dimarts, 10 de març del 2009

Perspectives


(Encetem un micaco badaloni...)Sant Roc

Sovint la perspectiva ho és tot, ja que veure una cosa des de l'angle i la distància correcta pot obrir un nou món de coneixement i un univers de detalls insospitats. Sovint pot passar el contrari: que et parlin d'algun tema que coneixes de ben aprop i notis que hi ha alguna cosa que falla, que no acaba de quadrar en allò que et diuen. Això em va passar la setmana passada, quan, de sobte, als mitjans de comunicació van parlar del barri que tinc tot just al costat de casa. De fet, la primera notícia que vaig llegir va ser aquesta ...

Font: El Periodico

... on se'ns informava que un grup de gent havia increpat i agredit a diversos guàrdies urbans que estaven multant cotxes mal aparcats al voltant de l'església evangelista del barri de Sant Roc, a Badalona. Coneguen, com conec, aquest barri trobava a faltar "alguna cosa" que acompanyés a les paraules evangelista i Sant Roc, i "aquesta cosa" la vaig trobar a El Punt ...

Apunt El Punt

... i era "la majoria d'ètnia gitana". Ara la cosa ja em quadrava... i perquè em quadrava? Doncs perquè estem parlant del barri de Sant Roc, a Badalona, i aquesta dada és força indicadora del que passa en aquest barri. Però, què és Sant Roc ?

Sant Roc és un barri situat al sud de Badalona. Aquest barri es va començar a construir l'any 1962 i va rebre, sobretot, molta gent de les zones marginals de Barcelona, bàsicament barraquistes. Un elevat percentatge d'aquesta gent eren d'ètnia gitana, que conformen un dels grups de població més nombrós del barri (sinó el que més) encara que conviuen amb "paios" i, darrerament, immigrants, sobretot magrebins. Urbanísticament el barri presenta un elevat conjunt de places i placetes que ofereixen força espai lliure d'edificacions, però aquest entorn (a priori ben dissenyat) es fa malbé per la mala qualitat dels edificis que es van construir (molts d'ells tenen aluminosi i s'han de tirar a terra i refer, procés que s'està realitzant actualment), la ferida que produeix el pas de l'autopista de Mataró, que travessa el barri elevada a uns pilars que ofereix un aspecte de suburbi i, sobretot, per la falta de civisme d'alguns dels seus habitants. I és que una cosa queda clara per a la gent que coneix aquest barri: allà les lleis i les normes cíviques és relativitzen, es relativitzen massa sovint. I aquesta relativització es dóna massa sovint al grup majoritari del barri: els gitanos. Bé, en ells i en la panda de killacos-calorros-fatxendes que els envolta.

Imatge Sant Roc

A partir d'aquí podem posar totes les matisacions que vulguem: que no només hi ha gitanos, que tota la culpa no és seva, que no tots són igual, blablabla... però el fet és que aquest és el seu feu. Aquí fan el que volen sense que ningú els molesti massa: posen concessionaris il·legals de cotxe en ple carrer (he vist més de set cotxes en venda aparcats tot seguits al carrer durant mesos), als transports públics accedeixen sense pagar (no he vist encara cap gitano validant bitllet a la parada del TramBesòs de Sant Roc si dintre no hi ha un guàrdia de seguretat, i encara així...), gaudeixen les seves festes amb sorolls elevats al mig del carrer (entre elles les barbacoes que fan al mig de les places públiques) i no tenen en compte, per a res, les normes de civisme. Però el pitjor de tot és que ja te'n pots guardar prou de dir-los res, o tindràs problemes amb la mitat de la barriada.

