Arbres, pedres, ciment i foc

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco badaloní... )

Hi ha dos barris de Badalona als quals tinc una estima especial, són dos barris amb una personalitat marcada i que es diferencien de la resta de la ciutat i, curiosament, no he viscut a cap d'ells. Un ja aparegut sovint per aquesta pàgina, Dalt la Vila, l'origen històric de la ciutat i molt relacionat amb la meva família; un altre és Canyet, el barri més gran, rural, forestal i menys habitat de la ciutat, el lloc on el meu pare em portava a fer les meves primeres excursions "a la muntanya" i on, per cert, em van batejar. Dos barris que són notícia darrerament per les decisions urbanístiques de l'Ajuntament.

Canyet és un barri format bàsicament per una vall, la Vall de Canyet, travessada per la riera més llarga de Badalona, la Riera de Canyet. Zona rural i forestal, hi podem trobar masies disperses al voltant de la riera i nuclis d'habitatges més recents formant colònies.

I és precisament d'una de les antigues masies de la zona, Can Mora, on ha esclatat la polèmica. Tot comença l'any 2006 en que el Club Joventut de Badalona adquireix quatre hectàrees de terreny en aquella zona. Anys després, i amb la finalitat de rendibilitzar aquella compra, es planteja vendre els terrenys per a que hi puguin construir una escola privada vinculada a l'església catòlica, d'aquelles on es separen els nens de les nenes a classe. Però per a fer-ho, cal que l'Ajuntament prèviament re-qualifiqui el terreny, i això, en un barri com Canyet, pot veure's com tota una declaració d'intencions i un potencial perill de que la ciutat acabi devorant la seva gran àrea verda. I no és que estigui immaculada precisament, que més d'una salvatjada a patit en nom d'un urbanisme mal desenvolupat (com també ho ha fet la resta de la ciutat), però s'hauria d'impulsar la salvaguarda, la protecció, la rehabilitació i la restauració d'aquelles zones i edificis històrics singulars d'un barri que, en gran part, està inclòs a la Serralada de Marina.

Però que a l'urbanisme de l'Ajuntament de Badalona la paraula "protegir" sembla inexistent ho saben molt bé els habitants d'un altre dels barris distintius de Badalona, Dalt la Vila. Divendres passat m'assabentava, gràcies a un correu electrònic enviat per l'AA.VV. Dalt la Vila de la darrera juguesca que vol fer l'Ajuntament en aquest barri.

Resulta que ja fa temps que l'AAVV Dalt la Vila i l'Ajuntament estan en converses i negociacions sobre diferents temes relacionats amb el barri, des del tema de la mobilitat a la reordenació del mateix. Doncs bé, ara que semblava que, finalment, anaven a poder discutir realment els punts problemàtics, des de l'Ajuntament i el promotor els hi arriba la notícia de què el primer que volen fer és ... obrir un nou carrer !!. Realment no és que sigui un gran carrer, però tampoc sembla que vagi a aportar res de nou, així que no sé sap ben bé amb quina finalitat es vol fer tot això. De fet la zona (Horts de Can Fluvià) la conec prou bé perquè justament allà va estar treballant el meu avi uns quants anys. Realment fa una mica de por mirar d'esbrinar què tenen al cap els planificadors urbanistes de la ciutat i, sincerament, no demostra gaire bona voluntat des de la Casa de la Vila vers els veïns.

I no podria acabar sense parlar una mica d'allò meu, o sigui, del barri del Gorg. Ara mateix, en aquella zona on s'havia de construir un majestuós canal que s'endinsava terra endins seguim tenint tota una sèrie de solars plens de deixalles i en permanent construcció als quals no es sap ben bé que es farà ni quan. L'oposició al consistori ha forçat un ple extraordinari per parlar del tema, cosa que em sembla fantàstic, però molt em temo que ni uns ni altres tenen cap solució rumiada pel problema, amb el qual l'únic que obtindrem serem paraules i més paraules i les típiques baralles entre polítics de tercera fila que no aporten res als veritables patidors del problema.

En tot cas, a mi això del canal sempre m'ha semblat una obra faraònica d'aquelles que es plantegen en èpoques de vaques grosses i que en realitat no són més que pous de diners malgastats i em penso que, si ara estem com estem, o sigui, sense *res més que uns solars plens de brutícia* ha estat per culpa d'haver volgut apuntar massa alt. Esperem a veure com evoluciona el tema i que els poders divins facin veure la llum a la gent de l'Ajuntament, que en qüestió de llums sembla que no hi vagin sobrats precisament...

