divendres, 30 d’octubre de 2015

Els monjos del Corredor

(Encetem un micaco fantasmal…)

Torna a ser Tots Sants i com ja fa uns quants anys torno a recuperar una de les moltes llegendes sobre fets sobrenaturals de la nostra terra. Les nostres festes no seran tan populars com les anglosaxones però Déu n'hi do la d'històries terrorífiques que tenim !

En aquesta ocasió la tradició popular ens porta a terres del Maresme, en concret a la Serra del Corredor, al turó on actualment s'aixeca el Santuari de la Mare de Déu del Corredor.

Santuari de la Mare de Déu del Corredor

Segons ens expliquen les llegendes aquell és un punt fosc, un lloc on les forces malèvoles semblen estar ben presents. Ens explica la llegenda que en aquell punt, dalt de tot del turó, estava el castell del senyor del Montnegre, un noble tan malvat que va ser castigat amb un llamp caigut del cel que va fer desaparèixer qualsevol rastre de la seva fortalesa.

Per mirar de reparar els seus mals, en aquell indret es va aixecar, anys més tard, un monestir de monjos. Va arribar un dia en que el rei va haver de partir a la guerra, i per evitar mals al seu fill el va deixar a cura de la comunitat del Montnegre. Però ves a saber si influenciats per la maldat que encara residia al lloc aquesta comunitat li va molestar la presència del príncep, així que el van matar i el van soterrar sota les columnes del temple.

Quan el rei va tornar, els monjos el van informar que, malauradament, el seu fill havia mort d'una terrible enfermetat. El rei, desolat, va sortir amb gran tristor però de seguida va ser abordat per un home pobre. El rei no estava per històries, i quan estava a punt de treure-se'l de sobre amb males maneres l'home li va explicar que era un lladregot, i que estant amagat al monestir per veure si podia fer alguna de les seves va ser testimoni de com els monjos mataven al príncep i l'enterraven al peu d'una columna.

El rei es va posat fet una fúria i ordenà al seus soldats empresonar a tots els monjos i arrassar el monestir. Només restà en peu la columna on va estar soterrat el malaurat príncep, columna que molts anys més tard va formar part de l'actual Santuari quan el van construir.

I la llegenda assegura que cada nit de Tots Sants i Dia de Difunts les pedres de la columna ploren pel crim que els malevols monjos van comestre en aquell indret, plors que s'escolten a tot el Santuari i que fan sortir sang de les pedres.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

1 comentari:

Oliva ha dit...

AQUESTA MATEIXA HISTORIA,ME LA VA EXPLICAR,JA FAR MOLTS ANYS,LA DIFUNTA ,MARGARIDA DE CAN PRADELL DE LA SERRA TOT AQUELL ENTORN ESTA PLE D' FETS EXTRAORDINARIS, I LES MISSES NEGRES ENCARE SE CELEBRAVAN A POCA DISTANCIA DEL CORREDOR.

Publica un comentari a l'entrada