dimarts, 29 d’abril de 2008

Una bona capa tot ho tapa


(Encetem un micaco lingüístic...)

Hi ha notícies que no ho haurien de ser pas, de fet la notícia hauria de ser que no ho són. Així, de la mateixa manera que un famós exemple ens deia que no és notícia que un gos mossegui un home i si que un home mossegui a gos, aquesta altra ...


Font: Levante

... no hauria de ser notícia, ja que un dels "teòrics" motius de la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua era vetllar per la llengua comuna que parlem en aquesta terra nostra, amb la particularitat de centrar-se en les formes de la variant valenciana i fent una defensa de la llengua que no fos gaire ofensiva pels blavencians.... o sigui, eludint sempre que es pogués el terme "català". I si dic que aquest era un dels "teòrics" motius és justament perquè, a la pràctica, aquesta defensa de la unitat de la llengua ha quedat només en meres intencions sobre el paper, puix com si no hi hagués prou embolic amb el fet de que la llengua tingui dos o més denominacions (que això en teoria no hauria de ser cap problema) ara, gràcies a l'AVL, també té dues gramàtiques, cosa que, molt em temo, encara empitjorarà la defensa d'aquesta unitat.


Cal recordar que no fa pas gaire temps, el llavors Conseller de Cultura de la Generalitat de Baix, Alejandro Font de Mora, va irrompre bruscament qual militar colpista a un ple de l'AVL per evitar que aquesta aprovés la doble denominació català/valencià en alguns àmbits. Què ha passat ara doncs? Res de l'altre món, de fet ja ho explicàvem ahir: canvis d'estratègia política. Ara al PP ja no l'interessa tant fer veure que els catalans som una mena de reencarnacions del diable que mengem nens i aquest seria un gest més per a mirar de cercar una certa afinitat.


Però no us enganyeu, això no és una ruptura radical amb el passat, de fet aquesta denominació proposada per l'AVL encara pot trigar anys a ser oficial, i a hores d'ara el govern valencià continua sense reconèixer les certificacions de llengua catalana expeses per diferents administracions, ignorant d'aquesta manera setze sentències de diferents tribunals que avalen aquesta unitat. De fet, va ser necessària una sentència judicial per a que el Consell permetés que als estatuts de la Universitat d'Alacant aparegués el terme "acadèmicament català" fent referència al valencià. I encara que sembli mentida, aquest acatament de la justícia també és un gest de "bona voluntat", ja que fins ara ni les decisions dels tribunals es respectaven. Així les coses, tots aquests gestos només serveixen per a que els que defenen la unitat de la llengua ens conformem veient als "blaveros al borde de un ataque de nervios" com ara ...


Private

... però no ens enganyem, si és això el que ens ha d'alegrar és que l'arbre no ens deixa veure el bosc, un bosc on tots els ocells canten que la nostra llengua resta molt lluny encara de gaudir de reconeixement, de defensa de la unitat i de respecte. Ja m'està bé que aquells que defenen teories inversemblants que atempten contra allò que la filologia i la història dicten només per pur odi xenòfob s'emportin un desengany, però jo no tinc prou amb això, ni de bon tros.


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

3 comentaris:

Marga ha dit...

Bé! M'ha agradat això de la "Generalitat de Baix".
Quan jo vaig obtindre el diploma de "Mestre de Valencià", al cap d'una temporada vaig rebre un certificat de capacitació per a l'ensenyament en Valencià i també en Català. El que no mai he pogut entendre és que no es faça a l'inrevés: que s'admeta que el títol de Català, obtingut a Catalunya, servesca per a la C. Valenciana. Et done tota la raó. És una cosa absurda del tot.
Tret d'aquest assumpte, que és política roïna, pense que no hauries de fer cas del que diguen els polítics. Les llengües, la cultura, la seua evolució, tiraran endavant malgrat els dirigents de torn. No cal doncs que t'emprenyes per això. Potser siga que ets massa jove. Quan arribes a la meua edat...voràs les coses des d'una altra perspectiva.
Però com em digues "blavencià", em sentiràs! (Millor dit, em llegiràs).
Ja n'hi ha prou per avui. me'n vaig al llit. Bona nit.

PS. Com t'agraden les llegendes, t'aconsellaria que escrigueres un dia, a Tot Sants per exemple, la rondalla que s'anomena "I queixalets també", d'Enric Valor.

Anònim ha dit...

Només pensava fer un comentari petit i curt, perquè aquest tema em posa dels nervis.
Però he d'afegir que aquí a les Illes van decidir que si a València no servia el títol d'aquí, aquí tampoc havia de servir el d'allà. Així els seguim el joc i afirmem que la unitat de la llengua no existeix. Així doncs, a l'únic lloc on et valen tots els títols de català-valencià-balear és a Catalunya. És molt, molt trist.
Del tema de l'unitat de la llengua i la denominació que li vulguem donar, només dir que em sembla un insult a la inteligència de la gent.
I no diré res més que és d'hora al matí i ja m'he aixecat amb uns ulls de granota per una alèrgia, no cal estressar-me més... que no pot ser bo.

Carquinyol ha dit...

García:El que passa amb els certificats de la llengua és de jutjat de guàrdia, i que ningú faci res per impedir-ho més encara. Ja tens raó que la política és roïna, però aquests polítics influeixen en el món on vivim i cal tenir-los lligats curt. I no company, a tu no et dic pas "blaver", els dos tenim idees polítiques poc coincidents però respectem allò que la ciència, la raó i la història diuen. Ah... i gràcies per la recomanació !!

valqui: Justament això és el pitjor que es pot fer, seguir-los el joc, esperem que ho tornin a meditar a ses illes. I millora't, que fa poc jo també vaig tenir una conjuntivitis de cavall !!

Publica un comentari a l'entrada