Dites PoPulars
Una de les coses que recordo del meu pas per la universitat són les assignatures d'Àlgebra. Reconec que, tot i no desagradar-me, les matemàtiques no han tingut mai cap tipus d'encís especial per a mi, eren només una eina més que havia d'utilitzar i punt, així que vaig provar de sortir-me'n el millor que vaig poder. Cosa que no em va resultar fàcil ja que, sovint, em costava realitzar les abstraccions mentals necessàries per entendre el problema en qüestió i, per tant, trobar les solucions corresponents. I tot i que de la matèria en qüestió ja no me'n recordo de gairebé res, el llibre de text si el tinc ben present.
I és que el llibre d'àlgebra em va cridar l'atenció des del primer moment, ja que era com un llibre de màgia !! Però en comptes de contenir pàgines i pàgines d'encanteris i encisos, aquest contenia pàgines i pàgines d'enunciats, lemes, lleis, regles, teoremes i, sobretot, corol·laris, tots ells amb noms propis que els atorgaven certa personalitat. A la meva ment juvenil podia imaginar batalles de mags algebraics que conjuraven aquests sortilegis lògics per a demostrar llurs teories !! Avui dia, però, seria més similar a un llibre de les Lleis de Murphy.
Tot això, com no podia ser d'una altra manera, va deixar una mena de marca en mi, i aquesta marca fa que, de tant en tant, miri de fer raonaments similars. Per exemple, donat l'enunciat :
Hi podem aplicar:
3 comentaris:
Doncs jo ara mateix t'escriuria el teorema del fum vermell, pero es que trobo molt cargolat al fum blau i es que no trobo les xifres. M'ho perdonaras, suposo!
Molt bo el post i l'article d'en Partal.
I jo em demano... per què els deu irritar tant i tant aquest tema? De debò que no ho entenc.
Bones, parlant de teoremes em quedo i amb diferència amb el teorema de fum blau, molt autèntic, i crec que força real......
A mi personalemt, em fa molta ràbia aquest anti.catalanisme valeència....de fet em fa fàstic...
Publica un comentari a l'entrada