• Badalona-València
• El carrer de la Costa
• Ombres de Baetulo
• Perspectives
• El pont i els cavallets
• Els meus records

• El Punt (Dalt la Vila)
• El Punt (Canyet)
• El Punt (Gorg)

Nota Micaquera: Aquest cap de setmana són les Festes de Maig a Badalona, les festes de Sant Anastasi, aquelles on cremem el dimoni i fem el ball del micaco. Però per a mi són quelcom més, ja que justament per aquestes dates farem el nostre primer aniversari de boda... i sembla que aquesta vegada sense pluja i amb bona companyia !! Bon cap de setmana a tots, i si voleu veure una petita falla principantina, us podeu passar la nit del dia 10 per la Rambla de Badalona !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

College

Per la xarxa

(Encetem un micaco webístic...)

Avui començarem tirant de Wikipedia. Segons la Wikipedia, el Caxton College és una escola privada situada prop de Puçol. Aquesta és l'escola anglesa més antiga del País Valencià i ha estat designada freqüentment com la millor escola de l'Estat Espanyol. En aquesta escola els seus estudiants poden gaudir d'una ensenyança bilingüe, en la seva modalitat castellà/anglès, of course !!

I tot això em sembla perfecte, però clar... després fas una ullada a la seva web, entres en aquesta pàgina i veus això...

... i tu, amb la teva educació pública monolingüe saps que alguna cosa no quadra, ja que diries que és més aviat això...

... o sigui, la llotja de València , ja que saps també de primera mà que el Palau de la Generalitat de Baix llueix així...

... i penses que potser, només potser, la millor escola de l'Estat Espanyol hauria de revisar una mica els detalls de la seva web i així evitar que els seus alumnes confonguin la Llotja de València amb el Palau de la Generalitat Valenciana. Això sí, ho podran explicar amb una dicció notable ja sigui  en castellà com en anglès !!

• Ruta (img)
• Caxton College - València
• Wikipedia (Caxton College)

Nota Cultural: Llegeixo a l'Avui que la Federación de Entidades Culturales Andaluzas de Cataluña (FECAC) ha dit que la Feria de Abril que celebren cada any a Barcelona ha rebut més de dos milions de visites i que això la converteix en "l'esdeveniment cultural més important de Catalunya". Bé, tres cosetes : 

·1 Encara que aquesta xifra fos correcta (que no ho és, ja que sempre s'infla per motius polítics...), l'esdeveniment cultural més multitudinari del Principat de Catalunya és Sant Jordi 

·2 Què per a alguns menjar tapes, beure fino i ballar sevillanes sigui un "esdeveniment cultural" explica molt bé perquè la societat està com està 

· 3 Si ja fins i tot tenim un president de la Generalitat de Dalt d'origen andalús, perquè s'entesten en voler endossar-nos una cultura que és forastera amb l'excusa de la integració? Qui té aquest problema de integració, nosaltres o ells ?


No mos faran andalusos !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Cent

Història i Llegendes

(Encetem un micaco patrimònic...)

M'agrada poder aprofitar dies assenyalats com la passada Diada de Sant Jordi per poder visitar aquells edificis emblemàtics que, o bé no estan oberts al públic la resta de l'any o bé són difícils de visitar. Llocs com el Palau de la Generalitat de Dalt, la seu de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, el claustre de Santa Anna, diferents estances del Palau del Lloctinent o l'Ajuntament de Barcelona, veritables tresors històrics i artístic que mereixen visitar-se. Alguns d'ells són força coneguts, altres no tant, però tot i cadascun d'ells reserva sorpreses pels visitants, sobretots per aquells de fora de la ciutat. Un clar exemple és l'edifici de l'Ajuntament.

I és que darrera de l'actual porta principal de l'Ajuntament i de la seva façana neoclàssica del segle XIX que dóna a la plaça de Sant Jaume s'amaga l'edifici gòtic original del segle XIV, d'aquell gòtic civil català tan senzill, elegant i pràcticament nu d'ornaments. De fet és fàcil veure part d'aquell edifici, una part d'ell es pot veure a la part del carrer de la Ciutat que fa cantonada amb la plaça de Sant Jaume ...

... precisament l'antiga entrada principal de la Casa de la Ciutat, ja que fins temps recents la Plaça de Sant Jaume no era pas tal i com la coneixem avui dia i no tenia, ni molt menys, la mateixa importància, ja que gairebé tot el seu espai estava ocupat per la notòria església de Sant Jaume (de la que parlarem un dia d'aquests) i el seu cementiri parroquial. Així, durant centenars d'any l'entrada principal era aquesta porta gòtica del carrer de la Ciutat que avui dia llueix de forma una mica estranya, ja que part dels seus adorns formen una cantonada. Això és resultat de la construcció de l'edifici neoclàssic i de la mutilació de bona part de l'edifici gòtic (i encara gràcies, perquè sinó arriben a protestar diverses entitats culturals de l'època ensorren tota la façana !) . Evidentment, en aquella època era un xic diferent, ja que l'actual eixamplament que fa el carrer de la Ciutat davant d'aquesta porta formava una placeta que en alguns documents s'anomenava la Plaça de la Ciutat.

