El detonant i el catalitzador

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco sobirà…)

Quan dintre de no gaire els llibres d'història parlin del procés d'independència de Catalunya espero que el Tribunal Constitucional espanyol tingui un lloc destacat dintre d'aquesta història, ja que va ser aquest organisme el detonant del 'Procés' (si, els espanyols tenen 'Transición' i nosaltres tindrem 'Procés') retallant de forma unilateral un estatut d'autonomia que ja havia estat retallat políticament a Madrid i votat per la majoria dels catalans.

Recordem que el prestigi del Tribunal Constitucional ha estat descendent des de l'inici de la Transición. I la culpa ha estat d'un dels mals endèmics de l'Estat Espanyol que farien bé en no heretar: el partidisme. Aquest tribunal es va convertir en una mena de tercera cambra (després del Congreso i el Senado) on els partits polítics (sobretot el PP) volien obtenir de forma judicial el que no havien pogut obtenir pel joc de les majories parlamentaries. Actualment bàsicament és una extensió més del Gobierno.

Que ahir aquest Tribunal Constitucional hagi tombat la declaració sobiranista del Parlament és irrellevant. I ho és perquè quan un Parlament elegit de forma democràtica i per sufragi universal aprova un text que diu textualment "el poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà" el que està dient el Parlament, i per extensió tot el poble que representa, és que no reconeix cap altra poder decisiu per damunt seu que no sigui ell mateix.

Davant d'això tant si val el que digui qualsevol organisme de qualsevol estat, un poble té dret a declarar-se sobirà i més encara si ho fa de forma democràtica i exemplar com ho ha fet el poble català. Perquè no som un estat independent aleshores? Perquè falta que aquesta població ho ratifiqui per referèndum. Això ho sap tothom, i per això des de l'unionisme i des de Madrid es fan tan esforços per impedir que es realitzi la consulta. I és que encara que el resultat fos continuar dins d'Espanya, això no faria més que reforçar la sobirania del poble català, ja que hauria estat la seva decisió.

Tot i que admeto que el dictamen del Constitucional espanyol no és tan irrellevant com deia abans, ja que actuarà com catalitzador i reforçarà encara més el 'Procés'. És una de les poques coses que tenim que agrair-los.

• Al Constitucional, Nuts!
• Fantasmes Constitucionals
• Justícia i Llengües

• Ara

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

A nadie se obligó nunca a hablar en castellano

La nostra llengua

(Encetem un micaco d’ahir i avui…)

Era abril de 2001 i el Rey de España estava en Alcalá de Henares per entregar el Premio Cervantes a Francisco Umbral. Com és norma en aquests casos havia de llegir un discurs, però el que no s’imaginava ningú és que una part d’aquell discurs la recordaríem molt de temps. En concret aquesta part :

'Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes'

Tretze anys després podem seguir comprovant la ‘veracitat’ d’aquella afirmació :

En 2001 van haver diverses explicacions i diversos intents de justificar les paraules del rey español. Evidentment, allò no es podia defensar de cap manera, però almenys van fer l’intent ni que sigui per dissimular. Ara, en 2014 ni això, cap comentari, de fet més aviat al contrari. Sembla ser que entra dintre de la normalitat democràtica espanyola tenir llengües de primera i llengües de segona i que les més fortes s’imposin a les més dèbils amb l’ajuda dels aparells de l’Estat i la seva maquinaria jurídica.

I jo ja estic cansat d’haver-ho d’aguantar...

• D'immersió a repressió
• Respostes des d'Espanya

• Vilaweb
• La Vanguardia

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Whatsapp, boletes i ànecs

En primera persona

(Encetem un micaco social…)

Aquest any en Micaquet ha començat el col·legi, i amb el col·legi ha vingut el "fantàstic món” de les relacions socials amb els pares dels altres nens. Així arriba un bon dia en que, no saps com, però apareixes enmig d’un grup de Whatsapp, i això que us puc ben assegurar que jo ja li tinc mania al Whatsapp aquests dels nassos i no l'utilitzo pràcticament mai.

