Imatges
Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!
dimecres, 7 d’octubre del 2009
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Relacionades ara per la música
Miro, Penso, Opino(Encetem un micaco musical...)
Si hom es deixés emportar per les notícies que apareixen als principals mitjans de comunicació podria arribar a pensar que dues ciutats veïnes com ara Barcelona i València s'ignoren mútuament. I des del punt de vista polític potser si és així, diferents interessos tan a València com a Barcelona (i sobretot a Madrid, no ho oblidem) han portat a aquesta estèril manca de relacions polítiques. Però en els aspectes històrics, artístics i socials la cosa és bastant diferent. De fet només cal agafar un divendres o un diumenge per la tarda un tren entre les dues ciutats per veure com el trànsit de persones entre elles és immens. Què amb altres ciutats (com ara Madrid, de nou...) també hi tenen molt trànsit? Doncs és veritat, però ni molt més al mateix nivell.
Però és que, a més, sembla que hi ha com una "llei de relació oculta" que fa que succeeixin de tant en tant fets molt similars a les dues ciutats, tot i que en aquesta darrera ocasió han canviat una mica d'allò que venia sent habitual els darrers temps. Recordem que en aquests darrers temps es parla molt dels escàndols polítics i financers a València, mentre que a la Ciutat Comtal es torna a parlar de la llengua i de les acusacions que fa sovint l'espanyolisme de que es censurà al castellà i a tot allò que ve d'Espanya. I just ara va i resulta que tan el Palau de la Música de Barcelona com el de València es posen d'actualitat per afers d'aquest tipus, però a l'inrevés del que venia sent habitual.
Així, el Palau de la Música de Barcelona està en boca de tots per la investigació de les apropiacions indegudes de diners que va fer el president de la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música, Fèlix Millet, part dels quals, sembla ser, van anar a parar a partits polítics, com ara aquella efímera aventura de l'Àngel Colom anomenada PI, a una fundació vinculada al CDC i, potser, fins i tot a les FAES del PP. A una ciutat acostumada a veure com els escàndols relacionats amb diners i política passaven en altres bandes això, diu la premsa més socialista, ha estat com una revelació a la crua realitat, tot i que jo penso que si investiguessin a fons diversos ajuntaments i diputacions, organismes aquests que no han canviat d'amos des de fa massa temps, es trobarien molts cassos similars.
I mentre això passava al Palau de la Música de Barcelona, al de València el Cor de la Generalitat de Baix estava assajant l'òpera "Roger de Flor" escrita pel valencià Ruperto Chapí al segle XIX i que es vol representar amb motiu de la Diada del País Valencià el 9 'Octubre quan arriba el director de l'orquestra i els hi diu: "Por órdenes de arriba tenemos que eliminar las referencias a catalán y Cataluña", amb les propostes de canviar "pueblo catalán" per "pueblo valenciano o valencianoaragonés". Davant de l'escàndol que es va organitzar el director va assumir la responsabilitat de la substitució i diu que ho va fer després de reunir-se dilluns amb varies persones i perquè "pensaba en lo que fuera mejor para el público de aquí". Oh... que maco... el govern procurant preparar allò que pensa que és millor per als seus governats,... en quin tipus de govern hauré vist jo aquest tipus de filtratge social d'obres artístiques durant el segle XX?
Nota Comentarista: En aquest món bloquístic és comú veure com els comentaristes apareixen i desapareixen, tots tenim les nostres obligacions i inquietuds i és normal i legítim que canviin amb el temps. El que ja no es tan comú és que un comentarista t'envii un correu electrònic indicant-te que per motiu de les seves obligacions no té gaire temps lliure i potser ja no apareixerà més, afegint que transmetis una salutació de la seva part a la resta de comentaristes. Això va fer el company Jordi Mas i Manjon l'altre dia, i la seva actitud d'autèntic senyor cal que s'ho reconegui de la millor manera possible. Moltes gràcies pels teus comentaris, pel teu missatge i aquí estarem pel que necessitis, company.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 2 d’octubre del 2009
Surrealisme bananer
Dites PoPulars(Encetem un micaco politicjudicial...)
Que l'Estat que patim té una estructura democràtica "curiosa" és una cosa que uns quants sabem des de fa temps. Que aquesta estructura és herència directa de la història més recent, també. Què, tot i saber-ho, no existeix cap partit polític d'àmbit estatal que vulgui, seriosament, canviar aquesta tendència, també és prou conegut. I què tot això provoca situacions pròpies de república bananera i del tot inacceptables en països amb veritat tradició democràtica són fets que tothom amb dos ulls a la cara pot veure, per molt que un munt de gent prefereixi no fer-ho.
