dijous, 23 d’abril de 2009

Què és Sant Jordi?


(Encetem un micaco de diada...)Rosa

Avui celebrem una de les diades grans de la nostra terra, però... heu pensat en com li explicaríeu aquesta jornada a un foraster? Què diríeu si us preguntessin "Què és Sant Jordi?" Com explicaríeu aquesta fantàstica jornada no festiva però de festa? Potser el primer que se'ns ocorreria dir seria allò que hom pot veure: és la jornada dedicada al sant patró de Catalunya, Sant Jordi, on els carrers de les nostres viles s'omplen de roses vermelles i de llibres segons marca la tradició. Seguidament segurament el que faríem seria explicar la llegenda de Sant Jordi, en una de les moltes variants, on no hi poden mancar ni la princesa, ni el drac, ni el sant ni les roses vermelles. També podríem afegir que la tradició del llibre va venir molt més tard a causa de que dos grans escriptors de la història, com eren en Cervantes i en Shakespeare, van morir aquesta data, tot i que cal dir que això ho van fer venir agafat per pinces, ja que en Cervantes va morir el 23 d'abril segons el calendari julià, i en Shakespeare segons el calendari gregorià pel segon.

Rosa i abella

Però penso que hi ha més. Sant Jordi és gent, gent al carrer passejant, és la unió de la bellesa i de la saviesa en forma de símbol a totes les nostres ciutats, es sortir a gaudir del bon temps que ara comença amb aquells que estimes, passejar sense rumb fix mirant parades de llibres i provar a trobar aquell que et crida l'atenció i que no sabies ni que existia (cosa veritablement difícilment darrerament, coses de la globalització...), es visitar el Palau de la Generalitat de Dalt i comprar-li la rosa a la teva estimada a la Fira de Roses del patí, tal i com es feia des de temps molt antics, de fet és qualificava de Fira dels Enamorats ja que hi anaven les parelles de promesos, els nuvis i els que feien pocs anys que eren casats, és... una jornada diferent !! Demà no és festiu però,... és Sant Jordi !! Mires de no haver de fer gaires coses aquell dia per tenir temps d'estar amb qui estimes, de sortir a passejar i de mirar llibres amb ell/ella, en definitiva, de compartir una mica d'aquests temps tan preuat que la nostra societat embogida ens roba cada vegada més.

Roses vermelles

Qui no té un record especial d'un dia de Sant Jordi? Sigui bo o dolent, però tots tenim algun moment especial en les nostres vides que ha passat en aquesta data. Jo me'n recordo d'un molt especial que no va passar fa gaires anys. Aquella vegada era el primer cop que va venir la meva dona a Barcelona per aquella data, no havia estat mai a Barcelona durant aquesta Diada i l'ambient li va encantar. La meteorologia estava remoguda aquell dia i a la poca estona d'estar a la Rambla de Canaletes, ben al mig seu, va començar a caure un bon xàfec. Sort em van tenir de haver portat el paraigües amb nosaltres !! I mentre la gent corria a cercar refugi i els llibreters tapàvem ràpidament llurs parades, vaig abraçar a la meva promesa i li vaig dir "mira bé la Rambla avui, que no la veuràs tan buida cap altra tarda de Sant Jordi". I allà ens vam quedar una estoneta, abraçats en mig de la Rambla mentre plovia al nostre voltant.

Sant Jordi és emoció i és sentiment, no és res i ho és tot, el podríem explicar mil vegades, però el millor és viure'l... i si és en bona companyia, millor !! Feliç Sant Jordi !!


Nota Curiosa: Si la rosa recorda la gesta de Sant Jordi i el llibre recorda a grans escriptors, sort que a ningú que si la ocórrer rememorar la data de naixement d'en Serrallonga, nascut el dia de Sant Jordi, amb un trabuc !! Això sí, la combinació de trabuc, rosa i llibre hagués quedat d'allò més poètica !!

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

15 comentaris:

Rita ha dit...

