dilluns, 27 d’abril de 2009

Censures


(Encetem un micaco grangermanístic... )Censures

En aquest Estat que ens toca patir sembla mentida amb quina força retornen pràctiques que creiem ancorades en el passat. Una de les moltes coses que van marcar durant els quasi quaranta anys que va durar la dictadura franquista va ser la censura que es practicava sistemàticament a tots els mitjans de comunicació i actes públics en general. Ara, més de trenta anys després de la fi del règim dictatorial la censura torna a trucar a la porta, i aquesta vegada bé de la mà dels anomenats "defensors de la cultura", amb l'objectiu de combatre el més dolent de tots els dimonis del món modern: internet.

Però abans de continuar, fem un breu recordatori. I comencem sense embuts, recordant que, a data d'avui, la possessió de material audiovisual no comprat no és delicte a l'Estat Espanyol. Això és així perquè a la Ley de Propiedad Intelecutal (LPI) es reconeix el dret a "la còpia privada", que és el dret a tenir una còpia provinent de qualsevol material audiovisual sempre i quan sigui per a gaudiment personal i sense ànim de lucre. Parlant clar i català, tenir una còpia d'una pel·lícula o una cançó a casa no és delicte sempre i quan no la venguis o la reprodueixis públicament. Per extensió, l'acte de regalar aquesta còpia a altres persones tampoc és delicte, i això queda demostrat en què a tot l'Estat no hi ha hagut cap condemna, ni penal i civil, a ningú que hagi descarregat aquest tipus de material, així com tampoc hi ha cap tipus de persecució policial d'aquesta activitat, cosa que si passa en activitats il·lícites com ara la distribució de pornografia infantil.

Dins d'aquest entorn es va preveure un mecanisme compensatori pels autors a canvi dels gaudiment de la còpia privada per part de la resta de la societat. Aquest mecanisme es va concretar en el famós i polèmic cànon i, com a gran curiositat, es va encarregar la gestió d'aquest cànon a una societat privada en comptes de a un organisme de l'estat, concretament a la també famosa i polèmica SGAE. Actualment, mitjançant aquest cànon abonem una certa quantitat de diners cada vegada que comprem qualsevol dispositiu susceptible d'emmagatzemar informació o reproduïr-la, des de targetes de memòria a telèfons mòbils, passant per impressores i discs durs.

Sembla ser que aquesta organització (i altres similars) no estan conformes amb l'acord i s'han dedicat des de fa temps a realitzar una veritable pressió social i política en el cas de l'intercanvi d'arxius per internet. Primer han mirat de criminalitzar aquesta activitat, o bé vinculant-te amb la pirateria musical (manteros i similars...), activitat totalment diferent; o bé interpretant les lleis com es farien en altres països, com ara França, on no es reconeix el dret a còpia privada. Però no contents amb aquesta pressió, i de dir-nos lladres i pirates a aquells que abonem religiosament el cànon, ara volen pressionar encara més.

Així darrerament s'està negociant un acord entre la Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos i Redtel (que engloba a Telefónica, Orange, Ono i Vodafone) per mirar de perseguir les descàrregues. Tal i com llegia l'altre dia a Expansión o a Público les dues parts han arribat a un acord pràcticament total per a bloquejar l'accés a aquelles webs que faciliten les descàrregues d'aquest material. En un altre tema en canvi, la persecució dels internautes que utilitzen aquests serveis, les posicions són radicalment diferents. Els de la Coalición (que tenen nom de corporació futurista maligna i tot...) volen un ferri control de tots ells i que se'ls pugui arribar a tallar el servei d'internet; els de Redtel en canvi volen canviar-ho per una política de persecució només dels usuaris més actius i de càstigs mitjançant multes econòmiques (temorosos de perdre clientela els veig jo...). A tot això, el Gobierno està esperant a veure si aquest sector "s'autorregula" (encara que jo no sé que vol autorregular quan les lleis són força clares al respecte, això que volen perseguir és legal !!), però en cas de no fer-ho no es descarta que pugui intervenir, diuen alguns mitjançant un organisme depenent del Ministerio de Industria.

Doncs bé, no estaria de més recordar a uns i a uns altres el que diu aquell text sagrat per a alguns que es diu Constitución Española :

Artículo 18.

1. Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.

2. El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o registro podrá hacerse en el sin consentimiento del titular o resolución judicial, salvo en caso de flagrante delito.

3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones y, en especial, de las postales, telegráficas y telefónicas, salvo resolución judicial.

4. La Ley limitará el uso de la informática para garantizar el honor y la intimidad personal y familiar de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos.

Artículo 20.

1. Se reconocen y protegen los derechos:

·1. A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción.

·2. A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica.

·3. A la libertad de cátedra.

·4. A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La Ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades.

2. El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningún tipo de censura previa.

3. La Ley regulará la organización y el control parlamentario de los medios de comunicación social dependientes del Estado o de cualquier ente público y garantizará el acceso a dichos medios de los grupos sociales y políticos significativos, respetando el pluralismo de la sociedad y de las diversas lenguas de España.

4. Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las Leyes que lo desarrollan y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.

5. Solo podrá acordarse el secuestro de publicaciones, grabaciones y otros medios de información en virtud de resolución judicial.

