de suposar que serien les fadrines de Canyet, (barri situat allà a prop)  puix en aquella època Badalona (bàsicament format per Dalt la Vila i algun nucli de població més) i Canyet estaven únicament comunicats pel camí que passava pel Pas de la Guineu, lloc misteriós i temut en general i durant la Nit de Sant Joan en particular. Cal aclarir també que en aquella zona s'han trobat nombrosos vestigis del passat, des de monuments megalítics a poblats ibers, i per tant aquesta tradició ben bé podria ser la cristianització d'un antic culte de fertilitat. En cas d'esbrinar la posició de l'arbre en qüestió em comprometo a fer pública la seva localització mitjançant el Google Maps, per si hi ha alguna lectora interessada en els seus serveis.



Nota Personal: Per la meva part, i si tot va segons el planejat, la meva revetlla serà la de cada any, o sigui, aniré a sopar, menjar coca i beure cava a un raconet de la platja entre Montsolís i Masnou. I si m'atreveixo compliré amb aquella tradició que assegura que es pren un bany a la platja la mateixa Nit de Sant Joan en tocar les dotze campanades es conservarà la salut del cos. Just per això el refranyer diu "Bany de Sant Joan, salut per a tot l'any". Molt bona revetlla a tothom... i compte amb els éssers màgics... i amb els "no tan màgics" també !!


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

AhSe ha dit...

Gracies per l'informacio. Jo no en sabia res de tot aixo, i a mes a mes, no aguanto gens el soroll d'aquesta festa. Soc com els gats i gossos que necessiten amagar-se sota el llit...

Que tinguis un bon bany de Sant Joan! (i jo que tingui una mica de silenci si pot ser!)

nimue ha dit...

Doncs espere que hauràs tingut una bona revetlla i que l'estiu vindrà ben carregadet de coses bones!

Carquinyol ha dit...

ahse: per guarir-se del soroll la recepta és fàcil: vas a les Falles de València, et poses a primera fila d'una de les mascletades de la Plaça de l'Ajuntament (preferiblement del dia de Sant Josep o pròxim) i una vegada acabada ja no et tornaran a molestar mai més el soroll dels petards !!

El bany va anar molt bé, gràcies !!

nimue: La revetlla molt bé... espere que "allò teu" també vagi bé !!

Publica un comentari a l'entrada