Però bé, ja hi ets i encara que no diguis res no pares de veure com apareixen missatges i més missatges de temes molt diferents. A la major part no els faig ni cas, però de sobte un em va cridar l’atenció: “tengo el niño como resfriado, qué les dais?” Uii… de seguida una resposta “yo les doy unas bolitas que se llaman oscilococium” i ja vaig pensar, ‘quan trigarà en sortir la famosa paraula?’… i menys d’un minut després ja podia llegir-la : "son de homeopatía??" I, evidentment, ho eren...

Homeopatía… una de les paraules favorites en aquell conjunt de pares. Confeso que em produeix certa preocupació veure com gent de la meva edat malfia de la medicina científica 'tradicional' (sobretot de les vacunes) i confia cegament en les propietats de la homeopatia.

Per curiositat vaig cercar el 'oscilococium' aquest per internet... i mireu el que vaig trobar :

El Oscillococcinum es un producto homeopático que, según su fabricante, alivia los síntomas de la gripe

Los ingredientes son:

* Activo: Anas Barbariae Hepatis et Cordis Extractum HPUS 200CK (extracto de hígadoy corazón de pato de Berbería).

* Inactivo: 0.85g de sacarosa (azúcar común), y 0.15g de lactosa (azúcar de la leche).

Método

1. Llenar una botella estéril de litro con una mezcla de jugo pancreático y glucosa.

2. Coger un pato silvestre, cortar su cabeza y extraer su hígado y su corazón.

3. Añadir a la botella 35 g del hígado y 15 g del corazón.

4. Dejar la botella en reposo durante cuarenta días; hígado y corazón se disolverán.

5. Llenar un recipiente limpio (no importa el tamaño) de agua ultra pura.

6. Añadir al recipiente una gota del extracto contenido en la botella

7. Agitar enérgicamente ("sucusión" en la terminología homeopática).

8. Vaciar el recipiente.

9. Volver a llenar el recipiente con agua pura.

10. Repetir los pasos anteriores (agitación, vaciado y rellenado) 200 veces.

11. Usar el agua obtenida para empapar tabletas de lactosa de 5 mg.

 

Potser us preguntareu perquè un ànec… bé, segons uns perquè els ànecs salvatges són portadors de la grip. I perquè el fetge i el cor? Bé, segons un doctor d’aquests homeopàtics els antics …

«... consideraban el hígado como sede del sufrimiento, todavía más que el corazón, lo que constituye una perspectiva muy profunda, porque es en el hígado donde se producen las modificaciones patológicas de la sangre, y también el lugar donde la energía del músculo cardíaco sufre un cambio permanente.»

Confesso que aquest 'mètode de preparació' el trobo més pròxim a les pòcimes de Panoràmix que a la medicina moderna, la veritat. Però ara seriosament... quin mecanisme de prevenció trobeu més raonable que funcioni? el d'una vacuna o el de la substància resultant d'aquest procés (que, per cert, és aigua...)?

Ja sabem tots que contra els prejudicis i les creences de la gent poca cosa es pot fer, així que jo seguiré amb la meva filosofia de vida i ells a la seva. Però realment, hi ha casos en que costa molt mossegar-se la llengua per no tenir un sidral liat...

• 100 mites de la ciència

• Wikipedia

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

I si a Catalunya imitéssim el que fa el PP?

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco imitador…)

Només pel fet de voler votar un referèndum sobre la independència del Principat de Catalunya als catalans fa mesos que se’ns diu de tot, des de manipuladors a nazis passant per corruptes, babaus i sectaris. Potser ha arribat el moment de plantejar-se si el bàndol contrari té raó i no hem de fer allò que fan ells.

