El món on vivim(Encetem un micaco badaloní...)
Era divendres per la tarda, tot I que la tarda ja feia una bona estona que havia perdut el seu nom, ja que més aviat era vespre. No feia gaire que havíem arribat a València però era la primera estona en que estava una mica tranquil, així que vaig aprofitar per treure de la butxaca la meva PDA i consultar el correu electrònic. Com d'habitual no hi havia pas gaire missatges, però un em va cridar l'atenció: L'enviaba l'AA.VV. de Dalt la Vila de Badalona i parlava del carrer de la Costa. Em vaig témer el pitjor.
Tan aviat com vaig poder el vaig llegir amb cura. Era una nota informativa en que sol·licitaven que la restauració de carrer de la Costa es fes tenint en compte i respectant la seva singularitat i la seva història. Em va sorprendre perquè no sabia pas que haguessin plans per a restaurar aquest carrer. Vaig cercar per la xarxa informació sobre el tema i vaig una notícia publicada a El Punt on parlaven justament de la mateixa nota informativa que m'havia arribat a mi i un article d'en Miquel Estruch publicada a indirecte.cat on, entre altres coses, s'explicava que als plans de restauració es preveia anivellar el carrer suprimint la seva panxa típica i eliminar les no menys típiques i minúscules voreres. Avui mateix apareix la notícia a Vilaweb Badalona, on especifiquen encara més la notícia i ens aclareixen que l'Ajuntament vol fer aquesta reforma sense cap mena de debat públic i té la intenció d'eliminar la tradicional forma de 'mitja canya' del carrer i substituir el tradicional paviment de totxos vermells per un de pla.
Arribats a aquest punt caldria recordar que és el carrer de la Costa i quin és el seu significat per tots aquells que ens estimem la història de Badalona. Una bona forma de començar és fent referència a la descripció que d'aquest carrer es fa al llibre Dalt de la Vila d'en Jaume Suñol i Sampere : "Empedrat amb totxos vermells, formant el carrer una canal per afavorir la circulació de l'aigua, fa honor al seu nom. És el carrer amb més pendent de Dalt de la Vila, l'únic on no es veu canalla jugant, per tenir una construcció totalment atípica, segons les normatives urbanístiques d'un carrer. És el racó badaloní més dibuixat, fotografiat i admirat de tots els racons fets i desfets de la ciutat després de la Rambla".
Aquest carrer corresponia a la trama urbana de l'antic camí que conduïa a la platja des del vell nucli de Badalona, i que va originar un altre dels típics carrers comercials de la ciutat, el carrer del Mar. Un camí que es perd a la nit dels temps i que pel que fa al tram que correspon al carrer de la Costa està força deteriorat, amb façanes enrunades i pintares a totes les parets. Certament necessita un bon rentat de cara, però no pas com ho vol fer l'Ajuntament. Quan restaures qualsevol element històric has de respectar les seves particularitats, allò que forma l'ànima de l'element, no fer-ho només produeix híbrids horrorosos com ara el teatre romà de Sagunt, híbrids als quals se'ls ha pres part de la seva història en nom d'un particular utilitarisme modern.
Al nostre cas tant la pendent com el traçat, l'empedrat i les petites voreres formen l'ànima del carrer, i s'ha de respectar sigui com sigui. Es poden netejar, actualitzar, refer i mil coses més, però no es poden suprimir. També s'haurien de refer les façanes de les cases que donen al carrer (sobertot esborrant les pintades de les parets), sens dubte, però no substituint-les (com s'ha fet més d'un cas) per construccions típicament contemporànies, sinó utilitzant aquell estil de poble, de casetes de poble, d'aquelles casetes que permetin recordar que molt abans de que Badalona esdevingués ciutat no era res més que un petit poble situat entre el mar i la muntanya, un poble que ja tenia el carrer de la Costa com una de les seves principals vies de comunicació. I aquestes són les coses que una ciutat orgullosa de la seva història ha de saber conservar i mantenir.
