divendres, 9 d’octubre del 2015

La determinació d'un rei

(Encetem un micaco recordatori…)

Avui el País Valencià celebra la seva Diada fundacional, l'any que va marcar la creació del Regne de València amb l'entrada de les tropes de Jaume I a la ciutat de Balansiya.

Però caldria recordar que aquella campanya no va ser una campanya militar més del bloc cristià contra el bloc musulmà. Part de l'origen de la campanya va ser la guerra civil dintre del bloc musulmà, que va fer que l'antic rei de Balansiya passés al bàndol cristià. Però és que dintre del bàndol cristià tampoc era tot una bassa d'oli.

I és que les tensions entre el monarca i els nobles (sobretot aragonesos) van ser una constant tota la campanya, i van portar fins i tot derrotes militars com el setge fallit a Peníscola en que el monarca es va haver de retirar al negar-se els nobles a ajudar-ho.

"Era ja conducta corrent en els nobles, en particular dels qui podien fer per son compte cavalcada en la terra que el rei volgués conquistar, posar-li dificultats, com si una amagada gelosia els fes témer els triomfs del monarca, i amb el fi de facilitar amb el quietisme del rei lo que a ells convenia, és a dir, fer cada un la guerra en profit particular"

Aquestes tensions van durar fins al final. Després de la Batalla del Puig de Santa Maria, i quan ja el següent objectiu era València, va morir en Bernat Guillem d'Entença, oncle del Rei i un dels nobles més destacats. Davant d'això, Blasco I d'Alagón en nom de molts altres barons, sobretot aragonesos, van voler parar les hostilitats i reprendre-les més endavant. En Jaume I s´hi negà, i reunint als barons els va dir …

"...e meravellam-nos-en que la nostra añada pensàvem fer a pro de vosaltres, e de la nostra conquesta; mas pus entenem que a vosaltres pesa la nostra anada, llevam-nos en peus, e dixem: Nós prometem aquí a Déu, e a aquest altar qui és de la sua mare, que nós no passarem Terol ne'l riu de Tortosa tro que València haiam presa"

Això féu que els nobles recuperaren l'empit i prometeren lluitar fins a la victòria que va culminar amb la rendició de València després de només cinc mesos de setge. Al Cid li havia costat dos anys.

Poc abans havia arribat una proposta de pacte per part dels musulmans que oferien grans beneficis al cristians, però en Jaume I el va desestimar dient que tal i com estaven les coses només tenia sentit continuar, ja que així tindria la gallina e puys los pollets.

Determinació, unió i desestimar pactes on t'ofereixen menys del que pots aconseguir. Així cauen ciutats i així es forgen regnes. Són unes lliçons que en el moment en el que vivim també hauríem de tenir molt presents.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que guai, els Valencians poden celebrar a les seves festes victòries i no com els catalans que som més de celebrar les derrotes xD

Publica un comentari a l'entrada