dilluns, 29 de setembre de 2008

Amenaçats per la diferència


(Encetem un micaco lingüístic...)Bilingüisme

Quan anava a primària dels aproximadament quaranta nois que hi havia a la meva classe només parlàvem català a casa dos. En aquella època l'ensenyament era en castellà, totes les classes es feien en aquest idioma amb les teòriques excepcions de la classe de llengua catalana i la de llengua estrangera. A la secundària la cosa no va pas variar gaire, tot i que ja vam tenir alguna assignatura on la classe s'impartia en català (dos o tres com a molt). Amb llengua materna el català seguíem havent dues persones i el castellà era la llengua predominant de forma aclaparadora en tots els ambients.


Cal a dir que durant tots aquests anys no va haver cap petició a favor del bilingüisme ni del dret d'ensenyament en la llengua materna per part dels partits espanyolistes i associacions afins. Sembla que ja els hi estava bé l'estat de la casa. També cal a dir que la majoria dels meus companys d'estudis no van dominar la llengua catalana, oralment els costava molt expressar-se i de forma escrita la cosa empitjorava molt. De fet jo mateix encara tinc més problemes i menys correcció quan escric en català que quan escric en castellà.


L'ambient al meu barri, pel que fa a llengua catalana, no ha variat per a bé, ans al contrari, encara hi ha menys gent que parla català ara que abans, per això em va molestar trobar a la porta del meu antic col·legi un paper on els Siudadanos convocaven a la gent a una manifestació que es va realitzar ahir en Barcelona a favor "del bilingüisme". Segons la meva experiència, una persona no catalanoparlant no aprèn l'idioma en una escola sense immersió lingüística; aleshores, si aquesta persona, de facto, només domina un dels idiomes... quin tipus de societat bilingüe es defensa?


De fet no cal pensar gaire per saber quin tipus de bilingüisme defensa aquesta gent, només cal veure els comentaris de la notícia ...


Comentaris 20 Minutos

... jo diria que alguns tenen molta por a tot allò que els resulta estrany.


Nota Personal: Finalment, més tard del que tocava, la tardor ha arribat al bloc!!


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

11 comentaris:

XeXu ha dit...

M'ha fet gràcia l'inici del post, perquè m'ha recordat una cosa. A l'institut que jo anava, tothom parlava en castellà, estava en un barri típicament castellanoparlant, i molts de la meva escola ens va tocar anar-hi. La meva escola era totalment catalanista i laica, un oasi en un poble prou similar al teu. Tots els meus companys van sucumbir a la llengua imperant, però jo no, que portava el català per bandera, i el parlava fins i tot a les hores de castellà, on em demanaven que fes l'esforç de fer servir el castellà almenys a les intervencions a classe. Després quan anava a la professora a preguntar-li de forma 'privada', li parlava català igualment. Vaig resistir aquells anys, tot i que s'ha de reconèixer que cada cop em costava menys fer servir el castellà, i em sortia sol, una cosa impensable quan vaig arribar allà.

Ja m'he enrotllat explicant batalletes, si és que... Bé, espero que no et molesti, n'hauria de fer un post d'això. Pel que fa a la resta del post, és cert que molta gent que s'omple la boca amb el bilingüisme, ho fan per por a tenir el castellà amenaçat, i perquè d'alguna manera, no volen que el català sobresurti en res, no fos cas. Els que som bilingües no tenim aquests problemes, sabem les dues llengües i mai no fa nosa. Ara bé, si el que volen aconseguir és que jo sigui capaç de fer servir el castellà al mateix nivell que el català, crec que ho porten clar. Conec gent que sí que ho fa, però el català és la llengua dels meus sentiments, explicacions i discussions, el que seria una llengua materna, vaja.

ddriver ha dit...

con 2 cojones,quins personatges

AhSe ha dit...

Carquinyol, Carquinyol! Veig blasfemia al teu bloc!!!

Laia ha dit...

Que bonica la capçalera!!!!

Bé, jo sempre he parlat català a escola, les classes en català i això, però fa uns anys em vaig deixar portar i parlava castellà amb els amics, perquè ells eren castellanoparlants i mira.... Mal fet! Farà uns quatre anys que vaig fer una mica de canvi, i parlava català a tothom. I resulta que molts d'ells també el parlaven fora. Amb d'altres, vam provar de canviar l'idioma amb el qual ens dirigíem mútuament, i tot i que costa he de dir que és possible!

N'hi ha que encara no valoren el fet de saber parlar més d'una llengua... és un enriquiment cultural personal, no???

La trappola ha dit...

Trobo que hi ha una mica una apropiació del llenguatge, aquesta gent no està pel bilingüísme, sinó per la diglòssia. És molt habitual que als mitjans de comunicació s'hi refereixin com a defensors del bilingüísme, i això no és cert, s'hauria de denunciar. De fet defensen un sistema on en qualsevol indret de l'Estat puguis estudiar, només, en castellà. I a les comunitats autònomes amb altres llengües es pugui estudiar la meitat de les assignatures en llengua pròpia. O sigui, promouen un sistema on una llengua estigui legalment i socialment per sobre una altra, i això no té res a veure amb el bilingüísme. Crec que als Ciudadanos ens hi hauríem de referir com a "defensors de la diglòssia".

Dan ha dit...

Home! Dels "ciudadanus" ja sabem interpretar el que volen dir quan diuen el que diuen. Que no es el que diuen sino el que no diuen.

Espanya no ha dit...

Esta molt bé aquest bloc


hem creat un bloc per denunciar que espanya no t'estima


espanyanotestima.ppcc.cat


visitans

Carquinyol ha dit...

Xexu: és el que tu dius, saber llengües no fa mal nosa, encara que sembla ser que per alguns, depenen de quina llengua sigui, si que la fa. Per cert... quina enveja d'institut !!! ;)

ddriver: ja pots veure company.

ahse: blasfemia?? a on??

laia: el saber no ocupa espai, i si serveix per a que altres siguin més lliures menys encara.

la trapolla: desconeixia el terme diglòssia, però es ben bé el que ens passa.

dan: és que si diguessin el que no diuen... ai mare...

espanya no t'estima: moltes gràcies, passaré.

Rita ha dit...

Penso que es tracta d'un tema de política pura i per això mai entraran en raó.

Qualsevol persona mínimament intel·ligent sap i valora molt positivament que quantes més llengues es parlin millor i tenint en compte que els nens de petits són com esponges, quin problema hi ha d'haver... Tenen capacitat per 2 i 3 i més llengues, coi!

En fi, a mi que no em vinguin amb romanços. No cola!

Trabucat ha dit...

Sóc professor de secundària a Ses Illes, en concret a una a on el català recula, gràcies en gran mesura a que els professors giren la llengua en sentir parlar en foraster als al·lots/es. Tanmateix, tot i que molts cops debades, jo em mantenc ferm i empro el català sempre. Qualcú, pocs, canvien i fan servir la llengua d'en Llull.
Està molt fotuda la cosa. Però tirarem endavant.

Carquinyol ha dit...

Rita: és que sembla que els xiquets tinguin capacitat per a unes determinades llengües i per altres no, oi?

Trabucat: Ja els ha funcionat als espanyols prou bé allò de "cambiar de lengua per educación"... però clar, quin canviem som sempre nosaltres, no pas ells. Serà que som més educats... o que ens "han educat" ells? Com tu ben dius, amb voluntat, mai ens podrà fer desaparèixer ningú.

Publica un comentari a l'entrada