Posem un exemple del que ja vaig parlar fa un temps: la separació de poders. En aquest estat la separació del poder legislatiu, executiu i judicial és, sovint, massa diàfana. Concretem una mica més i anem a un lloc on la situació d'això s'ha tornat particularment escandalosa: el País Valencià. Resumint breument tenim el cas que en aquella part de la nostra terra el president del Tribunal Superior de Justícia és amic íntim del president de la Generalitat de Baix. Però això no és tot... resulta que viu en un pisset de 300 metres quadrats situat en un palauet declarat edifici històric-artístic que paga la Generalitat Valenciana, i sovint a assistit a actes electorals del PP, tot i que en virtut del seu càrrec és el president de la Junta Electoral, l'organisme que vetlla per la netedat de les eleccions.
Amb aquest historial és francament difícil pensar que aquesta persona es mostri imparcial per jutjar fets relacionats amb el president de la Generalitat de Baix, amb el PP o amb el Consell (que, recordem, és qui l'està pagant l'habitatge...). El que dicta el sentit comú seria que en casos d'aquest tipus el personatge s'abstingués de participar, ja que "la dona del Cèsar a més de ser virtuosa ho ha de semblar"... doncs no. Aquí, sense la més mínima vergonya, va ser ell el màxim responsable del tribunal que jutjava el cas del presumpte suborn del sr. Camps, i va ser qui va decidir arxivar el cas. I també va ser ell qui va decidir no tramitar una investigació de la policia on s'apuntava a una presumpta finançament del PP a través de la trama Gürtel i on estaven esquitxats importants personatges del PP i del Consell del País Valencià.
I si no hi hagués prou amb el bananerisme endèmic present a les nostres institucions va el sr. Rajoy l'altre dia i s'apunta al marxisme, però no al de Karl sinó al de Groucho, i respecte a una pregunta referent a aquest tema ofereix una resposta d'allò més surrealista...
I aquest és el panorama que tenim ara mateix, un estat que no eś federal ni centralista sinó tot el contrari, on la independència de poders és relativa (cosa normal a un lloc on la paraula "independència" per si sola ja origina rebuig) i on l'altre gran partit que hi ha, el socialista, no sembla gaire interessat en investigar el cas per por als draps bruts que poden aparèixer entre les seves files. Un panorama realment desolador...
Nota tecnològica: I per si amb la frase del sr. Rajoy no hi hagués prou, va l'altre dia la sra. Aguirre i ens deixa anar que ...
... un "ordinador gegant"! Serà la versió espanyola de l'Skynet de Terminator ? Prendrà consciència de si mateix ? I en cas de fer-ho, i com Espanya no té armes nuclears que li permeten acabar amb la humanitat, es dedicara a intervenir totes les comunicacions mundials programant a totes hores el "Sálvame", la discografia completa de Kamela i Falete o els programes de cor de Canal 9 i folklòrics de Canal Sur a totes les televisions i emisores de ràdio del planeta per acabar amb tots els éssers humans ?
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimarts, 29 de setembre del 2009
Normalitats anormals
La nostra llengua(Encetem un micaco anormal...)
Què és la normalitat? Sovint s'anomena així a aquells comportaments més habituals o comuns a la societat on vivim. Molta altra gent, en canvi, anomena normal a allò que fa ell, sovint menyspreant qualsevol altra tipus de comportament. Un altre grupet, en canvi, creu que la normalitat són aquells comportaments que s'hauria de fer seguint uns certs raonaments lògic i conseqüents, per molt que siguin minoritaris.
Anem a un aspecte concret, la llengua per exemple. A un estat democràtic on viuen gent amb que parlen diferents llengües maternes reconegudes, el normal seria que, almenys a les institucions estatals, totes tinguessin la mateixa consideració. Doncs bé, aquests darrers mesos s'han pogut llegir les següents notícies relacionades amb aquest tema :
Aquesta és la "normalitat" que pateix la llengua catalana a diari, i dic normalitat perquè a molta gent això li sembla perfectament normal. Però no penso jo que aquesta situació, on la llengua catalana pateix en una clara situació d'inferioritat (per no dir d'atac i de rebuig) per part de les mateixes instàncies estatals, autonòmiques i locals que juren i perjuren que la defenen, sigui precisament "normal". A un món on diferents col·lectius, marginats des de la nit dels temps, lluiten per aconseguir respecte i reconeixement, no sé com encara els catalans permetem que ens succeeixin coses com aquesta.
