divendres, 16 de març del 2012

El Ninot Mas

(Encetem un micaco exfaller...)

Segurament a un altre any per aquestes dates estaria preparant les maletes per anar a passar uns dies a les falles de València. I no és que sigui un gran faller jo: Això de les falleres majors ho trobo caduc i d'un altre temps (deixant de banda que el dia que una fallera major parli en valencià més enllà de dir 'senyor pirotècnic...' segur que es congela l'infern); la 'mascletà' de la Plaça de l'Ajuntament no esta gens malament segons on et posis però no m'importa perdre'm una, dues o més ja que és força pesat haver d'esperar hores i hores de peu si vols tenir un bon lloc i de l'ofrena (a més de trobar-la igual de caduca que les falleres majors) l'únic que m'agrada és el sarau que organitzen les diferents bandes de música entre la Plaça Espanya i la Plaça de Sant Agustí. Tot i així, m'encanta poder passejar per una ciutat on les festes no es concentren a un lloc concret i on a cada cantonada pots trobar un conjuntet de ninots fets amb gràcia i humor.

Aquest any tenia en ment anar-hi i passar uns dies de falles més o menys tranquil·les ja que haguessin estat les primeres d'en Micaquet no ha pogut ser per culpa del següent senyor...

Ninot Mas

... que no content amb retallar-me el sou (ara per partida triple) i deixar-me'l a nivells del 2006, treure'm beneficis socials (aquests beneficis que et donaven durant anys a canvi no pujar-te el sou o fer-ho per sota de l'IPC), allargar-me la jornada (el que comporta, a la pràctica, una nova baixada de sou) també m'ha tret aquests dies de permís que m'anaven d'allò més bé per anar a visitar la família i, de rebot, assistir a coses com les falles. I com en el meu cas particular les vacances d'estiu les haig de fer en un mes determinat i no les puc dividir, el resultat és que ara això ja no ho puc fer! I si, ja sé que podria anar-me'n només el cap de setmana, però és que anar de falles i perdre't la 'cremà' és com posar-te a fer ja sabeu què i no acabar-ho !!!

I per si no tingués prou motius per estar cabrejat el sr. Mas surt l'altre dia als mitjans justificant la necessitat de fer noves retallades a causa de que el Gobierno Central no els hi passa els diners que els hauria de passar i, quasi paral·lelament, el sr. Mas-Colell apareix denunciant el greu deficit fiscal que estem patint. I mira, em sembla molt bé que es queixin i ho denunciïn, però... perquè no es queixen a on s'han de queixar i li apliquen mesures de pressió al culpable? Perquè els treballadors del sector públic hem de pagar reiteradament la incapacitat de la Generalitat de Dalt per obtenir de Madrid el que és just i necessari pel Principat ?

Perquè per queixar-se i no fer res no necessitem al sr. Mas i a tot el seu govern, això ho pot fer perfectament el Ninot Mas i quatre cartells al voltant seu ...

Ninots Mas i Pujol

... i si no ho sabem fer (o no s'atreveixen...) el que haurien de fer és dimitir i no dedicar-se a collar una vegada i una altra als mateixos !

Per cert, el Ninot Mas no va ser indultat i va acabar socarrimat entre les flames...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Li escau moltíssim això de ninot a en Mas. És força denigrant el que està patint el sector públic, tenim un govern vergonyós. Sortiríem guanyant si ens estalviéssim els seus sous, i no els dels treballadors, perquè com tu dius, no ens fan cap servei si fan la rebequeria a casa, i callen com putes a casa els veïns.

Jordi ha dit...

Però qui us ha dit que a aquests senyors els interesseu vosaltres? En fer ells ja tenen prou. Si no, no s'entén.

El porquet ha dit...

Paciència Carquinyol... que és l'únic que ens queda. Al final, com sempre des que el món és món, rebem els mateixos.

I mentre tant van sortint casos de corrupció i especialment de mala praxi en la utilització dels diners públics sense que caigui cap responsabilitat sobre ningú.

Això sí, apreta el cinturó als de sempre que aquests callen i abaixen el cap!

Ah, i ells mateixos ja procuren indultar els seus propis ninots... vergonya, cavallers vergonya!

No anem bé, gens bé.

Carquinyol ha dit...

Xexu: Jo entenc (i molts companys també) que passem mals temps i que toca fer ajustos, però s'estan passant una mica. Un ajust s'entén, però cinc de seguits no.

Jordi: Jo sé prou bé que no els interessem gens.

El porquet: Gens gens bé.

Publica un comentari a l'entrada