dimarts, 29 de setembre de 2009

Normalitats anormals


(Encetem un micaco anormal...)Llengua catalana

Què és la normalitat? Sovint s'anomena així a aquells comportaments més habituals o comuns a la societat on vivim. Molta altra gent, en canvi, anomena normal a allò que fa ell, sovint menyspreant qualsevol altra tipus de comportament. Un altre grupet, en canvi, creu que la normalitat són aquells comportaments que s'hauria de fer seguint uns certs raonaments lògic i conseqüents, per molt que siguin minoritaris.

Anem a un aspecte concret, la llengua per exemple. A un estat democràtic on viuen gent amb que parlen diferents llengües maternes reconegudes, el normal seria que, almenys a les institucions estatals, totes tinguessin la mateixa consideració. Doncs bé, aquests darrers mesos s'han pogut llegir les següents notícies relacionades amb aquest tema :


Notícia El Periódico

Notícia Levante-EMV

Notícia Vilaweb

Notícia Avui

Notícia Vilaweb

Notícia El Punt

Notícia El Punt

Aquesta és la "normalitat" que pateix la llengua catalana a diari, i dic normalitat perquè a molta gent això li sembla perfectament normal. Però no penso jo que aquesta situació, on la llengua catalana pateix en una clara situació d'inferioritat (per no dir d'atac i de rebuig) per part de les mateixes instàncies estatals, autonòmiques i locals que juren i perjuren que la defenen, sigui precisament "normal". A un món on diferents col·lectius, marginats des de la nit dels temps, lluiten per aconseguir respecte i reconeixement, no sé com encara els catalans permetem que ens succeeixin coses com aquesta.



Nota Periodística : L'altra dia es podia llegir aquesta notícia a l'Avui ...

Notícia Avui

... i vaig pensar que, en una futur Principat de Catalunya independent, ens trobarien un cas curiós i potser únic, ja que mentre el percentatge de població adulta que parlaria una llengua estrangera seria molt proper al 100%, el percentatge que parlés la llengua del país seria sensiblement inferior. I després encara diuen que al Principat es persegueix l'idioma castellà...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

11 comentaris:

Sergi ha dit...

Saps, aquests titulars que poses m'han fet pensar en aquella secció del Jueves on posen cada setmana notícies d'allò més inversemblants i estrafolàries. Bé, ho feien, ara no sé si ho fan que fa temps que no me'l miro.

Fantàstic apunt aquest del final, la veritat és que està molt ben vist. Trist, però cert. I això que siguem dels pitjors amb la parla estrangera... bé, igualment trist i cert.

Anònim ha dit...

Tens tota la raó company, voldria aportar alguna cosa personal. En la meva etapa d'estudiant de batxiller en els anys 50, a la nostra escola que era l'oratori de Sant Felip Neri, ja que era l'única escola a Barcelona ciutat que després de la guerra civil, estudiàvem en llengua catalana. Recordo el patiment dels primers exàmens en els instituts que era obligat el llenguatge castellà. A casa i l'escola, la nostra llengua catalana era la materna, fora de casa i de l'escola la nostra llengua era l'estrangera. Després de més de mig segle, en el present, resulta que és més senzill parlar en llengua anglesa que en la nostra pròpia llengua. Resulta d'allò més enfollidor tot el que passa al nostre principat.

Jo he sabut a través de molta gent diferent, la política metzinera que s'està fent en contra de catalunya a Espanya, és d'allò més retrògrad, em resulta molest, perquè em provoca una obligada regressió a una manera de persecució de la nostra cultura que em dol profundament.

AhSe ha dit...

Enhorabona! Un post molt filosofic tractant un tema d'actualitat - que es la normalitat? - es pot dir que hi ha cap cosa normal? - coneixes a algu qui sigui normal? - amb retalls de l'actualitat i, sense dubte, la critica adient. Es remarcable que fora d'Espanya tambe se sap que a aquest estat la majoria dels idiomes desapareix... Segurament n'hi haura algun forat negre linguistic. Que arribi el dia quan els cientifics decideixin estudiar el fenomen!!! ;-)

Anònim ha dit...

Ahse, Permet-me que et faci un comentari de bones intencions. La normalitat és un convencionalisme social, en realitat el que designa és una cosa habitual, el que pertany a la norma, una mica ordinari. En l'actualitat s'utilitza el terme normalitat en una concepció de que es comparteix el que és acceptat de manera comuna. Afortunadament no som mosques "ja saps el que mengen un milió d'elles", no vol dir que tinguin raó, per això, una sola d'elles que sigui més conscient, és la que assenyala la diferència de tota aquesta comunitat. Em comprens la metàfora?