A les finestres gòtiques d'aquella façana era costum posar la bandera de Santa Eulàlia en els moments en que s'havia declarat la guerra, tal i com recorda una cançó popular que diu "A casa de la ciutat, n'han posada gran bandera, bandera de foc i sang, que això és senyal de guerra". Damunt de la porta hi ha una imatge de Sant Rafael, un dels sets arcàngels . Passant per aquesta porta i pujant per l'Escala Negra, construïda durant el primer terç del segle XX, arribem a la que és, per a mi, la joia de l'edifici, el Saló del Consell de Cent ...

... magnífic saló gòtic del segle XIV on es reunia l'òrgan el govern municipal de Barcelona, el famós Consell de Cent, originat a partir de la reestructuració per part de Jaume I de l'estructura d'òrgan municipal de la vila que aviat va agafar la forma definitiva de tres consellers (Conseller en Cap, segon i tercer) escollits per un Consell de cent membres, tot i que més endavant aquests membres van arribar a ser 128. Aquesta sala ha patit, com la resta del país, les penes de la història, entre elles la repressió per part de Felipe V de Castilla, que la va buidar de tot contingut, tal i com deia una Real Orden de 1718 "… que se quiten y arrimen los doseles y sillería que hay puesta en la Casa de la Ciudad de Barcelona en el aposento donde se juntan los administradores que era la Sala del Concejo de Ciento." Per sort, va arribar la Reinaxença, i amb ella la recuperació dels nostres símbols. Així, durant el segle XIX diferents personatges importants, com ara Lluís Domènech i Montaner, el van reformar, rehabilitar i guarnir, retornant-nos la millor imatge d'un d'aquells elements que, tan pel seu significat com per la seva construcció, podem estar ben orgullosos d'haver construït com a poble, i que us convido a visitar sempre que podeu.

• Petons amb llegenda
• Basea
• El Palau dels Templers
• Via Romana a BCN
• Guies Ocasionals I
• Guies Ocasionals II

• Ajuntament de Barcelona
• Viquipèdia (Consell de Cente)
• Viquipèdia (Casa de la Ciutat)
• Viquipèdia (Arcàngel Rafael)
• Històries i Llegendes de Barcelona

Nota Simbòlica: Abans d'acabar, caldria afegir que després de la darrera reforma del Saló es va decidir treure les senyeres de les parets adduint que "estèticament era millor veure les parets de la sala nues". Per aquest motiu es va organitzar una campanya de protesta per pressionar l'Ajuntament de Barcelona, campanya que va aconseguir que el grup d'Esquerra presentés una proposició al grup municipal amb l'objectiu de recuperar-les, proposició a la qual van votar a favor tots els grups municipals en novembre de 2008. Així, aquella visió que vaig tenir del Saló del Consell de Cent l'any 2006 ...

... ha quedat en el passat, i actualment la imatge que presenta és aquesta ...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Censures

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco grangermanístic... )

En aquest Estat que ens toca patir sembla mentida amb quina força retornen pràctiques que creiem ancorades en el passat. Una de les moltes coses que van marcar durant els quasi quaranta anys que va durar la dictadura franquista va ser la censura que es practicava sistemàticament a tots els mitjans de comunicació i actes públics en general. Ara, més de trenta anys després de la fi del règim dictatorial la censura torna a trucar a la porta, i aquesta vegada bé de la mà dels anomenats "defensors de la cultura", amb l'objectiu de combatre el més dolent de tots els dimonis del món modern: internet.

Però abans de continuar, fem un breu recordatori. I comencem sense embuts, recordant que, a data d'avui, la possessió de material audiovisual no comprat no és delicte a l'Estat Espanyol. Això és així perquè a la Ley de Propiedad Intelecutal (LPI) es reconeix el dret a "la còpia privada", que és el dret a tenir una còpia provinent de qualsevol material audiovisual sempre i quan sigui per a gaudiment personal i sense ànim de lucre. Parlant clar i català, tenir una còpia d'una pel·lícula o una cançó a casa no és delicte sempre i quan no la venguis o la reprodueixis públicament. Per extensió, l'acte de regalar aquesta còpia a altres persones tampoc és delicte, i això queda demostrat en què a tot l'Estat no hi ha hagut cap condemna, ni penal i civil, a ningú que hagi descarregat aquest tipus de material, així com tampoc hi ha cap tipus de persecució policial d'aquesta activitat, cosa que si passa en activitats il·lícites com ara la distribució de pornografia infantil.

