Un canal de posar i treure

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco urbanístic...)

Una de les coses bones de tenir un bloc durant anys és que pots utilitzar-ho com hemeroteca i com a humil memòria històrica que m'ajuda a comprendre una mica millor el present. Aprofitant aquesta hemeroteca puc veure que ara fa gairebé dos anys escrivia sobre una problemàtica que em passava aquí al costat de casa, al barri del Gorg, on per culpa de les obres del port-canal de Badalona i de la reforma urbanística que l'acompanyava s'havia creat un punt d'inseguretat força greu.

Dos anys després, i ja enderrocats gairebé tots els edificis, el problema no està resolt del tot, ja que la urbanització de la zona està lluny d'ésser finalitzada i l'aspecte del barri amb aquests grans solars buits és francament dolent, a més de la discontinuïtat en la trama urbana que això comporta. Com veieu aquesta no és una problemàtica d'abans d'ahir, sinó que porta cuejant uns quants anys, i molt em temo que continuarà així, ja que segons vaig poder llegir l'altre dia ara l'Ajuntament vol construir una nova Rambla en comptes del canal, ja que segons el nou alcalde ( i ex-regidor d'Urbanisme ) "la ciutat necessita més una rambla per al gaudi dels veïns que no pas un canal marítim", "Es farà un estudi detallat de costos. Urbanitzar un carrer serà molt més econòmic que construir un canal i elevar les vies de tren, una obra que només serviria per al gaudi de petites embarcacions. Amb aquestes condicions, no es justificaria una enorme inversió municipal" i "Segurament les promotores se sorprendran, però aquest canvi l'hem pensat en funció del benefici de la ciutat i no en funció dels beneficis de les immobiliàries. De totes maneres, estem disposats a dialogar".

Jo, haig de confessar, quan em vaig assabentar de tot el que volien fer al litoral de la meva ciutat no ho vaig veure gens clar; ja no només el canal, sinó també el port en si. Pensem que el port esportiu està situat entre dos ports esportius molt potents, el de Sant Adrià ( Port Fòrum ) i el de Masnou. Pensem també que per potenciar el port com a zona d'oci ( que ho volien fer ) cal que estigui ben comunicada... cosa que ara mateix no passa. I respecte al canal, bé, sempre vaig pensar que era una frivolitat econòmica que la ciutat no s'havia, ni es podia, permetre això de fer un canal per sota de les vies del tren.

I ara surt el nou alcalde no elegit de la ciutat per a dir-nos que fa marxa enrere perquè ha de pensar en el benefici de la ciutat i no en el de les immobiliàries. "ta bueno" que diria Chikiliquatre... llavors és que abans *si* pensaven en el benefici de les immobiliàries ? I com és que ara han vist la llum?..., no serà que com el mercat immobiliari està caient en picat els números comencen a no quadrar i ja no surt rentable fer aquest desgavell que volien fer ?

Però si hi ha una cosa que em preocupa més que el "perquè" és el "com", puix veient l'historial de l'Ajuntament de la meva ciutat en el que respecta a places, rehabilitacions, jardins i altres actuacions similars és com per a posar-se a tremolar. Quan diu "una nova Rambla" s'està referint a una mena de passeig cimentat amb una fila de palmeres a cada costat i sense gairebé jardins ? Perquè la nostra Rambla de tota la vida és així, i si no queda malament és perquè està al centre de la ciutat, cosa que li dona molta vida i serveis, amb el mar a una banda i una fila de cases no horroroses del tot ( tot i que hi ha alguna que Déu ni do... ) a l'altre... però extrapolar aquest model a un lloc de nova construcció, on els serveis s'ha de veure si hi aniran i on estarà acompanyada de cases de nova construcció que fa por pensar com seran... bé, hi ha un alt percentatge d'acabar construint un nou desert de ciment urbà. I si a més la comunicació amb el port i la platja segueix sent nefast ( avui dia no hi ha ponts propers ) el resultat potser serà un autèntic nyap. Veure'm que ens portarà el futur.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

13

Història i Llegendes

(Encetem un micaco numèric...)