Referent a l'idioma, he viscut en tibet, és una situació similar al nostre Principat. Els idiomes no desapareixen, (excepte idiomes arcaics que per raons diverses només coneixem alguns vestigis d'ells) doncs, el que estava dient, són assimilats o acaben evolucionant sent part d'un idioma més majoritari. Però l'idioma és una cosa molt més que un mitjà de comunicació, és l'expressió de la història cultural i de la història familiar de la societat a la qual pertany.

Confio que el nostre bell idioma no desaparegui, de la mateixa manera que altres idiomes han estat subjugats, perquè si aquest és el futur que ens espera, serà el producte d'un passat amb una causalitat desfavorable, de manera que els responsables serem tots nosaltres, per haver mostrat una acció incorrecta. ¡Ànim doncs!, Els que tenim ja més de mig segle de vida, sabem el que és la realitat i la diferència que hi ha amb la veritat. Que la realitat que compartim tots no substitueixi a la veritat, és a dir que les emocions no siguin més grans que els sentiments. (sentiment igual a cor més el raonament).

Una salutació company o companya, perquè com escrius de manera anònima no sé si ets company o companya, doncs això una salutació

Alalluna ha dit...

Per a Jordi Mas i Manjon: Molt bona metàfora i molt bona puntualització.

Per a Ashe: Si ni tan sols som capaços de cuidar el nostre idioma propi, no es pot pretendre que ens cuidem i ens interessem pels idiomes aliens... Un no pot estimar als altres si no comença primer per estimar-se a si mateix, això és només un paral·lelisme però en la meva opinió pot aplicar-se perfectament a aquest cas.

Avui en dia la tendència és donar prioritat a aquells idiomes que tinguin una major utilitat pràctica, és a dir, en funció de si un idioma el parla un major o menor nombre de persones se li considera més o menys important... Això és avui dia el "normal", diguem que la "normalitat" fa que tot allò que no considerem útil o pràctic passi directament a l'oblit, però el pràctic no és sempre el més correcte... Segons el meu punt de vista, no hi ha un idioma més important que un altre i cap idioma minoritari hauria de ser menyspreat tan sols per ser això, minoritari... Qualsevol idioma, minoritari o no, forma part d'un patrimoni cultural i com a tal ha de ser tractat amb el mateix nivell d'importància. És més, si es tracta d'un idioma minoritari amb més importància si cap, ja que està en risc greu de passar a ser un idioma mort, i mentre aquesta situació sigui evitable, seria imperdonable quedar-se de braços creuats i no fer res sobre això.

D'altra banda, si tanta importància se li dóna a l'ensenyament d'idiomes fora d'aquest Estat, ¿com és que després et trobes a diari amb turistes que vénen aquí i es dediquen a interaccionar amb nosaltres únicament en el seu idioma, sense ni tan sols molestar-se a fer l'esforç de fer-se entendre en un altre idioma que no sigui el seu propi?, ¿és que es dóna per fet, per "normal", que el seu idioma ha de ser l'idioma universal?. Si jo viatjo fora, intent fer-me entendre en l'idioma del país en el qual em trobi, encara que hagi de comprar-me un diccionari de butxaca per fer-ho... Però, de vegades em sorprèn la capacitat de "pasotisme" que tenen molts turistes, principalment de parla anglesa, a l'hora de dirigir-se als altres... Se suposa que es dóna per fet que tot el món els ha d'entendre sense més ni més, se suposa que no poden molestar-se a dir una cosa tan senzilla com "si us plau" i que dient "please" el tenen tot fet. Què més donarà, mentre tots ens entenguem és suficient, encara que de vegades tinc la sensació que el nivell de cortesia ha de sortir únicament de nosaltres sense esperar que sigui una cosa reciproca. Són només impressions...

Els idiomes sempre són bons per a la comunicació, el problema és que en ocasions no arribem a una entesa ni tan sols parlant un mateix idioma.

Anònim ha dit...

Només una abraçada de bon cor per Ashe i pa Alalluna, és bo tenir sang a les venes, això fa que ens Revitalitzem i trobem el nostre propi centre. ¡Ànim a les dues! les dues sou forts i valents perquè defenseu les vostres creences.

Una única anotació més i ja guardo silenci. Moltes vegades em van preguntar quina diferència hi ha entre l'ètica i la moral? i en nombroses ocasions vaig respondre.
L'home o dona ètic, sap que una acció incorrecta, això no s'ha de fer. L'home o dona moral, mai fa l'acció incorrecta.