Per començar podrien mirar el que fa el PP del País Valencià. El primer a fer són els canvis legislatius necessaris per poder tancar totes les emissores de ràdio i televisió en llengua espanyola utilitzant qualsevol excusa. Evidentment, a la televisió pública catalana només hi apareixerien la gent del govern de la Generalitat i es defendrien les seves tesis, tot el demés simplement no existiria.

En el món educatiu es substituiria la immersió lingüística per un sistema de línies en espanyol i català on immediatament es tancarien gairebé totes les línies en espanyol carregant-li la culpa a la crisi i reduint tot el possible les hores de docència en castellà.

I evidentment defensaríem que a Catalunya no s’ha parlat mai espanyol, sinó ‘foraster’, una llengua molt antiga que prové de l’antic carolingi i que, per suposat, no té cap tipus de connexió amb el castellà.

Ara toca anar a les Balears i imitar el que han fet allà. Podríem començar aplicant una decret de trilingüísme que reduiria encara més les hores d’ensenyament del castellà (perdó, del ‘foraster') a les aules i es reforçaria la idea de que el ‘foraster’ i l’espanyol són llengües diferents perquè els nostres pares no parlaven ‘foraster’ com parlen castellà a Valladolid, per exemple.

També ens hauríem de ficar en el terreny de símbols identitaris i prohibien penjar la bandera espanyola a qualsevol edifici oficial, car aquest símbol és aliè a la nostra ‘comunidad autónoma’.

Per acabar mirem cap a l’oest i ens fixem que ha fet el PP de l’Aragó. I seguint els seus passos el que diríem és que a Catalunya no es parla en cap cas espanyol sinó CACAO (Català Adulterat pels Capgrossos Aragonesos Occidentals), que, evidentment, és diferent al ‘foraster’ comentat abans. Per suposat, el CACAO no tindria cap tipus d’oficialitat ni d’ensenyament al col·legi (i el ‘foraster’ tampoc gaire….) ni cap tipus de presència als mitjans de comunicació

I així amics, Espanya ens miraria amb orgull car no hem fet una altra cosa que seguir les seves passes i deixaríem de ser nazis, oi?

 

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Balances que desequilibren

El món on vivim

(Encetem un micaco balancejador...)

Us imagineu la credibilitat que tindria un informe sobre la situació dels palestins als territoris ocupats fet per Israel? O un informe sobre la situació de les dones a l’Afganistan fet pels talibans? Doncs això de les balances fiscals que volen fer els senyors del PP és una cosa similar.

Bé, realment de fet és pitjor… perquè com sembla ser que tot i 'cuinar-les' la cosa no els ha acabat de fer el pes, va i diuen que les pensen canviar per una “altra cosa”. I perquè? Doncs per evitar que el sobiranisme faci un ús indegut!

O sigui, que admeten de forma oberta que com els sobiranistes tenen raó prefereixen amagar les dades i presentar-ne unes altres. I qui prepara aquestes "balances fiscals cuinades"? Doncs… un fundador de Ciutadanos ! Evidenment, aquest home s'ha passat dies assegurant que Catalunya no surt especialment malparada… credibilitat total, eh?

Per acabar de fer tota aquesta història encara més inversemblant va un dia el sr. Montoro i ens diu que bé, que sí, que recula i que ara sí publicarà les balances fiscals. Com veieu, tot molt creïble i raonable. I bé, van començar a aparèixer números i van començar a sorgir problemes… entre comunitats del PP!

Ara mateix hi ha un front conformat pel País Valencià, Illes Balears i Múrcia que demanen una millor finançament, i un altre grup del que el cap més visible és en Monago, el president extremeny, que acusa als anteriors de… dividir Espanya! Ja veieu! En Bauzá i en Fabra trencadors d’Espanya! El que un ha que llegir!