Només un apunt com a mostra: al davant de casa van fer, no fa gaire, una remodelació dels jardins. Doncs bé, una tarda, al sortir de l'escola, anava una parella gitana amb el seu nen, i aquest xiquet no va tenir més idea que fotre cops de peu a totes i cadascuna de les plantes davant la indiferència dels pares i de les mirades de desaprovació dels veïns. Però ningú vam dir res... perquè? Perquè no ens hem begut l'enteniment, perquè hi ha gent que sembla estar apart de la llei i que per demanar els seus drets és el primer però que per a complir les mateixes normes que tothom s'escuda en "su forma de vida","sus leyes" i "sus costumbres" i acaba amenaçant-te i cagant-se "en tu raza". És trist, però és així.

Tinc constància que no és la primera vegada que la Guàrdia Urbana de Badalona surt cames ajudeu-me de Sant Roc. Tot i així, ja veieu com va acabar l'incident: sense cap detingut per "no agreujar la situació". Tot per unes multes d'estacionament... si els haguessin demanat el carnet de conduir o les assegurances no vull ni pensar que hagués passat. I això no pot ser. No sóc partidari de la mà dura a totes hores, però tampoc de certes idees pijiprogres que semblen fugir de qualsevol mesura de control. S'ha de saber marcar una línia i s'ha de saber fer-la respectar. No cal ser autoritaris, però si s'ha de ser ferms. No ser-ho el que fa es donar la sensació de que "tot s'hi val" i aleshores passa el que passa i es perd el control de la situació.

Aquests fets contrastant amb el fet que des de fa un temps l'Ajuntament de Badalona fa incís en la seva Normativa de Civisme i el seu compliment... i jo em pregunto: la faran complir també a Sant Roc o quedarà aquest barri (com passa sovint) exclòs de tota regla? Em multaran a mi si baixo la brossa fora d'hores però en canvi no gosaran posar multes d'estacionament al barri del costat? No és desitjable la integració de tots a la societat? No som tots iguals? O és que som iguals per a segons quines coses? Sincerament, a mi tant m'hi fa que siguin gitanos, paios, marcians o venusians, però igual que em sembla perfecte que tinguem els mateixos drets m'agradaria veure que els hi fan complir les mateix obligacions. Potser és una quimera aconseguir-ho, no ho sé, però no estaria de més que l'Ajuntament posés més mitjans per a fer-ho. O és que les normatives només són pels que les respectem ?


Nota bloquística: Us recomano que doneu un cop d'ull al precís i discontinuat bloc "Un veí de Sant Roc" per a fer-vos una idea del que passa en aquell barri. M'agradaria ressaltar un fragment d'un dels seus apunts "A la barriada de Sant Roc no és possible viure en català, i no em refereixo només al dia a dia pel carrer, on ja he renunciat a fer servir la meva llengua, sinó a la relació entre l'Administració i la ciutadania." Més clar, l'aigua.

Nota Dalt la Vila: Segons informa l'associació de veïns de Dalt la Vila, l'Ajuntament de Badalona ha parat la remodelació del carrer de la Costa. Està bé que hagin parat aquest despropòsit, però estaria millor que comencessin a fer un veritable pla de remodelació que mimés i cuidés la singularitat d'aquest carrer. Bona falta li fa !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

11 comentaris:

Rita ha dit...

T'entenc tan bé... Però com diuen en castellà (desconec, si és que el tenim, l'equivalent en català), "quién pone el cascabel al gato?"

A mi això em passa sovint al Metro. Jo vaig amb la meva targeteta i piles d'immigrants, i rastes i joves de tot tipus, passant per sota i/o per sobre la tanca, sense pagar.

Fa poc vaig queixar-me al senyor que hi ha i em va dir que ell no era vigilant, que només era informador. Però segur que si ho fes jo, sí que em cridaria l'atenció...

En fi, que les lleis i les normes només són per als civilitzats, que segurament les respectaríem igual de no ser-hi.
Una abraçada!

Vicent Terol ha dit...

Tens tota la raó, Carquinyol. No obstant, estaria bé preguntar-nos per què es produeixen eixes conductes en alguns col·lectius. Potser no hi ha una resposta única i clara, però ens ha de fer reflexionar.

Anònim ha dit...

