Història i Llegendes(Encetem un micaco patrimònic...)
M'agrada poder aprofitar dies assenyalats com la passada Diada de Sant Jordi per poder visitar aquells edificis emblemàtics que, o bé no estan oberts al públic la resta de l'any o bé són difícils de visitar. Llocs com el Palau de la Generalitat de Dalt, la seu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, el claustre de Santa Anna, diferents estances del Palau del Lloctinent o l'Ajuntament de Barcelona, veritables tresors històrics i artístic que mereixen visitar-se. Alguns d'ells són força coneguts, altres no tant, però tot i cadascun d'ells reserva sorpreses pels visitants, sobretots per aquells de fora de la ciutat. Un clar exemple és l'edifici de l'Ajuntament.
I és que darrera de l'actual porta principal de l'Ajuntament i de la seva façana neoclàssica del segle XIX que dóna a la plaça de Sant Jaume s'amaga l'edifici gòtic original del segle XIV, d'aquell gòtic civil català tan senzill, elegant i pràcticament nu d'ornaments. De fet és fàcil veure part d'aquell edifici, una part d'ell es pot veure a la part del carrer de la Ciutat que fa cantonada amb la plaça de Sant Jaume ...
... precisament l'antiga entrada principal de la Casa de la Ciutat, ja que fins temps recents la Plaça de Sant Jaume no era pas tal i com la coneixem avui dia i no tenia, ni molt menys, la mateixa importància, ja que gairebé tot el seu espai estava ocupat per la notòria església de Sant Jaume (de la que parlarem un dia d'aquests) i el seu cementiri parroquial. Així, durant centenars d'any l'entrada principal era aquesta porta gòtica del carrer de la Ciutat que avui dia llueix de forma una mica estranya, ja que part dels seus adorns formen una cantonada. Això és resultat de la construcció de l'edifici neoclàssic i de la mutilació de bona part de l'edifici gòtic (i encara gràcies, perquè sinó arriben a protestar diverses entitats culturals de l'època ensorren tota la façana !) . Evidentment, en aquella època era un xic diferent, ja que l'actual eixamplament que fa el carrer de la Ciutat davant d'aquesta porta formava una placeta que en alguns documents s'anomenava la Plaça de la Ciutat.
A les finestres gòtiques d'aquella façana era costum posar la bandera de Santa Eulàlia en els moments en que s'havia declarat la guerra, tal i com recorda una cançó popular que diu "A casa de la ciutat, n'han posada gran bandera, bandera de foc i sang, que això és senyal de guerra". Damunt de la porta hi ha una imatge de Sant Rafael, un dels sets arcàngels . Passant per aquesta porta i pujant per l'Escala Negra, construïda durant el primer terç del segle XX, arribem a la que és, per a mi, la joia de l'edifici, el Saló del Consell de Cent ...
... magnífic saló gòtic del segle XIV on es reunia l'òrgan el govern municipal de Barcelona, el famós Consell de Cent, originat a partir de la reestructuració per part de Jaume I de l'estructura d'òrgan municipal de la vila que aviat va agafar la forma definitiva de tres consellers (Conseller en Cap, segon i tercer) escollits per un Consell de cent membres, tot i que més endavant aquests membres van arribar a ser 128. Aquesta sala ha patit, com la resta del país, les penes de la història, entre elles la repressió per part de Felipe V de Castilla, que la va buidar de tot contingut, tal i com deia una Real Orden de 1718 "… que se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento." Per sort, va arribar la Reinaxença, i amb ella la recuperació dels nostres símbols. Així, durant el segle XIX diferents personatges importants, com ara Lluís Domènech i Montaner, el van reformar, rehabilitar i guarnir, retornant-nos la millor imatge d'un d'aquells elements que, tan pel seu significat com per la seva construcció, podem estar ben orgullosos d'haver construït com a poble, i que us convido a visitar sempre que podeu.
Nota Simbòlica: Abans d'acabar, caldria afegir que després de la darrera reforma del Saló es va decidir treure les senyeres de les parets adduint que "estèticament era millor veure les parets de la sala nues". Per aquest motiu es va organitzar una campanya de protesta per pressionar l'Ajuntament de Barcelona, campanya que va aconseguir que el grup d'Esquerra presentés una proposició al grup municipal amb l'objectiu de recuperar-les, proposició a la qual van votar a favor tots els grups municipals en novembre de 2008. Així, aquella visió que vaig tenir del Saló del Consell de Cent l'any 2006 ...
... ha quedat en el passat, i actualment la imatge que presenta és aquesta ...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
2 comentaris:
M'agraden molt aquests posts documentalistes que ens fas...
Saps que no hi he entrat mai a l'Ajuntament? No tinc perdó! ;-)
Bon capde llarg!
Fa més goig amb les senyeres! :-)
Publica un comentari a l'entrada