divendres, 11 d’octubre de 2013

Torres de sang

(Encetem un micaco escuder…)

Aquest cap de setmana vinent és l'efemèride d'una d'aquelles dates que, tot i que ens pot semblar estranya i aliena, van marcar la història d'Occident i, de retruc, la nostra pròpia història. I és que el 13 d'Octubre de 1307 el Regne de França va iniciar la persecució de l'Ordre del Temple empresonant 140 templers, entre ells el Gran Mestre, Jacques de Molay. El procés va acabar amb aquesta poderosa ordre militar-religiosa i va obrir la porta a tot tipus enigmes i conspiracions històriques.

Al nostre país l'Ordre del Temple era particularment forta, no en va van ser els mentors d'un infant Jaume I i tenien moltes possessions tant en terres d'Aragó com del Principat, i després al País Valencià i a Ses Illes. Tot i que en un principi el rei Jaume II no va voler perseguir als templers, la pressió papal i l'amenaça d'un croada per part del rei francès va fer que els perseguís i que fos conquerint per la força (quan era necessari, amb la mínima violència i sense la repressió que es caracteritzava aquestes operacions en altres llocs) les possessions i castells templers un rere l'altre. Així castells com Cantavella, Castellote o el mateix Miravet van ser assetjats per les forces reals fins a la seva conquesta.

Castell de Miravet (foto Lohan11)

I és justament en aquest darrer on hi ha una llegenda sobre aquest fet. Al castell existeix una torre dita La Torre de la Sang que hom assegura que deu el seu nom a que allí haurien estat ajusticiats els sis cavallers templers que no es van voler rendir.

Curiosament, en l'altre punta de la península podem trobar una història idèntica. Fem un salt i anem fins a Jerez de los Caballeros, en terres extremenyes de la província de Badajoz

Jerez de los Caballeros

Aquestes terres van ser conquerides pel rei Alfonso IX de León amb ajuda dels templers, i la vila se'ls va atorgar a ells per a la seva protecció, a més de ser els responsables del seu repoblament i desenvolupament. Si el municipi és diu ' de los Caballeros' és exactament a causa d'ells.

La persecució dels Templers a Castella va ser molt més violenta i sistemàtica que no pas en terres de la Corona d'Aragó. De fet, els bens de l'Ordre a Castella van passar directament a la Corona, a diferència de la Corona d'Aragó que van passar a altres ordres com Els Hospitalers o l'Ordre de Montesa.

Així, la llegenda assegura que en Jerez de los Caballeros els monjos-soldats van presentar una fèrria resistència a les tropes reials, tanta que al final, una vegada vençuts, van ser tots degollats en un baluart de la muralla de la població, que va rebre el nom de Torre Sangrienta.

Enfocs diferents, històries similars i noms idèntics. De vegades, el món de la tradició ens dóna aquestes sorpreses !

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

Jordi ha dit...

És que era típic que l'últim grup quedés acorralat i acabés degollat. El rei francès tenia molta necessitat dels diners dels templers, un dels primers, si no el primer, banc internacional.

pons007 ha dit...

si eren felicos lluitant fins a la mort, allà ells...

Carquinyol ha dit...

Jordi: A més, el rei francès devia molts diners als templers...

Pons007: ;)

Publica un comentari a l'entrada