Tens tota la raó.
Tothom ho sap però ningú en parla. Coses del "políticament correcte" i tota la tonteria aquesta pijoprogre del happy flower, altrament conegut com "to er mundo e güeno".

Anònim ha dit...

Torna la Catosfera. Després de l’èxit de l’any passat, les Segones Jornades de la Catosfera es duran a terme els propers dies 27, 28 i 29 de març a Granollers. S’ha obert ja el període de inscripcions i el llistat de participants és veritablement destacable.

Tens més informació a la página web de les jornades: http://www.cdigital.cat/

zel ha dit...

Ja sé que tens raó, però avui aniré abans que tu al badiu a pensar-hi, en tot això...ja sé, jo tinc la sort de viure a poble, i aquí ens respectem tots força...vols dir que el gran problema no són les grans massificacions on tot queda difòs i tot sembla permès?

Anònim ha dit...

Carquinyol, no t'enganys! La integracio de tots a la societat *no es* desitjable i no, No som tots iguals! Mira, jo soc rumanesa, el meu estat (a mes de ser lladre) ja es part de la unio europea, pero a la majoria dels paisos europeus encara no tinc dret de treballar. Aixo es, segur segurissim, perque som tots iguals, tots europeus, tots dins la comunitat europea, blah blah blah! I encara he de donar gracies a deu que no he nascut xinesa, coreana o taiwanesa...

Qui dimonis es creura mai tot el maleit blah blah dels parasits anomenats politics i les seves "normatives"???

Anònim ha dit...

Els patriarques de la comunitat gitana van ser els interlocutors amb qui es va dialogar per a resoldre el "tema". Com diu Ahse, no tos som iguals. Per molt que desitgem una sociatet on totes les diferències siguin respectades, encara trigarem molt a aconseguir-ho.
Metre la policia no actui, amb un col·lectiu determitat, de la mateixa manera que hi faria amb un altre, la pròpia policia i els seus caps polítics entren en contradicció.
Si volem una societat que funcioni, hem de ser conscients que les regles són iguals per a tothom.
S'ha de trobar el punt on, malgrat els costums de les diverses cultures, es convergeixi en un únic procediment per tal que aquesta societat que volem, sigui possible.
Si a mi em posen una sanció merescuda, no he de muntar un ciri ni he d'anar a cercar ajut dels integrants de la meva "ètnia" ni dels meus "patriarques". He d'acceptar que no he actuat correctament i punt.
Per altra banda, en el cas de Sant Roc, la policia va actuar incorrectament. Per "evitar mals majors", va discriminar positivament un col·lectiu -petit entre 220.000 conciutadans- enfront de la resta de badalonins.
Ahse, tens raó amb el que dius, però malgrat les discriminacions que puguis patir per ser romanesa, la teva voluntat de ser d'"aquí" és el què et fa ser i sentir com jo mateixa.
El cumpliment de les regles generals per a viure en societat no hauria de ser "optativa", com de fet, és per moltes ordenances que tinguem.
En el moment que un patriarca "mana" més que els Mossos, que la G.U. o que el mateix alcalde, vol dir que encara no hem sabut trobar el punt de convergència entre les diferents cultures i la societat on vivim.

tobuushi ha dit...

Quan jo era petit i la meva avia vivia, ella negava que Sant Roc fos Badalona, per ella Badalona anava de Pep Ventura a al Cristall, i s'aturava a l'autopista.
Jo vaig trigar anys en posar-hi els peus per primer cop, quan avia acabat la universitat i treia un calerons treballant al Pizza Hut.
La meva avia es referia a la zona periferica com "el barrio", perque era els sentia a dir quan agafaven la Tusa per tornar a " su barrio".
Tambe els senties expressions com "voy a Badalona", quan baixaven al centre.
Pero com ja t'he eplicat, viviem en un gueto molt tancat.

Raquel ha dit...