Nota Periodística : L'altra dia es podia llegir aquesta notícia a l'Avui ...
... i vaig pensar que, en una futur Principat de Catalunya independent, ens trobarien un cas curiós i potser únic, ja que mentre el percentatge de població adulta que parlaria una llengua estrangera seria molt proper al 100%, el percentatge que parlés la llengua del país seria sensiblement inferior. I després encara diuen que al Principat es persegueix l'idioma castellà...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 25 de setembre del 2009
dimarts, 22 de setembre del 2009
Les foscors d'un túnel
El món on vivim(Encetem un micaco infraestructural...)
La Conreria és una zona més o menys muntanyosa situada entre els municipis de Badalona, Sant Fost de Capsentelles i Tiana, un dels llocs típics a on els badalonins anaven d'excursió, a fer fontades o a dinar en algun dels restaurants de la zona. Ben bé es podria dir que la Conreria és a Badalona el que és Collserola a Barcelona, amb la diferència de que la Conreria està força més degradada que el parc forestal barceloní, sobretot degut a les nombroses urbanitzacions que han modificat força l'original paisatge boscós de la zona.
Físicament la Conreria s'emmarca dins de la Serralada de Marina, que forma part de la Serralada Litoral. La Serralada Litoral és un conjunt de muntanyes i turons de no gaire altitud (com a molt arriben a 600 metres) que separa el Vallès Oriental del Maresme i del Barcelonès Nord. Tot i no ser gaire alta, aquesta serralada, per la seva proximitat a la costa i a la plana del Vallès, té nombrosos miradors naturals amb una vista d'allò més espectacular. Alhora, també dificulta la comunicació terrestre entre aquestes comarques. De fet, entre el Barcelonès Nord i Mataró només hi ha tres carreteres que comuniquen la zona costanera amb el Vallès, totes elles carreteres de semi-muntanya, amb dos carrils i força revolts: la carretera de la Vallesana (Badalona a Montcada i Reixach), la carretera de la Conreria (Badalona-Tiana a Mollet del Vallès) i la carretera d'Alella (Masnou-Alella a Granollers). Hem d'anar fins a Mataró-Argentona per a trobar-nos la primera via ràpida: la C-60, entre Mataró i Granollers. Aquestes vies les he marcat (aproximadament) a la següent imatge amb color vermell. I també he marcat una de color blau de la que us parlaré tot seguit.
Aquesta via de color blau és el futur túnel que es vol construir a La Conreria. Un túnel que té com objectiu, diuen, millorar les comunicacions entre el Maresme Sud i el Vallès i que té, com a gran característica, que el volen fer de peatge "per evitar que es col·lapsi". I bé, penso jo que aquestes qüestions són una mica fosques, o sigui, que no estan gaire clares... per exemple, això de la millora de les comunicacions entre el Maresme Sud i el Vallès no l'acabo de veure clar. No es pot negar que s'evita camí, però.... no seria molt millor fer un túnel similar a la carretera Masnou-Granollers, ja que es situa més o menys al centre del Maresme-Sud? Ho dic més que res perquè el túnel de La Conreria sembla més projectat com a entrada alternativa a Barcelona des del Vallès Oriental que no pas com a una via de comunicació del Barcelonès-Nord i Maresme-Sud amb el Vallès, ja que la seva situació és "massa al sud". En tot cas, i com a entrada a Barcelona, potser tampoc ajudarà gaire, ja que, segurament, el que farà serà traspassar els col·lapses de la C-33 i de la AP-7 al Nus de la Trinitat a la B-20 direcció... Nus de la Trinitat. I és que, en aquest cas, la paraula "nus" està d'allò més que justificada! Tot això deixant de banda aspectes d'impacte ambiental que no puc tractar perquè els desconec totalment.
Però el que ja em sembla còmic és la idea de fer-ho de peatge per a "regular el trànsit" ! Molt bona idea aquesta! És més, penso que l'haurien de desenvolupar més... segur que amb peatges de 1000 euros cada 80 km s'obtindria una fluïdesa excepcional a tota la xarxa viària del Principat! Realment, sembla una mica ridícul fer una obra que saps que no resoldrà el problema que justifica la seva construcció. Si creuen això, perquè no modifiquen el projecte? I és que és realment molest veure com fins i tot l'alcalde de Badalona ho justifica, dient que comportarà molts avantatges i que serà un peatge tou, tot i que segurament qui ho hagi d'utilitzar dues vegades al dia sis vegades a la setmana no el trobarà tan tou. D'altres fan servir l'explicació de moda avui dia i justifiquen el peatge dient que la crisi econòmica obliga a replantejar els projectes per no tenir problemes de finançament... ah amic, amb el finançament ens hem topat! Aquí tenim un clar i pràctic exemple del perquè és tan important el finançament.
