Miro, Penso, Opino(Encetem un micaco judicial...)
En aquest Estat que ens toca patir hi ha molts temes tabú. Un d'ells és el que fa menció als assassinats i desapareguts durant la guerra civil espanyola, tema aquest que encara pica a part de la població, i tal com em deia el meu pare "si una ferida pica és que encara no està curada". Essent aquest un tema calent, era de preveure el rebombori que hi hauria quan, no fa gaire, el jutge Garzón de l'Audiencia Nacional es va declarar competent per a investigar el crims de la guerra civil espanyola i del franquisme, en una d'aquestes decisions judicials que, per a mi, profà i analfabet en tot aquest món legal i judicial, em semblen més properes al creacionisme que a cap altre cosa, per allò de "jo dic el que jo puc fer".
I el rebombori no va trigar gaire en arribar, ja que poc després la fiscalia de l'Audiencia Nacional espanyola va presentar un recurs contra aquesta decisió considerant que aquells crims s'han de considerar com a delictes comuns (o sigui, com si et robessin la cartera, per exemple) ja que són objecte de discrepància la prescripció del fets, l'aplicació de la llei d'amnistia de l'any 1977 i la seva tipificació com a crims contra la humanitat (com ho considera en Garzón) segons la legislació vigent en aquells temps.
Això darrer no deixa de ser curiós i ens ve a dir que aquests fets, segons la llei de l'època, no eren crims contra la humanitat. Coi, i tant que no!! Com si la dictadura (que era qui es feia les lleis) s'anés a fer una llei que digues que els qui manaven eren una colla de criminals contra la humanitat!! I si aquest punt és inversemblant, l'anterior no ho és menys, sobretot sabent que la llei d'amnistia de 1977 va ser un xantatge en tota regla.
Però jo voldria fer notar, des del meu analfabetisme judicial, qui es qui realitza aquesta petició, i des d'on la realitza. Per fer això, millor aclarir uns quants termes:
·a) Fiscal: Funcionari públic, integrant del Ministeri Públic, que porta la direcció de la investigació criminal i que ha de realitzar les funcions d'aquest organisme.
·b) Ministeri Públic: Organisme públic al que se li atribueix la representació dels interessos de la societat mitjançant l'exercici de la direcció de la investigació dels fets que puguin ser delictes, així com protegir a les víctimes i testimonis i exercir d'ofici les tasques pertinents per a la persecució d'un delicte.
·c) Audiencia Nacional: Tribunal amb seu a Madrid i jurisdicció a tot l'Estat que s'encarrega de casos d'especial gravetat, com ara delictes de terrorisme o injuries a la corona entre altres.
Amb aquestes definicions, jo, des del meu absolut analfabetisme judicial, penso que els fiscals de l'Audiencia Nacional haurien d'estar més aviat fent costat al Garzón que no pas oposant-s'hi. O potser els interessos de la societat no són aclarir aquests fets? O no són pas les víctimes les persones desaparegudes i enterrades en Déu sap quina cuneta? O no és pas aquest delicte d'especial gravetat per a ser tractat a l'Audiencia Nacional i, en canvi, cremar una bandera espanyola si que ho és?
En tot cas, hi ha unes quantes afirmacions més que cal saber i que, potser, puguin portar una mica de llum sobre aquest estrany comportament:
·1) Audiencia Nacional: Creada el 4 de gener de 1977, al mateix temps en que es dissolia el Tribunal d'Ordre Públic, i es traspassaven les competències del primer al segon.
·2) Tribunal d'Ordre Públic: Instància judicial especial existent en la fase final del franquisme. La seva missió va ser la repressió de les conductes que sota aquest règim dictatorial eren considerades delictes polítics i garantir l'estabilitat del règim franquista. Fou creat a Madrid el 2 de desembre de 1963 com a continuació del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme i tenia jurisdicció sobre tota Espanya.
·3) Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme: Creat a Espanya l'1 de març de 1940 quan es va dictar la Llei per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme. El tribunal fou suprimit el 8 de febrer de 1964, però gran part de les seves funcions s'havien transferit al Tribunal d'Ordre Públic creat en 1963.
Un tribunal que es va crear com a eina repressiva en l'esdeveniment de la història resulta que vol acabar investigant crims humanitaris perpetrats en el marc d'aquesta repressió que va coprotagonitzar. Tant ha canviat la societat espanyola i aquest tribunal com per a fer-ho? Jo crec que no. Em refio gaire de la investigació començada per en Garzón? Ben poc, la veritat, però ja anava sent hora de que es provés de treure a la llum aquest tema.
Nota Personal: Si algú coneix persones de confiança que facin reformes de la llar i que treballin bé que m'avisi !!
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
3 comentaris:
Davant de totes aquestes dades que aportes crec que no es pot dir gran cosa més. Jo que sóc un analfabet (com dius tu) en història contemporània, i no sé massa per on van els trets, no coneixia tota aquesta correlació d'organismes, però m'ajuda molt a entendre per què alguns dels existents són tant contraris sempre a ficar-se en segons quins temes. I és que l'herència política, especialment la d'ultradreta, té una ombra molt llarga, i en pagarem les conseqüències encara molt de temps.
No és que tingui una estimació especial pel jutge Garzón, i no sé ben bé el que el mou, però tot el que sigui remoure el que altres han provat d'enterrar (en aquest cas, de manera literal), em sembla bé. Hi ha molts drets que no s'haurien de vulnerar mai, i ja que el dret a la vida ja no es va respectar, el de la informació per les famílies afectades, que es pugui complir.
Gràcies per la informació! No tenia ni idea de l'arbre genealògic de l'Audiència Nacional.
La veritat que als mitjans de comunicació ens bombardejen amb aquests termes i...al final no sabem quin poder té cadascú sobre què.
Ja és hora que es jutgin els crims perpetrats durant la dictadura! Si l'Audiència Nacional s'hi oposa, podrem dir allò "de tal palo tal astilla".
Està clar que per escala judicial, a Garzón no li toca , però ja ha donat el primer pas, tardaner, però ja està aqui, i la dreta, ja està nervisosa, ja veurem com acaba tot això...
Publica un comentari a l'entrada