dijous, 24 d’abril de 2008

La mort i el telèfon mòbil


(Encetem un micaco estrany...)Telèfon Penjat

La mort i tot el que l'envolta és una de les grans obsessions del ser humà. L'inventor del fonògraf, el nord-americà Thomas Alva Edison, va declarar en 1920 a la revista Scientific American que proposava la creació d'una màquina amb la qual fos possible comunicar-se amb els morts. De fet la llegenda urbana assegura que va inventar el fonògraf cercant alguna manera de comunicar-se amb la seva difunta mare.


Més de vuitanta anys després la història es repeteix més o menys. L'altre dia llegia al Levante que una nord-americana va enterrar al seu marit amb el telèfon mòbil per a poder trucar-li quan el dolor de la seva pèrdua fos insuportable, ja que, segons ella, només d'escoltar el missatge que el difunt va gravar per a la seva bústia de veu ja es tranquil·litza. I tot i semblar, des de fora, una ocurrència un xic estranya sembla ser que ho pensa més gent del que es pot creure en un primer moment, ja que un inventor alemany ha inventat el "TelefonEngel" un mòbil dissenyat justament per a que l'enterrin amb els difunts, dotat d'una bateria que dura un any i que es despenja tot solet a la primera trucada. A mi, sincerament, em faria cosa trucar a un d'aquests números, la veritat.


Però de la mateixa manera que aquests fets que acaben de veure no deixen de ser meres adaptacions a la nostra societat actual de pràctiquesfuneraries que han existit des de sempre, hi ha d'altres que també ho són, però una mica més terrorífiques. Així, per exemple, una família de Granada ha acudit al jutge per a que els autoritzi a exhumar el cos d'un familiar. El motiu ? treure-li una creu amb la qual la van enterrar. L'origen de la petició ? Diuen que la morta els truca al mòbil i els ho demana; de fet han aportat gravacions a on, diuen, s'escolta la veu de la difunta. De moment la jutjessa ha declarat que això supera les seves competències i els ha enviat a parlar amb un capellà. Fa una mica de por tot plegat oi ?


Nota Periodística: Hi ha que veure el que pot donar de si una certa perspectiva al fer fotografies i un cert titular...


Arrumacus...

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

4 comentaris:

Rita ha dit...

Quines coses... Cada dia ens grillem més tots plegats, trobo... Jo no penso telefonar ningú un cop hagi marxat d'aquest món.
Bona nit!

PS Per cert, no sé si sóc jo, però no veig la foto.

ddriver ha dit...

jo tampoc la veig.Aquets que es moren temporalment i t5ornen,ara no e surt el nom,no tenen cap posibilitat de tornar i menys de contestar al mobil.Un conegut que treballava a la funeraria deia que ja s´encarregava ell.Com el cos deixar anar liquids,ells taponaven tots els forats amb cotofluix ,osigui que si algu pensava tornar que no ho fagi perque moriria ofegat

Anònim ha dit...

No és tan estrany tot plegat, com bé dius fa segles que ens intentem comunicar amb els morts. Ara, fer un mòbil per això i voler creure que els morts ens truquen... la gent es creu el que vol creure, si diuen que senten veus serà perquè volen sentir-les.
Amb mi, els dels mòbils per a morts no faran negoci.

Jo tampoc veig la foto.

Carquinyol ha dit...

rita: jo tampoc penso trucar... només de pensar en les tarifes em poso malalt 1!! :P

ddriver: eggs!! alguns detalls els podries haver estalviat !! ;)

valqui: cert, cadascú veu allò que vol veure.

La fotografia la he repujada, encara que no era ben be la mateixa.

Publica un comentari a l'entrada