Potser no hi ha crisi a la resta de l'Estat? Potser a la resta de l'Estat fan petits túnels o carreteres metropolitanes de pagament? Perquè aquí hem de pagar les obres més d'un cop, la primera amb els nostres impostos i la segona cada vegada que els utilitzem? No eren aquests que manen ara a la Generalitat de Dalt els que volien acabar amb els peatges perquè era injust pels principantins? Perquè, aleshores, en volen crear de nous? I el que és més important... tot i tenir els diners per a fer-ho, és una bona inversió construir-lo si ja pensen que serà del tot insuficient? Perquè cal deixar una cosa ben clara, els culpables de que no tinguem prou diners per a les infraestructures del Principat potser estan a Madrid, però els culpables de no invertir amb senys aquests diners estan a Barcelona, no ho oblidem.
Encara que, realment, el que penso és que els hi caldria un canvi de mentalitat. Tenen por a que se'ls col·lapsi de cotxes el túnel? Això té una solució fàcil... fes un túnel de ferrocarril i aposta per un transport públic de qualitat!. Amb una aposta així repartida per arreu del Principat, segur que s'aconseguiria desembussar les carreteres. Ara bé, és realment això el que volen aconseguir?
Nota Trista: Es deia Jara. Quan corria cap a tu era com un si un brau vingués a fer-te festes. Era d'allò més juganera i sempre estava darrera teu per a que li gratessis la panxa. Però, com passa habitualment, el temps no es para per ningú, i ella no va ser una excepció. El temps en aquesta roca flotant al mig del buit se li va acabar la setmana passada i va marxar per a continuar perseguint gats allà on sigui que vegin a parar les ànimes bones com la seva. Aquí la trobem a faltar.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 18 de setembre del 2009
La E no vol dir econòmic
(Encetem un micaco d'obres...)
Tots aquells als que us agrada fer fotografies dels llocs que visiteu sabreu el que costa fer fotografies a llocs considerats atraccions turístiques mirant d'evitar immortalitzar la gran quantitat de visitants que solen haver. Si a més les fotografies es fan durant l'estiu i el lloc fotografiat està a una ciutat o poble cal evitar també les ja típiques obres estiuenques que tenen a bé fer la majoria de consistoris. I si amb tot això no hi havien prou obstacles per a fer una instantània mínimament decent aquest any s'ha afegit un nou obstacle: les pancartes de l'omnipresent Plan-E.
Puc ben assegurar que aquestes pancartes s'han pogut veure per a tot l'Estat, des de el poble més petit a la ciutat més gran. És curiós el que passa amb aquests cartells, ja que t'hi pots trobar de tot una mica, des d'aquells que t'expliquen fil per randa els objectius de l'obra a aquells altres que, de fet, no diuen res de res. Un aspecte que apareix invariablement a tots els cartells (a més del logotip) és el cost de l'obra, i amb aquest cost una cosa sembla ben clara: la E de "Plan-E" no vol dir pas "econòmic".
I com a mostra un cas que em comentaven no fa gaire uns cunyats meus de València. Resulta que a prop d'on viuen estan fent unes Obres-E d'aquestes i justament els hi va cridar l'atenció. L'actuació consisteix en adequar aquesta petita illa de vianants...
... per a (segons diu el rètol) fer "nuevas instalaciones deportivas elementales". L'actuació ha consistir en posar formigó al terra, fer una petita pista de patinatge d'uns trenta m2, instal·lar dues taules de ping pong, set papereres i dotze bancs. No s'ha fet res de jardineria ni d'enllumenat, ja que s'han aprofitat tant els arbres com les faroles que existien anteriorment. El resultat final ha estat el següent ...
Doncs bé, el cost d'aquesta reforma ha estat de ...
... uns cinquanta set milions de les antigues pessetes, cosa que trobo una exageració des de qualsevol punt de vista. I encara em sembla més car si els comparo amb altres obres que fan a Badalona, com ara la rehabilitació del vell pont que permet travessar les vies del tren i del que ja vaig parlar fa temps en aquest apunt. És aquesta una actuació que ha de rehabilitar un pont d'obra i metall de gairebé cent anys d'antiguitat que passa damunt de la línia del ferrocarril de la costa. Doncs bé, la reforma està pressupostada en ...
