dilluns, 20 de setembre de 2010

Explotant la desesperació

(Encetem un micaco immigrant...)Cartell xenòfob

Dijous passat la meva ciutat va rebre la visita de dos dels principals membres del Partido Popular a Cataluña, la candidata a la Presidència de la Generalitat, Alícia Sánchez Camacho i el candidat a batlle de la ciutat, en Xavier García Albiol. Com sempre han fet darrerament, la seva visita estava centrada en el tema dels immigrants, tot i que en aquest cas els acompanyav una diputada del UPM francès, per aprofitar tot el rebombori mediàtic que s’ha creat amb la expulsió dels gitanos indocumentats del seu territori.

El primer que volia fer notar és una ironia, ja que han escollit uns barris d’immigrants per queixar-se de la immigració. I és que la Salut i Sant Roc, entre altres, són barris que es van expandir sobretot entre els anys 1940 i 1970, anys en que la població de la ciutat va passar de 48.000 habitants a 162.000. La immensa majoria nouvinguts provenien d’Espanya i molts d’ells van habitar en aquests barris, barris que van patir un creixement desmesurat i un urbanisme caòtic que encara avui en dia els castiga en el seu desenvolupament. Ara el temps ha passat i aquests nouvinguts i els seus descendents de la primera gran onada immigratòria a la nostra terra del segle XX han vist com els seus barris s’han omplert amb nouvinguts d’altres països que han conformat la segona gran onada migratòria de finals del segle XX i començaments del XXI.

I això ha provocat que les condicions socials, força precàries abans, d’aquests barris es degradin ràpidament. Ja vaig explicar anteriorment en aquest apunt i en aquest altra apunt la realitat social dels barris. Sempre han estat barris treballadors on l’atur i la crisi es feien notar amb força i on la seguretat i el civisme sovint es troben a faltar. És aquest un ambient delicat i més encara si es satura amb un bon grapat de nouvinguts entre els quals podem trobar elements conflictius i elements amb nul·la capacitat d’integració (com en qualsevol altre col·lectiu social) i com passa, i ha passat, en qualsevol gran onada migratòria.

Si a més sumem a tot aquest fet que des dels barris hi ha la sensació de que les administracions fan ulls grossos al que passa allà, l’ambient es torna fàcilment propici per oportunistes demagogs que no dubtaran en aprofitar la por i la desesperació d’uns quants en benefici propi, i és que és quan la desesperació et fa cridar a Déu i veus que no et fa cas, és molt fàcil caure al costat del Diable si aquest almenys fa veure que t'escolta.

Voldria mostrar-vos un d’aquells detalls de la situació que es viu diàriament en aquests barris. La vaig trobar a la pàgina de Consensus, una pàgina on els ciutadans exposen les seves queixes a l’Ajuntament de la ciutat i us recomano que invertiu tres minuts en llegir-la. Fent un ampli resum, s’explica com una colla de pares té por de portar els seus fills a jugar a un parc perquè aquest està sota el control d’una colla d’individus que han arribat a foradar una pilota amb una navalla i han amenaçat amb ella als nens que estaven jugant. Situacions com aquestes d’inseguretat, d’amenaces i greu mostres d’incivisme que degraden encara més aquests barris són els que pateixen a diari els seus habitants davant la indiferència de les diverses administracions, que s’entossudeixen en defensar allò que és políticament correcte i en explicar que tot es pot arreglar amb diàleg, sense parar-se a pensar que per molt que un vulgui, si l’altra no vol dialogar no es pot arribar enlloc. O no és pas menys veritat que no hi ha pijtor sord que el que no vol escoltar ? Doncs en aquests barris hi ha molts, de forans i de nadius, que no volen escoltar, ja que saben que ningú els obligarà a fer-ho.

I ja fora hora que algú es dediqués a posar ordre tant entre els de fora com entre els de dins. I a més de veritat.

Nota Ludoviquense: La darrera prova que han realitzat al futur micaquet ha sortit perfecte, tot avança amb normalitat !!.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

Rita ha dit...

Primer, el més important ara mateix: celebro que el futur micaquet avanci amb normalitat. Això són bones noves!

Pel que fa al tema de l'apunt, és molt lamentable el que passa, però com bé dius a ningú interessa resoldre-ho, perquè això vol dir dedicació i inversió, però aquesta inversió no reporta res als que haurien de promoure-ho i per tant, és més fàcil i còmode girar-se i fer veure que no es veu res.

Però és molt més lamentable encara que representants d'un partit polític utilitzin el que passa per als seus propis interessos, quan tothom saps que si arribessin al poder el primer que farien seria oblidar-se d'aquesta gent a la que ja li haurien tret la única rendibilitat que els interessa treure.

L'actuació en aquests barris hauria de ser transversal, tocant tots els àmbits, però suposo que això és somiar...
Bona nit, carquinyol, i dispensa que m'hagi allargat una mica... :P

AhSe ha dit...

Què fort això del parc!! No deixis els teus micaquets anar-hi! El món està ple d'estúpids...

Albert B. i R. ha dit...

Me n'alegro que la prova del Micaquet hagi sortit bé! Que segueixi igual!
El que hem viscut aquest dissabte a aquests barris de Badalona és la mostra més gran d'oportunisme polític viscut darrerament. Envoltats de càmeres (només faltaria) es passegen per allà (lloc on no tornaran) per a fer veure que estan amb la gent i provocant, alhora, discussions entre els veïns. No tenen vergonya.
És evident que cal posar solució al que passa, però aquests només busquen rendibilitat electoralista i els importa un rave la gent d'allà.

Carquinyol ha dit...

rita: de moment l'actuació en aquests barris és utilitzar-los per a crear mala maror i per aglutinar tot allò que no volen a altres indrets.

ahse: i cada dia més estúpids hi ha

albert Si de solucions tothom sap que no portaran... però la gent està tan desesperada que s'agafa al primer que li fa una mica de cas.

Publica un comentari a l'entrada