divendres, 19 de febrer de 2010

100 mites de la ciència


(Encetem un micaco lector...)Mites

El món dels blocs ha permès que qualsevol de nosaltres pugui donar a conèixer allò que sap o que pensa a la resta del món. Aquesta informació s'uneix a la que generen altres usuaris, empreses o entitats i conforma un enorme arxiu de dades, allò que anomenen el núvol. Tot això es possible gràcies a internet, que s'encarrega de connectar els diferents llocs on es guarda aquesta informació i fa que sigui accessible per qualsevol de nosaltres de forma quasi instantània. Això és tan important que algunes de les companyies més importants estan relacionades amb aquest tema, com ara Google que ha centrat els seus esforços en treballar amb la xarxa de xarxes. Podríem dir que vivim en el moment de la història en que les persones tenim al nostre abast més informació que mai de tots els temes imaginables: coneixements científics, documents històrics, estudis antropològics, relats de ficció, creences populars, rumors, llegendes urbanes, etcètera, etcètera, etcètera.

Però aquesta enorme quantitat d'informació i aquesta facilitat de transmissió també origina efectes no tan desitjables. Així, per exemple, una determinada informació falsa pot arribar a molta gent arribant seduir a un determinat percentatge d'aquesta que l'assimilarà com a informació veritable. Aleshores entraria en lloc aquell mecanisme que diu "repeteix una mentida moltes vegades i tindràs una veritat". Si aquesta mentira, a més, té parts de veritat intercalades i la repeteix gent molt diversa, el seu poder de seducció augmenta considerablement.

I justament una de les virtuts d'aquest llibre dels 100 mites de la ciència és que ens recorda una cosa que, pel que sigui, sovint no fem: qüestionar tot allò que ens arriba. La lectura d'aquest llibre ens desperta aquell sentit crític que moltes vegades sembla adormit. Perquè de vegades no qüestionem? Les causes poden ser diverses: des de desconeixement del tema que ens estan parlant que fa que no tinguem prou informació per fer valoracions, passant per la saturació d'informació que patim, ja que ens arriba molta cada dia, o fins i tot perquè ens agradaria veure que a la vida hi ha coses que tenen explicacions misterioses o romàntiques, com per exemple aquella que afirma que els elefants van a morir-se a un lloc concret, tema que tracta el llibre. I si una de les virtuts del llibre és que ens activa aquesta capacitat de qüestionar, una altra és la forma en que està escrit, utilitzant un llenguatge clar, directe i senzill, pensat per arribar a tothom i poder explicar qualsevol tema per complicat que pugui ser. Aquest llenguatge és un dels ingredients característics dels darrers llibres d'en Daniel, tan aquest dels 100 mites com l'anterior dels 100 enigmes, i la seva virtut és que és capaç de convertir el mot "ciència", que així a priori et fa com un cert respecte a tots aquells aliens a aquell món, en una cosa al nostre abast i amb la que de seguida et sents còmode. I és que potser el llibre hauria de titular-se "101 mites" perquè un dels primers mites que trenca és que la ciència és una cosa complicada i estranya quan, en realitat, en el nostre dia a dia estem envoltats de ciència.

100 Mites de la Ciència

Una altra de les virtuts d'aquesta obra és que en Dan ha aconseguit que de seguida et vegis reflectit en ella, ja que serà molt difícil que no coneguis alguns dels temes de que tracta. I és que de mites en podeu trobar en àmbits molt diversos. En podeu trobar, per exemple, mites relacionats amb la vostre professió. En el meu cas, ja que sóc informàtic, un dels primers que vaig mirar va ser el que parlava dels famosos "cactus menja-radiacions" que deien que s'havien de col·locar al costat dels monitors, cosa que jo no ho vaig arribar a fer mai, no per les radiacions sinó per por a punxar-me !. També podeu trobar mites relacionats amb la vida domèstica, com aquell que diu que les bombetes de baix consum hi ha vegades que és millor no apagar-les, ja que, de fet, no fa gaire el lampista que em va refer la instal·lació elèctrica de casa m'ho va comentar. Mites també hi ha en l'àmbit familiar, com ara allò de que els espinacs tenen molt ferro que no parava de repetir-me la meva mare cada vegada que em tocava un plat d'aquest vegetals per dinar, doncs bé, en aquest cas en Dan s'ha encarregat de treure-li ferro a l'assumpte! També trobareu, com no, mites clàssics com ara que la gran muralla xinesa és l'única obra de l'home visible des de l'espai, o fins i tot des de la Lluna. Quantes vegades no hem llegit aquesta afirmació en llibres, documentals o pàgines web?. Doncs de temes similars, fins arribar als 100 que diu el títol, sou els que trobareu al llibre, agrupats per temàtiques, com ara mites dels aliments, mites sobre els animals o mites urbans, que ha estat el que més m'ha cridat l'atenció.