Ara bé, si és per llegir, els arguments d’en Monago són curiosos. Comença amb el típic i tòpic discurs del PP i C’s de que el finançament és de les persones i no dels territoris : "són prou intel·ligents perquè s'adonin que han estat dient que alguns dels seus territoris aporten més del que reben, per tant estan parlant de territoris, i ahir estaven parlant de persones, del finançament que es rep per persona”.

I després, de cop i volta diu "És difícil que un president valencià entengui que Extremadura és el doble que la Comunitat Valenciana en superfície i el triple que la comunitat murciana? I que portar els serveis públics és molt més costós, i per tant no podem tenir el mateix finançament per habitant en un territori que en un altre perquè en uns llocs és més costós que en uns altres?” Ei! Ara ja estem parlant de territori, no ? Però no havíem quedat que no era l’important?

Per acabar-ho de rematar : "El mateix finançament? Quan jo tingui alta velocitat, tren de mercaderies... Llavors sí parlem tots, perquè tots tenim el mateix cotxe per córrer. El que no pot ser és que jo vagi amb un 600 i un altre amb un Ferrari” I perquè s’ha tallat que, ja posats, podria demanar metro, ports i terminals de carrega de contenidors!. Fa vergonya veure que un gestor públic només vol invertir per tenir el mateix que tenen altres i no pas per tenir allò que el seu poble necessita. Aquest és un mal molt estès per tota Espanya i que explica en bona part la seva situació.

Tot aquest cacau i encara no s’han publicat els números… ja veureu que passarà quan es publiquin. Segur que estarem entretinguts !

• AVE Extremeny
• Retallades i malbarataments
• L'AVE dels collons

• El Periódico
• Ara
• Ara

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Usos populars de la llengua

La nostra llengua

(Encetem un micaco manipulador...)

L’any 2008 el PP es va adherir de forma entusiasta al ‘Manifiesto por la lengua común’, un escrit redactat per diferents intel·lectuals espanyols on es defenia, entre altres coses, que "los ciudadanos son quienes tienen derechos lingüísticos y no los territorios ni mucho menos las lenguas”. Durant aquests anys hem pogut comprovar que aquests ‘derechos’ només se’ls apliquen als parlants de la ‘lengua común. Els altres, com ara els catalanoparlants, sembla ser que no som ciutadans amb drets lingüístics.

Exemples no ens han faltat : Des de la recent sentència de fixar un 25% de continguts en castellà en algunes escoles del Principat per ordre judicial, passant per l’eliminació de línies en valencià en escoles del País Valencià i sense oblidar el polèmic decret lingüístic del PP balear que limita el català a les aules de Ses Illes i que té revoltat al món educatiu balear.

Però no ens confonem pas, no és que als senyors del PP no els agradi utilitzar llengües peninsulars diferents al castellà. De fet els encanta utilitzar-les: Al Principat ja fa temps que estan mirant de cristalitzar ‘la fractura social’ que no paren de repetir que crea el sobiranisme utilitzant la llengua a l’escola, i per fer-ho han fet servir des de la Ley Wert fins al TSJC. Al País Valencià ho va dir ben clar l’altre dia el secretari general del PPCV: per a què volen l’AVL si s’equipara el valencià amb el català? Ells volen l’AVL i similars per a seguir trencant la llengua. Sense aquesta finalitat, de què els hi serveix el valencià?

Us han quedat clars els usos ‘populars’ de la llengua ?

• Camp de Batalla: la llengua
• La maté por que era mía

• El Mundo
• El Periódico
• El Punt Avui
• Ara
• Levante-EMV

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Com va la llei? Com vol el rei!

Història i Llegendes

(Encetem un micaco legalista…)

En menys d'una setmana als diferents habitants dels Països Catalans se'ns ha il·legalitzat diferents coses: als del Principat se'ns recorda que el referèndum és il·legal, al País Valencià han il·legalitzat les emissions de Catalunya Ràdio i a Ses Illes s'ha il·legalitzat la senyera quatribarrada en les escoles, entre altres coses.