Dins d'aquest entorn es va preveure un mecanisme compensatori pels autors a canvi dels gaudiment de la còpia privada per part de la resta de la societat. Aquest mecanisme es va concretar en el famós i polèmic cànon i, com a gran curiositat, es va encarregar la gestió d'aquest cànon a una societat privada en comptes de a un organisme de l'estat, concretament a la també famosa i polèmica SGAE. Actualment, mitjançant aquest cànon abonem una certa quantitat de diners cada vegada que comprem qualsevol dispositiu susceptible d'emmagatzemar informació o reproduïr-la, des de targetes de memòria a telèfons mòbils, passant per impressores i discs durs.

Sembla ser que aquesta organització (i altres similars) no estan conformes amb l'acord i s'han dedicat des de fa temps a realitzar una veritable pressió social i política en el cas de l'intercanvi d'arxius per internet. Primer han mirat de criminalitzar aquesta activitat, o bé vinculant-te amb la pirateria musical (manteros i similars...), activitat totalment diferent; o bé interpretant les lleis com es farien en altres països, com ara França, on no es reconeix el dret a còpia privada. Però no contents amb aquesta pressió, i de dir-nos lladres i pirates a aquells que abonem religiosament el cànon, ara volen pressionar encara més.

Així darrerament s'està negociant un acord entre la Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos i Redtel (que engloba a Telefónica, Orange, Ono i Vodafone) per mirar de perseguir les descàrregues. Tal i com llegia l'altre dia a Expansión o a Público les dues parts han arribat a un acord pràcticament total per a bloquejar l'accés a aquelles webs que faciliten les descàrregues d'aquest material. En un altre tema en canvi, la persecució dels internautes que utilitzen aquests serveis, les posicions són radicalment diferents. Els de la Coalición (que tenen nom de corporació futurista maligna i tot...) volen un ferri control de tots ells i que se'ls pugui arribar a tallar el servei d'internet; els de Redtel en canvi volen canviar-ho per una política de persecució només dels usuaris més actius i de càstigs mitjançant multes econòmiques (temorosos de perdre clientela els veig jo...). A tot això, el Gobierno està esperant a veure si aquest sector "s'autorregula" (encara que jo no sé que vol autorregular quan les lleis són força clares al respecte, això que volen perseguir és legal !!), però en cas de no fer-ho no es descarta que pugui intervenir, diuen alguns mitjançant un organisme depenent del Ministerio de Industria.

Doncs bé, no estaria de més recordar a uns i a uns altres el que diu aquell text sagrat per a alguns que es diu Constitución Española :

Artículo 18.

1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.

2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en el sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.

3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.

4. La Ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.

Artículo 20.

1. Se reconocen y protegen los derechos:

·1. A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.

·2. A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.

·3. A la libertad de cátedra.

·4. A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La Ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.

2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.

3. La Ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.

4. Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las Leyes que lo desarrollan y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.

5. Solo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.

O sigui, per bloquejar una web (que seria l'equivalent a segrestar una publicació) *es necessita una resolució judicial*, no ho poden decidir les operadores ni un organisme depenent d'un ministeri, la qüestió l'ha de decidir un jutge. El mateix es pot dir per a la persecució d'usuaris de programes d'intercanvi, no se'ls pot analitzar llurs comunicacions *sense una autorització judicial*. O és que les entitats gestores de drets d'autor i les teleoperadores estan per sobre de la llei, fins i tot de la més nombrada per tots els espanyols ? Potser són ara elles les que decideixen què és legal i què no ? És clar que el Gobierno sempre pot modificar les lleis si disposa de la majoria necessària, però... modificarà la Constitución per aquest fet ? Seria curiós veure que allò que no han pogut aconseguir les pressions de diferents sectors de la societat ho aconsegueixen les entitats defensores de la gestió de drets d'autor...

I per cert, a quants de vosaltres us faria gràcia saber que la vostra operadora està analitzant tot allò que feu a internet per a que els senyors de la SGAE estiguin contents i s'omplin la butxaca? A mi gens... i què podem fer ? Doncs bé, ara mateix denunciar-ho i saber quins són els nostres drets i fer-los valer, contestar als amables comercials de Telefónica, Ono, Orange i Vodafone quan ens truquen a casa oferint-nos els seus serveis que no ens interessa canviar-nos a una companyia que analitzarà tot allò que farem al ciberespai i fer veure als partits corresponents que si les teleoperadores poden perdre clients ells poden perdre votants. També hi ha unes quantes qüestions tècniques que es poden utilitzar, però ja parlarem d'ellEs en una altra ocasió.

Ara és quan un recorda les denúncies i acusacions vers països que filtren i controlen l'accés a internet com ara la Xina i alguns països àrabs i pensa que es veu que censurar internet per motius polítics o religiosos es denunciable, però voler fer-ho per motius econòmics no. I encara n'hi ha que creuen que mana un partit socialista i d'esquerres.... ai senyor senyor...