Els números formen part de la nostra vida, sempre han format part i cada vegada sembla que en formaran més a aquesta societat tecnològica que estem construint . De fet nosaltres mateixos som números, puix tenim molts números assignats, com ara números de telèfon, números de tarja de crèdit, d'empleat, d'estudiant, ... I tot i que molts diuen que "els números són freds" i que no mostren sentiments sembla ser que aquest íntim contacte que tenen amb nosaltres també els humanitza. Així, hi ha números que tenen nom ( Pi, secció àuria o e per exemple ) i altres als quals se'ls associa certes virtuts o malediccions, com per exemple el 13.

El 13 sempre ens han dit que és un número que porta mala sort; de fet hi ha infinitat d'exemples que reflecteixen això, així, per exemple, a la Formula 1 s'evita aquest número, com també ho fan determinades companyies d'avions i com també podem trobar gratacels sense planta 13. Davant d'aquest fatídic número13, portador del Caos, tenim un altre número, el 12, que és tot el contrari ja que simbolitza l'ordre. Número solar per excel·lència , 12 són els mesos de l'any a molts calendaris, 12 les voltes que fa la Lluna a la Terra durant un any, 12 les hores del dia i de la nit. Aquesta representació de l'ordre la podem observar al saber com, simbòlicament, 12 eren els Déus nòrdics que s'unien en banquet, 12 els apòstols de Crist , 12 cavallers a la Taula Rodona i 12 les tribus d'Israel. Si hi ha un número que representa l'ordre al món aquest, sens dubtes, és el 12.

Però de la mateixa manera que no pot existir el bé sense el mal, i la llum sense la foscor, el número 13 no pot existir sense el 12. De fet, a moltes de les tradicions on apareix el 12, també apareix el 13 ...

· A un sopar al Valhalla van anar convidats 12 Déus. Loki, no convidat, va aparèixer ( 13 Déus ) i a la lluita que es va desencadenar per fer-lo fora va trobar la mort Balder, el favorit dels Déus.

· L'Últim Sopar va contar amb 13 assistents ( 12 apòstols i el Crist ). El número 13 se l'ha assignat tradicionalment a Judes Iscariot, el traïdor.

· A la Taula Rodona hi havia 13 cadires ( 12 cavallers i el Rei ). La cadira número13 era coneguda com el Seient Perillós, ja que estava reservada al Cavaller Elegit i qualsevol altre que l'ocupés queia fulminat. El cavaller elegit va ser Lancelot.

· Les Tribus d'Israel van ser 12, però, de fet, Abraham va tenir 13 fills.

Per aquest motiu, entre diferents corrents mistèrics i esotèrics el número 13 ha estat designat com número de rebel·lió, com el número d'un nou començament, d'un nou tipus de societat i fins i tot satànic o del diable. Aquest significat va calar entre diferents grups maçons i va quedar plasmat, sembla ser, al bitllet d'un dòlar on hom pot observar una piràmide amb tretze esglaons, un àliga que té a una de les seves potes tretze fletxes i a l'altre una branca amb tretze fulles i una estrella de David composta per... tretze estrelles. De fet, la primera bandera d'Estats Units tenia tretze estrelles, puix aquest va ser el número d'estats que es van independitzar originalment d'Anglaterra.

Encara que no cal anar gaire lluny per veure exemples del 13 com a número de trencament, renaixement o satànic, ja que a Barcelona mateix la seva antiga patrona, martiritzada per no voler abandonar la fe cristiana, va patir 13 martiris als 13 anys, un dels quals va ser llançar-la 13 vegades dintre d'un barril ple de ganivets pel carrer que es coneix com a Baixada de Santa Eulàlia.

Veritats? mentides? suposo que cadascú tindrà la seva opinió,... però és agradable poder veure alguna cosa més rere dels números !!

Nota Tradicional: La tradició que marca que els Dimarts Tretze són dies de mal averany sembla estar originada en que 13 eren els assistents a L'Últim Sopar i que el dimarts era el dia dedicat a Mart, Déu de la Guerra. Als països anglosaxons, en canvi, el dia de mal averany és Divendres Tretze, canviant Dimarts per Divendres, dia en que van crucificar al Crist . Tot i així, una altra tradició assegura que el Divendres Tretze és de mal averany perquè va ser un Divendres Tretze d'Octubre de 1307 quan el rei Felip IV de França, amb l'ajuda del Papa, va iniciar la persecució dels cavallers Templers.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El tramvia blindat

En primera persona

(Encetem un micaco vivencial...)

