divendres, 14 de maig del 2010

Els que paguem els plats trencats


(Encetem un micaco funcionari...)Plats trencats

No sóc funcionari tot i que treballo a una empresa pública, així que ja podeu imaginar el "bon rotllo" que si viu allà des de que dimecres van saber que el proper més de juny les seves nòmines es rebaixaran un 5% amb l'objectiu de reduir el dèficit públic de l'Estat. Tot i que no estan sols en la seva "alegria", milers de pensionistes també participaran d'ací uns mesos de l'enorme goig de poder ajudar a l'Estat a reduir els seus números vermells tremendament inflats gràcies a una crisi que fins fa gaire no existia (segons el Big Boss) i que van originar, en la seva major part, les entitats financeres i les constructores sota la mirada inoperant i passiva de l'Administració.

Fins no fa pas gaire molts no prestaven massa atenció al funcionariat. Estàvem en un període de bonança increïble on tothom semblava que era ric i on un encofrador, per exemple, podia arribar a guanyar 5000 euros al mes (amb una part gens menyspreable en 'B' ) mentre que el funcionari el màxim increment que tenia era el que marcava l'IPC (i això amb sort). Però, ai quan s'han acabat les vaques grasses ! Aleshores molts s'han tornat a fixar en el funcionariat i en els seus "descarats" privilegis i vicis (que si treballen poc, que si cobren massa, que si els hi paguen per no fer res, que si tenen massa drets...) com si fossin ells els culpables de la crisi que a tots ens toca patir.

El que més m'ha cridat l'atenció es veure com molts sovint es queixen de les avantatges laborals que tenen els funcionaris a la feina. És innegable que les tenen, però el que s'hauria de fer és pressionar per a que la resta de treballadors les tinguessin i no pas per a que els que les tenen les perdin. És com si els bornis demanessin que als que tenen dos ulls se'ls hi tregui un en comptes de demanar un segon ull per a ells !! Com es pensa aquesta gent que s'avança en la societat de benestar? Pensen que els mateixos funcionaris no són conscients d'això? Què no tenen familiars que treballen en empreses privades que no gaudeixen dels seus avantatges? Jo no he vist mai a cap funcionari que no desitgés que els altres treballadors tinguessin els seus avantatges en condicions laborals, ara bé, el cas contrari si que l'he vist, i més d'una vegada. Justament aquestes condicions laborals són els que fan més atractius uns llocs de treball que, sovint, tenen sous més baixos que al sector privat. I potser no estaria de més recordar a tots els que critiquen als funcionaris en general que qualsevol amb la formació adequada es pot presentar a les oposicions. Perquè no s'hi presenten si tot és tan fàcil ?

I és que entre els funcionaris hi pots trobar de tot: hi ha de molt eficients i hi ha què són uns mantes, ni més ni menys que en altres professions. De la mateixa manera que hi ha funcionaris dolents també hi ha instal·ladors de finestres matussers, taxistes poc professionals i amos de restaurants amb molta cara. I quan dius això de seguida et diuen "però és que en altres llocs als mantes els despatxen", bé... sí i no. O no hi ha mantes en el sector privat? Jo només puc parlar per la meva experiència personal, i a tots els llocs en que he estat el que he vist és que els funcionaris han fet els seus horaris i les seves tasques (res de fitxar i anar-se'n de compres). Què hi ha "jetes"? doncs sí, n'hi ha, però també n'hi ha que fan la seva feina el millor que poden i els hi deixen. Què s'haurien d'aplicar polítiques d'eficiència, de control i de millora de la qualitat? Doncs sí, però a tots els nivell, des del funcionari més de base fins al cap més alt. Segur que així s'optimitzaven els recursos abarant despeses. I de pas també es podrien controlar més algunes despeses de les classes més altes del funcionariat i dels càrrecs de confiança i assessors.