• La censura contraataca
• Cosmopolites,censures i manipulacions
• UE = Us Explotarem

• Waiting in trnasit (img)
• Expansión
• Público
• Constitución Española

Nota Fotogràfica : Medi natural i medi urbà tot en un, que és una ciutat sinó només milers de nius de formigó tots junts ?

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Què és Sant Jordi?

En primera persona

(Encetem un micaco de diada...)

Avui celebrem una de les diades grans de la nostra terra, però... heu pensat en com li explicaríeu aquesta jornada a un foraster? Què diríeu si us preguntessin "Què és Sant Jordi?" Com explicaríeu aquesta fantàstica jornada no festiva però de festa? Potser el primer que se'ns ocorreria dir seria allò que hom pot veure: és la jornada dedicada al sant patró de Catalunya, Sant Jordi, on els carrers de les nostres viles s'omplen de roses vermelles i de llibres segons marca la tradició. Seguidament segurament el que faríem seria explicar la llegenda de Sant Jordi, en una de les moltes variants, on no hi poden mancar ni la princesa, ni el drac, ni el sant ni les roses vermelles. També podríem afegir que la tradició del llibre va venir molt més tard a causa de que dos grans escriptors de la història, com eren en Cervantes i en Shakespeare, van morir aquesta data, tot i que cal dir que això ho van fer venir agafat per pinces, ja que en Cervantes va morir el 23 d'abril segons el calendari julià, i en Shakespeare segons el calendari gregorià pel segon.

Però penso que hi ha més. Sant Jordi és gent, gent al carrer passejant, és la unió de la bellesa i de la saviesa en forma de símbol a totes les nostres ciutats, es sortir a gaudir del bon temps que ara comença amb aquells que estimes, passejar sense rumb fix mirant parades de llibres i provar a trobar aquell que et crida l'atenció i que no sabies ni que existia (cosa veritablement difícilment darrerament, coses de la globalització...), es visitar el Palau de la Generalitat de Dalt i comprar-li la rosa a la teva estimada a la Fira de Roses del patí, tal i com es feia des de temps molt antics, de fet és qualificava de Fira dels Enamorats ja que hi anaven les parelles de promesos, els nuvis i els que feien pocs anys que eren casats, és... una jornada diferent !! Demà no és festiu però,... és Sant Jordi !! Mires de no haver de fer gaires coses aquell dia per tenir temps d'estar amb qui estimes, de sortir a passejar i de mirar llibres amb ell/ella, en definitiva, de compartir una mica d'aquests temps tan preuat que la nostra societat embogida ens roba cada vegada més.

Qui no té un record especial d'un dia de Sant Jordi? Sigui bo o dolent, però tots tenim algun moment especial en les nostres vides que ha passat en aquesta data. Jo me'n recordo d'un molt especial que no va passar fa gaires anys. Aquella vegada era el primer cop que va venir la meva dona a Barcelona per aquella data, no havia estat mai a Barcelona durant aquesta Diada i l'ambient li va encantar. La meteorologia estava remoguda aquell dia i a la poca estona d'estar a la Rambla de Canaletes, ben al mig seu, va començar a caure un bon xàfec. Sort em van tenir de haver portat el paraigües amb nosaltres !! I mentre la gent corria a cercar refugi i els llibreters tapàvem ràpidament llurs parades, vaig abraçar a la meva promesa i li vaig dir "mira bé la Rambla avui, que no la veuràs tan buida cap altra tarda de Sant Jordi". I allà ens vam quedar una estoneta, abraçats en mig de la Rambla mentre plovia al nostre voltant.

Sant Jordi és emoció i és sentiment, no és res i ho és tot, el podríem explicar mil vegades, però el millor és viure'l... i si és en bona companyia, millor !! Feliç Sant Jordi !!

• Una passejada,un llibre, una rosa
• Un Sant Jordi diferent
• En Sant Jordi, a Montblanc

• El Costumari Català
• Wikipedia

Nota Curiosa: Si la rosa recorda la gesta de Sant Jordi i el llibre recorda a grans escriptors, sort que a ningú que si la ocórrer rememorar la data de naixement d'en Serrallonga, nascut el dia de Sant Jordi, amb un trabuc !! Això sí, la combinació de trabuc, rosa i llibre hagués quedat d'allò més poètica !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Decoracions

Llegint

(Encetem un micaco decorador...)