... cinquanta milions de les antigues pessetes... o sigui, que fer una plaça de formigó amb uns bancs, papereres i dues taules de ping pong surt més car que rehabilitar un pont ferroviari centenari encara en ús. Definitivament, aquí hi ha alguna cosa que no quadra !!
Ha tingut aquest "Plan E" els efectes desitjats? No tinc ni idea, suposo que a aquella gent que estava a l'atur i que gràcies a això han tingut feina per uns mesos haurà estat pa caigut del cel (també cal reconèixer que algunes voreres necessitaven reparacions urgents), però penso que més profit encara l'hauran tret els propietaris de les empreses adjudicatàries sense fer pràcticament res. No estaria de més que el govern central controles més en que s'han gastat tots aquests diners, ja que segurament se'ls hauria pogut treure molt més rendiment. Però ja se sap el que passa quan es fan les coses amb presses i amb ganes d'agradar...
Nota dedicatòria: Dedico aquest article a la meva cunyaeta, al meu cunyat, a la seva goseta perseguidora de pedres i a la que l'espanten molt les tempestes i, sobretot, a la seva collita de pebrotets del padró (encara que realment són pebrotets de Real perquè no pica cap)
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dilluns, 14 de setembre del 2009
Grecs Britànics
Escapades(Encetem un micaco museístic...)
Avui començaré parlant de les meves manies. Bé, en tinc unes quantes però em centraré en una d'elles, la que podria anomenar "el protocol del primer contacte" o com diu la meva dona "el dossier". Així, quan haig de visitar per primer cop qualsevol vila o ciutat miro d'obtenir tota la informació possible del lloc, punts d'interès, plànols,situació de l'oficina de turisme (si hi ha), apunts històrics i llegendaris, horaris de diferents transports públics i de visita dels indrets interessants, etc. Amb tot això, hem faig un quadern que porto a sobre durant la visita i que complemento amb la informació que vaig obtenint durant l'excursió (fullets, tríptics. etc...). Al tornar a casa solia guardar-ho tot en una carpeta i apuntava allò que m'havia cridat l'atenció i que, o bé no havia pogut visitar o bé volia veure de nou,... bé,això era abans, ara ho escanejo tot i guardo la informació en pdf. Però aquest ritual no estaria complert si no afegeixo que, com a norma, no visito cap museu durant la primera visita, ja que prefereixo dedicar el temps a perdrem pels carrers i a descobrir aquells racons amagats de les poblacions abans de passar-m'ho dins d'un museu, ja que, si de debò m'interessa, sé que tornaré per a visitar-ho.
Doncs bé, aquest estiu vaig visitar per primera vegada Alacant... i una de les primeres coses que vaig fer va ser visitar el Museu d'Arqueologia (MARQ) !! I és que... les regles estan fetes per saltar-se-les, almenys si la situació ho val, no? I crec que aquesta bé ho valia, ja que al MARQ es pot visitar fins al 13 d'octubre una exposició anomenada "La bellesa del cos" que està composta per peces gregues i llatines copiades d'originals grecs i és una mostra de com i perquè es representava el cos humà dins del món hel·lènic, i que és el resultat de la col·laboració del MARQ amb el British Museum, sent aquest un dels punts forts de l'exposició, ja que està formada per peces d'aquest museu britànic que no solen anar a altres museus. L'exposició es troba dividida en tres sales: "l'ideal de la bellesa", "caràcter i realisme" i "cap a l'Olimp" i en ella podem trobar peces realment excepcionals.
A "l'ideal de la bellesa" es representa l'ideal de bellesa de la Grècia clàssica, on podem trobar des de estàtues d'Afrodita, Hera i d'atletes amb mirades neutres i rostres immutables al cap del filòsof Crisip, una cara plena d'arrugues que li otorguen una forta personalitat i que demostren una clara actitud reflexiva...
... a la segona sala, la de "caràcter i realisme" es troben obres, moltes d'elles plenes de dinamisme, que destaquen pel seu realisme o bé per representar la vida dels grecs en les seves diferents facetes (naixement, casament, mort, sexe...) De fet, al fons de la sala podem contemplar diferents obres de temàtica sexual, de les quals m'agradaria destacar pel seu gran dinamisme la següent ...
