Confessions

En primera persona

(Encetem un micaco personal...)

Quan de vegades he registrat el bloc a algun lloc i m'han preguntat de quin tipus era sempre he seleccionat l'opció "bloc personal", però més per eliminació de la resta d'opcions que per un altre motiu, perquè... el meu és un bloc personal ? Potser si, ja que explico allò que penso, allò que em crida l'atenció, mostro allà on he anat o opino d'allò que he llegit... però ja està, puix de coses personals ben poques explico. Potser sóc massa reservat o potser no tinc gaires coses que explicar, no ho sé.

Tot i així avui si que m'he animat a explicar-vos una cosa personal, bé... més que animar-me ha estat quasi com una necessitat, ja que això dels blocs, dels blocs personals o no tan personals no deixa de ser un altre mitjà de comunicació entre persones, i darrera de cada pàgina, de cada apunt i de cada comentari el que hi ha és una persona amb la que t'estàs relacionant. I tal com succeeix amb les persones al món físic quan més t'hi relaciones més afinitat agafes, de tal manera que arriba un punt que el dia ja no és el mateix si no t'has passat per les pàgines d'aquelles persones que sols llegir. I això ho sé bé perquè mira que el cap de setmana miro de desconnectar de tot, doncs així i tot ho trobo a faltar.

Com qualsevol tipus de relació aquestes evolucionen i a vegades arribes a quedar amb aquelles persones que hi ha darreres dels blocs. És curiós el que m'ha passat a mi, ja que al primer que vaig conèixer va ser al que més lluny viu, el company Isaac i a la seva família, tots encantadors i simpàtics, per cert. I després van venir en Dan, un d'aquells blocaires de post interessant diari, i en Pd40, un blocaire de vacances que s'ha agafat un període de desconnexió ( perquè és això, veritat? ). De moment només porto tres, esperem anar ampliant el número quan es pugui.

Doncs bé, el que us volia contar... que demà ens casem la meva parella i jo, aquell tresoret de noia a la que represento amb una taronja de tant en tant pel bloc i que no sé com encara m'aguanta !! No serà cap boda majestuosa, de fet serà un simple tràmit burocràtic que durarà tres minuts ( sinó és que aconseguim que en duri dos ), però que, tot i així, és un moment que desitjo que arribi i ho desitjo també en part perquè el compartirem amb la família més propera i això, quan uns estan a 300 quilòmetres i els altres a més de 1000, sempre és un luxe. Nosaltres sempre vam dir que no volien fer cap tipus de celebració ni res, i de fet no ho farem directament, però gràcies a aquest fet passarem un cap de setmana tots plegats en família i això em ve de gust, la veritat. A més, ha donat la casualitat que a Badalona són les festes de Sant Anastasi, la nit en que és crema el dimoni ( i per això la capçalera, malpensats !! ), així que podran, de pas, gaudir de l'ambient i d'una falla a la badalonina ( tot i que potser serà passada per aigua, però la pluja és una convidada habitual d'aquesta festa... )

I bé, ja no sé que més explicar-vos, veieu com no serveixo per a coses personals ?... només que ens seguirem llegint per ací la setmana vinent, i que qualsevol dia d'aquests segurament compartirem cervesa, xocolata o el que sigui... i que si no sabeu que fer dissabte a la nit sempre podeu venir a Badalona a veure cremar el dimoni si la pluja ho permet !!

PS: En tot cas, almenys espero que no em passi res similar a ...

PS2: No puc deixart de posar el dimoni de Badalona d'aquest any, inspirat en el canvi climàtic...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!