Miro, Penso, Opino(Encetem un micaco brauístic...)
Hi ha quatre coses que em molestem especialment : la supèrbia, que és faci la trampa després de fer-se la llei, que m'intentin manipular i les justificacions basades en mentides i mitges veritats. Tot això, en diferent grau, vaig trobar l'altre dia al llegir una notícia que no tan per ella mateixa, sinó més aviat en com s'explicava i, sobretot, en com es justificava, em va indignar bastant. I com hi ha coses que s'han de treure fora per evitar que facin mal per dins avui us explicaré tota aquesta qüestió.
Podríem dir que tot comença un 24 de febrer de 2009, quan un grup independentista català fot a terra la darrera tanca del brau d'Osborne que hi ha al Principat. Sí, sens dubte podríem dir-ho però mentiríem, ja que, per a veure les coses clarament, sovint es necessita recordar una mica la història. I en aquest cas, aquesta història comença l'any 1958 en que Osborne col·loca les seves primeres tanques al costat de les carreteres, aquestes mesuren 4 metres d'alçada i estan fetes de fusta. L'any 1961 ja es fan de metall i tenen 7 metres d'alt, i encara tindran un canvi més en la seva fisonomia l'any següent, 1962, en que s'aprova una llei que obliga a situar tots els anuncis publicitaris almenys a 125 metres de la calçada. Osborne ha de complir aquesta llei, però eleva els seus braus als 14 metres d'alçada per a que es segueixin veient bé.
La Llei General de Carreteres, l'any 1988, obliga a retirar tota la publicitat situada al costat de les carreteres, a la que Osborne contesta treien la seva marca comercial, però deixant les tanques en forma de brau. L'any 1994 el Reglament General de Carreteres ordena retirar totes aquestes tanques, i aquí és on comença la part bona de la pel·lícula, ja que diferents associacions culturals, municipis i comunitats autònomes (concretament Andalucia, governada pels socialistes i Navarra, governada per UPN, mostrant-nos novament que per a determinats temes les "esquerres" i les dretes espanyoles s'entenen d'allò més bé) es pronuncien a favor de mantenir-les. Tot això s'acaba l'any 1997 quan el Tribunal Suprem Espanyol dicta sentència a favor de mantenir les tanques degut al seu "interés cultural o artístic" (feta la llei, feta la trampa...), i a partir d'aquest any, tot i seguir sent una marca comercial, aquest símbol esdevé una marca no oficial d'identitat espanyola. Ací cal remarcar que, si només fos un símbol comercial, s'haurien de retirar totes les tanques en virtut de la llei de 1988. Sinó s'ha fet és perquè "és alguna cosa més".
Què el símbol és avui dia "alguna cosa més" que un símbol comercial és senzill de comprovar, només cal donar un tomb i veure la quantitat de cotxes que porten aquest símbol enganxat, la quantitat de banderes espanyoles amb aquest símbols que es poden veure quan "la selección española de fútbol" juga o les que apareixen en actes de caire polític, com aquest que es va fer davant el Palau de la Generalitat de Dalt l'any 2006 ...
... el dia de l'aniversari de l'assassinat de Miguel Angel Blanco. Potser el símbol originàriament era només comercial, però ara és una icona més de l'espanyolisme més ranci, choni, autoritari i excloent (com podria ser el tricorni). Cal a dir que Osborne tampoc ha fet res cap tipus d'esforç per evitar tot això, ans el contrari, ja els hi està bé aquesta identificació com a marca "de lo español".
Doncs bé, una vegada explicada la història i l'altre dia podíem llegir aquesta notícia a El Periódico ...
... fins aquí res gaire estrany. Ara bé, al llegir dins del cos de la notícia les explicacions que oferien la cosa canvia radicalment ...
... a aquestes alçades dir que la figura "no té cap posicionament polític" és d'una hipocresia tan gran com la muntanya de Montserrat. La figura *sí té* un posicionament polític clar, una cosa ben diferent és que sigui l'empresa propietària qui se l'hagi donat o no. Tot i així, l'empresa *ja coneix* el seu significat i com, malgrat això, el vol tornar a aixecar ara *és l'empresa* qui s'està posicionant políticament . I això de recordar que ven productes a tot l'Estat Espanyol és una mena de dir "hem de mantenir contents als nostres clients, aquells espanyolets que els agrada fer les coses 'por cojones' i per tant us plantarem de nou el símbol espanyolista al costat de Montserrat, però no us enfadeu catalanets i seguiu-nos comprant els nostres productes, que no és pas res personal...", cosa que encara fa més lletja, si cap, l'excusa anterior.
I com l'anterior explicació sembla que no els va acabar d'agradar, ho van acabar "d'arreglar" ...
Osborne està convençuda que "el 97% de la població catalana està d'acord amb que la figura continuï dreta" però tot i així s'espera a que "amaini la tempesta"... quina tempesta, la que provocarà el 3% restant? tan soroll fa el 3% restant ? Molta por a perdre mercat veig jo per ací, i, en contra del que deien anteriorment, un clar "posicionament". Però, tot i voler emmascarar-lo, no poden evitar que se'ls hi vegi clarament el llautó, ja ho diuen ells mateixos al criticar "les connotacions polítiques que grups minoritaris atorguen al toro". A Osborne els importa les connotacions polítiques de *grups minoritaris*, les que facin els *grups majoritaris* (o sigui, els nacionalistes espanyols) no els importen gens, és més, els hi sembla una cosa bona pel negoci.
Senyors d'Osborne: Potser els catalans hem adoptat un ruc com a símbol, però no ho som pas de babaus. Vostès poden fer el que vulguin amb el seu brau, brau adoptat pel nacionalisme espanyol i mimat per les lleis espanyoles. Ara bé, no em busquin justificacions absurdes i insultants. Assumeixin que aquest comportament els hi suposarà perdre guanys comercials. I punt.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
En primera persona
La nostra llengua
El món on vivim
Dites PoPulars
Història i Llegendes
