Ja s'acosta Tots Sants i és habitual veure castanyes, panellets i... carbasses diabòliques de Halloween. Bé, de fet també és habitual veure elements propis de pel·lícules de terror (calaveres, rat penats, ...) . Coses de la globalitat, però encara que no ho sembli a la nostra pròpia tradició ja tenim molts relats de fantasmes ambientats en aquesta època de l'any.
Quan un pensa en històries de fantasmes els primers escenaris que li venen al cap són castells, antigues mansions o ruïnes abandonades. Però també trobem històries d'aquestes al nostre ambient urbà, són les famoses llegendes urbanes, tot i que algunes s'acoblin més bé al patró de les velles llegendes tradicionals.
I un dels llocs més habituals d'aquestes llegendes és el metro. No és estrany, si de fet els passadissos subterranis del suburbà ja tenen un punt inquietant a primera o darrera hora, quan hi ha poca gent, imagineu quan estan tancats al públic o sense molta il·luminació. Tot seguit faig una petita recopilació de les històries més famoses del metro de Barcelona.
Si hem de fer cas a aquesta mena de relats la estació més encantada de tota la xarxa del metro és la de Rocafort. S'assegura (com sempre en aquestes històries sense proves...) que els treballadors del metro miren d'evitar estar assignats a aquesta estació ja que, a darrera hora, quan ja no passen comboi, diuen que pels monitors de vigilància es veuen "persones" (o figures de persones) deambulant per les andanes i fins i tot per les vies. També s'assegura que els passadissos de sortida cap al carrer Calabria són una altra zona de sensibilitat espectral. I tot això ho relacionen amb els suïcidis que han hagut en aquesta estació, on es diu que van arribar-hi a haver quatre en un mes.
Una altra història ens parla de trens fantasmes. I hi ha dues versions. Una ens assegura que, de vegades, cap a l'estació de Sagrada Família, una vegada efectuat el protocol de tancament i quan ja no hi ha circulacions de trens apareix un estrany tren boirós de color blanc d'un model antic fent el típic soroll que fan els trens al circular i produint els corrents d'aire i tot . S'assegura que de vegades només circula i que altres vegades s'atura a les estacions per a recollir... fantasmes.
La segona versió ens parla de que molt abans que existís l'actual L6, en aquell trajecte un dels trens es va desbocar a l'estació de Tres Torres i va acabar accidentant-se a l'estació de la Plaça Molina, deixant diversos morts. Poc després del succés s'assegura que es van començar a veure aparicions d'aquell tren i els seus pobres passatgers. Fins i tot s'assegura que es va haver d'exorcitzar aquell trajecte per mirar d'acabar amb les aparicions.
I per acabar parlarem de les estacions fantasmes. La xarxa de metro de Barcelona té diverses estacions fantasmes que no s'utilitzen, unes perquè fa anys es van tancar i unes altres perquè no es van arribar a utilitzar mai. Una d'aquestes està situada entre les estacions de Sagrada Família i Sant Pau a la L5 i té com a nom Gaudí. Tot i no haver estat utilitzada mai és una de les millors conservades i hom assegura que si un es fixa per les finestretes quan el metro passa per allà es poden veure figures de forma humana sense rostre a les andanes com esperant un tren que mai s'aturarà...
I fins aquí les històries fantasmals de Tot Sants d'aquest any. Cuideu-vos dels fantasmes (sobretot dels que estan vius) i espero que podeu gaudir de panallets, castanyes i moscatell aquest cap de setmana llarg.
Miro, Penso, Opino
El món on vivim