Vol dir això que als catalans ens agrada saltar-nos la llei? No, això vol dir que les lleis no les redactem nosaltres. I és que les lleis, com moltes coses a la vida, es poden utilitzar de dues formes diferents: per regular o per reprimir. Un mal govern és aquell que les utilitza més pel segon cas que pel primer.

Però de fet tampoc és res de nou, de fet hi ha una llegenda-rondatlla barcelonina que parla justament d'això. Explica la tradició que mentre Barcino estava sota control musulmà a les esglésies de la ciutat s'utilitzava un missal mossàrab que barrejava la tradició catòlica-romana amb rituals gots i àrabs i que s'adequava als costums de la majoria de la població cristiana.

Poc temps després de que les tropes de Lluís el Pietós reconquerissin la ciutat per als cristians, el Papa va contactar amb el Rei per a que desterrés el culta mossàrab i recuperés el netament cristià i romà. El Rei volia complair al Papa però al mateix temps no volia enfrontar-se al poble i a l'església local, així que el que va fer va ser organitzar un Judici De Déu per a veure qui tenia raó.

Un Judici de Déu era un duel que tenia que seguir un ritual precís i on, es creia, no era tan important les habilitats o les forces dels duelistes sinó la força que donaria Déu a qui tingués raó per a guanyar el combat. En aquest cas, seria la lluita de dos cavallers: un defendria el missal mossàrab i l'altre el catòlic-romà.

Així que es va preparar la lluita al Born, que era el lloc on es realitzaven les justes de cavallers i els Judicis de Déu a la Barcelona antiga. Evidentment el Rei va triar un cavaller força més hàbil i fort per a defensar el ritual catòlic-romà que no pas el que es va triar per defensar el mossàrab, però... ai-las, tot i els preparatius, el cavaller del ritual mossàrab va derrotar al del ritual catòlic, davant l'estupefacció de Rei i l'alegria de la població.

Les notícies no van trigar a arribar a Roma, així com la ira del Papa no va trigar a arribar al Rei en forma d'amenaces d'excomunió. Entre l'espada i la paret, no va veure més solució que anunciar que l'anterior Judici de Déu quedava anul·lat perquè no s'havia seguit el ritual preparatori tal com calia i que, per tant, s'havia de preparar un de nou. En aquesta ocasió, el Rei, per assegurar-se la jugada, va decidir canviar el format del Judici de Déu i va promulgar que es faria una gran foguera en mig del Born on es llençarien els dos missals: el que es cremés abans seria amb el que Déu estaria en desacord.

El Rei sabia que el missal mossàrab era molt més prim que no pas el catòlic, però tot i així va cridar discretament al botxí i li va ordenar que preparés la foguera de tal manera que una part cremés molt més que l'altra i que a aquella part llancés el missal mossàrab.

Va arribar el dia del Judici de Déu i el botxí va fer les coses talment se les va ordenar el Rei, però al llançar el missal mossàrab va bufar el vent i el va fer rodolar just al peus de la foguera, on el foc no havia arribat. En canvi, el missal catòlic va caure allà on volia el Rei i es va cremar totalment.

Al veure això, el poble es va mostrar molt alegre i tothom reia content alhora que el Rei es quedava blanc, ja que no sabia com reaccionar. En aquell moment, un conseller seu se li va acostar a cau d'orella i, a l'escoltar-lo, se li va canviar del tot la cara.

Va fer callar a tothom i els va dir : "Entenc que estigueu contents al veure el resultat de la prova, però alegrar-se de la crema d'un missal és una gran heretgia a ulls de Déu, un greu crim que mereix un càstig. I cap càstig més adient en aquest cas que adoptar el missal del que tant us heu rigut i fet burla." I de seguida va tramitar les ordres per abandonar el missal mossàrab i s'adoptés el catòlic-romà.