S'ha de reconèixer que viatjar sovint es fa pesat, ja que això de portar unes quantes hores sentadets fa que el temps passi de forma molt lenta, massa a vegades. És per això que cadascú es mira de cercar coses a fer: els més clàssics dormen (i alguns ronquen i tot...), altres es passen el viatge parlant d'amics i família i informant, de pas, a la resta del passatge (una salutació a la senyora de la camisa grana si m'està llegint, espero que allò del seu fill i la seva nora s'arreglés...), altres escolten música en diferents dispositius (reproductors mp3, Ipod, telèfons mòbils), un altre grup es passa el viatge jugant amb PSPs, Nintendos DS i similars i un altre col·lectiu, en canvi, es passa el viatge mirant la pantalla de l'ordinador ja sigui fent treballs, consultant internet, veien pel·lícules o escrivint apunts pel bloc (ops...). Però si hi ha una cosa que fa tothom, abans o després, es llegir, ja que per a fer-ho no molestes a ningú, no depens (generalment) de bateries de cap tipus i no necessites que ningú t'escolti (de nou, una salutació a la senyora de la camisa grana).

I això va ser precisament una de les coses que vam fer un d'aquests darrers viatges. En aquest cas vam estar fullejant unes d'aquestes revistes de decoració on els banys tenen 140 m2 i per anar d'una punta a una altra dels salons-menjadors necessites GPS. Per a ser sincers, les solucions i propostes d'aquestes revistes són molt difícilment exportables al nostre habitatge, però tot i així sempre es poden trobar algunes bones idees, i això, en aquests moments que estem de remodelació domèstica és molt d'agrair !! Però el que de veritat volia compartir avui amb tots vosaltres són cinc fantàstics detalls...

· Detall 1: Detall bibliotecari

Aquest detall no només serveix per a decorar la vostra llar, sinó que us pot ser útil fins i tot per sinó sabeu que regalar aquesta propera diada de Sant Jordi. Organitza els llibres per color, i quan et preguntin quin llibres vols demana exactament aquell que necessites per completar el prestatge, una cosa així com "vull un llibre verd Galiza". Una altra variant és demanar exactament allò que està buscant "Bon dia, voldria comprar el darrer llibre de Clara-Simó, no el tindrà pas en groc?".

· Detall 2: Saviesa profunda

Gràcies a aquest detall es va obrir un nou món de coneixement per a mi, sort que en aquest "especial dormitorios" el primer que m'explica és que "la cama es sin duda el elemento imprescindible de esta estancia". Sí? Coi, no fotis !! No l'hagués dit mai !!

· Detall 3: Una idea pràctica pel bany

Oi que no està molt bé això de posar una butaca amb reposapeus al bany? Jo penso, fins i tot, que millor posar-ne dos, per a poder gaudir de l'espectacle en parella...

· Detall 4: re-re-re-tornades ...

Ara que a la fi havíem aconseguit esborrar tot rastre dels 50's, 60's i 70's de la nostra llar, va i els tornen a posar de moda !! Sincerament, aquests decoradors tenen la originalitat als peus... i són una mica tocadellonses !! I pensar en tots els calers que hem podia haver tret a l'eBay i que han anat a parar a l'àrea de reciclatge!!

· Detall 5: Dutxa fantàstica

Ja déu ser bona la dutxa de l'anuncia, que et pots dutxar fins i tot sense treure't de tot el pijama !! (la de vegades que m'ha passat a mi això...)

Espero que us hagin resultat útils i pràctics tots aquests consells !!

• Interiores (img)
• Interiores Ideas y Tendencias - Número 110
• Design BoConcept 2009

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

Crits

En primera persona

(Encetem un micaco polític...)

Fa temps que conec a un militant socialista de Barcelona. Va ser just poc abans de la constitució del Primer Tripartit que vam començar a parlar de temes polítics i en aquells moments jo era militant d'Esquerra. Els dos coincidíem en que era bo per a la democràcia que hi hagués una alternança de poder a les institucions, i si l'alternança era d'esquerres, millor.

Però aviat van aparèixer punts de discòrdia a les converses, ja que mentre ell repetia allò tan utilitzat de "s'ha barrat el pas a la dreta" i desglossava lleis i acords que, segons ell, demostraven que es feia "política d'esquerra", jo remarcava que tot això em semblava "política de comissions", o sigui, fer veure que fas alguna cosa quan en realitat no fas res. A més, li recordava les qüestions pròpies de la terra com ara la protecció de la llengua, ja que, segon el meu parer, l'esquerra ha de protegir les particularitats de cada poble i fer que tots els pobles s'entenguin sense caure en la globalització salvatge que patim arreu. En això ja no ens enteníem, ja que per a ell si el català (o qualsevol altra llengua) es moria era igual, el que importava que es fes el que la majoria del poble decidia, i que ens aniria a tots molt millor amb una única llengua mundial com ara l'anglès. Jo li replicava que no era només la llengua el que moria, sinó una visió del món, i que la riquesa humana i cultural que envolta una llengua és quelcom que val la pena conservar.