Jo no he vist atacar naus en flames més enllà d'Orió, ni raigs C brillant en la foscor a prop de la porta de Tanhäuser... però pel meu barri he vist galls lligats per la cama a un arbre del carrer, també he vist com caçaven coloms amb la part posterior de la caixa d'un televisor, com a vegades l'únic que pagava per entrar al metro era jo, com es penjaven dels braços d'un panell lluminós d'un comerç per a provar de trencar-lo, com s'ignoraven sistemàticament les polítiques de recollida de residus i els horaris per llançar la brossa, com lliguen els gossos a la barana del jardí mentre estan al bar ...

... i totes aquestes experiències, juntament amb la noticia de la posada en servei del TramBesòs em van originar una gran onada d'escepticisme i cinisme, puix m'imaginava el que passaria... i de fet em vaig quedar curt. Ara he pogut veure com els cotxes feien girs prohibits per sobre les vies sense ni mirar, com aparcaven damunt d'elles, com passegen alguns per mig de la via, com pugen més de vint persones a una parada i no pagava ni el Quico, com traficaven dintre dels trens,....

Així que podeu entendre la meva alegria quan vaig llegir que els Mossos anaven a realitzar una campanya per a combatre episodis d'incivisme en aquest mitjà de transport. Penso que era absolutament necessari perquè el problema ja no és només d'incivisme sinó d'inseguretat, la veritat és que fa respecte agafar el tramvia segons a on i segons a quines hores. Arreglarà aquesta mesura el problema?pfff ... momentàniament potser, però a la llarga no crec, ja que el problema té arrels profundes, arrels on es barregen un sentiment molt estès de manca de civisme, de sentiment d'impunitat i de "hago esto por que me sale de los c######s", de menyspreu cap els altres, però, en tot cas, benvingudes siguin totes les iniciatives possibles per mirar d'evitar-ho.

Nota vergonyosa : Aquesta és una d'aquelles notícies que si els protagonistes s'haguessin intercanviat hagués sortit a totes les notícies i a totes hores. Durant la manifestació per commemorar el 25 d'abril celebrada aquest cap de setmana passat a Alacant una persona situada en un balcó amb una visible bandera espanyola va apuntar als manifestants amb una pistola i davant de les queixes dels manifestants a la policia (espanyola) aquesta va contestar "idos rápido y así no estareis en la línea de fuego". Cal comentar res més ?

Nota Personal : Un altre cap de setmana llarg !! Espero que pugueu gaudir d'uns dies de tranquil·litat i de descans, o que els aprofiteu per a poder fer allò que més us agrada, i espero poder tornar a llegir-vos dilluns.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Una bona capa tot ho tapa

La nostra llengua

(Encetem un micaco lingüístic...)

Hi ha notícies que no ho haurien de ser pas, de fet la notícia hauria de ser que no ho són. Així, de la mateixa manera que un famós exemple ens deia que no és notícia que un gos mossegui un home i si que un home mossegui a gos, aquesta altra ...

... no hauria de ser notícia, ja que un dels "teòrics" motius de la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua era vetllar per la llengua comuna que parlem en aquesta terra nostra, amb la particularitat de centrar-se en les formes de la variant valenciana i fent una defensa de la llengua que no fos gaire ofensiva pels blavencians.... o sigui, eludint sempre que es pogués el terme "català". I si dic que aquest era un dels "teòrics" motius és justament perquè, a la pràctica, aquesta defensa de la unitat de la llengua ha quedat només en meres intencions sobre el paper, puix com si no hi hagués prou embolic amb el fet de que la llengua tingui dos o més denominacions (que això en teoria no hauria de ser cap problema) ara, gràcies a l'AVL, també té dues gramàtiques, cosa que, molt em temo, encara empitjorarà la defensa d'aquesta unitat.

Cal recordar que no fa pas gaire temps, el llavors Conseller de Cultura de la Generalitat de Baix, Alejandro Font de Mora, va irrompre bruscament qual militar colpista a un ple de l'AVL per evitar que aquesta aprovés la doble denominació català/valencià en alguns àmbits. Què ha passat ara doncs? Res de l'altre món, de fet ja ho explicàvem ahir: canvis d'estratègia política. Ara al PP ja no l'interessa tant fer veure que els catalans som una mena de reencarnacions del diable que mengem nens i aquest seria un gest més per a mirar de cercar una certa afinitat.

