El món on vivim(Encetem un micaco publicitari...)
Els seguidors de les històries d'Astèrix saben prou bé que un dels trets característics d'Ordralfabètix, el peixater del poblat, és el ferum que presenten els seus productes. I és que tot i que el poble està al litoral, al costat de la platja, Ordalfabètix sovint fa portar el seu genere en carro directament des de Lutècia (Paris), ja que, segons ell, així ofereix la màxima qualitat als seus clients, tot i que aquests no semblen estar gaire satisfets d'aquesta política comercial.
Doncs bé. els que habitem per a les nostres terres fa dies que podem veure com aquest raonament ha sortit del còmic i ha passat a la realitat. I és que fa uns dies l'empresa Don Simón ha començat a emetre un anunci televisiu on anuncia que ha construït una revolucionaria i moderna fàbrica de suc enmig de camps de tarongers, amb la finalitat de fer el seu suc a partir de taronges recent collides, ja que, segons explica l'anunci, les taronges van perden qualitat poc a poc després de ser collides. A l'anunci arriben a afirmar que el seu suc és millor que el que s'obté exprimint directament taronges, ja que aquestes taronges ja fa temps que han estat collides al contrari de les que ells utilitzen. A més també arriben a dir que el seu suc (litre i poquet) és més econòmic que comprar tres quilos de taronges i exprimir-les.
Si de veritat hi hagués un organisme que perseguís la publicitat enganyosa, sens dubte hauria d'actuar contra aquest anunci, on es barregen mitges veritats i mitges mentires (com suposo passa sovint en anuncis d'aquesta mena). És cert que quan més temps fa que s'ha collit una fruita més propietats perd aquesta, però... això no és aplicable també al suc d'aquesta fruita ? I el proces d'adequació/pasteurització o similar no fa que el suc també perdi propietats? I és que qualsevol que hagi provat el suc de taronja embotellat i el suc de taronja natural sap que no hi ha color. De fet, l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA) ja ha sol·licitat la retirada d'aquests anuncis per burlar-se del citricultor.
I això que a ciutat les taronges que ens arriben no és que siguin pas òptimes. Per a aquells que no ho sàpiguen al suc de taronja no li cal afegir el sucre amb el que sovint l'acompanyen als bars i cafeteries, és un suc força dolç amb regustet àcid, però no molt. El que passa és que la taronja que s'agafa per consum sovint s'agafa verda (per a que aguanti més) i si le treu el color taronja amb diferents mètodes (per exemple "dutxes" de carbur). Finalment se li apliquen ceres per a que agafin brillantor i es posen a la venda. És per això que aquestes taronges tenen massa sabor àcid, perquè encara no han agafat sabor. Amb taronges agafades de l'arbre això no passa, no tenen aquesta brillantor que tenen les de les tendes, però tenen un flaire, un aspecte i un consistència molt millor. A més, amb els "tres kilos de taronja" que comenten a l'anunci de Don Simón s'obté molt més d'un litre de suc. Cal afegir que aquestes taronges poden aguantar perfectament dos i tres setmanes sense fer-se malbé a temperatura ambient.
Si amb les de consum fan això, amb les que es dediquen a sucs millor no fer gaires comentaris, ja que sovint es desvien per a sucs totes aquelles taronges que no s'han pogut utilitzar per a consum. Tal i com diu un comentari d'un tal Javi a la notícia del Levante-EMV "El que AVA ha de fer és un vídeo en el que s'ensenyi com són les taronges destinades al suc, com s'exprimeixen i com s'envasa aquest suc, llavors sí que es faria mal a Don Simon.". De fet, no només faria molt mala Don Simón, s'ho faria a tota la industria dels sucs en general. Ho faran? En tot cas, si ho volen fer, que preparin bons advodcats...
Nota personal: Primer dia d'obres a casa, els paletes han confirmat el que suposava, que tenia la cuina dels Roper !!! Ara em queda el dubte si abans de començar no hauria pas d'haver avisat als arqueòlegs...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
6 comentaris:
Però... la gent encara es creu els anuncis? Jo fa molt de temps que en passo força en general, la veritat.
Pren paciència amb les obres, són tan pesades!
Bona nit!
l'altre dia també vaig veure l'anunci i em vaig indignar! Fa molt temps que els de Don Simon han perdut la vergonya amb la publicitat, però això ja és massa. El pijtor és que hi ha gent que s'ho empassa!
Jo no se que feu vosaltres a l'estat aquell, pero al meu pais els sucs es fan de la fruita passada, colpejada, mig-podrida, i aixi. Es diu "no malbaratar els recursos", o be, "revaloritzacio", ho vam aprendre a l'escola a un cert curs de tecnologia, i es que no es res comparat amb la "revaloritzacio" de les restes de carn, amb els quals surten uns productes per flipar. Fa temps que he deixat de menjar els by-products de la industria de la carn, pero encara em compro de tant en tant algun enganyos suc d'aquests. Despres de tot, no es mes que aigua amb sucre, restes de fruita, antioxidants i aromes! Es clar, dels que porten tambe colorants no vull beure! :-D
Sóc consicent que el suc de taronja que jo pugui fer amb taronges comprades al costat de casa no serà ni la meitat de bo que amb taronges que jo agafés de l'arbre directament, però a la fruita no cal posar-hi sucre. Mai. Almenys per al meu gust! A més, és que a mi el toc àcid m'encanta :P
Dels de don simon val més no parlar-ne... jo no sé si algú considera creïbles els seus anuncis, però se'ls veu el llautó d'una hora lluny!
com a ferma defensora dels sucs naturals i de la fruita em posa molt nerviosa aquest anunci!
i allò de posar-li sucre al suc de taronja haurà de ser un delicte!
A aquesta de Don Simón, ja només pel nom i per les bestieses que gasten, els haruien de fotre a exprimir-los directament ala bassa!
Publica un comentari a l'entrada