És el meu desig correcte, que alguna vegada la societat global estigui plena d'éssers, homes i dones morals.

De nou una abraçada de cor per a aquestes dues companyes.

AhSe ha dit...

Alalluna: jo no crec que no sigueu capaços de cuidar un idioma. La meva opinio es que a aquest estat passen coses una mica surrealistes, i la vostra reaccio a les tals coses tampoc es gaire eficient, (i.e. com per a parar-les).

Si viatges fora, el mes probable es que et puguin entendre si utilitzes l'angles. Hi ha gent (com ara els francesos i els hongaresos) que no accepta que un estranger qualsevol "es burli" del seu idioma parlant-lo malament. No cal aprendre un idioma mes per anar de turista uns quants dies, tot i que aprendre idiomes es maco. En necessites temps, pero...

I justament perque de temps mai no en tindrem prou, seria maco no malgastar-lo, no perdre'l temps fent politica a les escoles, no oferir escuses als alumnes per a que no aprenguin ni el catala ni el espanyol (perque 'ah, com que hi ha tant enrenou amb aixo de l'idioma estic massa confus per a aprendre cap cosa, es que, quin idioma estic parlant, despres de tot?!"), ser una mica mes exigents com a professors, com a pares, com a alumnes, si pot ser! Que passaria si un nen fos capaç d'escriure, llegir i parlar be tant catala com espanyol? I perque no, com angles o frances o alemany o rus o la cosa que fos? Si jo m'he trobat gent que ja anava a la universitat i no havia llegit ni UN sol llibre a la seva vida!!! Que fa una persona aixi a una universitat?!? Quin tipus de cultura en tindra? :-(

Alalluna ha dit...

Jordi Mas m'apropio d'aquesta petita però gran diferència entre el que és ètic i el que s'entén per moral, no m'havia parat a pensar-hi però m'ha agradat llegir-ho. I ara faig com tu, una única anotació més i ja guardo silenci...

Ashe... Dius que en aquest estat passen coses una mica subrealistes?... en alguna cosa almenys estarem d'acord, respecte a les altres coses potser no tant...

Per la meva pròpia experiència amb els francesos puc dir que per a res m'han demostrat que no acceptin el que es parli malament en el seu idioma, et solen rectificar amb freqüència però sense donar-li major importància i amb l'única finalitat d'animar-te a millorar-lo. Potser el que més pot "ofendre" un francès no és que parlis malament el seu idioma ,sino que et dirigeixis a ells en anglès podent fer-ho en francès (per més que no el parlis correctament). Tampoc es tracta d'haver d'aprendre un idioma per fer de turista una setmana, es tracta d'interessar-se per aprendre tan sols unes simples nocions de cortesia, unes simples paraules com: gràcies, si us plau, etc. amb les quals poder dirigir-se als altres i mostrar una mica d'interès i respecte pel seu idioma... Allò de viure de rendes a costa de l'anglès és molt pràctic, però només això, pràctic i poc més.

Tampoc crec que en els col·legis es perdi el temps fent política, més aviat és als polítics a qui sembla agradar utilitzar l'educació que s'ha de donar en els col·legis per fer política segons convingui. L'alumne que de veritat té ganes d'aprendre no cerca excuses per no fer-ho, es limita a no perdre el temps diguin el que diguin els altres; al contrari, l'alumne que no té interès per estudiar no es molesta ni tan sols en tractar de justificar la seva conducta, es limita a no fer res i ja està, important-li bé poc les opinions que això pugui generar, simplement va al col·legi perquè està obligat a fer-ho fins a certa edat. És el que ha passat sempre, passa i continuarà passant en el futur... En el que si estem molt d'acord és que cal ser molt més exigents a tots els nivells referent a l'educació, ja que avui dia deixa molt que desitjar.

Per altra banda, a la universitat es troba un de tot, gent que no ha llegit un llibre en la seva vida, i gent que en parla perfectament dos i tres idiomes, allà cada un amb el seu, el temps serà el que mantingui als primers en la seva mediocritat i el que marcarà la diferència amb la resta, sempre que a la sort no li de per portar-li la contrària a la lògica... ;-)

AhSe ha dit...

Alalluna, discrepo.

Primer respecte al frances: deu ser que el parles be i deu ser que el parlo malament. A mi cada vegada que vaig intentar practicar-lo em contestaven en angles, que vols que et digui... Ja se que la meva pronunciacio del tal idioma ha d'esser molt dolenta, pero si no em deixen practicar, com s'imaginen que l'aprendria mai?

