dilluns, 7 d’abril de 2008

La guerra de l'aigua


(Encetem un micaco hídric...)

Voldria deixar quatre reflexions sobre la problemàtica de l'aigua, problemàtica que tot i ser una d'aquelles de les que sempre es parlen darrerament ha guanyat embranzida per les amenaces de talls d'aigua per a consum humà a la regió metropolitana de Barcelona. Però abans consideraria força interessant fer una repassada a diferents notícies relacionades amb aquest tema publicades sis mesos ençà. Aquests titulars estan ordenats cronològicament de més antic a més recent...


Levante

Levante

Levante

Levante

Las Provincias

El Periódico

Levante

El Periódico

La Vanguardia

El Periódico

El Periódico

Levante

Vilaweb

Levante

Levante

El Periódico

Levante

Aquesta guerra d'aigua no és res més que una altra guerra per diners, pels diners que pot generar aquest or transparent, i com guerra que és hi ha interessos que semblen no contar gaire, ja que les necessitats bàsiques de les persones es deixen en un segon pla, o pitjor encara, s'exploten política i econòmicament per obtenir-ne més aigua amb la qual poder generar encara més diners. I és que en aquesta guerra, com en totes les guerres en general, no hi ha ni bons ni dolents puix cap de les parts ha fet una política correcte i coherent de gestió de l'aigua i del territori, tot i que si que n'hi ha qui ho ha fet millor i qui ho ha fet pitjor. Si a tot això sumem el fet que l'aigua és, en aquest moment, una de les armes polítiques més fortes en aquesta part de la península, ens trobem davant d'un problema amb encara més implicacions que dificulten de forma artificial el cercar una solució eficaç.


Jo, per la meva part, sóc contrari a tot tipus de transvasaments i partidari d'una política molt més estricta sobre la utilització de l'aigua en tots els àmbits, però també s'ha de deixar clar que circumstàncies excepcionals necessiten mesures excepcionals i, certament, que gairebé la mitat de la població del Principat pugui patir restriccions de consum domèstic és una circumstància excepcional, com, d'una altra banda, també ho seria que passés en qualsevol altre punt de població de tot el nostre territori. I no és que no sigui important que en un determinat poble no tinguin aigua, que ho és, i molt, però el problema logístic i tècnic per a cercar una solució no és, ni molt menys, el mateix. Com tampoc ho és l'impacte polític i mediàtic. I això, el qui mana, ho sap prou bé.


Encara que, clar, si ja hem patit mesos sense rodalies, sotracs interminables per culpa de la negligència en al realització de diferents obres públiques, dies sense llum i amb soroll de generadors i fuites radioactives... perquè no hem d'aguantar uns quants dies sense aigua ? Total, com mai protestem per a res i sempre tornem a votar als mateixos...


Nota Meteorològica: Diuen que aquesta setmana potser tindrem pluges!! umm... ara que hi penso... no comença aquesta setmana una nova edició d'Operación Triunfo??? Vaja... serà aquesta la solució a la sequera??


Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo amb el tema de l'aigua fa temps que em pregunto: Israel, un país tant o més sec que nosaltres... com s'ho fa per fer taronges (del no res ha passat a competir amb València), com s'ho fa per arribar a tot arreu? Com és que no surt una comissió d'experts explicant diferents solucions pel tema de l'aigua amb pros i contres i les raons per triar-ne una o altra? En definitiva, perquè que en política (i economia) les coses sempre són tant fosques?

I per posar un apunt final. CIU, que està a favor del transvasament del Roine, no té cap legitimitat per estar en contra d'un altre transvasament (Ebre o Segre). Si tu vols aquest, perquè els altres no en poden voler un altre?

Anna ha dit...

trobo molt interessant el debat que s'ha generat al post d'ahir d'en dan (http://centpeus.blogspot.com/2008/04/transvassaments-alta-tensi-i-mestres.html), que parlava del mateix. Entre d'altres coses, vullunfestuc, comentava perquè el trasvassament de l'Ebre i el del Segre no són comparables.

Raquel ha dit...

El problema no és la sequera, per qüestió de clima sempre hem viscut amb aquesta amenaça a sobre nostre. El nostre verdader problema és la falta de sostenibilitat, al contrari d'Israel, mai no ha existit una preocupació real per part dels nostres polítics per la recerca d'una gestió més racional i seriosa en l'ús de l'aigua... Quan algú pretén viure sempre per sobre de les seves possibilitats, acaba ofegant-se sempre en els seus propis errors... No n'hi ha més que llegir alguns dels titulars que has posat per adonar-se de que no anem pel bon camí... Els diners manen, almenys això és el que sembla.

Laia ha dit...

Si aquesta n'és la causa... en comptes de fer un canal 24 hores d'esports o no sé què amb això de la TDT, ja en poden fer un OT 24 h!!

Bé, no, m'he passat... una cosa és que plogui, l'altra que ens inundem!!!

Anònim ha dit...

Primer de tot, deixa'm felicitar-te pel micaco encetat!

Un micaco hidric!!!

Aixo sona molt be, tu! (Tot i que si haugues estat deshidratat - "encetem un micaco deshidratat" - hauria estat mes comercial. Em sembla que aquesta nit no guanyaras diners: deu ser que tindras sort en l'amor. La teva parella et fara una sorpresa hidratant. :-D hihihi)

Segon, em sembla que teniu problemes d'administracio d'aigua. La EU us ho permet?!

Carquinyol ha dit...

vullunfestuc: Company, és que no saps que hi ha transvassaments bons i transvassaments dolents? ;)

anna: Cert, un apunt molt interessant

Raquel:El problema de sempre, els maleïts diners !!

Laia: OT 24h!! Ja podem cercar a en Noé !!

AhSe: Doncs és cert que vaig tenir una sorpresa hidratant, però d'un altre estil...

Publica un comentari a l'entrada