El món on vivimPotser no us adoneu, però estem patint un atac. No només els catalans, sinó tots els ciutadans de l'Estat que pensen que viuen a una democràcia. Potser penseu que exagero, però no ho crec pas així. Miraré d'explicar-me el millor que sàpiga i de la manera més breu i més clara possible, però ja us demano disculpes perquè segurament no ho aconseguiré!. Abans que res, voldria indicar que mentre m'estava documentant per a realitzar aquest apunt vaig llegir l'apunt 'Sábado, Sabadete, decreto-ley y…' del blog 'No se trata de hace leer' que em va aclarir la major part dels dubtes que tenia i em va explicar moltes coses que desconeixia. Evidentment, recomano amb fermesa la seva lectura.
Potser haureu escoltat parlar darrerament d'alguna de les següents notícies ….
… un fet comú a totes elles és que s'han aprovat per 'decreto-ley'. Però... què és exactament un 'decreto-ley'? Doncs bé, un 'decreto-ley' és una llei que ha redactat el Govern en comptes del Parlament, què és l'òrgan que té aquesta funció en un estat de dret normal i que, generalment, pot ser d'aplicació immediata, almenys de forma provisional fins que el Parlament la convalidi o bé la tramiti com qualsevol altre llei ordinària.
Arribats a aquest punt potser penseu 'i? importa això? Si al govern central el PP té majoria absoluta, què importa si el que vol aprovar ho fa per 'decreto-ley' o de forma ordinària?' Doncs importa, i molt. Perquè tramitant-lo per la via de llei ordinària aquesta s'ha de discutir al Parlament, es genera un debat, rebent atenció mediàtica, diferents parts amb interessos poden pressionar… en resum, entra en joc l'efecte 'diàleg' que és el que dóna sentit a la democràcia i, almenys, tots hi poden dir la seva de forma pública. A més, el partit governant generalment pateix desgast si abusa de la seva majoria absoluta per aprovar allò que vulgui sense incloure cap tipus de modificació realitzada per altres grups. Amb un 'decreto-ley' tot això és perd, l'atenció mediàtica és molt menor i el diàleg pràcticament inexistent. Tot i què formalment no ho és, a la pràctica és com utilitzar una política de 'fets consumats'.
Aleshores, si això és tan 'dolent'… perquè es permeten els 'decretos-ley' ? Bé, de fets en altres estats (Alemanya, França, Gran Bretanya) aquesta figura no existeix. Si allà han d'aprovar de forma urgent una llei… doncs aproven de forma urgent una llei, però seguint el seu tràmit habitual accelerant-lo tot el possible però sense saltar-se'n cap. I de fet, el 'decreto-ley' està regulat en l'article 86 de la Constitución :
Artículo 86. 1. En caso de extraordinaria y urgente necesidad, el Gobierno podrá dictar disposiciones legislativas provisionales que tomarán la forma de Decretos-leyes y que no podrán afectar al ordenamiento de las instituciones básicas del Estado, a los derechos, deberes y libertades de los ciudadanos regulados en el Título I, al régimen de las Comunidades Autónomas ni al Derecho electoral general.
Ara us pregunto… és 'caso de extraordinaria y urgente necesitad' canviar l'òrgan de control de RTVE ? O el canviar les taxes i la dedicació del professorat que no entrarà en execució, com a molt aviat, el curs vinent que començarà el proper setembre ? Això sense parlar que les competències en educació sovint estan transferides a les comunitats autònomes i existeix unes 'coses' que s'anomenen 'autonomia universitària' i 'llibertat de càtedra'.
I millor no parlar dels pròxims 'decretazos' que ja estan anunciant …
… és aquest un altre cas de 'extraordinara y urgente necesidad' ?
Un sistema de govern on les coses es fan per 'decreto-ley' es pot anomenar democàcia ? Segons els 'demòcrates de tota la vida' i 'defensores de la Constitución', sí…
4 comentaris:
Però qui ha dit que el PPSOE sigui demòcrata? Aquests ho són quan estàs d'acord amb ells si no, diuen que ets tu el no demòcrata. Semblen aquells nens a qui un més gran els té dominats i per a demostrar alguna cosa es fiquen amb els més petits.
El que necessitem és un Estat propi, la resta són conseqüències d'una causa no solucionada.
Bé, tant el PSOE com el PP, més aquest últim, la democràcia encara no hi creuen gaire.
Si el tema es amb/en Catalunya, ja no en parlem.
Els braus (toros) tornaran a correr i no passa res.
Des del 1999 i aprovat pel PP a les illes Canaries no hi han curses de braus, i no passa res. Quant els catalans ho aproven, si que passa. D'això se'n diu xenofòbia.
Aquesta només ens la treurem quan siguem independents, si es que ho som mai.
LA falta de democràcia del PP PSOE també la te CiU, recordeu com ha canviat la llei dels mitjans audiovisuals per a fer fora la Mònica Terribas.
¡VIVA EL GATO MONTES" I "VIVA ESPAÑA Y SUS REGIOES" QUE PA EZO MONTA TANTO,TANTO MONTA EL PP.COM EL PSOE,
JUGANT AMB BARCELONA
Jordi: Això ho diuen ells i el més trist és que molts s'ho creuen. I aquesta forma de fer demostra que per arribar a l'Estat Propi només hi ha un camí.
Josep Ma.: Si CiU no és gens diferents d'aquests dos, no. Per cert, ara llegia que IU vol deixar de subvencionar els braus a Andalusia...
Anònim: Si si, viva viva,... però que 'vivan' lluny, si us plau !! :)
Publica un comentari a l'entrada