Però no us enganyeu, això no és una ruptura radical amb el passat, de fet aquesta denominació proposada per l'AVL encara pot trigar anys a ser oficial, i a hores d'ara el govern valencià continua sense reconèixer les certificacions de llengua catalana expeses per diferents administracions, ignorant d'aquesta manera setze sentències de diferents tribunals que avalen aquesta unitat. De fet, va ser necessària una sentència judicial per a que el Consell permetés que als estatuts de la Universitat d'Alacant aparegués el terme "acadèmicament català" fent referència al valencià. I encara que sembli mentida, aquest acatament de la justícia també és un gest de "bona voluntat", ja que fins ara ni les decisions dels tribunals es respectaven. Així les coses, tots aquests gestos només serveixen per a que els que defenen la unitat de la llengua ens conformem veient als "blaveros al borde de un ataque de nervios" com ara ...

... però no ens enganyem, si és això el que ens ha d'alegrar és que l'arbre no ens deixa veure el bosc, un bosc on tots els ocells canten que la nostra llengua resta molt lluny encara de gaudir de reconeixement, de defensa de la unitat i de respecte. Ja m'està bé que aquells que defenen teories inversemblants que atempten contra allò que la filologia i la història dicten només per pur odi xenòfob s'emportin un desengany, però jo no tinc prou amb això, ni de bon tros.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Amistats perilloses

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco aliat...)

Una persona de la nostra terra que hagués desconnectat del món el dia 20 d'abril (per exemple) i hagués tornat a connecta el dia24 del mateix mes podria arribar a pensar que per algun estrany i misteriós fenomen havia estat transportat a un món paral·lel. O bé que aquesta passada diada Sant Jordi va fer molta feina per la nostra terra...

I és que, en pocs dies, hem pogut contemplar canvis d'actitud radical respecte a les tendències marcades des de fa ja molts anys, tendències tan marcades que coses que haurien de ser normals ens sorprenen com si fossin extraordinàries, com ara ...

... que el País Valencià, les Balears i el Principat facin front comú en alguna cosa !! Ja... d'acord que és per aconseguir més diners i que en aquest tema és fàcil "fer amics", però la veritat és que ni amb guanys econòmics per mig era fàcil veure d'acord en alguna cosa a la Generalitat de Baix i la Generalitat de Dalt. I, de fet, si ara s'han posat d'acord és pel mateix motiu pel qual abans no es posaven d'acord en res: estratègia política. Aquesta circumstància no és més que la nova estratègia "rajoyística" del PP, o sigui, moderar el seu discurs, semblar més centristes i assetjar al govern socialista espanyol des de tots els angles possibles però sense caure en la crispació angoixant dels darrers temps, i quina millor manera d'assetjar que contant amb els "companyeros catalanes" ? I tot i saber això què us voleu que us digui? Fa goig poder llegir coses així.

I fa més goig encara perquè, com dic des de fa molt temps, si els nostres diferents territoris s'unissin altres territoris de l'Estat es posarien a tremolar. I ja no per demanar la independència ni res semblant ( cosa del tot improbable amb els governs espanyolistes que manen actualment en tota la nostra terra ) sinó només per demanar allò que ens pertoca. I, ho confesso, m'agrada que aquest fet hagi originat coses com ara ...

... veure al Chaves preocupat és un gest molt més destacat del que sembla a primera vista. Penseu que, tal com em comentava un conegut que és militant socialista, qui talla el bacallà al PSOE és la federació andalusa, i es pot ben dir que si en Chavez està preocupat, el PSOE està preocupat. I és que, per segons quines coses, els socialistes tenen molt clar el que són unes amistats perilloses.

Nota ferroviària: Això de Renfe comença a semblar als anuncis de les companyies de telèfon mòbil, on el que de veritat interessa s'ha de llegir a la lletra petita. Primer va passar amb allò de la tarifaweb, i ara ha passat amb els TGVs Regionals, on els preus que s'han esbombat han estat els aconseguits mitjançant abonament, quan l'ètic seria fer-ho amb el preu normal i, a posteriori, afegir els descomptes que es poden aconseguir, però és clar, així les notícies són menysimpactants...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Un altre cavaller, un altre drac

Història i Llegendes

(Encetem un micaco llegendari...)

