Un pont molt llunyà

El món on vivim

(Encetem un micaco pontístic...)

En setembre de 1944 els aliats van llançar una gran operació d'efectius aerotransportats sobre les terres dels Països Baixos. Aquesta operació, anomenada Market Gardem tenia com objectiu capturar una sèrie de ponts estratègics que permetessin crear un passadís per superar el Rin, darrer obstacle per entrar a Alemanya. L'operació va ser un fracàs absolut al no poder capturar el pont d'Arnhem i va suposar que la guerra durés a Europa gairebé un any més. El desenvolupament d'aquesta operació es va reflectir bastant fidelment a la gran superproducció "Un pont massa llunyà" inspirat en un llibre del mateix títol de l'escriptor Cornelius Ryan.

Seixanta quatre anys després, a Badalona també tenim problemes amb ponts llunyans. La ciutat del Barcelonès Nord pateix dos grans barreres provocades per les infraestructures de comunicació: la autopista del Maresme i la via fèrria. Aquesta darrera separa la ciutat de la platja i, per sortejar-la, s'han fet diversos ponts i passos subterranis. Fa vint anys, la situació d'aquestes infraestructures era la següent ...

... havien tres ponts més o menys repartits de forma uniforme. Un d'ells (el pont etiquetat com 1, l'antic pont de la Cros) permetia fins i tot el pas de vehicles. Amb la construcció del port esportiu i la planejada reordenació del barri del Gorg això va canviar, i la situació que patim des de fa uns cinc anys aproximadament és ...

... on dels tres antics ponts, dos han desaparegut i s'ha realitzat un nou pas subterrani (etiquetat com a 3). Com podem observar, els ponts s'han desplaçat cap al centre de la ciutat (el nord) i ha obligat a la gent que vivim al sud a fer una gran volta si volem travessar les vies amb seguretat. Voldria destacar el pont etiquetat com a 2. Aquest pont és un vell pont de metall sobre pilars d'obra...

... aquest pont, en evident mal estat de conservació, i que l'Ajuntament hauria de restaurar quan abans millor, ja que és quasi centenari (té 96 anys) segons indica una vella placa oblidada que podem veure a un dels seus pilars...

... de fet, aquest pont tenia un de bessó (etiquetat a la primera foto com a 2) ja desaparegut a causa de les obres de remodelació del barri del Gorg. I penso jo que aquesta mena de patrimoni és el que una ciutat ha de cuidar i no es pot permetre que desaparegui, sobretot veient el cas de la ciutat del costat que vol conservar unes horroroses xemeneies de formigó armat de menys de cinquanta anys.

Al darrer mapa de la zona també hi ha una zona marcada com a color blau... aquesta marca correspon a les obres d'un nou pont, tan per vianants com per a vehicles, segons ens informa un cartell a la zona d'obres...

... on també diu que les obres acabarien en agost de 2008... i bé, això no és del tot exacte, ja que en novembre de 2008 l'aspecte de les obres és...

... i això és culpa (fora bromes) de l'actual crisi, ja que l'empresa adjudicatària ha presentat suspensió de pagaments. I és que l'actual crisi ha pegat molt fort en aquesta zona de la ciutat, només cal que us fixeu en els descampats que hi ha en els plànols de més amunt). Què això era difícil de preveure? doncs no ho sé, però si sé que no és bona idea deixar la major part del pes del desenvolupament de l'urbanisme d'una ciutat damunt empreses privades, que és precisament el que ha fet l'Ajuntament i el que és sol fer històricament a la meva ciutat. I per això, en gran part, estem com estem, o sigui, sense un pont centenari, amb un pas elevat situat a la quinta forca i amb una zona totalment degradada que no es sap ben bé quan s'arreglarà del tot.

Nota fotogràfica: Una imatge de la platja després de la tempesta...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!