divendres, 11 de setembre del 2009

Una bandera oblidada


(Encetem un micaco reivindicatiu...)11 setembre

Avui és una de les jornades en que el nostre poble recorda allò que ha estat, allò que ha perdut i allò que vol recuperar. És aquest un dia en el que cal recordar i explicar que ara fa menys de 300 era el nostre un poble lliure, amb la seva pròpia estructura de govern, les seves institucions pròpies i les seves lleis. Sembla mentida que, encara avui, hi hagi catalans que pensin que, només pel fet de compartir rei amb el regne del costat, la nostra terra no era independent. Cal recordar-los que, per aquella època, les institucions i les lleis de Castella no pintaven res a la nostra terra, i que tota relació amb elles passava pel poder reial i les seves delegacions. La veritat és que hi ha massa coses que quelcom ha oblidat, molts petits detalls molt importants pel nostre poble fa anys que ara poca gent saben que ni tan sols existien i avui parlarem d'una d'aquestes coses, en concret d'una molt relacionada amb aquesta jornada: la bandera de Santa Eulàlia.


Bandera de Santa Eulàlia

Segons sembla ser, en aquelles ciutats del Principat que tenien el privilegi de tenir unitats militars pròpies, l'ensenya d'aquestes milícies de ciutadans era anomenada "bandera de la ciutat", així, la bandera de Santa Eulàlia, distintiu de les forces barcelonines que més tard van rebre el nom de "Coronela de la Ciutat de Barcelona" va ser la bandera de la ciutat de Barcelona des del segle XVI fins a principis del segle XVIII. Les descripcions d'aquesta insignia la descriuen com un camp carmesí al centre del qual hi havia la imatge de Santa Eulàlia, tenint a la seva dreta l'escut de la ciutat de Barcelona i a la seva esquerra la insígnia del Bisbat de Barcelona. Tot i així, altres descripcions asseguren que a la dreta hi apareixia l'escut reial del Comte de Barcelona en comptes de l'escut de la ciutat.

Una prova de la importància d'aquesta senyera era que només s'exhibia des d'una de les finestres de la façana gòtica de la Casa de la Vila en temps de guerra. Així, allà va aparèixer l'any 1640 cridant als barcelonins a combatre en la Guerra dels Segadors, i també el 24 de juliol de 1713 convocant-los per a combatre a Felipe V de Castilla. Així mateix, va ser aquesta bandera la que portava en Rafael de Casanova per a animar els defensors l'11 de setembre de 1714 quan va ser ferit entre el baluard de Junqueres i el de Sant Pere (uns altres fonts asseguren que va ser al Portal Nou) durant el contraatac de les forces catalanes, i segons la narració que ens va deixar el Capità Francesc de Castellví i Obando, en Rafael de Casanova va aconseguir animar als combatents assetjats :

"La Bandera de Santa Eulalia, que llevaba el "conseller" primero, llegó a las 7 dadas de la mañana... Embistieron los sitiados con tanto denuendo, animados por la presencia de la bandera y de tanta gente de distinción que la seguía, que obligaron a los sitiadores a retroceder hasta la puerta Nueva, ocupando la batería que había sobre la muralla junto al portal Nuevo, y recobrando otra vez el baluarte de San Pedro, pasando a golpe de bayoneta a los sitiadores que le ocupaban."

Una vegada acabada la guerra, aquesta bandera (amb totes les altres) va ser portada a Felipe V, que en actitud de menyspreu al no considerar-la bandera enemiga sinó traïdora, va ordenar que fossin cremades pel botxí a Barcelona. Quan anava a fer-ho, assegura la tradició que un ciutadà anònim la va arreplegar, la va amagar i, més tard, va fer un quadre conservant només la part central, la figura de la Santa, quadre que va penjar a la Casa Gran fins a temps moderns, sense que ningú sabés que tenia l'origen en la històrica bandera barcelonina.