Avui parlarem d'un cavaller que va matar un drac.... ja, ja... ja sé que Sant Jordi va ser l'altre dia però no m'estic referint pas a ell. De fet el relat d'avui té dracs, cavallers i espasses màgiques, i no Anna no, no és cap nissaga de llibres de rol, només és una de les nombroses llegendes de la nostra terra en la seva variant barcelonina.

La història comença al barri que coneixem avui com a Born, concretament al carrer de Cotoners, al tocar de l'actual carrer Princesa. Allà hi tenia el seu palau el noble Vilardell. Un dia, al sortir de casa es va trobar un pobre molt afable que li demanà almoina. En aquell moment en Vilardell no portava ni una moneda sobre, però no dubtà ni un moment en tornar a ca seva a cercar-ne alguna i al sortir es va portar una gran sorpresa, puix en comptes de trobar al captaire es va trobar una flamant i lluent espasa. Sorprès i meravellat va interpretar que en Sant Martí, el sant amb espasa i patró dels teixidors, se li havia aparegut per a lliurar-li la seva espasa encisada per a que pogués combatre un dels mals que assolaven en aquells moments la nostra terra: un temible drac que tenia el cau a prop de Sant Celoni.

I és que segons conta la tradició, abans de ser foragitats de la nostra terra els àrabs van deixar un terrible i ferotge drac per a fer tan mal com fos possible al país i a les seves gents, ja que necessitava cada dia un gran nombre de persones pel seu nodriment i tenia un alè fètid que, a gran distància, emmetzinava i empestava. El bo i millor de la cavalleria catalana havia provat d'enfrontar-se amb el drac, però tots havien fracassat en el que semblava una empresa impossible. En Vilardell, però, estava convençut en que ell se'n sortiria gràcies a l'ajuda de la seua espasa encantada i es va posar de seguida en camí. Així no va trigar en arribar allà on rondava el monstre i de seguida va trobar al drac, que va matar d'un únic cop d'espasa. Joiós pel ràpid desenllaç va alçar l'espasa en l'aire com a senyal de victòria, però llavors una gota de la emmetzinada sang del drac va lliscar fulla avall i va tocar el braç de l'heroi, que va morir a la poca estona.

Aquesta llegenda va ser molt famosa en altres temps, com queda palés si visiteu la Porta de Sant Iu de la Seu de Barcelona , puix allà podeu trobar representada aquesta llegenda en les figures escultòriques que decoren part de la porta ...

... i també va comportar que l'espasa d'en Vilardell ( o de Sant Martí, ja que és coneguda pels dos noms ), arma de la qual se n'expliquen mil i una històries i que és membre destacat del conjunt d'aquells objectes històrics mítics de la nostra nació ( i que, sembla ser, actualment està a París ). De fet aquesta espasa era una de les dels Comtes de Barcelona ( i després reis d'Aragó ) i la podem trobar mencionada, com comenten els d'Histocat, al testament de Pere III ...

"... et quinque enses quorum unus vocatur Sancti Martini alius de Vilardello alius Tison..."

... on també apareix un altre dels nostres objectes històrics mítics, curiosament una altra espasa, l'anomenada Tisó... però aquesta és una altra història...

Efemèride : 25 d'abril, data de la Batalla d'Almansa, un d'aquells llocs on vam començar a perdre la nostra llibertat ara fa 301 anys. Una data per la memòria que no hem d'oblidar mai.

Nota Turística: Cap de setmana a la romana en Badalona, ja que celebrem de nou la Magna Celebratio, ací podeu trobar més informació. Bon cap de setmana a tothom.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

La mort i el telèfon mòbil

El món on vivim

(Encetem un micaco estrany...)

La mort i tot el que l'envolta és una de les grans obsessions del ser humà. L'inventor del fonògraf, el nord-americà Thomas Alva Edison, va declarar en 1920 a la revista Scientific American que proposava la creació d'una màquina amb la qual fos possible comunicar-se amb els morts. De fet la llegenda urbana assegura que va inventar el fonògraf cercant alguna manera de comunicar-se amb la seva difunta mare.