O sigui, per bloquejar una web (que seria l'equivalent a segrestar una publicació) *es necessita una resolució judicial*, no ho poden decidir les operadores ni un organisme depenent d'un ministeri, la qüestió l'ha de decidir un jutge. El mateix es pot dir per a la persecució d'usuaris de programes d'intercanvi, no se'ls pot analitzar llurs comunicacions *sense una autorització judicial*. O és que les entitats gestores de drets d'autor i les teleoperadores estan per sobre de la llei, fins i tot de la més nombrada per tots els espanyols ? Potser són ara elles les que decideixen què és legal i què no ? És clar que el Gobierno sempre pot modificar les lleis si disposa de la majoria necessària, però... modificarà la Constitución per aquest fet ? Seria curiós veure que allò que no han pogut aconseguir les pressions de diferents sectors de la societat ho aconsegueixen les entitats defensores de la gestió de drets d'autor...

I per cert, a quants de vosaltres us faria gràcia saber que la vostra operadora està analitzant tot allò que feu a internet per a que els senyors de la SGAE estiguin contents i s'omplin la butxaca? A mi gens... i què podem fer ? Doncs bé, ara mateix denunciar-ho i saber quins són els nostres drets i fer-los valer, contestar als amables comercials de Telefónica, Ono, Orange i Vodafone quan ens truquen a casa oferint-nos els seus serveis que no ens interessa canviar-nos a una companyia que analitzarà tot allò que farem al ciberespai i fer veure als partits corresponents que si les teleoperadores poden perdre clients ells poden perdre votants. També hi ha unes quantes qüestions tècniques que es poden utilitzar, però ja parlarem d'ellEs en una altra ocasió.

Ara és quan un recorda les denúncies i acusacions vers països que filtren i controlen l'accés a internet com ara la Xina i alguns països àrabs i pensa que es veu que censurar internet per motius polítics o religiosos es denunciable, però voler fer-ho per motius econòmics no. I encara n'hi ha que creuen que mana un partit socialista i d'esquerres.... ai senyor senyor...


Nota Fotogràfica : Medi natural i medi urbà tot en un, que és una ciutat sinó només milers de nius de formigó tots junts ?

Ocells i ciutat

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

5 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

El que més em sobta és no llegir opinadors professionals posar el crit al cel per la restricció de llibertat que representa una regulació que limita l'accés a la informació i continguts de la xarxa. Tampoc no vam veure tertulians habituals criticar el premi a Microsoft per la seva sensibilitat lingüística. Tampoc veiem orgull per l'existència del .cat a la xarxa, veritable vertebrador de l'existència del català en un futur.

I tantes altres coses. Si cregués en les teories de la conspiració pensaria que hi ha censura darrera, però penso que més que res és incultura.

tobuushi ha dit...

Com a creatiu una de les coses que més em dol és veure com es roben les idees dels altres, encara tinc el disgust d'un "client" d'Albacete que està utilitzant un disseny meu en els seus autocars sense el meu permis, però les lleis per protegir la propietat intel.lectual són molt fluixes a l'Estat Espanyol.
Si pogués faria que li pintessin tota la flota de color rosa amb un cartell que digués: Sóc un lladre!
No estic d'acord que compartir música a través de la xarxa no sigui un delicte, copiar i recopiar una cançó per regalar-la una i una altre vegada, no em sembla correcte. Com tampoc m'agradaria que ningú fes servir els meus dibuixos, o les fotos que penjo al blog sense el meu permís.
Crec que s'ha de posar algun tipus de control, hi ha material molt ofensius a Internet, criminals i tot.

AhSe ha dit...

Com sempre, els diners manen. A veure quantes bestiesses mes se les ocorreran... Jo tambe he vist avui la llum del sol de l'apocalipsi, i he pensat en la dominacio que el gran dimoni anomenat Internet te sobre el mon! Sort amb les companyies que ens recullen la pasta i pensen en la salvacio dels nostres esperits, no?


P.S.

La llei de la propietat intelecutal?!?

Albert ha dit...

Tal i com dius la còpia privada no es delicte, de totes formes es farà molt soroll, però mai podràn carregar-se el baixar documents, arxius per internet, ésun negoci per a tots, començant per telefonica o companyies similars....aqui mulla tothom...

Carquinyol ha dit...

vullunfestuc: és que els opinadors ja sabem que hi ha coses de les quals no n'han de fer res...

tobuushi:En el camp de les arts gràfiques no sé com està l'assumpte, però en l'audiovisual està clar segons la llei. De fet, el creador ha de rebre la seva part, una altra cosa és que ho faci, perquè d'això s'encarrega (incomprensiblement) una entitat privada com la SGAE on estan Autors i Editors. El que jo trobo fora de lloc és voler controlar totes les comunicacions que es fan per internet per aquest motiu. Perquè considrant que fos il·legal (cosa que, repeteixo, a hores d'ara no ho és) i seguint el mateix raonament, perquè no fiquen càmeres a totes les llars per veure si els ganivets de cuina no s'utilitzen com a arma criminal ? O més fàcil encara,... perquè no prohibeixen vendre cotxes que circulin a més de 120 Km/h ?

AhSe: Sembla ser que amb pasta per mig no hi ha dimonis ni pecats...

Albert:No sé, company... jo crec que les telefòniques el que volen fer es trobar un punt d'equilibri amb els dels drets d'autor, i aquest punt l'acabarem pagant tots nosaltres.

Publica un comentari a l'entrada