En primera persona(Encetem un micaco anecdòtic...)
A mitjans d'agost vam agafar a Sevilla l'AVE per tornar a Barcelona. A la poca estona de començar el viatge el meu fill em va fer una pregunta : "papi, falta molt per veure l'home negre?"
Jo em vaig quedar estranyat "l'home negre? Quin home negre?" i ell em va respondre "si papi, l'home negre que està quan falta poc per arribar a Barcelona, l'home negre!"
Jo no sabia de què em parlava fins que després de xerrar una estona amb ell vam descubrir que "l'home negre" era això …
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
4 comentaris:
L'altra pregunta que se'm desperta és... per què aquest interès per los Monegros...? Per què els volia veure?
És el que més similar a un desert del que ha vist mai i li criden l'atenció els deserts (i els boscos, i els rius, i les muntanyes, i...)
L’arbre aquell solitari queda batejat com a “Home negre”
És una bona idea !! Ara a veure si sóc capaç de tornar-lo a trobar !!!
Publica un comentari a l'entrada