... que representa l'intent de violació d'una ninfa per part d'un sàtir. Segons expliquen a l'exposició, aquesta temàtica era força habitual i que corresponia a una forma de pornografia que representava una de les màximes fantasies sexuals masculines com eren les relacions sexuals desenfrenades.
Per últim a la tercera sala, "cap a l'Olimp" ens retorna a l'ideal grec, en aquest cas representat pels seus atletes. Així, ens trobem amb de les poques estàtues de bronze de mida gran que han arribat fins a nosaltres, que representa a Hèrcules amb cos de boxejador ...
... i amb altres estàtues que, tot i no mostrar atletes, mostren algun dels plaers de la vida dels guanyadors, com aquest Dionís bevent acompanyat per una alegoria personificada del vi ...
... però la peça estrella de l'exposició, sens dubte, és el discòbol, còpia romana de l'original en bronze de Miró. Aquesta còpia en particular, la del British Museum, va estar situada a la vil·la de l'emperador Adrià a Tívoli i una de les seves característiques particulars és que el cap del llançador està mirant endavant quan ho hauria de fer enrere, fruit d'una errada durant la restauració.
En definitiva, una visita molt recomendable que no hauria de deixar de fer si teniu l'oportunitat d'anar a Alacant abans del 13 d'octubre. Ah... i no us decuideu d'admirar tampoc les exposicions permanents, molt ben presentades i explicades, per cert.
Nota referendística: Voldria fer arribar la meva més sincera felicitació al Govern Espanyol, als seus òrgans judicials, al PP, al PSOE i a la Falange per la seva extraordinària campanya de promoció del referèndum no vinculant que va celebrar ahir Arenys de Munt. Sense la seva gran tenacitat repressora segurament hagués passat desapercebuda per a la resta del món el resultat d'aquesta votació, però gràcies a ells i al rebombori que han creat, ara s'ha fet saber a través de diversos mitjans de comunicació com la BBC o la televisió alemanya, que a un poble del Principat de Catalunya més del 96% de la gent que ha participat a la consulta vol independitzar-se d'Espanya. Sense ells, aquest impacte mediàtic hagués estat impensable.
PS: Òbviament, també vull felicitar molt efusivament a tota la gent d'Arenys de Munt que ha fet possible aquest fet, així com a tots els votants que han permès obtenir aquest resultat i a tots aquells presents a la vil·la que no han caigut en les provocacions dels quatre feixistes de sempre.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 11 de setembre del 2009
Una bandera oblidada
Història i Llegendes(Encetem un micaco reivindicatiu...)
Avui és una de les jornades en que el nostre poble recorda allò que ha estat, allò que ha perdut i allò que vol recuperar. És aquest un dia en el que cal recordar i explicar que ara fa menys de 300 era el nostre un poble lliure, amb la seva pròpia estructura de govern, les seves institucions pròpies i les seves lleis. Sembla mentida que, encara avui, hi hagi catalans que pensin que, només pel fet de compartir rei amb el regne del costat, la nostra terra no era independent. Cal recordar-los que, per aquella època, les institucions i les lleis de Castella no pintaven res a la nostra terra, i que tota relació amb elles passava pel poder reial i les seves delegacions. La veritat és que hi ha massa coses que quelcom ha oblidat, molts petits detalls molt importants pel nostre poble fa anys que ara poca gent saben que ni tan sols existien i avui parlarem d'una d'aquestes coses, en concret d'una molt relacionada amb aquesta jornada: la bandera de Santa Eulàlia.
Segons sembla ser, en aquelles ciutats del Principat que tenien el privilegi de tenir unitats militars pròpies, l'ensenya d'aquestes milícies de ciutadans era anomenada "bandera de la ciutat", així, la bandera de Santa Eulàlia, distintiu de les forces barcelonines que més tard van rebre el nom de "Coronela de la Ciutat de Barcelona" va ser la bandera de la ciutat de Barcelona des del segle XVI fins a principis del segle XVIII. Les descripcions d'aquesta insignia la descriuen com un camp carmesí al centre del qual hi havia la imatge de Santa Eulàlia, tenint a la seva dreta l'escut de la ciutat de Barcelona i a la seva esquerra la insígnia del Bisbat de Barcelona. Tot i així, altres descripcions asseguren que a la dreta hi apareixia l'escut reial del Comte de Barcelona en comptes de l'escut de la ciutat.