Així va passar el temps i van arribar les primeres tensions al Tripartit, segons ell culpa dels senyors d'Esquerra i la seva poca experiència. Certament, moltes vegades no van estar a l'alçada, però també és veritat que moltes vegades van actuar de forma massa moderada pel sentiment de les bases. Jo li comentava que en un pacte totes les parts han de fer sacrificis i que jo no veia pas sacrificis en les files socialistes, ni aquí ni en Madrid i que, almenys per a mi, en aquell mateix moment es podia anar el Tripartit en norris, ja que no serveix per a res estar al govern si no pots fer la política que vols. Ell em seguia repetint que les esquerres havien de continuar juntes i seguia tractant als "peperos" com una mena de dimonis menjanens seguits de prop pels convergents, de fet tota la seva teoria dreta-esquerra semblava ben bé el discurs d'un comissari polític d'Stalin durant la Segona Guerra Mundial.

Enmig de tot això no van ser poques les vegades que vam tractar el tema del País Valencià. Per a ell, allò era només un niu de "peperos" on els del Principat no havíem d'anar a fer-hi res i molt menys gastar-nos els diners per a fer veure allà la TV3 o fent donacions a Acció Cultural del País Valencià, per exemple; per a mi, era un territori on les diferents forces polítiques minoritàries jugaven amb regles ben diferents que a la resta de l'Estat (el famós 5%) amb el beneplàcit del Govern Central, fos quin fos; on les diferents sentències judicials a favor de la unitat de la llengua es seguien violant amb el beneplàcit, també, del Govern Central i on els principantins, per raons culturals, històriques i lingüístiques teníem molts temes a tractar, de la mateixa forma com els tenien els valencians sobre temes del Principat. No poques vegades li vaig recordar que menys raons teníem encara per subvencionar coses com la Feria de Abril o que anar a fer a Andalucia i Extremadura i que, tot i així, bona part dels nostres diners se'ns anaven cap allà amb el beneplàcit de qui tots sabem i que "els nostres socis socialistes" del Govern Central ben poca cosa feien al respecte. A tot això, ell seguia amb la seva particular croada contra peperos i convergents mentre jo li recordava, maliciosament, com els peperos i els sociates que viuen al País Valencià arribàvem a acords molt fàcilment...

I és que si l'eix dreta-esquerra el tocava sempre, l'eix Espanya-Catalunya no el tocava mai... per a ell nosaltres érem una colla de nacionalistes amb el cap tancat a tot el que vingués de fora del nostre provincianisme i ells un col·lectiu de ments obertes en harmonia amb totes les societats del planeta que ens venien a salvar de la nostra ignorància (bé, no ho deia així però ja m'enteneu...). A tot el seu discurs jo sempre li preguntava com encaixaven, aleshores, els seus companys Bono, Chavez i Ibarra en el continuum-temporal de ments obertes... i arribàvem al típic discurs que els socialistes "d'allà" no eren com "els d'aquí". Jo me'l mirava amb somriure burleta i li deia "ja, segur..." i aleshores mirava de sortir-se per la tangent ficant-se amb allò que havia fet en Carod no sé a on, però no deia res del que feia en Bono com a ministre a defensa o de com a Madrid els socialistes "d'allà" retallaven l'Estatut que havien aprovat, mira tu per on, uns altres socialistes (entre altres) "d'aquí" amb el beneplàcit d'aquell PP (d'allà i d'aquí) tan dolent dolentós.

Van arribar les noves eleccions, i s'ensumava un nou tripartit. I davant d'això jo em vaig sentir traït i vaig retornar el meu carnet als senyors d'Esquerra, ja que no li veia sentit continuar dins del govern fent política de socialistes i servint-los només de para-xoc. Ell en va comentar que era massa radical i jo li vaig contestar que amb socis com ells qualsevol cosa que no fos el "si bwana" els hi semblava massa radical, que d'esquerres ben poca cosa havia vist jo als socialistes, de catalans no els hi havia vist res i que de la mateixa manera que els socialistes valencians cada vegada eren més indistingibles dels peperos valencians aquí ens passaria el mateix, que ells només eren dretes i esquerres dins d'Espanya (i tinc els meus dubtes), i que fora d'ella eren exactament el mateix. De nou va venir la vella cançó de la meva curtesa de mires, que ells eren diferents i que les esquerres havíem d'estar unides, i que si es portés a terme la tan anomenada aleshores "sociovergència" el que tornaria el carnet seria ell, ja que no es podia pactar amb la dreta. Per a ser franc, en aquelles dates jo ja no veia esquerres enlloc del panorama parlamentari (i ara tampoc les veig).

I van arribar les eleccions a Navarra i el PP va continuar governant amb el beneplàcit del PSOE que va preferir no pactar amb Nafarroa Bai. I després van arribar les eleccions basques, i van pactar PSOE i PP. Però clar, tot això estava justificat per "aquells contextos" i no tenien "res a veure" amb el "nacionalisme espanyol" dels socialistes. I així va anar tot fins que l'altre dia ...

