Bruixes de Pedra

Història i Llegendes

(Encetem un micaco llegendari...)

La humanitat és una màquina cercadora de perquès. Tenim molts defectes com a espècie, però una de les nostres virtuts és cercar el perquè de les coses. Sempre necessitem una explicació de tot el que ens envolta, de perquè les coses són com són. Això no vol dir que tinguem l'explicació adequada, ni molt menys. De fet, hem canviat d'explicació molt sovint, tant com ha anat canviant el nostre grau de coneixement de tot allò que ens envolta. Podríem definir l'evolució humana com una dessacralització dels perquès; així, si al començament dels temps tot el que passava era per influència o efecte d'uns misteriosos i poderosos éssers sobrenaturals avui en dia ho és per culpa d'unes lleis naturals que cada vegada ens resulten més familiars. El camí que ens ha portat de la il·luminació divina a la il·luminació lògica ens ha regalat, a més, un ampli saber antropològic i popular. Així, per exemple, moltes llegendes van néixer de la necessitat que tenia el poble d'explicar fets que li semblaven excepcionals, que no tenien (des del seu punt de vista) explicació o que, simplement, sortien d'allò que hom anomenava normalitat.

Comencem el nostre apunt d'avui a Girona, on precisament va aparèixer una llegenda d'aquest tipus. Va ser justament a la catedral, aquesta catedral antiga que guarda tants i tants secrets i històries. Com a la resta de catedrals gòtiques, la de Girona disposa d'una sèrie de gàrgoles, generalment canals de pedra que representen a éssers grotescs i fantàstics, que compleixen un missió vital: buidar d'aigua les teulades per evitar que el seu pes provoqui l'enfonsament de l'edifici. Però aGirona una de les gàrgoles és diferent. Situada al costat de la Torre de Carlemany aquesta particular gàrgola representa una dona amb vestit llarg, cap cobert i un pergamí a la mà. La seva singularitat l'ha batejat, i hom coneix aquesta gàrgola com la Bruixa de la Catedral.

Diu la llegenda que temps era temps habitava la ciutat de l'Onyar una dona dedicada a les males arts de la bruixeria i que odiava profundament la religió cristiana, odi que materialitzava llançant pedres i malediccions a la Catedral (segons uns) o a la Processió del Corpus (segons uns altres). El fet és que un bon dia sembla que el seu comportament va molestar a algú per allà dalt, que tip d'aquest color va decidir acabar aquests episodis convertint-la en pedra. Davant d'aquests fets, els gironins van decidir col·locar-la en la part més alta de la Seu, de forma que estigués perpètuament mirant cap a terra i mai pugés mirar al cel i fent, a més, que de la seva boca no sortissin renecs, sinó només aigua de procedència celestial.

Però el més curiós del cas és que, segons diu la tradició popular, això no va passar només a Girona. A Barcelona cap i cassal, sense anar més lluny, s'hi conta una història ben similar. Diu la tradició que al començar la Processió del Corpus, al voltant de la Catedral, tot un eixam de bruixes i mals esperits es situaven per aquells indrets per fer burla, maleir, xisclar i renegar als seus participants i, sobretot, a la Sagrada Forma. Des del cel no es van prendre aquest fet gaire bé, i van convertir en pedra a tots aquests irreverents, fent-los adoptar figures grotesques i esgarrifoses, situats al voltant de la Seu i condemnats eternament a escopir l'aigua de la pluja i a veure el triomf del Santíssim Sacrament.

I és que, sembla ser, al Cel no s'estan amb gaires miraments per a segons què...

• Llops de Girona
• El cant de la jueva
• Els fantasmes de la Seu
• El falcó fidel
• La campana guaita

• Mr. Stepp (Imatge Inici)
• Històries i Llegendes de Barcelona
• Llegendes i Misteris de Girona

Nota Personal: Demà me'n vaig cap a València per a gaudir de tota una setmana fallera !! I com de costum, la setmana vinent miraré de publicar fotos de les falles d'aquest any. Bon cap de setmana a tots !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!