Una prova de la importància d'aquesta senyera era que només s'exhibia des d'una de les finestres de la façana gòtica de la Casa de la Vila en temps de guerra. Així, allà va aparèixer l'any 1640 cridant als barcelonins a combatre en la Guerra dels Segadors, i també el 24 de juliol de 1713 convocant-los per a combatre a Felipe V de Castilla. Així mateix, va ser aquesta bandera la que portava en Rafael de Casanova per a animar els defensors l'11 de setembre de 1714 quan va ser ferit entre el baluard de Junqueres i el de Sant Pere (uns altres fonts asseguren que va ser al Portal Nou) durant el contraatac de les forces catalanes, i segons la narració que ens va deixar el Capità Francesc de Castellví i Obando, en Rafael de Casanova va aconseguir animar als combatents assetjats :
"La Bandera de Santa Eulalia, que llevaba el "conseller" primero, llegó a las 7 dadas de la mañana... Embistieron los sitiados con tanto denuendo, animados por la presencia de la bandera y de tanta gente de distinción que la seguía, que obligaron a los sitiadores a retroceder hasta la puerta Nueva, ocupando la batería que había sobre la muralla junto al portal Nuevo, y recobrando otra vez el baluarte de San Pedro, pasando a golpe de bayoneta a los sitiadores que le ocupaban."
Una vegada acabada la guerra, aquesta bandera (amb totes les altres) va ser portada a Felipe V, que en actitud de menyspreu al no considerar-la bandera enemiga sinó traïdora, va ordenar que fossin cremades pel botxí a Barcelona. Quan anava a fer-ho, assegura la tradició que un ciutadà anònim la va arreplegar, la va amagar i, més tard, va fer un quadre conservant només la part central, la figura de la Santa, quadre que va penjar a la Casa Gran fins a temps moderns, sense que ningú sabés que tenia l'origen en la històrica bandera barcelonina.
L'any 1983 l'Ajuntament de Barcelona va presentar una reconstrucció d'aquesta senyera, senyera que penja al balcó de l'Ajuntament cada 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia. Però si avui us acosteu pel Fossar de les Moreres en podreu veure una reproducció, acompanya de la Reial Senyera i del Penó de Sant Jordi. Crec que s'hauria de recuperar la història d'aquesta bandera i el seu us, ja que, com podreu comprovar fins i tot avui dia, un tel de silenci i d'interessada ignorància sembla tapar tot allò relacionat amb la història dels símbols i de les forces militars catalanes. I tal i com estan les coses avui dia, seria fins i tot justificable el col·locar la bandera de Santa Eulàlia, de ben nou, als finestrals gòtics de l'Ajuntament, ja que els catalans estem en temps de conflicte.
Nota Actualitat : Poques vegades un titular resum tan bé l'Estat on vivim....
... curiosa democràcia aquesta que dificulta que els ciutadans votin i facilita que els feixistes desfilin. Com curiós és també allò que diu el President de la Generalitat de Dalt que afirma que consultes com la que volen fer a Arenys de Munt 'Dóna arguments a la dreta de la caverna espanyola' (com si aquests necessitessin d'arguments...) i que 'Fins i tot els fatxes tenen el dret de manifestar-se. És una garantia dels ciutadans, fins i tot dels que pensen completament el contrari que nosaltres, dels nostres adversaris. És la grandesa de la democràcia'. Curiosa democràcia aquesta que, recordem, no vol deixar votar a alguns dels seus ciutadans i què, a més, té un tribunal que vol declarar il·legal un Estatutet aprovat per en referèndum la major part de la població.
I encara poden estar contents a Arenys de Munt, ja que, legalment, i segons l'article 8 de la Constitución, diumenge vinent poden ser ocupats per l'Ejército Español !! Una Constitución també molt democràtica aquesta ...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dilluns, 7 de setembre del 2009
La revolució dels petits gestos
(Encetem un micaco consultiu...)
Hi ha vegades en que diferents conceptes es relacionen en el temps de forma curiosa. Fa uns mesos que podem veure una publicitat de la Generalitat de Dalt amb el lema "la revolució dels petits gestos"... i ara l'atzar sembla voler donar-li al lema un significat molt més literal del que els impulsors de la campanya tenien en ment... però comencem per les coses petites. Arenys de Munt és un petit poble del Maresme, un petit poble que vol fer una petita consulta, una petita consulta que està tenint una gran repercussió.