Nota Aclaridora: Potser demanar a l'Ajuntament de Badalona sensibilitat història al tractar temes urbanístics sigui demanar un pèl massa, sobretot veien determinades declaracions. No fa gaire apareixia a el Periódico aquesta notícia on s'explicava que s'havia engegat una campanya per anomenar Pompeu Fabra a una nova i flamant plaça situada al centre de la vil·la. En la mateixa notícia s'explicava que el nom preferit pel consistori era Plaça de Badalona, però que s'havia descartat perquè ja existia una plaça amb aquell nom a la ciutat. Sincerament, no sé que em fa més por, que una vil·la bategi una de les seves places amb el seu nom... o què quan es fa això, l'ajuntament no es recordi del nom de les seves places !! Serà que els hi costa recordar el nom de les coses situades al sud de la Plaça Pep Ventura...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
8 comentaris:
Això és d'una falta de sensibilitat molt gran, però no sé com van alguns Ajuntaments d'això...
Precisament ells són els que haurien de vetllar per la conservació del patrimoni, tal com era, sobretot, quan és tan característic.
Esperem que la vostra acció ho aturi. Molta sort!
Si s'atreveixen a canviar aquest carrer, és que definitivament han perdut el seny, estan bojos? Si hi hagués un carrer així al meu poble seria venerat i qualificat com a joia!!!!
Petons!
Desencís, ràbia, estafa...però sobretot, vergonya pròpia i aliena. Això és el què sento.
Desencís, ràbia i estafa per haver-me cregut que l'ajuntament, amb Jordi Serra al capdavant, seria diferent; millor...
Vergonya pròpia en sento per haver votat un dels partits que governen la ciutat.
Vergonya aliena perquè, tal com diu Zel, aquest carrer, a qualsevol altre poble o ciutat, seria venerat i qualificat com a joia. Pel què sembla, Badalona no es mereix ser admirada pel seu nucli històric, almenys des del punt de vista del seu consistori.
Rita, a l'ajuntament de Badalona, la sensibilitat per la conservació del patrimoni, els polítics la tenen al seient de la poltrona fent-los de coixí pel seu cul i entomant el què els en surt.
I a més a més, els veïns ens hem de sentir a dir, per part dels apoltronats, que tot ho trobem malament, que volem "un pessebre" o "un parc temàtic". Que estem instalats a "la cultura del no".
Carquinyol, un cop més et dono les gràcies per fer-te ressó dels problemes de Dalt la Vila que, no ho oblidem, també són els de tot Badalona.
Tant de bo algun dia no te les hagi de donar perquè voldrà dir que algú, a la Casa Gran, haurà posat seny.
Salutacions a tothom!
La darrera vegada que vaig visitar el dalt de la vila em vaig quedar glaçat en veure el seu estat de deteriorament, recordo que no estava tan malament als anys 90 suposo, que s'ha anat deixant.
El que passa amb aquestes reformes és que s'encarreguen a arquitectes de fora de la ciutat que en desconeixen la història o no els importa. Com quan van reformar la Plana i van posar la boca del pàrquing al costat de la riera desoïnt les advertències dels veïns, i és clar quan baixava plena el pàrquing se'ls negava, carallots!
Deu ser que no son mes que uns ignorants incults, avids de diners.
rita: Conservar la història i la personalitat de les poblacions hauria de ser un aspecte que els ajuntaments haurien de tenir ben present, però sembla ser que només ho fan quan poden treure calerons d'aquest fet.
zel: ben bé sinó s'han tornat bojos és que no saben fer les coses ben fetes.
marga: la veritat és que l'Ajuntament de Badalona fa por, cada vegada que diu que volen fer alguna cosa és per posar-se a tremolar. I per cert, per a "parc temàtic" el que estan fent a la platja amb les barques de pescadors, o és que es pensen que per posar quatre barques de mentira no perdrà Badalona els seus aires mariners ?
tobuushi: això de la Plana no ho sabia pas !!
ahse: Sinó ho són ho dissimulen molt malament.
Em sembla que aquest projecte d'anivellar el carrer el porta un arquitecte de Badalona. A la web de l'Ajuntament, el projecte P1, Reurbanització de carrers de Dalt la Vila, amb un import de 310.000 euros
http://www.badalona.cat/docroot/aj-badalona/feil/projectes.html
es pot veure que el responsable municipal del projecte és Josep Maria Massot. Ara si que no entenc res!
btv: Si l'arquitecte és de Badalona, realment s'entén encara menys...
Publica un comentari a l'entrada