El palau dels templers

Història i Llegendes

(Encetem un micaco d'ombres del passat...)

Quan passejo pel Barri Gòtic de Barcelona hi ha un indret horrorós que no m'agrada gens veure, bé... potser hi ha més d'un però aquest, per a mi, encapçalaria la llista : l'edifici municipal de la Plaça Sant Miquel. Espero que l'edifici sigui pràctic perquè, la veritat, queda com una patata sense pelar en mig d'un pastís, situat allà en mig en ple cor del barri antic de, just a tocar del lloc on s'aixecava una de les joies perdudes de Barcelona : El Palau Reial Menor.

I és que allà al costat havia estat el convent dels Templers, originat per la donació que un tal Ramon Massanet havia fet a l'Ordre del Temple d'una casa emmurallada i emmerletada construïda parcialment amb els murs de l'antiga muralla romana i tocant al castell de Regomir, i és que, sembla ser, tenir el convent aprop d'una porta de la muralla era tot una costum dels templers, tal com també van fer a València. La situació de l'edifici a l'actualitat seria aquesta ...

Les obres es van iniciar cap a 1134 i quan l'Ordre dels Templers va ser dissolta l'edifici va passar primer a l'ordre dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital i després va anar canviant de mans fins arribar a ser possessió reial i convertir-se en el que es va anomenar Palau Reial Menor i va esdevenir un dels edificis medievals més interessants a Barcelona. El nom de Menor li venia de haver estat habitat pel Rei després del Palau Reial situat a la Plaça del Rei, no pas per les seves mesures, doncs tan per la seva grandiositat com per la importància artística era superior a aquest.

Al llarg de la seva existència l'edifici va arribar a aplegar diversos estils arquitectònics, des del romà al barroc. Tres portes donaven accés a una gran plaça amb diversos edificis com ara torres, esglésies i jardins. Tenia un gran saló semblant al Saló Tinell que es va arribar a utilitzar de teatre. Gràcies a diverses pintures de mitjans del segle XIX ens podem fer una idea de la majestuositat de l'edifici, que lamentablement es va anar degradant i va ser enderrocat a mitjans passats del segle XIX.

I no queda res de l'edifici ? Doncs ben poca cosa, com ara la Capella del Palau Reial, que anteriorment havia estat la Capella del Convent dels Templers i que ara està a l'església del número 4 del carrer d'Ataülf ...

... i no lluny d'allà queda una altra de les restes del palau, una misteriosa i solitària port al fons del carrer Timó. Segons uns era la porta que conduïa als jardins i a l'hort del palau, segons uns altres era una porta que travessava la muralla permetent comunicar el convent templer directament amb l'exterior i que va ser construïda amb autorització del rei en Jaume I, gràcies a l'estima que tenia cap aquesta ordre de cavalleria, puix van ser ells qui el van criar i educar.

Quan passo a prop d'indrets com aquest en qualsevol ciutat m'agafa com una pena dins meu al pensar en quantes coses meravelloses s'han perdut en el transcórrer de la història !! Quan meravellós que seria poder tornar en el temps per poder visitar aquells indrets !!

Nota Personal: Cap de setmana viatger, a veure si hi ha sort i el temps acompanya ni que sigui una mica. Bon cap de setmana a tothom.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!