dilluns, 25 de maig de 2009

Detectors


(Encetem un micaco badaloní...)Detectors

El ritual quasi sempre comença de la mateixa manera: agafant una safata blanca. Pots distingir clarament a aquells que els practiquen habitualment dels que no. Els primers realitzen els moviments de forma quasi automàtica seguint unes pautes ja preparades i un ordre i unes tècniques de deixar les coses repetides i estudiades diverses vegades. En canvi els novells repassen mentalment diverses vegades allò que porten a sobre i es toquen repetidament les butxaques per comprovar que no es deixen res. Tant uns com uns altres solen fer el mateix: ells es treuen el rellotge, la cartera, les claus, el telèfon mòbil, el cinturó i la càmera de fotos si han fet de turistes fins al darrer moment; elles, en canvi, simplement solen deixar la bossa. Si tot va bé, passaran sense problemes l'arc i a l'altra banda faran la mateixa operació a l'inrevés. Això que acabo d'explicar no és cap ritual secret ni especial, simplement el que és normal fer cada vegada que agafes un avió, entres a un edifici oficial o a un jutjat. Ara bé, el que no és gens normal és que s'hagi de fer per entrar... a un ambulatori.


Tornem a parlar del meu ambulatori, el CAP de Sant Roc a Badalona. Ara fa un any i mig publicava a la casa antiga aquest apunt on comentava el desgavell organitzatiu que t'hi podies trobar. Doncs bé, com bé diu una Llei de Murhpy si una cosa pot empitjorar, empitjorarà, i així ha passat. Llegia aquesta setmana passada a El Períodico aquest article on se'ns explicava que els treballadors de l'ambulatori exigien més mitjans de seguretat, ja que, segons expliquen, són freqüents amenaces del tipus "et mato si no m'atens ara" o "sabem quin és el teu cotxe" així com empentes, bufetades i altres agressions. Per aquesta raó han creat una comissió per exigir mampares que protegeixin el personal administratiu, reforçar la vigilància policial i un detector de metalls que impedeixi l'entrada de pacients amb ganivets i armes de foc. Mentre tant des de l'Institut Català de la Salut s'assegura que durant els últims mesos ja s'han reforçat les mesures de seguretat i que "El nivell de risc a Sant Roc és intermedi, no és dels més elevats. No podem posar més seguretat que en un aeroport".


Sincerament no m'atreu l'idea d'entrar a un ambulatori que sembla més un centre judicial que un centre de salut, però també cal a dir que m'ha sorprès les paraules de l'Institut Català de la Salut dient que el nivell a Sant Roc és intermedi. Cal recordar que ja vaig parlar no fa molt del barri de Sant Roc, el barri on no fa pas gaire van agredir a uns guàrdies urbans que estaven posant multes, el barri on no fa tampoc gaire una família va tirotejar la casa d'una altra on estava enemistada i un barri que, a despit dels grans esforços que fan part de la bona gent que hi viu allà, cada dia s'evoca més a la foscor, una foscor que quedà més enllà de la llei i l'ordre, si exceptuem "la llei" i "l'ordre" que imposen uns quants. Per això em crec allò que denuncien els treballadors del centre, i m'ho crec perquè ja han hagut altres casos d'agressions a altres professionals, com ara professors (tot i que el centre no està pròpiament a Sant Roc està tot just al tocar i molts dels alumnes venen d'aquest barri).


Potser les mampares i els detectors incrementaran la seguretat dels treballadors, però no cal cap detector per comprovar que al barri hi ha una greu sensació d'inseguretat, i el que és encara pitjor, una sensació d'oblit per part de les autoritats i d'impunitat per a tots aquells que fan que el viure en aquest barri sigui cada dia una mica més dur. És una vergonya haver de tenir un ambulatori vigilat com una presó, però és molt més vergonyós no fer-hi res contra tots aquells que malmeten la pau i la tranquil·litat de la societat. Ja és hora de que els qui manen prenguin les mesures adequades en contra d'ells.




Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

4 comentaris:

nimue ha dit...

Buf! deu ser angoixant treballar i viure amb aquesta sensació d'inseguretat. Jo, cada vegada que em toca passar per un arc d'aquells de seguretat em pose dels nervis!

Thor ha dit...

Felicitats!
Tens un bloc com pocs he vist!

Marga ha dit...

A Sant Roc s'ha fet tard. Per molt que ara es vulgui redreçar, el fet és que s'ha convertit en el Bronx de Badalona.
Quan la pròpia policia no s'hi veu en cor i ha de recórrer al patriarca gitano, malament.
Però això no és d'ara. S'ha arribat a aquesta situació per manca de voluntat de resoldre el tema des dels antics governs de la ciutat. Potser no quedava políticament correcte fer-hi algunes actuacions que haurien evitat l'estat actual de degradació, sobretot de civisme (que, al cap i a la fi engloba tots els problemes) i que ha convertit un barri de treballadors, la majoria dels quals són gent honorable, en un suburbi on impera la violència i la consegüent inseguretat per aquests ciutadans honorables.

Carquinyol ha dit...

nimue: molt angoixant, certament

thor: moltes gràcies !

marga: Doncs ara el que cal es corregir aquest mal comportament d'antany, i fer tot el que calgui per a recuperar el barri, encara que no sigui políticament correcte.

Publica un comentari a l'entrada