A aquestes alçades suposo que ja sabreu tots que a Arenys de Munt (Maresme) l'ajuntament vol donar suport a una consulta popular sobre la independència del Principat impulsada per una organització social local. També sabreu tota la polèmica que ha envoltat aquest fet, des de la denúncia del Govern Espanyol, a la prohibició d'una jutgessa a que l'ajuntament hi doni suport i a la manifestació de la Falange. Però no estaria de més aturar-nos un moments als arguments utilitzats en contra: el senyor Miquel Iceta, del PSOEc ens recorda "la competència exclusiva de l'Estat per convocar referèndums sobre qüestions d'especial transcendència política, així com consultes populars municipals", argument utilitzat també per populars, siutadanos i Govern Espanyol. Així mateix, el sr. Iceta també ens recorda que "ens hem d'acostumar que hi ha unes regles del joc".
Curiós que un senyor del PSOEc ens recordi la competència de l'Estat en referèndums, quan no fa pas gaire un alcalde del seu partit en va realitzar un a Sant Adrià del Besòs (Barcelonès) (un de bastant "dirigit" cal recordar) sense que, en aquell moment, ningú al seu partit se'n recordés de que no tenien competències per a fer-ho. Però no només els socialistes han violat la Constitución en aquest aspecte, els ultra-constitutional-boys del Partido Popular també ho han fet, concretament al País Valencià, a Torrent (Horta Sud). En aquest l'alcaldessa ho va justificar per les reiterades peticions que li feien els ciutadans d'aquella població per a canviar el nom a l'Avinguda del País Valencià... doncs bé, aquella reiteració de que feia gala l'alcaldessa va quedar ben demostrada al veure que de 53.000 persones van anar a votar només 1.960 i d'elles 957 s'oposaven al canvi. Com d'opcions favorables al canvi hi havia més d'una (una per cada nom proposat), l'opció amb més vots va ser... la de no canviar el nom! Tot i així, i en una clara demostració (una altra) de la "democràcia" que practica el PP, van sumar els vots de totes les opcions en contra i van dir que aquella havia estat l'opció més votada (quan en realitat era més d'una...) i que en setembre farien una altra consulta per a decidir el nou nom.
Acabem de veure que les consultes populars per part dels ajuntaments no són, ni molt menys, estranyes ni molt menys denunciades. De fet, els dos principals partits que ara es queixen n'han fet i no s'ha acabat l'Estat... quin és el problema ara? "Les regles del joc" que diu el sr. Iceta ?
Té raó el sr. Iceta que la convivència entre diferents ideologies dins d'una societat democràtica és, sovint, el resultat de l'acceptació per totes les parts d'unes determinades regles de joc. Contra allò que hom podria pensar, i sempre dins d'aquest marc, la possibilitat de crispació i de conflicte no té, generalment, el seu origen en que una o més ideologies deixin d'acatar les regles (més que res per l'acceptació negativa que el conjunt de la societat tindria d'elles) sinó en les maniobres més o menys dissimulades per part d'algun col·lectiu per a fer que, a la pràctica (i tàcitament acceptades per molts), existeixin més d'un conjunt d'aquestes regles: unes aplicades a les ideologies del col·lectiu esmentat i unes altres per a la resta. Aleshores el problema no és acceptar les regles del joc, el problema és *voler fer acceptar* als altres unes regles diferents.
Perquè anem a allò que cou: Una de les coses que cou és *la pregunta*. I per això hi ha tot aquests rebombori. A un estat realment democràtic, no hi hauria d'haver cap diferència entre que els torrentins votin pel nom d'un carrer, els adriadencs per si conserven o no les (horroroses) xemeneies de la FECSA i que la gent d'Arenys de Munt doni la seva opinió sobre l'eventual independència del Principat. Però si tenim en compte que vivim a un Estat on cremar una determinada bandera és delicte i cremar una altra no, on xiular a un determinat himne comporta una denúncia al jutjat i xiular a un altre no, on saber un determinat idioma és obligatori i saber un altre no.... què podem esperar?
Però el que cou encara més és que ara és Arenys de Munt, però demà pot ser Seròs... i passat? Què passaria si, de sobte, nombrosos municipis del Principat comencen a fer públic allò que pensen majoritàriament els seus ciutadans sobre una possible independència d'Espanya? Doncs que seria, realment, "una revolució dels petits gestos" i que deixaria en forta evidència a una sempre esmentada democràcia amb peus de fang incapaç d'entendre i assimilar allò que, lliurement, escolleix part de la seva població.
Nota Informativa: Dels populars i dels Siutadanos no n'he parlat gaire, però penso que no hi ha gran cosa a dir d'aquests "demòcrates" més favorables a que els feixistes de la Falange puguin desfilar que de que es realitzi una consulta popular no vinculant dins d'una democràcia.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)