La llegenda de Sant Medir

Història i Llegendes

(Encetem un micaco caminant...)

Els catalans tenim la sort de poder gaudir de paisatges molt diferents en espais reduïts, fins i tot en grans urbs com Barcelona. Així, sembla mentida que a la Ciutat Comtal es pugi passar en poca estona de remullar-se els peus a la vora del mar a caminar per mig d'un espès bosc lluny de l'angoixa que provoca la vida a la ciutat. I utilitzant transport públic !!

Una de les rutes típiques és l'excursió Barcelona - Montserrat. Un dels camins que fa aquesta ruta és el sender de gran recorregut anomenat GR-6, que partint del costat del Parc del Laberint de Barcelona arriba fins al Monestir de Montserrat. El camí sencer costa unes 15 hores fer-ho, però fer petits trams pot ser una activitat perfecte per un dissabte o diumenge pel matí. Així, no fa gaire vam fer el tram comprés entre el Parc del Laberint i Sant Cugat, que es pot fer en unes dues hores i és força senzill.

Per molt que ho sàpiga no em deixarà de sorprendre que a la poca estona de començar el camí, passem de veure panoràmiques de gran ciutat com aquesta...

... a veure paisatges de bosc tardorenc ...

... o de vegetació de torrent ...

...i tot això en poca estona, tot just el que es triga en creuar la carena. I és que el GR-6 transcorre enmig de l'espès bosc que hi ha a la part obaga de la Serralada de Collserola, bosc que, de tant en tant, mostra esplanades i clars, i en aquests clars podem trobar velles edificacions, com ara l'ermita de Sant Medir, situada al Vall de Sant Medir, abans anomenada Vall de Gausac...

... aquesta ermita, del segle X com a mínim i d'origen romànic (tot i que ara no queda pràcticament cap vestigi), està situada al mig de la vall i al costat del vell camí romà que comunicava Egara (Terrassa) amb Barcino (Barcelona) passant per Castro Octavianum (Sant Cugat). I, com no podia ser d'una altra manera en una edificació antiga construïda al mig d'un frondós bosc, és protagonista d'una popular llegenda.

Així, diu la llegenda que al segle IV Sant Sever, bisbe de Barcino, era perseguit pels romans. Mirant de fugir d'ells va prendre el camí cap a Castro Octavianum i va passar per un pla on un pagès anomenant Medir plantava faves. Van encetar conversa i en Sever li va explicar a Medir la seva situació, i conscient de que els seus perseguidors passarien per allà, li va demanar que no poda permetre que mentís per la seva causa i els expliqués la veritat, o sigui, que l'havia vist i el camí que havia pres. Medir li va contestar que no es preocupés, que així ho faria.

A la poca estona, i a causa de la fe que havia demostrat Medir en Sever i a seguir la seva cristiana petició, les faves que acabava de sembrar ja eren crescudes i preparades per ser recollides, i això anava a fer l'hortolà quan van arribar els romans. De seguida li van preguntar si havia vist a en Sever, i Medir els va contestar que si, que feia poca estona havia passat, tot just quan estava sembrant les faves que ara recollia.

Aquesta contestació va molestar a la soldadesca, que va pensar que ho bé els mentia o bé era cristià, puix aquell miracle no tenia cap altra explicació, Així que van agafar pres a en Medir i quan, finalment, van capturar a Sever els van martiritzar a tots dos.

Nota Personal: No sé jo si aquest cap de setmana les condicions meteorològiques convidaran a fer passejades pel bosc, però si podeu, a aquells de Barcelona i rodalies us recomano fer una passejada fins a Sant Medir, la Vall de Gausac és un lloc excel·lent per fer fontades al mig de la natura sense haver d'allunyar-se gaire de la gran ciutat. Bon cap de setmana..

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!