dilluns, 16 de novembre de 2009

Estranys a un tren


(Encetem un micaco ferroviari...)Vies

En aquests temps de crisi que vivim s'ha tornat força corrent que ens venguin determinades actuacions o decisions amb l'argument de que són les meves sostenibles, verdes, ecològiques, racionals i amb les quals els nivells de CO2 emesos són mínims. Tan s'hi val si la campanya vol vendre cotxes, llaunes de coca-cola estatals o estalviar-se el que costen les bosses de plàstic, invariablement trobaràs una (o varies) de les raons abans esmentades per a justificar que la decisió que volen que prenguis/comparteixis/entenguis és la correcta.

És aleshores quan veus que, per a certes coses, les vares de mesurar són diferents i fan que es preguin decisions estranyes i alienes al sentit comú, fent així que, per exemple, el traçat ferroviari més lògic passi a ser una cosa de la que hom sembla desentendre's i de la que els que manen semblen no voler fer notar, convertint-se aleshores en una cosa estranya per a ells de la que quan menys se'n parli millor, fent-li allò que en l'àmbit laboral se'n diu "mobbing". Però... de què estem parlant concretament us preguntareu? Doncs del Corredor Mediterrani.

El Corredor Mediterrani és una proposta de traçat ferroviari per a mercaderies (però també per a passatgers) que uneix el sud-oest d'Europa amb Escandinàvia. Aquest traçat partiria d'Algeciras i arribaria fins a Sant Petersburg, passant per ciutats com València, Barcelona, Montpellier, Lyon, Hamburg, Copenhaguen i Estocolm. Per a la nostra terra té una importància enorme, ja que la travessa de nord a sud connectant a moltes de les seves principals ciutats i nuclis econòmics i industrials més importants, a més de que permet connectar directament la majoria d'aeroports i ports que, al seu torn, són també els principals punts de comunicació amb Ses Illes, i ens permet una sortida directe i sense intermediaris cap al centre i el nord d'Europa, cosa que per si sola explica la seva importància per a nosaltres.

Corredor Mediterrani

Per defensar aquest projecte més de cent cinquanta empreses europees (moltes d'elles de les diferents zones del nostre país) han format l'associació FERRMED i van presentar a l'Unió Europea no fa gaire un informe realitzat per dotze consultores de gran prestigi assegurant que un gran eix ferroviari Escandinàvia-Rin-Roine-Mediterrània Occidental és més curt, més econòmic i més sostenible (al provocar un estalvi de transport per carretera) que altres alternatives, entre altres motius perquè la major part de mercaderies procedents de l'Àsia entren, via el canal de Suez, per alguns dels ports (València, Barcelona, Sagunt, Cartagena, Marsella...) connectats directament a aquest corredor.

Tot i així, part dels Estats implicats en aquest traçat no semblen valorar-lo prou, ampliant les estructures amb una dissimulada desgana o, fins i tot, no fent-hi res. Aleshores, quin problema té aquest traçat, us preguntaríeu? Bé... una resposta curta seria "que no passa per Madrid", però seria simplificar massa les coses, ja que és un problema polític i de geoestrategia econòmica. En realitat, ni Madrid ni París semblen gaire entusiasmats amb aquest traçat i aposten més per un eix Algericas-Madrid-Irún-Lyon-Ginebra, que implicaria, en el nostre cas, haver de desviar cap a Madrid totes les mercaderies que entren pels nostres ports i que tenen com objectiu europa, convertint aquella ciutat (una vegada més) en un nus imprescindible. Ho sigui, el mateix que han fet amb les comunicacions aèries, semblen que no tenen prou utilitzant el trànsit dels nostres aeroports per a fer més gran el trànsit de Barajas que ara volen fer el mateix amb les mercaderies que arriben als nostres ports, perquè ja té nasos que un contenidor que arribi a València hagi d'arribar a Centreeuropa passant per Madrid !.

I és que el que realment preocupa a Madrid i París és la possible potenciació econòmica d'uns territoris fora del seu àmbit d'influència directe i que, sovint, tenen sectors crítics envers ells, sectors que sempre han defensat que aquests territoris pateixen un espoli econòmic que no faria una altra cosa que augmentar i que podria enfortir moviments polítics gens desitjables ni per espanyols ni per francesos. Per acabar, reprodueixo aquí sota un comentari que va aparèixer al diari Levante sobre aquest tema i que explica això de forma prou clara :

Comentari Levante

És aquest un clar exemple de com utilitzar la política per espoliar i manllevar els interessos d'un poble a favor d'un altre i una clara mostra de perquè la independència és absolutament necessària per a la nostra supervivència.



Nota redactora: Realment l'apunt d'avui ha estat influència pel cap de setmana, ja que hem anat a València i l'he redactat al tren, en una part d'aquest Corredor Mediterrani del que us parlo.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

Met ha dit...

No es podria haver dit millor.

La logica geogràfica europea ho deixa ben clar al mapa que has enllaçat. Les gestores logístiques ho veuen clar; hi ha negoci, hi ha calers, hi ha potencial, hi ha beneficis. Per què? perquè actuen amb mentalitat de mercat, i a escla europea.

Madrid i París encara tenen l'estructura del segle XVIII com a màxim ingredient del seu ADN. Mantenen actituds nacionals (que a escala europea podríem titllar de provincianes, oi?). El meu interès, independentment de què hi perdi calers, i la resta que es foti. Els estats grans veuen el projecte europeu com una gran escala de veïns (com tenim les meves coses) mentre que els estats petits són els que realment es mouen com un peix a l'aigua. I aquí Catalnya, i els Països Valencians, hi tenim molt a guanyar, i ho saben.

No me l'he llegit, però el llibre d'en Tramosa ja ho deia. Catalunya sserà logística o no serà. Flandes és el motor econòmic que és gràcies al port d'Anvers. Barcelona, amb el port i l'aeroport tant junts podria fer la competència a qualsevol capital europea a escala mundial... El Pol nord es deglaçarà completament d'aquí no gaire, i la Xina podrà exportar-ho per allà dalt ignorant el canal de Suez i la Mediterrània durant uns mesos... Cal espavilar-se.

La lògica dels Estats-Nació a escala europea és inviable. S'imposa la lògica de les antigues vies romanes. I la costa de la península ibèrica torna a gaudir d'una centralitat envejable. la geografia s'acabarà imposant i traduint en realitat política, ho vulguin o no, més tard o més d'hora.

La independència arribarà per la butxaca i no tant per la llengua.

PD: Molt bon post, és clar que l'Euromed ara no corre tant com fa uns anys, sobretot entre l'Aldea i Tarragona... Has tingut moooooooooolt de temps per escriure'l, oi?

AhSe ha dit...

Doncs costa creure, pero si tot aixo que dius es veritat, es una mostra de pura imbecilitat. :-(

nimue ha dit...

jo el que no m'imaginava és que el corredor aquests fos tan llarg, glups!

Carquinyol ha dit...

met: el que sembla mentida és com la societat en general no se n'adona que ens estan frenant i espoliant de forma sistemàtica.

ahse: imbecilitat? Més aviat que hi ha gent massa viva...

nimue: és que és un corredor de fons !! ;)

Publica un comentari a l'entrada