Una ciutat no només és el seu centre històric, també la fan els seus "barris". Totes les ciutats més o menys grans tenen les seues zones més o menys conflictives, però és un error molt greu per part de l'ajuntament fer la "vista gorda" i oblidar-se'n... Fer com que no existeixen per a així estalviar-se problemes no és mai la solució... A conseqüència d'això, al final, quan es parla de Badalona en els mitjans de comunicaciò, o fins i tot a nivell personal entre amics, la imatge de la ciutat no és que sigui la més positiva... Vista des de fora, encara que no ens agradi gens ni mica, Badalona sempre és la dels problemes d'integració social i cultural, la dels problemes de delinqüència, la dels problemes d'incivismo, problemes d'abandonament urbanístic... No n'hi ha més que llegir el diari per adonar-se que de cada cinc notícies que sorgeixen de la ciutat, sol una pot ser, si és que ho és, positiva... ¿És aquesta la imatge que vol vendre l'ajuntament de la seua ciutat?... Ès una pena que "descuidar" determinats barris estigui anul·lant el gran valor cultural i històric que té una ciutat com Badalona. En aquests casos, això tan típic de "que parlin, bé o malament, però que parlin... " no crec que sigui el més apropiat... Els barris també fan ciutat, a veure si comencen a mentalitzar-se'n des de l'ajuntament i prenen mesures sobre això. No es pot presumir de fer una normativa de civisme per a després no fer-la complir a tots per igual. En una ciutat que presumeixi de ser-ho no hi haurien d'haver zones al marge de la llei... ¿o si?... !Igual si!.

Carquinyol ha dit...

rita: Si almenys es veiessin intencions de volar posar-li el picarol al felí ja seria alguna cosa... però ni això !!

Vicent: En general no sé perquè es produeixen aquestes conductes, però en aquest cas en concret si: perquè els responsables de l'Ajuntament no s'han dedicat *mai* seriosament a posar ordre al barri.

Garrofaire: A mi m'encantaria no haver de contar aquestes coses... però si és el que veig què he de fer? adonar-lo en nom del "happyflower"? Realment penós tot plegat, company

Ferran: Anunciat queda

Zel: Les grans massificacions sens dubte són part del problema, però un altre és no tenir voluntat per solucionar aquest assumpte. Barcelona el va solucionar passant la patata calenta a Badalona, i Badalona prefereix fer veure que no té problema. I així anem...

AhSe: El teu cas tampoc l'entenc. Potser sóc binari a vegades, però s'és de l'UE o no. I si ho ets has de tenir tots els drets (i totes les obligacions). Aquestes normatives capades o no a mi em treuen de polleguera.

Marga: Que li donin la regidoria als Patriarcas i així deixem de fer la pantomima d'una vegada per totes!! Total, els d'allà ja saben prou qui mana realment. Una vergonya tot plegat, i que encara t'ho vulguin vendre com una cosa "normal" més encara.

Tobuushi: De fet jo mateix ho dic moltes vegades!! Hi és que, realment, al passar una mica més enllà de Pep Ventura sembla ben bé una altra ciutat. El que no és normal és que l'Ajuntament no faci res per a posar-hi remei.

Raquel: Però l'Ajuntament està ja treballant en millorar l'imatge... com ara serem Capital de la Cultura Catalana... ;) Molta cultura i molta catalana, però que vinguin per ací a veure si veuen de l'una o de l'altra. Realment, als dels barris de fora sembla que l'Ajuntament no sàpiga com prendre'ns el pèl !!

Anònim ha dit...

No em sorprèn en absolut el que comentes tu i el Veí de Sant Roc. Com a conductor del tramvia, visc gairebé a diari el civisme degenarartiu del barri... I el més fotut és que per molts calés que l'ajuntament i la Genaralitat hi aboquin, hi ha una massa social tan ben instal·lada en la farina que no té intenció de renunciar al seu status.
És evident que la tipologia, social i urbanística amb la rambla de la C-31 creuant-la enlairada, no ajuda... però també s'han començat a preocupar per la zona amb una mica massa de retard.. crec jo.

Publica un comentari a l'entrada