... ja són "els d'aquí" els que pacten amb el "dimoni popular". Ara ja no parlo tant amb aquesta persona d'aquests temes, em cansa parlar amb "adoctrinats", però em fa gràcia imaginar-me'l com a en John Cusack a "Bales sobre Broadway", quan sent que ha venut la seva integritat i treu el cap per la finestra, de nit, per sincerar-se amb tot el món i dir : "sóc una puta! sóc una prostituta!". Realment és patètic haver de defensar "el teu partit" només per ser "el teu partit", quan el que s'hauria de defensar és la seva ideologia i la política que fa, però clar... per això caldria que aquesta política tingues ideologia i coherència (més allà de la coherència de voler tallar el bacallà, és clar...) !!. Suposo que en el fons, darrera de tota la seva xarxa de justificacions, té aquell crit Cusackístic lluitant per sortir a l'exterior. Qui sap, potser els seus veïns escolten una nit d'aquestes una cosa inesperada...

• Senyals Preocupants

• El Camerino-CD7 (img)
• Vilaweb
• Mail Obert

Apunt Blocaire: Sovint escric els apunts durant dos o tres dies a estones mortes, per això em va fer gràcia llegir dijous passat aquest apunt d'en Vicent Partal (de lectura totalment recomenable) que tracta aquest mateix tema des d'un punt de vista similar. S'estan "valencianitzant" els socialistes del Principat o és només que s'han tret la màscara ? Jo votaria pel segon. Bon cap de setmana a tothom.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Tornades

Imatges

(Encetem un micaco adormit...)

Sempre és un pal tornar a la rutina diària després de gaudir d'uns dies de festa, la sensació de tornar a tenir hora de llevar-se (que no de despertar-se ...) és certament frustrant, sobretot quan veus que el dia s'alça amb un solet i una temperatura molt apte per gaudir d'una bona passejada. En fi!! que hi farem!! és llei de vida, així que ens consolarem pensant que ja falta menys per a tenir un període de descans una mica més llarg de l'habitual.

I com la posada al dia és costosa en tots els àmbits, en àmbit blocaire també ho és, així que començaré de nou amb un curtet i relaxat post. Així, per començar, el primer que faré serà posar les solucions de l'anterior apunt, Racons de Barcelona, ...

... agrair a tota la gent que ho va fer la seva participació i dir que la Rita és la Gran Mestra Micaquera Raconaire ja que va encertar tots els indrets. En Pd40 no va quedar enreda, només va fallar un (culpa en part de la Generalitat de Dalt, però això ja ho discutíem amb una tassa de cafè a la mà), en Tobuushi també va encertar, almenys per aproximació, uns quantes, demostrant que la terra es porta dins allà on s'estigui. I pel que fa en Dan, en Xexu, na Zel, na Nimue, na Laia i na AhSe s'haurà d'organitzar una passejada il·lustrativa (amb parada obligatòria a les xocolateries del carrer Petritxol) en quan sigui possible. Per descomptat, la resta de participants ( i els que no ho han fet ) també podran assistir-hi !!

I per acabar, només compartir tres imatges d'aquests dies amb tots vosaltres. Estic segur que la darrera li és familiar a més d'un...

• Racons de Barcelona

• Stress Affects (img)
• Google Maps

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

Racons de Barcelona

Imatges

(Encetem un micaco participatiu...)

Tot i que ja fa uns dies que estem a la primavera, per la zona de Barcelona no l'hem notat encara gaire, almenys meteorològicament parlant, ja que no ha parat de ploure i encara fa certa fresqueta. Ja les té aquestes coses, la primavera, que tan bon punt et mostra una cara pràcticament estiuenca com una pràcticament hivernal. En tot cas, és en aquesta època quan al cos li entren ganes de fer coses al aire lliure, com ara passejar. No és que a l'hivern no es puguin fer, però certament és molt més agradable sentir el calor de sol i una lleugera brisa a la cara que no pas un vent fred que et fa plorar !! Així que mentre l'estació acabada d'estrenar decideix millorar les condicions de passejada, he decidit fer una mena d'escalfament, i per a fer-ho us proposo un joc. A veure si reconeixeu els racons de la Ciutat Vella de Barcelona que us mostro a continuació i que poden, perfectament, composar una interessant excursió. Per a la gent de la zona segur que són ben fàcils de reconèixer, pels forans potser no tant. Espero que us sigui entretingut aquest petit desafiament i que us entrin ganes de passejar-hi!!

Nota Personal : Qui s'anirà de passejada la setmana vinent seré jo !! A aquells que tingueu dies de descans espero que els gaudiu d'allò més bé... i als que no, bé, penseu que ja us queda menys per a tenir-los !!

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!