dimecres, 14 de maig de 2008

Imatges d'una boda


(Encetem un micaco narratiu...)

Si fem cas d'una dita castellana que diu "boda lluviosa, boda dichosa" i que en català podríem dir, més o menys, "boda mullada, boda benaurada" el nostre enllaç matrimonial serà un dels més benaurats dels darrers temps, ja que durant els dos dies que vam estar celebrant-ho amb la família gairebé no va parar de ploure en cap moment, de fet, diuen que va ser l'episodi de pluges més beneficiós dels darrers dotze anys !!


I és que si ja el dia de l'esdeveniment va començar plujós i la Rambla de Badalona tenia aquest aspecte ...


Rambla de Badalona amb pluja

... l'endemà per la tarda la cosa "va millorar" i tenia tot l'aspecte de tempesta de pel·lícula de catàstrofes ...


Temporal a la Rambla

... de la cerimònia en si no hi ha gaire que contar, vam anar al jutjat i ens vam sorprendre de veure com la resta de bodes que hi havia aquell dia anaven vestits tradicionalment, mentre que nosaltres lluíem models ben esportius i ben calentets ( tot s'ha de dir ) que no hagués canviat en aquell moment per cap altra cosa. De fet hi havia tanta gent que vam haver d'esperar fora fins que ens va tocar, per sort, tot i el fred no ens mullaven gaire i feiem més amena l'espera contant acudits entre altres coses ( el més recordat va ser aquell de "saps qui va descobrir el foc?".... "Pinotxo mentre es masturbava" ), així que entre una cosa i una altra ens va tocar, vam entrar, vam signar i vam sortir amb el llibre de família ( i vam patir un inesperat atac d'arròs a traïció !!)


I després vam passar al típic dinar... i aquí cal a dir que vam triomfar totalment !! El dinar de divendres ha estat recordat per tot i cadascú dels assistents ( els quals s'ofereixen a repetir quan vulguem ) i dels quals us deixo ací sota uns detalls com ara el bacallà a la mel ...


Bacallà a la mel

... o l'entrecot al punt ...


Entrecot

... i no va faltar la crema catalana ...


Crema Catalana

... o el valencià, per aquells que necessitaven ajuda per pair el dinar...


Valencià

Cal a dir que la resta de dinars i sopars també van agradar, però aquell va ser el memorable !! Així que si, va ploure... però el ploure, amb bon menjar i bona companyia, sembla menys ploure !!


Nota d'agraïment: Voldria agrair-vos els comentaris que vau deixar a la darrera entrada. Moltes gràcies a en Dan ( i tan que mereixia un apunt especial ), a en Tobuushi ( moltes gràcies pel gràfic, quan l'imprimeixi penjo l'escriptori al bloc ), a en Pd40 ( bona parella, si tu ho dius serà veritat ), a la Marga ( ens va encantar el poema ), a l'Anna ( ja compartirem xocolata o cafè qualsevol dia d'aquests ), a l'Uribetty ( poca gent a la Rambla aquests dies...), a l'Isaac Garcia ( ja ho sé que sóc un privilegiat, però gràcies per recordar-m'ho ), a l'AhSe ( els detalls de la meva vida prefereixo parlar-los en "petit comité" al voltant d'una tassa de quelcom calent que no pas pel bloc, respecte allò del paper tens raó, però de fet jo ja estic casat des de fa anys ara només he fet un tràmit per a que la societat m'ho reconegui ;) ), a García ( si no t'importa et diré així per diferenciar-te de l'altre Marga, i tens raó en això dels papers, només són un tràmit, el que passa és que va anar bé per reunir uns dies a la família ), a la Nimue ( hehehehe ja sabia que al final t'adonaries... falla? bé, no arriba ni a infantil, però el castell està bé ), a en Vullunfestuc ( si que vam gaudir, si ), a la Laia ( va ser dolç però sense empalagaments eh? ;) a la llista tot és parlar-ho i fer una quedada xocolataire ), a la Rita ( el teu desig de felicitat es va convertir en pluja sembla ser !! ), a en ddriver ( moltes gràcies pel detall d'enviar el mail ), a la Susana ( a ti que te vamos a contar que no sepas ya !!! ) i a en Raül ( aquest any no hi haurà reportatge de la cremada del Dimoni, estava esgotat!!! ). Moltes gràcies per tot, de debò.


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

10 comentaris:

Rita ha dit...

Doncs si... "boda lluviosa, boda dichosa" i si "boda mullada, boda benaurada"... insistiré desitjant-vos encara més i més i més... felicitat! ;)

Rita ha dit...

Ah... i l'entrecot al punt té una pinta impressionant! hahahaha

Marga ha dit...

M'alegre de que tot haja anat molt bé i us desitge, una altra vegada, tota la felicitat possible.
Felicitacions!

tobuushi ha dit...

Ja saps ara us toca casar-vos cada any i demanar una subvenció a la Generalitat, segur que surt més barat que el famós vaixell.
Per cert quina gana veient aquesta taula, no saps com anyoro el bacallà com Déu mana.

Moltes felicitats un altre cop.

Anna ha dit...

la pluja és un dels perills de casar-se al maig! sort que no havíeu decidit vestir-vos esportius :D

i ara a recuperar la rutina familiar :P

Isaac Garcia ha dit...

Doncs au, a ser feliços i no us empatxeu d'anissos!!!

Anònim ha dit...

Vaig pensar que era un bon auguri per a vosaltres casar-vos el primer dia d'un episodi de pluges com feia mesos que no vèiem.
Aviam si us haurem de demanar que aneu casant-vos de tant en tant per tal d'assegurar el 100% de la capacitat dels nostres pantans! ;-)

Per cert, què és un "valencià"? Quina pinta que té..!!!

Un altre cop, felicitats!

Laia ha dit...

Jo també t'anava a preguntar això del valencià, però com que veig que ja ho ha fet la marga, ja miraré què li respons ^^

Mare meva quin temporal, si l'arbre de la foto encara caurà!! me n'alegro que tot anés bé. jo tenia també una comunió el cap de setmana i no hi vaig anar gaire formal tampoc... amb el fred que feia vaig deixar la faldilla per una altra ocasió!!!

Ja podien estar ben contents els convidats, si els hi poseu davant dels nassos aquesta crema catalana...!!!

I l'acudit no l'havia sentit ^^ jajaja

Carquinyol ha dit...

Rita: Insisteix insisteix que ja veuràs que ràpid omplim els pantans !! Bona pinta tenia, però encara millor sabor... ;)

García: De nou, moltes gràcies !!

Tobuushi: és una bona pensada aquesta !! Quan tornis a venir per aquí si tens temps podem anar a tastar el bacallà.

anna: no saps el que ens està costant recuperar la rutina !!!!

isaac garcia: d'anissos no, però d'altres coses si que vam acabar ben tips =)

marga: un valencià és suc de taronja amb gelat de vainilla, he vist que dos restaurants de Badalona el serveixen com a postres, però aquest és el més espectacular.

laia: els convidats estaven encantats !! I la veritat és que ja de per si no anàvem a anar gaire formals així que tampoc ens va importar que plogués.

ddriver ha dit...

Gracies a tu noi,felicitats un cop mes

Publica un comentari a l'entrada