Més de vuitanta anys després la història es repeteix més o menys. L'altre dia llegia al Levante que una nord-americana va enterrar al seu marit amb el telèfon mòbil per a poder trucar-li quan el dolor de la seva pèrdua fos insuportable, ja que, segons ella, només d'escoltar el missatge que el difunt va gravar per a la seva bústia de veu ja es tranquil·litza. I tot i semblar, des de fora, una ocurrència un xic estranya sembla ser que ho pensa més gent del que es pot creure en un primer moment, ja que un inventor alemany ha inventat el "TelefonEngel" un mòbil dissenyat justament per a que l'enterrin amb els difunts, dotat d'una bateria que dura un any i que es despenja tot solet a la primera trucada. A mi, sincerament, em faria cosa trucar a un d'aquests números, la veritat.

Però de la mateixa manera que aquests fets que acaben de veure no deixen de ser meres adaptacions a la nostra societat actual de pràctiquesfuneraries que han existit des de sempre, hi ha d'altres que també ho són, però una mica més terrorífiques. Així, per exemple, una família de Granada ha acudit al jutge per a que els autoritzi a exhumar el cos d'un familiar. El motiu ? treure-li una creu amb la qual la van enterrar. L'origen de la petició ? Diuen que la morta els truca al mòbil i els ho demana; de fet han aportat gravacions a on, diuen, s'escolta la veu de la difunta. De moment la jutjessa ha declarat que això supera les seves competències i els ha enviat a parlar amb un capellà. Fa una mica de por tot plegat oi ?

Nota Periodística: Hi ha que veure el que pot donar de si una certa perspectiva al fer fotografies i un cert titular...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Una passejada, un llibre i una rosa

En primera persona

(Encetem un micaco de Sant Jordi... )

Avui és un dia que s'ha de viure al carrer, perquè el veritable esperit d'aquest dia està allà, en veure pels carrers i les places de les nostres vil·les les parades de llibres, els venedors de roses, la gent que tafaneja per les paredes, la gent que passeja amb la rosa a la mà i la bossa de llibres; la gent, aquest és el secret d'aquest dia, la gent. Com avui tinc sort i no treballo per la tarda aprofitaré per fer allò que faig cada any, una passejada pel Gòtic de Barcelona, puix trobo que aquesta és una de les millors jornades per perdre's pels seus carrerons i placetes. No tinc un rumb fix però segurament aprofitaré per passar per la plaça de Sant Jaume, m'agrada veure el balcó així ...

... potser m'animi a entrar a l'Ajuntament, ja que la sala del Consell de Cent és una d'aquelles coses que no em canso mai de mirar i, per cert, allà podem veure aquesta estàtua de Sant Jordi...

... també passaré pel costat delPalau de la Generalitat (de Dalt), i potser també entri. D'aquest edifici les parts que més m'agraden són la Capella Sant Jordi, trobo que té un-no-se-què màgic, la façana del carrer del Bisbe i l'escala gòtica, però voldria ressaltar un altre punt, les pintures del Saló Sant Jordi, on entre altres pots trobar una bandera de la ciutat de València ...

... ciutat germana on, per cert, va ser la primera de la nostra terra on es va oficialitzar la Diada de Sant Jordi, com ja vaig comentar fa temps. El meu passeig segurament em portarà a la Plaça de Sant Just, on es sòl realitzar la Mostra del Llibre Valencià i on sempre m'agrada tafanejar una mica...

... i una vegada tafanejat tot allò que tenia previst tafanejar segurament acabaré el passeig anant a prendre un te o a berenar i aprofitaré per tafanejar els llibres que, de ben segur compraré, llibres que espero que siguin ...

... com aquesta rosa, frescos, bonics i amb una trama que et faci sentir com en un remolí del qual no et pots pas escapar. Per cert, aquesta rosa és la que us regalo virtualment a tots vosaltres desitjant que tingueu una molt bona Diada de Sant Jordi.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

No us cansa ?

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco fart...)

Si no és per l'aigua és per l'Estatut, quan no és per l'Estatut és per la bandera, quan no és per la bandera és per la llengua que s'utilitza a l'ensenyament, quan no és per la llengua que s'utilitza a l'ensenyament és per una pel·lícula d'en Woody Allen, quan no és per una pel·lícula d'en Woody Allen és per l'himne que sona en un partit de futbol, quan no és per l'himne que sona en un partit de futbol és pel finançament, quan no és pel finançament és pels papers de Salamanca, quan no és pels papers de Salamanca és per les infraestructures ferroviàries, quan no és per les infraestructures ferroviàries és pel catalanisme, quan no és pel catalanisme és per la gestió de l'aeroport, quan no és per la gestió de l'aeroport és per la Fira de Frankfurt, quan no és per....