De bon matí ja m'has ben entendrit! :-)

Bona diada de Sant Jordi per a tu i per a tothom que passi per aquí!

Dan ha dit...

En tot cas, és un plaer acompanyar algun estranger durant la diada de sant Jordi i mostrar-li tot el que passa. Ells al·lucinen i nosaltres ens podem sentir orgullosos d'un dia com no n'hi ha enlloc més.
Bona Sant Jordi!

kika ha dit...

feia uns dies que me feies riure, i molt, i avui m'has emocionat. ves, deu ser el dia que toca! :-)

kika ha dit...

m'ho havia deixat: que tinguis una molt feliç diada!

Txarli ha dit...

Un post molt tendre, com el dia s'ho mereix!

Geliç Diada de Sant Jordi!

Marga ha dit...

És un bon record de la diada de Sant Jordi.

Que tingueu tots plegats un llibre, una rosa i una anècdota tan bonica com la d'en Carquinyol. Molt bona Diada!

efe ha dit...

Un post molt bonic, de veritat i en el bon sentit.

Jo, de records de Sant Jordi no en tinc gaires. Bé, sí que és l'aniversari de mon pare i que, també, li regale llibres.

Per cert, les roses són roges :-P

nimue ha dit...

m'encanta Sant Jordi! Tot ple de gent amb roses, aquest sol magnífic, els llibres... :)) Espere que hages tingut un dia preciós!

Albert ha dit...

Efectivament company, qui no té records de la diada de sant jordi????, jo tinc molts bons records, d'una en concret que farà ja uns 15 anys, als institut vam fer una paradeta a una plaça centrica de lleida per vendre roses ( la tipica per sufragar un viatge), la veritat que va ser molt bonica,....i es veritat que és la jornada dels enamorats, i és així , i així ha de continuar, i amb la màgina de que no sigui festiu, el dia que es faci festiu, campi qui pugui.....adeu negoci...enfí, gran diada aquesta, i que ens duri molts i molts anys...

ddriver ha dit...

odio sant jordi,amb tota l'anima.Va ser el dia que vaig marxar per sempre de casa meva i em refot molt

kika ha dit...

torno de nou per a explicar-te dues anècdotes de foresters i sant jordi.
un americà que fa uns anys va passar un any a barcelona va quedar tan enamorat del dia de sant jordi, que cada any se'n recorda i m'envia una rosa per email.
un italià que només fa uns mesos que és aquí, quan li vaig explicar em va preguntar tot preocupat què havia de fer. a qui havia de regalar roses? a qui havia de regalar llibres? per que la gent no s'enfadés amb ell.
em sembla que pot semblar estrany d'entrada però quan ho tasten entenen el que és bo!

Laia ha dit...

Ai.... amb descripcions així faria goig i tot llegir un diccionari ^^ Molt bonic aquest record :-) A mi m'encanta perdre'm entre la gentada i les paradetes...

AhSe ha dit...

Una mica ensucrat el micaco! Pero em sembla molt interessant l'explicacio del llibre afegit al Sant Jordi... Pot ser que abans es regalaven roses als homes tambe?

Llum ha dit...

Un post molt maco, sí senyor, com sant Jordi :-D

Tots els sants Jordis tenen alguna cosa especial, no?

Carquinyol ha dit...

Rita: Me n'alegro que t'hagi entendrit ;)

Dan:Veritablement és una jornada per a sentir-se orgullosos.

Kika:Gràcies per les teves paraules. Veritablement, a molta gent de fora els hi agrada.

Txarli:Gràcies

Marga:Moltes gràcies

efe:ja tens raó, són roges !! ;)

nimue:Veritablement va ser un dia preciós

albert:Realment té una màgia especial

ddriver:Lamento saber això :(

Laia:és deliciós fer-ho, oi ?

ahse:la bona vida, com les bones dietes, ha de ser variada: dolçor,amargor,picantor,salació,... =)

Llum:I tant que si !!

Publica un comentari a l'entrada