L'any 1983 l'Ajuntament de Barcelona va presentar una reconstrucció d'aquesta senyera, senyera que penja al balcó de l'Ajuntament cada 12 de febrer, festivitat de Santa Eulàlia. Però si avui us acosteu pel Fossar de les Moreres en podreu veure una reproducció, acompanya de la Reial Senyera i del Penó de Sant Jordi. Crec que s'hauria de recuperar la història d'aquesta bandera i el seu us, ja que, com podreu comprovar fins i tot avui dia, un tel de silenci i d'interessada ignorància sembla tapar tot allò relacionat amb la història dels símbols i de les forces militars catalanes. I tal i com estan les coses avui dia, seria fins i tot justificable el col·locar la bandera de Santa Eulàlia, de ben nou, als finestrals gòtics de l'Ajuntament, ja que els catalans estem en temps de conflicte.



Nota Actualitat : Poques vegades un titular resum tan bé l'Estat on vivim....


Vilaweb

... curiosa democràcia aquesta que dificulta que els ciutadans votin i facilita que els feixistes desfilin. Com curiós és també allò que diu el President de la Generalitat de Dalt que afirma que consultes com la que volen fer a Arenys de Munt 'Dóna arguments a la dreta de la caverna espanyola' (com si aquests necessitessin d'arguments...) i que 'Fins i tot els fatxes tenen el dret de manifestar-se. És una garantia dels ciutadans, fins i tot dels que pensen completament el contrari que nosaltres, dels nostres adversaris. És la grandesa de la democràcia'. Curiosa democràcia aquesta que, recordem, no vol deixar votar a alguns dels seus ciutadans i què, a més, té un tribunal que vol declarar il·legal un Estatutet aprovat per en referèndum la major part de la població.

I encara poden estar contents a Arenys de Munt, ja que, legalment, i segons l'article 8 de la Constitución, diumenge vinent poden ser ocupats per l'Ejército Español !! Una Constitución també molt democràtica aquesta ...



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

7 comentaris:

Anna ha dit...

aquesta història no la coneixia, i la veritat és que el post m'ha posat una mica trista... potser com ho estarà Santa Eulàlia d'aquí uns dies, per la Mercè?

Anònim ha dit...

Molt ben expressat la història i la lluita en la història,
Recordar aquests esdeveniments, és recuperar memòries de les nostres famílies en el passat i això és dignificar la manera com van viure i lluitar per defensar el que és nostre. Sempre em va agradar i empatitzi amb aquesta santa, en la meva infància les dones que van estar a prop meu, moltes d'elles s'anomenaven Eulàlia, sempre van ser grans i bondadoses dones. Una abraçada per a tu Carq.

Sergi ha dit...

Tenia sentida la història de la bandera de Santa Eulàlia, però sempre s'aprenen coses noves quan te les expliquen tan bé. A veure si plou per la Mercè, podem utilitzar-ho com la tornada de la Santa.

L'apunt del final... bé, tot això és lamentable, vivim en un país de pandereta, però tampoc ens deixen marxar per evolucionar una mica.

kika ha dit...

la historia m'ha agradat molt. ho expliques molt be. l'apunt: molt encertat. i això de l'ocupacio d'areys per part de l'exercit... haurem d'esperar a veure que passa diumenge :-)

Met ha dit...

Desconeixement de la pròpia història.
Encara avui hi ha molta gent que creu que l'onze de setmbre va ser una revolta de pagesos amb le sfalçs... :(
O que al monument, Casanova s'agafa a la senyera. Quan els dius que és la bandera/penó de Santa Eulàlia et miren amb cara rara... :( :(

AhSe ha dit...

Jo no entenc com un comte podia tenir escut *reial* i que dius alli de Castella donant ordres per aqui. No ereu sota la corona d'Arago??? Que Castella, quins ordres?!

P.S.
La nota del post tampoc no l'entenc gaire...

Carquinyol ha dit...

anna: ja se sap que quan per la Mercé plou, és Santa Eulàlia que plora.

Jordi:Realment no s'ha d'oblidar la nostra història. Gràcies pel comentari

xexu: gràcies per les floretes !! ;)

kika: per sort Areny no ha estat ocupat !!... de moment !! ;)

met: Si, hi ha un sidral monumental respecte la nostra història, i no es per a ser malpensat, però segur que hi ha als que ja els hi està bé...

AhSe: Un comte té escut reial perquè al mateix temps és rei, i el seu escut a esdevingut reial. No era la primera vegada que Castella volia donar ordres per aquí, per exemple un tal Conde Duque de Olivares ja ho volia fer. Respecte la nota, mira les notícies !!!! :P

Publica un comentari a l'entrada