Amics, no us cansa que *sempre* ens estiguin foten canya des d'Espanya per qualsevol cosa ? pel sòl fet de ser catalans ? per dir qualsevol cosa ? per parlar una altra llengua, tenir altres costums i veure el món d'una altra forma ? No n'esteu tips que a la mínima salti la fraseta dels nassos "los catalanes esto...", "los catalanes aquello..." ? Què us tatxin de feixistes per defensar la nostra cultura i la nostra llengua quan a la nostra terra viu moltíssima gent de fora que no ha renunciat pas a la seva i, moltes vegades, no n'ha assimilat pas la nostra ? Què us diguin allò de "para ser catalán eres simpático" ? No us cansa estar amb gent que no para de ficar-se amb vosaltres mentre t'espolien tot el que poden, provant de retallar-te cada vegada més drets mentre et van dient que encara n'has d'estar content ?

I a sobre és queixen de que no ens sentim espanyols !! "Manda güevos" com diria "el hondureño"...

Nota Agradable : A vegades, no sé perquè, la mare natura ens obsequia amb regals inesperats a la ciutat...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Pel·lícules i polèmiques

La nostra llengua

(Encetem un micaco d'hipocresies...)

Què hi ha gent que té una cara més dura que una paret de formigó armat no és res estrany, de fet, vivim a un lloc on ja estem més que acostumats a aquest tipus de gent. I això no deixa de ser curiós, ja que mentre ells es dediquen a escampar les seves mentides per tots els mitjans de comunicació afins i a crear rebombori social, nosaltres ens ho mirem amb una fredor que moltes vegades m'és totalment al·lucinant. Perquè, d'acord, estan dient rucades ( de fet n'hi ha que no saben dir una altra cosa que no siguin rucades ) però... és que no hi ha ningú amb accés als mitjans que els pugui posar en evidència ? no es cansa ningú d'escoltar tantes falsedats ? És que sembla ser que com no tenen la raó els hem de deixar fer i, home, de tant en tant estaria bé tancar-los la boqueta, la veritat.

Parlem d'una d'aquestes coses que m'han sorprès darrerament i que té a veure amb la pel·lícula, encara no estrenada, que va rodar en Woody Allen a Barcelona. Vaig comentar fa temps que aquesta pel·lícula em donava mala espina, més que res perquè feia tot l'afecte de que la Barcelona retratada seria aquella Barcelona provinciana espanyola i "multiculti" en el sentit més folclòric de la paraula que ens venen els d'El Periódico cada dia. Tan de bo m'equivoqui, ho sabrem dintre de no gaire. Doncs bé, ara haig de dir que m'han donat una alegria, bé,... no completa, però alegria ( i això ja és molt ), ja que és va anunciar que al Principat la pel·lícula s'estrenaria en versió en català i en anglès subtitulat ( si també ho haguessin fet així al País Valencià i a Ses Illes ja hagués estat el summun !! )

I ací es on van aparèixer els senyors del FF. AA. (Formigó Armat), ja que el Partit Popular exigeix que la pel·lícula es pugui veure en espanyol al Principat perquè, segons ells "es necesario garantizar la libertad y la publicidad de las dos lenguas" i s'aferren a que la pel·lícula ha rebut subvencions públiques per a exigir-ho, com si, per exemple, als de la Feria de Abril (que també en reben) se'ls exigís gaire en aquest aspecte.

Però a mi el que de debò em molesta és això de "garantizar la libertad". Llibertat per a qui? pels monolingües espanyols? No he vist jo mai que hagin sortit en defensa de la llibertat dels catalanoparlants quan més del 95% de les pe·lícules que s'estrenen al nostre territori ho fan en versió espanyola; i les que ho fan també en versió catalana has de recórrer mitja ciutat per a poder veure-la. En aquest casos els senyors del PP no veuen cap problema per garantir la llibertat, és veu que aquestes garanties els catalanoparlants no tenim perquè gaudir-les, en una altra mostra per part d'aquest partit per a recordar-nos que, per molt que ho vulguin dissimular tots plegats, només som una colònia.

Nota Fílmica: No és aquesta la única pel·lícula que mira d'aprofitar les qualitats de la Ciutat Comtal, també hi podem trobar d'altres ...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!