Però bé, torno al que anava, al malestar entre els funcionaris. Contra el que pugui semblar, el principal nucli d'aquest malestar no és pas que els hi toquin la butxaca (encara que, com no, els fa molt mal). El principal malestar és veure que són el recurs fàcil del Govern de cara a la galeria, què quan venen bones èpoques no es recorden d'ells i que quan venen de males els hi demanen sacrificis. I és que en un Estat on el frau fiscal és massiu (uns 90.000 milions de € a l'any) i a la Seguretat Social el frau està generalitzat, on la corrupció política fa esfumar milers de milions de diner públic, on el patrimoni gairebé no paga impostos i on les rendes altes no estan tan gravades com en uns altres països que la primera mesura seriosa anti-crisi d'un govern que es diu "d'esquerres" sigui retallar i congelar els sous als funcionaris i pensionistes en comptes de perseguir el frau fiscal i a la seguretat social, optimitzar els recursos i l'eficiència de l'administració, perseguir de forma contundent la corrupció política, aplicar taxes a aquells que tenen molt patrimoni i fer pagar més a les rendes més altes (cosa que de moment ni es plantegen) és, realment, un insult. I això a un Estat on s'estima que circulen 250.000 milions en diner negre és molt greu i el que és pitjor, reforça la idea de que en aquest Estat hi ha una mena de bula generalitzada per aquells que no compleixen les normes.

Així que ara mateix el que sura a l'ambient és la sensació de que han anat a la solució fàcil que menys maldecaps porta en la seva aplicació i el gest més ràpid de cara a la galeria borsària. Bé, això i una sensació d'indignació de veure que mentre ells, juntament amb els pensionistes i la resta de treballadors del sector privat, paguen els mals d'aquesta crisi de la que no van ser culpables, els veritats culpables, els que cometen frau fiscal, els que s'aprofiten de la seguretat socials, els que roben diner públic a mans plenes, els que es dediquen a generar diner negre, els que més patrimoni tenen i els que gaudeixen de les rendes més altes estan còmodament asseguts contant els seus diners i rient-se de tots nosaltres, amb el beneplàcit del govern.

Als funcionaris els hi baixara el sou un 5%, però les ganes de votar al partit del govern han baixat en un 100%.



Nota consultística : Molt s'han rigut els sociates de les consultes per la independència que s'organitzaven en diferents poblacions, però ara van ells, organitzen una consulta per la Diagonal i resulta que tenen un grau de fiabilitat similar al de les eleccions que es fan a Guinea Ecuatorial. I això per no parlar del grau de participació que estan obtenint. Realment, s'estan lluint...


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

kika ha dit...

quanta ró que tens... no cal afegir-hi res!

i els sociates, a veure com se'n surten d'aquesta consulta... encara que últimament no se'n surten gaire bé de res ...
i si ells no se'n surten, només ens queda el pp! ai!

Rita ha dit...

No podria estar més d'acord amb tu, Carquinyol, molt bon apunt!

Com sempre pensen solucionar-ho amb la xocolata del lloro sense fer canvis reals ni anar on hi ha el problema real i fent pagar la destroça als de sota.

A més els va molt bé això dels funcionaris perquè com que sempre han estat mal vistos pel poble... Sense tenir en compte que els funcionaris només tenen de bo la seguretat, no els sous -deixant de banda els eventuals, que posen els propis partits, sovint sense formació, només perquè són de la seva confiança- i que s'han hagut de passar molt temps preparant oposicions.

Se n'hauria de parlar molt del tema funcionaris...
Petons i bon capde, maco!

Anònim ha dit...

Ha estat una reforma covarda. Han anat a atacar els que ja ho passen pitjor i no s'han atrevit a tocar els prinicpals causants del desastre i que gaudeixen de tota mena de privilegis. Que mai més pretenguin donar lliçons de res a ningú!

AhSe ha dit...

Al meu pais els talls es faran encara pitjor que aqui, la meva mare em deia coses tipus 15-25%, i per molts protests que n'hi hagi sembla que la gent no hi podra fer res... :-|

Publica un comentari a l'entrada