I ja per acabar només dir que aquest llibre m'ha ensenyat varies coses: primer, que en Dan és multitasca, ja que es capaç de treballar, d'escriure un bloc, d'escriure llibres i de portar el ritme quotidià del dia a dia tot alhora; segon, que a partir d'ara cada vegada que vegi a una persona que col·loca una cullera a una ampolla de cava pensarem "aquest no s'ha llegit el llibre d'en Dan" i la tercera, que alhora de fer pedagogia de la ciència, a en Daniel li passa com a Google: internet se li queda petit.

Nota Presentadora : Aquest text d'avui és el que vaig utilitzar com a base per a fer la presentació del llibre a la llibreria Catalònia de Barcelona, el passat dia 16 de febrer. He decidit publicar-lo per si algú no va poder assistir i li interessava llegir-lo. Per cert, aquí podeu trobar la descripció de la presentació al bloc de Cossetània Edicions, l'editorial del llibre.


Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Quan més en sé d'aquest llibre més ganes tinc de llegir-lo. Estic segur que me'l llegiré. La qüestió és quan intercalar-lo a la llarga llista de pendents.

Thor ha dit...

Interessant! Voré si tenen algún exemplar a La Costera...

Thanks for the Info!

Laia ha dit...

Jo ja he arribat a l'equador!!!!! :P

Ja t'ho vaig dir, però em repetiré un cop més... Em va encantar la presentació, era tot molt amè, amb aquest aire tan divertit i alhora que fa pensar. :-)

Alepsi ha dit...

Plas, Plas, Plas!!! (és soroll de picar de mans, no de bufetades, per si de cas... xD)

Què tal el simpàtic? Va donar molt pel sac? Aaaaaai, aquella tremolor de mans.... xDDDDD (què vols, una es fixa en aquestes coses... deu ser cosa de la psicologia... xD)

Em va encantar veure-us!!! Tot un esdeveniment poder conèixer-vos en persona a tots dos. Us hagués fet una reverència... però hi havia massa gent i em vaig acabar tallant... xDDD

sanset i utnoa ha dit...

Molt bon anàlisi del llibre. Fan venir ganes de llegir-lo.

Molt interessant això que has apuntat sobre ser un lector crític. Massa sovint ho oblidem, i llavors la premsa, per exemple, ens les cola per totes les bandes.

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

Una recomanació a tenir en compte! Segur que ens treurà de molts dubtes!

AhSe ha dit...

Veig que llegeixes sobre mites erronis. Els cactus s'han de col-locar prop als ordinadors per mantenir els *bugs* a distancia!!! :-P

nimue ha dit...

ains! jo també vull ser multitasques com el Dan!!! en aquest llibre no s'explicarà com aconseguir-ho, no? Ains... m'agraden molt els llibres de divulgació científica, sobretot si es fan entenedors per a la gent com jo, que per desgràcia no té una bona formació en ciència.
Espere que tindrà molt d'èxit!

Carquinyol ha dit...

xexu: segur que li trobes un lloc !

thor: el millor seria preguntar a l'editorial.

laia: ànim que ja et queda menys !! Si, a mi també em va agradar la presentació... en Dan ho fa molt bé !! :P

alepsi: osti el simpaaaaaaaaatic!!... i de les tremolors, he... perquè no em vas veuré els peus !! l'Alepsi tallant-se ?? això sí que és tot un esdeveniment ! :P

sanset: i tan que ens la colen !

albert: realment és molt interessant i instructiu

ahse: crec que no parlem del mateix mite... però si de cas, parla amb en Dan !! :P

nimue: jo li vaig mirar de manllevar el secret de com s'ho fa però no ho vaig acabar d'aconseguir... tot i que jo diria que en Dan no dorm !! :O

Rita ha dit...

Em va encantar ser a la presentació i la teva xerrada va estar molt rebé! :-)

Nica ha dit...

Com molt bé dius, hi ha mites per tothom (i els que queden, se´n podria fer una col·lecció i tot!!!), jo em subscric totalment al mite 79 que desmenteix clarament que els científics siguem gent "estranya" :P... clar que... què és ser estrany i el que no? Jo he començat picotejant els mites del llibre sense ordre ni concert i ara la progressió és imparable. Per cert Carquinyol, et vas acabar fumant el pobre geroni de la finestra abans de la presentació?

Carquinyol ha dit...

rita: com vaig marxar molt de pressa no et vaig poder pagar la cervesa, però apunta-la per a la propera !! :P

nica: doncs mira que jo el 79 és justament el que més dubto !! :P :P :P el gerani ha patit una estranya mutació i ha generat potes!! en quant l'enganxi per casa ja et contaré...

Publica un comentari a l'entrada