dilluns, 23 d’abril de 2012

Un centenar de plomes

(Encetem un micaco de Sant Jordi...)

Al Principat (i a molts altres indrets) avui vivim la més romàntica de les jornades literàries o la més literària de les jornades romàntiques, segons com es miri. Durant tot el dia d'avui els carrers de les nostres viles estaran plens de roses i de llibres, així com de centenars d'escriptors que s'acostaran als seus lectors i els hi dedicaren llurs obres amb frases més o menys ingenioses i/o tòpiques que brollaran de les seves plomes.

Però no són aquestes les úniques plomes que Sant Jordi ha vist. De fet, n'hi ha d'altres molt més antigues.

Fa molts i molts anys a un regne situat al sud un monarca va atorgar a una ciutat situada al costat d'un riu un privilegi especial, en reconeixement als serveis que les seves hosts li havien prestat. Així, va permetre que la ciutat constituís una milícia fixe per a la seva defensa, tot i que la seva principal tasca era escortar la senyera de la ciutat. Aquest grup va rebre el nom de Centenar del Gloriós Sant Jordi, puix estava sota la protecció d'aquest sant i estava format per cent homes.

Molt bé, però… i on estan les plomes ?

Doncs bé, les plomes apareixen perquè aquests cent homes eren tots ballesters, i segons la costum de l'època, els ballesters portaven al capell una ploma de garsa. Això va fer que ben aviat prenguessin el nom de Centenar de la Ploma amb el que van passar a la història. Tot i així, Sant Jordi seguia sent llur patró i la bandera de Sant Jordi llur insígnia.

Però aquest apunt no fora acabat sinó digués que aquell rei fou en Pere el Cerimoniós, que l'any de la creació de la milícia va ser el 1365, que el regne va ser el Regne de València i que la ciutat era la ciutat de València. I tampoc estaria bé que no comentes que la senyera de la ciutat que protegien els ballesters era per aquells temps la Senyera Reial (la Quatribarrada, ja que la Senyera Coronada que actualment és la bandera de València no va aparèixer fins anys més tard). I un altre detall: la insígnia d'aquesta unitat era la mateixa que anys més tard va adoptar el Regiment d'Infanteria de la Generalitat de Catalunya, el Penó de Sant Jordi.

Per cert, el Centenar de la Ploma va desaparèixer el 1707 per ordre del Rei de Castella Felipe V.

I per seguir la tradicions d'altres anys, us dedico una rosa a tots vosaltres. Espero que pugueu gaudir d'una magnífica Diada de Sant Jordi acompanyats d'aquells a qui estimeu. Jo, tot i que aquest any ho tinc complicat, provaré de fer-ho !

Rosa de Sant Jordi

Nota aclaradora :

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

Bon Sant Jordi Carquinyol! I fantàstica, com sempre, la història dels ballesters de Sant Jordi de València. Una altra que no sabia!

El porquet ha dit...

Uououooo bavejo davant d'aquesta història fantàstica i que desconeixia absolutament.

Gràcies per a descobrir-me-la i explicar-la tant bé.

Bona Diada, Carquinyol!

Carquinyol ha dit...

vullunfestuc: Moltes gràcies ! Està bé treure-li pols a velles històries de tant en tant

El porquet: Gràcies a tu també per llegir-la !!

Publica un comentari a l'entrada