Basea

Història i Llegendes

(Encetem un micaco llegendari...)

Passejant per l'encisador barri del Born no és estrany que us topeu amb el carrer Basea. Actualment és un petit carreró que travessa el carrer de l'Argentaria i que no té res d'especial, de fet, el que més pot cridar l'atenció és el local d'una cadena de pinxos bascs que podem trobar a la seva cantonada. Però anys enredera, pels nostres besavis, aquest carrer era el més típic, interessant i amb més caràcter de tota Barcelona. Començava a la Plaça de l'Àngel i després de fer un gran nombre de giragonses anava a parar al carrer de l'Argenteria. Era un carrer habitat per gent important, i no era estrany trobar-ne palaus, cases o castells. Lamentablement, la major part d'aquest emblemàtic carrer va desaparèixer a l'obrir la Via Laietana. Actualment només queden dos trossos, el tros final que fa cantonada amb el carrer de l'Argenteria i el tros inicial, que s'anomena Sots-tinent Navarro i que està al tocar de la Plaça de l'Àngel.

Segons el nomenclàtor de Barcelona, el toponímic Basea prové del nom Basília, que apareix mencionat al Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona l'any 1189 per a designar aquest tros de la ciutat. Però com les explicacions llegendàries són més divertides i entretingudes que les que fa la història tradicional ens centrarem en les primeres. Així, s'ha opinat que el nom Basea venia d'una antiga família noble que tenia una fortalesa o castell en aquest indret que utilitzaven per a defensar a la ciutat dels enemics provinents del mar. També s'ha especulat que tingués el seu origen en el mot bassa, puix en aquest paratge era molt habitual trobar-ne doncs era un paratge on abundaven els blanquejadors o adobadors de pells. Una altra explicació possible era que provenia del mot "bassetja", mandró gros emprat per tirar pedres, ja que en aquest indret els mandroners s'exercitaven a tirar pedres a llarga distància amb precisió.

Però, al meu parer, la millor explicació llegendària és la següent: Explica la tradició que en temps del Comte Borrell II sobre el tram de muralla romana del carrer Basea estava alçat el palau dels Comtes de Barcelona. Per aquells temps els musulmans havien envaït el Vallès i el Comte, sabedor que no trigarien a posar setge a la ciutat, va decidir organitzar la seva gent i fer una sortida per escometre als moros. Mentre feia els preparatius, un vell moro i la seva filla, esclaus del comte, es van adonar del que pensava fer en Borrell II i van avisar a les host musulmanes. Així, quan les tropes del Comte de Barcelona van eixir de la ciutat, els musulmans els van esperar prop del Turó de Montcada i, en trobar-se, va haver una batalla terrible que es va saldar amb la desfeta dels catalans. El Comte, amb un petit escamot, van aconseguir fugir, però els moros els van capturar i decapitar.

Mentrestant la gent de Barcelona estava esperant ansiosa noves del que passava. La Comtessa estava al mirador del palau quan va observar una gran polseguera que s'aproximava, i que no permetia distingir qui era qui s'aproximava. De sobte, enmig de la polseguera, va observar que tenia alguna cosa als peus. Era la testa del Comte que els moros havien tirat dins de la ciutat mitjançant una bassetja com a senyal de que començaven el setge. El macabre senyal va donar resultat, ja que la ciutat, mancada de direcció i de força davant un enemic superior, aviat es rendí. I és justament per la ubicació de la bassetja que van utilitzar els moros per llançar el cap del Comte dins de la ciutat que aquell indret es va acabar anomenant Basea.

Nota Aclaridora: Tot i que en temps de Borrell II Barcelona va patir ràtzies musulmanes, la història ens explica que aquest comte no va morir en cap d'elles. Tot i així, ja saps, no deixis que la veritat t'arruïni una bona llegenda!! Bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!