El món on vivimUna de les notícies més repetides la setmana passada als mitjans de comunicació va ser la inauguració de la línia de TGV (AVE en espanyol) que comunicava les ciutats de Girona i Figueres amb Barcelona i amb la resta de xarxa de TGV estatal.
Molts articles es van escriure sobre aquest tema, i la política no va ser pas aliena a la notícia, ja que no van ser precisament pocs els articles escrits per la premsa més espanyolista en que venien a dir que els catalans independentistes érem tots una colla de desagraïts que no valoraven les grans inversions que feia l'Estat en el Principat. Evidentment, també van aparèixer articles d'una altra mena, uns recordant el malbaratament que comporta tota l'estructura de TGV construïda per l'Estat Espanyol i uns altres recordant que per molt TGV que ens volen vendre en el sempre esmentat i inacabat Corredor Mediterrani hi ha zones en les quals només hi ha una única via.
I justament en això em centraré: en les sempre esmentades zones del Corredor Mediterrani que tenen una única via. Perquè no són pas una llegenda urbana, existeixen realment. Amb l'ajuda de captures de pantalla fetes amb el Google Maps us posaré tres exemples que conec prou bé.
Un d'ells està a l'Hospitalet de l'Infant, tocant la central nuclear de Vandellòs ...
… l'altre està una mica més al nord, en terres de Vila-seca i Salou, just al costat de Port Aventura …
… i el darrer està a tocar d'aquest darrer, en plena petroquímica tarragonina …
… no deixa de ser paradigmàtic que una zona d'un valor econòmic tant important com és la petroquímica tingui zones de via única !
Cal recordar que per aquesta única via hi circulen tant els trens de passatgers (Euromed, Talgo, Arco, Alaris, Regionals i Regionals Express) com els de mercaderies. També cal tenir present el volum de trànsit que hi ha sobretot a les dues darreres zones, on coincideixen un punt d'atracció turística amb tot el trànsit generat pel port de Tarragona i per la petroquímica. Però sobretot cal tenir present que, a hores d'ara, per les vies de TGV no hi circulen pas mercaderies i que, per tant, la seva incidència sobre la economia de l'estat és centra només en el trànsit de passatgers.
Mentrestant, l'Estat es gasta milers de milions en construir un TGV de la zona centre cap a Galícia, TGV que ja sap que no serà pas rentable. I aquí només podem confiarven que aquestes solitàries vies aguantin el trànsit que reben diàriament per a no quedar-nos sense un dels motors de la nostra economia.
I qui tingui ulls que vegi...
3 comentaris:
És que no sé ni què comentar. Són evidències molt grans de les que no en parlen aquests que diuen que som desagraïts. És tant trist tot plegat. I encara hi ha polítics suposadament catalanistes que boicotegen el procés sobiranista...
Una imatge (o algunes) valen més que mil paraules... no tenen vergonya. I a sobre encara els haurem d'agrair que acabin de forma precipitada infraestructures promeses de fa dècades... si és que no hi ha per on agafar-ho.
Calla que a més, avui, surten els de Foment dient al Mas que s'ho repensi això del "xoc de trens".
Primer, cony de comparació amb el xoc de trens, poca originalitat i crec, poc afortunada.
I segon, aquesta trepa, que només tenen por de perdre estatus, que es dediquin a reclamar al govern espanyol tot el que deu incomplint la llei vigent (fons de competitivitat, per exemple) i que inverteixi en les infraestructures que ens pertoquen... no es diuen patronal del foment? Vergonya, i encara més vergonya per ser catalans aquesta colla de rates de claveguera.
xexu: Les coses són com són i sempre hi ha qui no ho vol veure... o no li importa.
el porquet: Com ja vaig dir una vegada, els senyors de la patronal són aquests que diuen que els treballadors hem d'estar en formació continua, ens hem d'adaptar als canvis continus del mercat laboral i no hem de tenir mandra per competir a l'estranger... ara bé, quan veuen que se'ls pot acabar la paradeta que tenen montada de seguida volen que tot segueixi igual. Doncs mira, un país modern necessita empresaris moderns i emprenedors i no pas aquells acomodats.
Publica un comentari a l'entrada