Evidentment, aquesta decisió va crear un profund disgust a la població, que no s'estava de dir 'Com va la llei?, com vol el rei!', frase que es va convertir en un refrany per a demostrar que la llei es modela segons el gust dels poderosos.

• Coaccions i conviccions
• Televisions, Censures i...

• Històries i llegendes de Barcelona
• Vilaweb
• El País
• Ara

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Peticions i sobiranies

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco analitzador…)

Ahir el Parlament de Catalunya va aprovar per 87 vots a favor i 43 en contra demanar al Congreso Español la competència necessària per organitzar el referèndum independentista programat pel 9 de novembre. A mi m’agradaria fer un parell de comentaris al respecte.

El primer del que vull parlar és de la petició en si mateixa. Hi ha qui diu que no aquesta petició al Congreso Español no s’hauria de fer per varies raons: seria reconèixer la situació predominant del Congreso Español en el procés, la independència s’agafa i no es demana, etc etc. Jo, tot i entendre aquests raonaments, penso que estan equivocats. Aquest gest no es fa 'per Espanya' sinó 'amb Espanya i per la comunitat internacional’.

Si Espanya fos intel·ligent el que faria seria rebre aquesta petició, acceptar-la i mirar d’aturar i recargolar tot el procés de la consulta el major temps possible. Ells passarien a controlar el ritme del procés. Per sort per nosaltres, sembla ser que Espanya contestarà amb un no rotund. I dic sort perquè de cara a la comunitat internacional que un estat democràtic denegui a part dels seus ciutadans realitzar un referèndum quan en altres casos similars ja ha passat (el Quebec) i en altres està a punt de passar (Escòcia) ens justificarà per poder realitzar qualsevol opció democràtica a partir del moment de la negació, des del referèndum a una declaració unilateral. O sigui, el ritme del procés el podrem marcar nosaltres sense haver de mirar què fa Espanya.

Per últim m’agradaria parlar del justificant que exhibeix Espanya per negar la consulta. Diu que és ‘inconstitucional’, i cimenta aquesta justificació en el fet que a la Constitución Española es diu que ‘la sobirania recau sobre toda la nación española’ i, per tant, una part de ‘la nación’ no pot decidir res.

Aquesta darrera frase demostra com d’antiga ha quedat la Constitución Española, de fet més del que sembla i tot. I és que aquesta frase s’emmarca en una tradició d’Estats-Nació que ja als anys 70 del segle passat era un concepte totalment caduc. El problema és que Espanya no és un Estat-Nació i que la ‘nación española’ no existeix. España és un estat que està format per diferents nacions, voler fer veure que només hi ha una és manipular la realitat per interessos particulars.

Els defensors d’aquesta idea es basen en dos preceptes: la ‘nación española’ sí existeix i la Constitución va ser votada per la gent. Evidentment eviten comentar que va ser votada al sortir d’una dictadura i en un ambient de ‘llibertat’ més que qüestionable (com es va veure anys més tard). Per una altra part si la ‘nación española’ existeix, com és que part d’aquesta nació (com ara Catalunya) tenen signes d’identitat col·lectiva continuats al llarg del temps amb centenars d’anys d’antelació als de la ‘nación española’ actual ?

Penso que de moment anem bé, ara a veure com continuem...

• I la pregunta és...
• Espanya contra Catalunya

• Ara

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

8

Els micacos

Seguint la costum dels darrers anys, el primer apunt de l’any en aquest petit blog serveix per a tres coses: la primera, desitjar-vos a tot un feliç i profitós any 2014. La segona anunciar que avui és l’aniversari del blog, i que ja fa 8 anys que mira de fer-se un lloc, per petit que sigui, a la xarxa. I la tercera agraïr-vos de tot cor que encara us prengueu la molèstia de passar per aquí de tant en tant a llegir les meves bestieses.