Segon, respecte als nens a les escoles: n'hi ha tants que utilitzen la situacio actual com a escusa per no aprendre res que no em convenceras mai que si el sistema estigues apolitic, seguirien igual.

Finalment, amb aixo de la universitat: a mi no em sembla normal que algu qui no ha llegit mai a la seva vida un llibre hi pugui anar. Aquella persona esta perdent el temps, i si el sistema estigues ben organitzat, no l'admetrien a una universitat publica. Jo que se quins criteris d'admissio n'hi ha a les universitats publique d'aqui...

Alalluna ha dit...

El meu nivell de francès deixa molt que desitjar, però cada un parla per la seva experiència pròpia. Suposo que els francesos amb qui m'he relacionat jo m'han tractat de forma diferent als francesos amb qui t'has trobat tu. Això ni em dóna la raó a mi ni te la treu a tu, és molt més senzill: Generalitzar no sempre és el més correcte, a tot arreu hi ha persones amb diferents formes de ser i actuar i la imatge que ens emportem d'un determinat lloc està en funció de les vivències que tinguem al visitar-ho.

Mantinc el dit, en els col·legis no se sol fer política, els professors es limiten a exercir la funció d'ensenyar. Una altra cosa és que els polítics s'entossudeixin a fer política de l'educació en els col·legis per obtenir algun tipus de benefici a l'hora de guanyar vots. Si els nens i adolescents avui en dia no estudien no és precisament perquè la política estigui "infiltrant-se en els nostres col·legis i instituts", si existeix la tendència a no estudiar tenint els mitjans per fer-ho és perquè l'apatia s'està imposant en tots els ambits. Si hagués de donar un motiu per explicar aquesta situació no parlaria de política, parlaria de desmotivació general, més aviat diria que s'està perdent l'interès per estudiar perquè el futur laboral no és clar i ningú no els assegura que obtindran una recompensa pel seu esforç. Però ja et dic que no existeix un motiu que sigui absolut, jo m'he dedicat a donar classes durant uns anys i m'he trobat de tot, adolescents molt motivats i amb ganes d'aprendre tot allò que els cridava l'atenció, i adolescents als quals ni lligant-los a la pota de l'escriptori hauria manera de fer-los estudiar perquè ho consideran una perduda de temps i voldrian dedicar-se a treballar l'abans possible. És qüestió de tenir o no una vocació clara, és qüestió de prioritats i d'elecció personal. En una societat té cabuda tot el món, els que estudien i els que no, cada un està en el seu dret a elegir el que vol fer amb la seva vida i a equivocar-se o no amb això. Però una cosa és clara, en els col.legis no es fa "política", i això no influeix d'una forma determinant en les decisions personals de l'alumnat. No pretenc convèncer-te de res, ni fer-te canviar d'opinió, però jo tinc el meu punt de vista i tu tens el teu.

No t'equivoquis, a mi tampoc em sembla normal que algú que no ha obert un llibre en la seva vida vagi a la universitat, aquí molta gent va a la universitat per inèrcia, sense una vocació clara, sens dubte que això és una mica perdre el temps, sens dubte que aquestes persones no arribaran mai a desenvolupar la seva capacitat en aquesta titulació al 100% de les seves possibilitats. Però, les persones no són perfectes i el sistema ho és encara molt menys. La universitat pública té unes proves d'accés, qui no demostra uns mínims senzillament no accedeix a ella, una altra cosa és el nivell cultural "afegit" que en tingui cada un, i aquest, quant més gran sigui molt millor. No sé on vaig llegir una vegada que "cultura" era tot allò que ens quedava una vegada oblidat l'après, anar a la universitat no garanteix mai un nivell cultural, simplement la universitat és un lloc on tenir accés a una informació, la forma com després manegi cada un l'esmentada informació ja és una altra cosa, hi haurà qui l'aprofitarà, i hi haurà qui no en li traurà profit. En qualsevol cas, l'important és que, ara mateix, qui vol estudiar té medis per poder fer-ho, cosa que no passa desgraciadament a altres estatsc.

Met ha dit...

Com que la cosa va de titulars... t'en deixo un de la meva collita:

Aquesta és la normalitat d'un país anòmal, que pertany a un Estat que es creu normal, únic i democràtic.
Amén. :(

La veritat és que llegir-los tots seguits fa un certa mal d'esomac... o dolor de llengua. I si a sobre et queixes et titllen de radical anticosntitucional.
Déu n'hi do!

Publica un comentari a l'entrada