D'un temps ençà diferents partits polítics espanyols ens fan arribar propostes per a reconèixer el caràcter plurinacional de l'Estat. Així, hem escoltat coses des d'un ministre de les nacionalitats dels de Podemos, a un DNI on hi figuri la nacionalitat dels de En Comú Podem a una llei de llengües del PSOE.
Tot això només evidencia una cosa (deixant de banda les grans dificultats que tenen a Espanya per a formar Gobierno) : que el tractament de les llengües i de les nacionalitats diferents a la castellana a Espanya és un tema normalitzat lluny d'estar normalitzat.
Lamentablement el tema de com tractar les llengües estatals diferents del castellà està lluny de normalitzar-se, el paper de cosa secundària i supèrflua (quan no directament de molèstia) ha quedat impregnada en elles. El problema d'aquestes llengües a Espanya no és conjuntural, és estructural, ja que no tenen lloc a un estat dissenyat per ser centralitzador i potenciar només una única llengua i una única cultura estatal.
Així, davant de les promeses i cants de sirenes que ens arriben en aquest temps d'urgències polítiques parlamentàries només cal que fem una ullada als fets quotidians que passen dia sí i dia també, fets com ara els següents :
Això és el que està passant i això és el que s'hauria de canviar. Podran fer-ho les promeses de Podemos, PSOE i En Comú Podem? Podran trencar l'estigma de coses molestes i innecessàries que tenen les llengües estatals diferents al castellà ? Jo crec que no, ni de lluny.
2 comentaris:
Si es que parlem en "una llengua estranya" per putejar, som així de malparits, no m'estranya que ens tinguin mania.
Espero que el procurador en qüestió rebés el recurs en llengua klingon. Altrament, espero que el fotin fora immediatament.
Publica un comentari a l'entrada