Jo, per la meva part, només us puc dir que seguiré escrivint segons les ganes i el temps que tingui, sempre més escàs aquest darrer que no pas les primeres, cosa que ha fet també que darrerament no m’hagi passejat massa pels blogs que segueixo de forma regular. I és que aquest dies de Nadal han estat una mica ‘saturats’ gràcies a una combinació no desitjada de bactèries i virus que espero no tornar a repetir mai més.

La foto que acompanya aquestes lletres correspon al dia d’Any Nou al segon parc més gran de la ciutat de València, el Parc de la Rambleta, en una de les poques sortides que vam poder fer. Trobo que la foto transmet certa escalfor i energia positiva que voldria compartir amb tots vosaltres.

Espero que durant aquest any puguem seguir compartint idees, vivències i imatges, ja sigui via els blogs o via Twitter, camí que vaig encetar l’any passat i que he potenciat sempre que he pogut. I és que per parlar de segons què, amb 100 i pocs caràcters hi ha de sobres...

Feliç 2014 i rebeu una forta abraçada.

• Any 2
• Any 3
• Any 4
• Any 5
• Any 6
• Any 7

 

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Els

Els fantasmes nadalencs de l'hostal megalític

Història i Llegendes

(Encetem un micaco nadalenc…)

A les rodalies de Cardedeu hi ha un dolmen que, entre altres noms, es coneix com l'Hostal de la Grossa. El motiu d'aquesta denominació és que, sembla ser, l'origen prehistòric d'aquesta construcció era o bé desconeguda o bé inconcebible per a la sabiduria popular, i aleshores aquesta va cercar altres explicacions.

I la explicació que va trobar va ser relacionar aquelles restes amb un mortífer i esgarrifós hostal. Així, hom assegurava que en aquell indret existia un hostal que en realitat estava regentat per una colla de lladres que estaven sempre mirant a veure qui dels viatgers que hi passava tenia fortuna. Quan veien un que semblava tenir diners, li assignaven una habitació que estava acondicionada de tal manera que mitjançant un resort el llit es plegava i aixafava a qui hi dormia. Per si el macabre de la situació no fos ja prou gran, les restes del desditxat es cuinaven al dia següent com a teca pels clients de l'hostal, que evidentment no sabien pas què estaven menjant

Un bon dia va arribar a l'hostal un guapot fadrí al qual els hostelers van creure poseidor de fortuna, així que li van assignar de seguida la terrible habitació. Per sort per a ell, una de les serventes es va fixar amb ell i el va avisar, aconsellant-li que dormís sota el llit i no pas dintre. Com era d'esperar, per la nit el llit es va convertir en una trampa mortal i el fadrí i la serventa van aprotifar l'enrenou del moment per fugir i avisar a la justícia, que va fer penjar a tots els lladregots i va fer enderrocar l'hostal, deixant només les runes que es veuen com a record del fet.

I sembla ser que el record perdurà, ja que la tradició assegura que cada any, la Nit de Nadal, surten de sota terra en aquell indret una sèrie d'esperits que són les ànimes de totes les víctimes que van ser mortes (i devorades) allà. Hom assegura que les animetes fan un gran ball rodó al voltant de les maleides pedres enmig d'un silenci sepulcral només trencat pel cruixement d'ossos de llurs esquelets.

També hi ha qui assegura que apareixen unes altres ànimes, la dels lladregots, que són perseguides i castigades eternament per les ànimes de llurs víctimes i que fa molt perillós endinsar-se per aquells verals en aquestes dates, per por que les víctimes confonguin als vius amb les ànimes dels seus botxins.

Així que ja sabeu, si teniu per costum passejar la Nit de Nadal vora restes megalítiques porteu, si més no per si les mosques, un bon grapat de sal i unes barres i cadenes de ferro a la motxila. Sí, de ben segur tot seran contes de velles, però...

• Castells encantats nadalencs
• Esperits de Nadal
• El mal caçador

• Costumari Català

 

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!